diumenge, 15 de novembre de 2009

La dificultat de replantar un prat sec mediterrani










Aquestes fotos estan fetes a Cabrils, al costat mateix de les urbanitzacions. La vegetació natural és una praderia d'albellatge i llistó, amb formacions arbustives, pins i alzines. L'albellatge és una gramínia que a l'estiu forma prats daurats que ens recorden les sabanes africanes. Aquest paisatge mediterrani, tan ric, és el que tanta gent insisteix a convertir en gespes verdes avorrides, poc imaginatives i menys sostenibles, doncs una gespa verda és molt difícil de mantenir en el nostre clima, i ens obliga a gastar molta aigua, pesticides i temps en segar-la. A més, regar tant la gespa pot perjudicar greument els arbres que hi tinguem plantats, doncs afavoreix l'aparició de fongs.
El paisatge autèntic mediterrani és el que he volgut recuperar, una mica, a casa.


Per a recuperar aquest prat sec mediterrani, de primer, en el nostre jardí vam haver d'eliminar una espessa capa monoespecífica de gram americà. Després, amb el sòl nu, hem anat trasplantant plançons de diferents espècies (costa una mica trobar llavors de gramínies autòctones), com per exemple de llistó (Brachypodium retusum), que forma praderies a les vessants de la Serralada Litoral, especialment a les zones de bosc o matollar esclarissats.


























Però reproduir aquesta vegetació en un jardí no és tan fàcil. Aquestes espècies estan adaptades a sòls pobres (sorrencs, saulonosos) i ben drenats. Normalment els sòls dels jardins estan massa fertilitzats per aquestes plantes, i les herbes nitròfiles hi fan molta competència. A més, el nostre jardí, com molts dels jardins de la zona, és fet de terreny reomplert, per tant el sòl és de poca qualitat, irregular, amb capes argiloses, a voltes compactat, i fins i tot amb pedres i runa enterrades! Un desastre.
Potser el que caldria fer és deixar que les "males" herbes fessin el seu curs, i anessin treballant el sòl de forma natural, preparant-lo amb els anys per a l'aparició d'altres espècies. Però sóc massa impacient.
Només queda fer proves, a veure com evolucionen. Aquests dies hem plantat, a les zones de prat, a més del llistó, estepes (Cistus albidus, Cistus salviifolius, Cistus monspeliensis), murta (Myrtus communis) i llentiscles (Pistacia lentiscus). Les plantes provenen del viver Cultidelta.

Abellot (Bombus sp.) recollint pol·len de la flor d'un arboç (Arbutus unedo), a casa.

1 comentari:

  1. aqui es mas dificil que llueve menos que en tu zona, jeje. pero si, con un poco de paciencia se consiguen cosas sorprendentes. y las plantas autóctonas son muy agradecidas.

    saludos.

    ResponElimina