dijous, 17 de desembre de 2009

El mulch filosofal
















Què és el mulch? La tècnica del "mulching", encoixinat, o "acolchado", consisteix en imitar les maneres de fer de la naturalesa. Quan passegem per un bosc, o un prat, habitualment el sòl no s'ens mostra nu, sino cobert per una capa de fullaraca o altres restes orgàniques que s'hi acumulen. Aquesta capa compleix infinitat de funcions: preserva la humitat, evita l'erosió, dóna refugi i menjar als insectes i altres invertebrats que col·laboren en la descomposició, procés que aporta els nutrients a les plantes... en definitiva, en darrera instància, aquesta capa de matèria orgànica en descomposició, acabarà contribuint a la formació de l'humus i del sòl fèrtil, que és un organisme viu, i que hauríem de venerar.

En horticultura i jardineria sàvies, es procura imitar aquest procés, aportant una capa de restes vegetals (o minerals) a la base de les plantes. Així mantindrem el sòl humit sense tanta necessitat de rec, posarem un fre a les plantes adventícies, i aportarem nutrients a les plantes. Es pot fer mulch amb diverses coses: palla, fullaraca, pedres, escorça de pi... (aquesta opció s'ha posat de moda en els "garden centers", però no és recomanable per als horts).

Hi ha jardiners que, d'amagat dels seus amos massa primmirats, amaguen les restes de poda i de fullaraca sota els arbustos, com un gest secret d'afecte cap a la planta.

El mulch de la foto és un triturat de restes de desbrossat en un alzinar, que en Jordi ha rescatat. (ai mare, no vull ni imaginar la salvatjada que deuen haver fet aquells bèsties a l'alzinar).

Un consell... tingueu testos, pati, hortet, jardí... rapinyeu tota la fullaraca del carrer i mulcheu, mulcheu!

Dues lectures recomanades per a conèixer el sòl, disponibles a www.nhbs.com :

Life in the Soil James B Nardi University of Chicago Press
The Biology of Soil Richard D Bardgett Oxford University Press

dimarts, 8 de desembre de 2009

Horts secrets i microjardins a Gallocanta



Als afores de Gallocanta (província de Saragossa) hi ha tot d' hortets, delimitats per murs de pedra, que amaguen racons màgics. La vegetació, més frondosa que a l'entorn agrari, acull tords, mosquiters, mallerengues, pinsans... Els nens, a l'estiu, hi deuen trobar un paradís.

La planta de la foto és un Sempervivum, que viu als murets.




Llúpol (Humulus lupulus), planta enfiladissa. Més aviat d'ambients humits.
El llúpol es fa servir per a la producció de la cervesa, i ha estat utilitzat tradicionalment com a planta amb propietats tranquil·litzants.







Ara, a l'hivern, a la majoria d' hortets només s'hi troben cols, alguna ceba i els fruiters, doncs a Gallocanta l'hivern és rigorós.










portes secretes...

























Aquí es veu bé un d'aquests horts amagats. En aquest cas, no hi ha res plantat de cara a l'hivern. Potser podrien haver aprofitat per sembrar-hi algun adob en verd.










Per tota la conca de la llacuna de Gallocanta hi ha un sistema de sèquies i recs no canalitzats, on creixen el canyís i la boga, i que ofereixen refugi als ocells i als amfibis.

Fins i tot en aquest ambient "urbà", dins el poble, l'aigua té molta importància. Fixem-nos en aquesta conducció d'aigua cap als horts, que pot servir com a abeurador i perque els amfibis hi criin.


Al parc infantil, hi trobem aquesta bassa tan maca, i fulles al terra (cosa poc habitual als nostres pobles).





















Fruits d'heura, que agraden al tallarol de casquet.





Microjardí dins el poble, amb una esponerosa mata d'heura.