dilluns, 31 març de 2014

El jardí dels bons endreços diu adéu

Lithospermum purpurocaeruleum, una boraginàcia que ha sortit espontàniament davant de la porta de casa

Darrerament mai trobo el temps per actualitzar aquest blog com caldria, i penso que ha arribat el moment de fer-ne una aturada "oficial". Els continguts queden aquí, per a qui els vulgui.
Aquests anys hi he escrit un munt de posts, sobre diverses qüestions relacionades amb la biodiversitat que ens és més propera, la que habita els nostres jardins i horts: la relació entre plantes i insectes, les basses, les plantes aromàtiques, el compostatge... Escriure aquest blog m'ha servit per aprendre molt, i si a algú altre li ha servit d'ajut o inspiració, em sentiré prou satisfeta. No és un blog de masses, precisament, però sí que hi ha hagut força persones que l'han seguit, fins i tot algun professor universitari de Biologia em va dir que el coneixia i valorava, cosa que m'enorgulleix molt.

La naturalesa és agraïda. És interessant comprovar com canvia, abruptament,  l'abundància d'abelles i sargantanes (per posar un exemple), entre dos jardins veïns, on s'apliquen polítiques diferents.
Tant de bo, en jardineria i horticultura, es vagin estenent pràctiques més respectuoses amb el medi i més favorables a la biodiversitat.

Ara mateix hi ha notícies, al jardí. Floreixen, una primavera més, els Cistus, els Phlomis, el Teucrium,
el Medicago, les sàlvies, les maduixeres, la borratja. Hi ha hagut canvis dràstics, doncs el jardí gros d'aromàtiques ha estat substituït per un prat; hem transplantat els tanacets, les murtes (aquestes fan patir); hem creat un petit massís d'aromàtiques amb mentes, poniol, sajolida, marduix, alfàbrega, orenga, cilantre, julivert, ciboulette, farigola i camamilla. I comencen a créixer, de nou, les mates de tarongina, esponeroses, cítriques.

Per acabar, deixaré la recepta d'un plat que vam compartir, aquest diumenge, amb en Pere i la Teresa, dos bons amics.

SPAGUETTINI AMB ESPÀRRECS DE MARGE, LLIMONA I HERBES

S'amoroseixen en una paella de ferro colat, escalunyes (o, directament, ceba) picades, amb una mica de farigola i després, amb una cullerada de pell de llimona picada. Bullim els espàrrecs, tallats, 3-4 minuts i s'afegeixen a la paella. Es va cuinant, i podem afegir llimona confitada. Anem bullint la pasta. Finalment, afegim herbes fresques (julivert i ciboulette) a la ceba i hi afegim també la pasta bullida i no gaire escorreguda.










dissabte, 12 octubre de 2013

Fruits saborosos


El marfull (Viburnum tinus) és un arbust característic del sotabosc de l'alzinar litoral. Aquí a la Serralada Litoral en tenim bons exemples d'alzinar amb marfull, sobretot al vessant del Vallès, i sobretot en aquells trams que no han patit estassades salvatges.

El marfull té moltes possibilitats en jardineria mediterrània, doncs és molt ornamental (fa unes inflorescències blanques precioses), pot aconseguir forma compacta, i no requereix massa aigua (sí que vol condicions més frescals que no pas el llentiscle, per exemple). Creix relativament ràpid, la qual cosa encara el fa més interessant per a crear marges, tanques i massissos.

Ara a la tardor el marfull ofereix als ocells els seus fruits. Ja vaig parlar una mica sobre la relació entre plantes i ocells aquí 


diumenge, 22 setembre de 2013

És possible tenir una bassa sense mosquits i sense peixos?

Doncs sí.

Cal dir que en bassetes petites en entorns urbans, tenir la bassa sense mosquits requereix una mica de vigilància i cura, però és perfectament possible.

Per què insisteixo en això dels peixos? Perquè la presència de peixos a les basses (tipus gambúsia o carpí daurat), és molt nociva per a la nostra biodiversitat. Els peixos devoren les postes de les granotes i gripaus, els capgrossos petits, els ous i les larves de les libèl·lules i espiadimonis, es mengen tot el zooplàncton...

Així que si volem treballar més d'acord amb la natura, sisplau evitem els peixos a les basses. Seria una mica diferent el cas del fartet i samaruc (peixos autòctons de les llacunes litorals de l'Oest del Mediterrani), que estan molt amenaçats. Però la seva tinença és il·legal, malgrat es reprodueixen molt bé en captivitat.

Nymphea alba


Bé, per evitar la presència de mosquits cal respectar algunes regles:
  • EVITAR L'EUTROFITZACIÓ (desequilibri per excés de nutrients) de l'aigua. Això significa minimitzar l'aport de matèria orgànica a la bassa: caiguda de fullaraca, adobs... netegeu bé les arrels de les plantes aquàtiques abans de posar-les a la bassa, i MAI hi poseu compost ni humus ni cap tipus de subtrat ric. Les plantes es poden subjectar amb algunes pedres i ja n'hi ha prou. No patiu que obtindran de l'aigua els nutrients necessaris, i ja s'anirà acumulant sediment.
  • ABUNDÀNCIA DE PLANTES AQUÀTIQUES que reciclen els nutrients, oxigenen l'aigua, i ofereixen refugi per als depredadors naturals dels mosquits: nedadors d'esquena, larves de libèl·lules i espiadimonis, amfibis adults...
  • Si és possible, OMPLIR LA BASSA AMB AIGUA DE PLUJA, per evitar els possibles nitrats.
  • Cal que la bassa rebi la llum del Sol almenys part del dia, perquè els macròfits submergits puguin fer la fotosíntesi.
  • Si es dona un "bloom" d'algues filamentoses, fer-ne una mica de control.
  • Si estem en un lloc isolat d'altres basses, considerem l'opció d'introduïr a la nostra bassa alguns individus de notonectes (nedadors d'esquena).
Lestes viridis



veure també aquest altre post...

dissabte, 7 setembre de 2013

Missatge per a propietaris de gats

©

"... Molts propietaris de gats neguen que la seva dolça mascota sigui capaç de matar ocells i mamífers, però múltiples filmacions demostren que fins i tot el gatet més dòcil i adorable assassina vertebrats silvestres de forma rutinària, quan es troba a l'aire lliure. (...) Avui dia, els paisatges d'arreu del món estan farcits de gats domèstics (amb amo o assilvestrats), tots amb la intenció de matar alguna cosa cada dia.

Un estudi recent ha estimat que, només als estats Units, els gats domèstics a l'aire lliure maten cada any entre 1,4 i 3,7 milions d'ocells, i entre 6,9 i 20,7 milions de petits mamífers.  
Els autors conclouen que la depredació per part de gats domèstics constitueix 'la major causa  de mortandat directa, d'origen antròpic, d'ocells i de mamífers als Estats Units'.
Aquest estudi eleva la magnitud del problema i la urgència per a trobar-hi solucions. Els gats domèstics rondant pels nostres jardins, veïnats, camps i parcs públics, constitueixen una enorme població d'assassins recreatius i subvencionats. *




Aplaudeixo els propietaris de gats responsables, que ja mantenen el seu gat dins de casa. Necessitem més esforços per a reduir l'abundància de gats assilvestrats sense amo, que són els responsables de la major part de matances. Al llarg del continent, milers de gats ronden espais naturals que si no fos per aquests animals tindrien poblacions d'ocells més saludables  i comunitats ecològicament més equilibrades. És indignant que les colònies de gats assilvestrats rebin suport en moltes comunitats. Els programes d'esterilització són molt ineficients a l'hora de controlar les poblacions de gats i els seus efectes depredadors, a pesar del seu recolzament per part de molts grups suposadament "animalistes", que obertament ignoren els drets dels animals silvestres autòctons.

 Ja és l'hora de modificar la nostra tolerància cap als gats domèstics que campen lliurement pels nostres camps. Si tens un gat, sisplau, MANTEN-LO DINS DE CASA.

Encara més important, tots els que estimem la natura hauríem de fer pressió per a convèncer els gestors de que cal aturar la pràctica de permetre que gats assilvestrats rondin pels nostres barris i camps. Caldria que ciutadans de tot el país amplifiquin la crida per la prohibició d'aquesta pràctica ecològicament intolerable. No hauríem d'acusar els gats per aquestes matances, sino que és un error humà, i fins i tot els amants dels gats haurien de comprendre l'enormitat del problema que aquest error ha causat."
















Extret de l'editorial de la revista "Living Bird News", de The Cornell Lab of Ornithology, escrita per John W. Fitzpatrick, el director d'aquesta institució vinculada a la Universitat de Cornell, a Ithaca, New York, una de les més prestigioses dels Estats Units. 





*(S.R.Loss, T.Will, i P.P Marra. 2013. The impact of free-ranging domestic cats on wildlife of the United States. Nature Communications 4:1396/ncooms 2389)

©Vishnevskiy Vasiliy/iStockphoto

dilluns, 29 juliol de 2013

Melmelada de prunes a l'estil de la mare dels Roca

(Variant amb menys sucre)




Enguany hi ha hagut una producció de prunes molt alta, i no podem absorbir-la, ni regalant-ne. Així doncs, m'he vist pràcticament obligada a fer melmelada. Fa anys que no en faig, perquè em sembla una despesa excessiva de temps, energia i sucre; a més, darrerament redueixo les activitats domèstiques al mínim imprescindible. Però els pruners han tret tants fruits que em feia pena no fer-ne.

Els pruners són visitats per gaigs que busquen les prunes madures, i moltes papallones ronden les fruites caigudes pel terra i en fermentació.

Així doncs, passo la recepta que he fet servir, i que m'ha funcionat prou bé. La melmelada ha quedat força bona. La recepta és del llibre "La cuina de la meva mare" dels cuiners germans Roca, però m'he permès substituir part del sucre per concentrat de poma. Crec que així queda millor.



Melmelada de prunes

Pelar i treure els pinyols de les prunes. (Podem deixar algunes de les pells). Pesar les prunes tallades i pelades, i afegir 400g de sucre per cada kg de pruna. (Atenció, aquí he substituït aprox. un terç del sucre per concentrat de poma. Queda menys dolça, i la pectina ajuda a gelificar).
Ho deixem en maceració fins l'endemà.
Ho posem a coure (hi he afegit un tros de poma amb la seva pell) durant uns 40 minuts.  Podem provar la textura posant una mica de melmelada en un plat fred de la nevera.

Per experiència i fracassos previs, encara que ens sembli massa líquida, és millor no deixar concentrar massa la melmelada, acaba esdevenint un caramel infumable.
En aquest cas, he vit que 40-45 minuts és suficient.

Posem la melmelada, encara bullint, en pots de vidre esterilitzats. Els disposem a l'inrevès damunt d'un drap i ja està.

Ara només cal banyar-se en aigua freda (sigui mar, piscina, riu, estany, manguera o dutxa) per treure'ns la calor que haurem agafat durant aquest procés culinari.


divendres, 26 juliol de 2013

Quin ocell mossega el calze de l'Hibiscus?



Un dia vam descobrir els autors dels misteriosos forats que apareixien al calze de les flors de l'Hibiscus: mallerengues blaves i mallerengues carboneres. Suposo que deuen buscar el nèctar dolç que hi ha a dins.

Una nova mostra de la capacitat d'aprenentatge que tenen aquests ocells (recordem que l'Hibiscus és una planta tropical).

En aquest article científic els autors estudien la capacitat d'innovació en la resolució de problemes i la seva relació amb l'aprenentatge social, en la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus):

Milk bottles revisited: social learning and individual variation in the blue tit, Cyanistes caeruleus, Aplin L., Sheldon B., Morand-Ferron J. (Animal Behaviour, 2013)







dimecres, 17 juliol de 2013

Jacint d'aigua, enciam d'aigua, Azolla i altres plantes per NO posar en una bassa

Les plantes aquàtiques tenen força capacitat invasora, i algunes d'elles poden esdevenir autèntiques calamitats per a la biodiversitat local.
Si planegem fer una bassa, fóra bo que tinguéssim això en compte, i per tant evitéssim posar algunes plantes que poden ser perilloses en el nostre ambient. Malauradament, algunes d'aquestes plantes són força emprades per la seva capacitat "depuradora" de les aigües, sobretot en àmbits suposadament sostenibles. Una depuradora natural amb plantes exòtiques i invasores NO és una bona alternativa, ni és una alternativa ecològica. El millor que podem fer és buscar alternatives entre la flora autòctona. Les plantes autòctones també ens poden servir per a reciclar els nutrients i "netejar" la nostra bassa.

És cert que sovint és difícil aconseguir plantes aquàtiques autòctones, encara que sigui comprant-les. Conec tres vivers que en produeixen, però el més especialitzat és Aquàtiques Vilassar, que es troba a Vilassar de Mar. Allà podem trobar nenúfar blanc (Nymphea alba), lliri groc (Iris pseudacorus), salicària (Lytrhum salicaria), boga (Typha angustifolia), canyís (Phragmites australis), Mentha aquatica, Nasturtium officinale, Ceratophyllum sp,. Potamogeton natans... 

En fí, a continuació passo la llista de les principals plantes A EVITAR en la nostra zona geogràfica (Europa mediterrània).

AZOLLA FILICULOIDES
És una petita falguera que sura en la superfície de l'aigua. Pot recordar a la llentia d'aigua. No suporta les glaçades. Pot arribar a cobrir tota la superfície de l'aigua, evitant que hi arribi la llum i bloquejant el creixement de la resta de plantes.

ELODEA CANADENSIS
Planta submergida emprada en aquaris i depuradores naturals per la seva capacitat oxigenant. Tanmateix, és una espècie de gran potencial invasiu que ha estat catalogada al "Catálogo español de Especies exóticas invasoras", essent prohibida la seva introducció al medi natural, la seva possessió i el seu comerç.

PISTIA STRATIOTES
(Enciam d'aigua) D'origen africà, té un comportament molt invasiu a Nordamèrica, on arriba a col·lapsar rius i canals. Forma una massa compacta sobre la superfície de l'aigua, evitant el pas de la llum i de l'oxígen.

EICHHORNIA CRASSIPES
(Jacint d'aigua) Originària d'Amèrica del Sud. Té una gran capacitat depuradora, doncs obté de l'aigua tots els nutrients del seu metabolisme. Poden retenir als seus teixits metalls pesants com el cadmi, el mercuri i l'arsènic.
Malauradament, a causa del seu potencial invasor i constituir una amenaça per a les espècies autòctones, ha estat inclosa en el "Catálogo español de Especies exóticas invasoras", essent prohibida la seva introducció al medi natural, la seva possessió i el seu comerç.

Enciam d'aigua (Pistia stratiotes)


diumenge, 30 juny de 2013

Compostar espardenyes?

En Santi tenia unes espardenyes molt velles que queien a trossos, i fa un temps vaig decidir llençar-les al compostador. Vaig pensar que eren compostables, en estar fetes de materials orgànics: loneta de cotó, espart. I efectivament, alguns mesos després, les espardenyes són gairebé irreconeixibles dins la pila de compost.
Les gomes de la sola es poden retirar fàcilment un cop descomposada l'espardenya.



Hi ha altres materials domèstics que podem compostar, com per exemple catifes de fibres vegetals, cistells... si no estan envernissats.

Aquí trobareu els altres posts anteriors on parlo sobre què i com compostar a casa. M'agradaria conèixer l'experiència d'altres persones que fan compost a casa. Us funciona bé? Teniu problemes? algú fa vermicompostatge?





Eren unes espardenyes com aquestes...

dilluns, 17 juny de 2013

El mutualisme més espectacular del món

Icneumònid visitant flors de la xirivia. Els icneumònids són vespes paràsites de les larves d'altres insectes

Aproximadament, dos terços de totes les plantes amb flors són pol·linitzades per insectes. Aquest servei no es presta gratis. En pagament pel transfer de pol·len, les plantes subministren aliment als pol·linitzadors en forma de nèctar i pol·len. Aquests nutrients són molt desitjables: el nèctar pot contenir un 50% de sucres, i el pol·len de 15 a 60% de proteïnes i altres elements essencials.
És un cas exemplar de mutualisme (relació entre dos organismes que s'en beneficien mútuament sense perjudicar-se), el que es dóna entre angiospermes i insectes pol·linitzadors, probablement el mutualisme més bèstia de tot el món.

Moltes espècies amb flors vistoses i perfumades, requereixen la pol·linització dels insectes per a optimitzar la producció de llavors. Lotus corniculatus, per exemple, pràcticament no produeix llavors en absència de pol·linitzadors. Una visita d'abella ja produeix algunes llavors, i per a assolir una producció màxima calen de 12 a 25 visites. Les flors, doncs, necessiten ser visitades més d'un cop per a maximitzar i optimitzar la producció.
Als conreus d'horta, la fertilització i producció de llavors sovint és subòptima a causa d'un nombre insuficient de pol·linitzadors naturals. En aquest cas, les produccions poden ser millorades considerablement col·locant colònies d'abelles de la mel (Apis mellifera) prop dels conreus (Free, JB. 1993;Insect pollination of crops (2nd edition) Academic Press, London).

Les abelles i abellots reben la major part del seu aliment a partir de nèctar i pol·len, i per tant estan ben equipats per a recol·lectar-ne grans quantitats. Estan coberts per una capa de pèls amb ganxos, que capturen els grans de pol·len, que hi queden adherits. Durant el vol, l'abella pentina el pol·len adherit a la seva superfície, el qual queda acumulat als cistells situats a les potes posteriors.

El nèctar conté de 10 a 70% de sucres, i molts altres compostos, com aminoàcids, lípids, minerals.

Els insectes tendiran a preferir una recol·lecció que minimitzi la despesa energètica, i per tant preferiran aquelles flors amb nèctar abundant.

Chrysis sp. (vespes del tipus vespes-cucut)

Dípter (mosca) a identificar

Extret del llibre Insect-plant Biology, de Louis Schoonhoven, Joop van Loon i Marcel Dicke (oxford University Press). La meva darrera adquisició!

Horticultors: si voleu afavorir la presència de pol·linitzadors naturals, podeu fer el següent:
  • Evitar els pesticides
  • Respectar els marges amb vegetació arvense i arbustiva
  • Plantar massissos amb plantes aromàtiques
  • Procurar la presència de racons-refugi
 Veure també aquests altres posts:

http://canroldors.blogspot.com.es/search/label/plantes%20mel%C3%ADferes




divendres, 14 juny de 2013

Dolces umbel·líferes, amb escarabats



Les plantes de la família de les umbel·líferes (o apiàcies) són de les meves predilectes. Solen ser gràcils, delicades, i tenen un punt fantasiós, com de conte de fades. No són plantes freqüents als jardins (em sembla que no hi ha varietats ornamentals cultivars), bo i que als horts les tenim representades per les pastanagues, l'api, les xirivies, el fonoll, el julivert, el cilantre...



Les dues plantes de la foto pertanyen a aquesta família: Daucus carota i Bupleurum fruticosum. Alguna vegada ja he parlat sobre Bupleurum; es tracta d'un arbust molt i molt resistent a la secada dels estius mediterranis, de fet floreix en ple estiu.

La pastanaga borda (Daucus carota) és molt freqüent a les vores dels camins. Fa un temps vaig agafar-ne algunes llavors i les vaig repartir pel jardí; ara n'és ple, i a casa es fan gegants! Alguns peus fan més de dos metres, és molt curiós.

Aquest parell d'escarabats sembla que s'ho passen molt bé al damunt de la inflorescència de la pastanaga. Són crisomèlids de la subfamília Cryptocephalinae.

Les inflorescències d'aquestes plantes, que formen una umbel·la de petites flors, sovint són visitades per coleòpters, que hi troben una superfície de fàcil aterratge, amb un accés fàcil al nèctar i al pol·len. Els Oedemèrids, Cerambícids, Scarabeids... poden recollir pol·len amb les seves mandíbules i llepar el nèctar amb altres peces bucals. Alguns escarabats Oedemèrids, per exemple, presenten un aparell bucal en forma de trompa, la proboscis, força llarg (0,9 mm) i amb pèls.


 Alguns d'aquests coleòpters florícoles també s'alimenten de parts de la flor, com els pètals o els estams, i per això aquests insectes no són tan apreciats com a agents pol·linitzadors.



Són flors gegants i màgiques, com de conte.

dilluns, 20 maig de 2013

Primavera espectacular, al camp i al jardí

Molta gent es queixa de que aquesta primavera està plovent molt. Sí, és una mica incòmode, sobretot si vols dur talons o casar a la filla en un ambient de nata i sucre. Però aquestes incomoditats no són greus, comparat amb els enormes beneficis que ens aporta aquesta pluja. No cal ser massa llest per imaginar què passa quan plou poc, i per tant no cal que ho expliqui.


 Centranthus ruber Una planta humil i senzilla, molt resistent, que fa unes flors precioses



A causa de les baixes temperatures, sembla, però, que hi ha hagut alguns problemes amb els ocells i els seus nius, per la menor activitat dels invertebrats i per tant, menor disponibilitat d'aliment.
Això als jardins es pot frenar amb un aport suplementari de menjar per a ocells. A casa, en primavera solem reduir l'aportació de menjar, però enguany els he posat aliment proteic com la barreja per a insectívor que venen a Oryx.

A canvi, els nostres camps són un espectacle. La florida és esplèndida, i els dies de sol, paradisíacs.  Per tot arreu veus orquídies que molts anys no floreixen. Les vores dels camins són petites meravelles, i els prats són un mar de colors.

Als jardins això també es nota, almenys als jardins que segueixen el ritme de la natura, com el de casa. Si només poses flors anuals de viver,  evidentment no ho has notat.


Combinació de camamilla (Matricaria chamomilla) i tarongina (Melissa officinalis)





Espectacular inflorescència de la Nepeta mussinii , una de les meves favorites pel seu blau profund



La Phacelia heterophylla és una planta americana. Les Refardes comercialitza llavors d'aquesta planta, força mel·lífera, com adob en verd. No he notat que tingui capacitat invasora.


dimecres, 15 maig de 2013

Dibuixar al jardí

Salvia officinalis



Sonchus tenerrimus









El meu bloc de dibuix de camp i la meva caixa d'aquarel·les de camp, al costat de la mini bassa, que ja està força envoltada de vegetació: Ranunculus bulbosus, Iris pseudacorus, Mentha aquatica...


El dibuix és una valuosa eina de coneixement. Ens obliga a fixar-nos i a concentrar-nos en el que estem observant, a quedar-nos amb les seves formes, les seves estructures, i a entendre-les bé per a poder-les dibuixar. El dibuix de camp és una de les activitats més enriquidores i plàcides que conec.

Us recomano alguns llibres sobre dibuix que a mí m'han servit:
Dibujar la naturaleza, de Juan Varela
Drawing Birds, de John Busby
The Elements of Drawing, de John Ruskin (una joia, per mí imprescindible)
The Art of Botanical painting, de Margaret Stevens
i tots els llibres de The Artists for Nature Foundation

Us agrada dibuixar? Estem pensant de reunir un petit grupet d'afeccionats al dibuix i a la natura, per organitzar una sortida al camp per dibuixar.