dijous, 26 de novembre de 2009

The rewards of fleshy fruits


















Les plantes productores de fruits carnosos són un component predominant de molts dels boscos i matollars mediterranis. Els fruits són dispersats pels ocells, quan aquests els mengen i després regurgiten o defequen les llavors senceres, llestes per a la germinació. La recompensa que aquestes plantes subministren als ocells té la forma d'una gran producció de fruits, tant en nombre com en biomassa. Per exemple, la producció anual de fruits en alguns hàbitats ibèrics pot assolir 1.400.000 fruits madurs per hectàrea.
Els fruits dispersats pels ocells es caracteritzen pels colors vius, i la seva ubicació a l'extrem de les tiges. Són rics nutricionalment, amb alts nivells de greix i proteïna.
No hi ha mutualismes específics, més aviat els ocells mengen i dispersen les llavors de moltes espècies de plantes.

(tret de Biology and Wildlife of the Mediterranean Region , per Jacques Blondel & James Aronson, Oxford University Press, 2005)

Algunes espècies interessants per als ocells
Mata o llentiscle Pistacia lentiscus
Arítjol Smilax aspera
Aladern de fulla estreta Phillyrea angustifolia
Matapoll Daphne gnidium
Murta Myrtus communis
Aladern Rhamnus alaternus
Marfull Viburnum tinus
Lligabosc Lonicera implexa

(nota: totes aquestes espècies són mediterrànies i no requereixen cap mena de rec artificial)

(foto: Flora Catalana)


Un article per llegir: Herrera, C. M. (1995) Plant-vertebrate seed dispersal systems in the Mediterranean: ecological, evolutionary and historical determinants. Annual Review of Ecology and Systematics 26, 705-727.

diumenge, 15 de novembre de 2009

La dificultat de replantar un prat sec mediterrani










Aquestes fotos estan fetes a Cabrils, al costat mateix de les urbanitzacions. La vegetació natural és una praderia d'albellatge i llistó, amb formacions arbustives, pins i alzines. L'albellatge és una gramínia que a l'estiu forma prats daurats que ens recorden les sabanes africanes. Aquest paisatge mediterrani, tan ric, és el que tanta gent insisteix a convertir en gespes verdes avorrides, poc imaginatives i menys sostenibles, doncs una gespa verda és molt difícil de mantenir en el nostre clima, i ens obliga a gastar molta aigua, pesticides i temps en segar-la. A més, regar tant la gespa pot perjudicar greument els arbres que hi tinguem plantats, doncs afavoreix l'aparició de fongs.
El paisatge autèntic mediterrani és el que he volgut recuperar, una mica, a casa.


Per a recuperar aquest prat sec mediterrani, de primer, en el nostre jardí vam haver d'eliminar una espessa capa monoespecífica de gram americà. Després, amb el sòl nu, hem anat trasplantant plançons de diferents espècies (costa una mica trobar llavors de gramínies autòctones), com per exemple de llistó (Brachypodium retusum), que forma praderies a les vessants de la Serralada Litoral, especialment a les zones de bosc o matollar esclarissats.


























Però reproduir aquesta vegetació en un jardí no és tan fàcil. Aquestes espècies estan adaptades a sòls pobres (sorrencs, saulonosos) i ben drenats. Normalment els sòls dels jardins estan massa fertilitzats per aquestes plantes, i les herbes nitròfiles hi fan molta competència. A més, el nostre jardí, com molts dels jardins de la zona, és fet de terreny reomplert, per tant el sòl és de poca qualitat, irregular, amb capes argiloses, a voltes compactat, i fins i tot amb pedres i runa enterrades! Un desastre.
Potser el que caldria fer és deixar que les "males" herbes fessin el seu curs, i anessin treballant el sòl de forma natural, preparant-lo amb els anys per a l'aparició d'altres espècies. Però sóc massa impacient.
Només queda fer proves, a veure com evolucionen. Aquests dies hem plantat, a les zones de prat, a més del llistó, estepes (Cistus albidus, Cistus salviifolius, Cistus monspeliensis), murta (Myrtus communis) i llentiscles (Pistacia lentiscus). Les plantes provenen del viver Cultidelta.

Abellot (Bombus sp.) recollint pol·len de la flor d'un arboç (Arbutus unedo), a casa.

dilluns, 2 de novembre de 2009

Lliçons de jardineria sueca

Aquest setembre hem estat a Öland, una preciosa illa del Bàltic, on molts suecs hi passen les vacances i una jubilació plàcida. També continua sent una illa força rural, amb algunes explotacions dedicades a l'agricultura ecològica. Cada setembre té lloc la Skördefest, o festa de la collita, en la que molts pagesos i artesans venen els seus productes.












Aquí algunes grånsaker (verdures) que vam comprar!
Són varietats tradicionals de morötter (pastanagues) i rodbeter (remolatxa).



















La granja ecològica Strånda, amb tota la parada de carabasses per vendre.

Tanques de jardins força exemplars

A casa nostra, sovint les cases estan delimitades per murs o tanques molt impermeables, de ciment, totxo, malla... Una zona urbanitzada amb cases unifamiliars, podria tenir un major grau de connectivitat biològica si les tanques de les finques fossin més permeables. A Öland ens donen unes quantes lliçons. I tinguem en compte que es tracta d'un lloc turístic!







Exemple de tanca vegetal densa.











Exemple de tanca vegetal que delimita un jardí dels camps veïns de forma permeable, i casa unifamiliar amb una tanca menys naturalitzada, però tot i així força permeable.

















Graner amb sostre de palla, amb tanca de pedra seca tradicional de la illa (molt habitual).







Exemples de tanques vegetals amb plantes arbustives de diferents espècies.






























Aquest jardí em va agradar molt, amb tanques vegetals denses, arbres grans, fruiters i caixes niu a dojo.