divendres, 31 de desembre de 2010

Per cap d'any, les merles mengen heura

Bé... que ningú pensi que es preparen una mena de raïm de la sort (tot i que el raïm segur que els agrada). Les merles, com altres túrdids, aprofiten bé molts fruits silvestres. Enguany l'heura de casa ha fructificat abundosament, i sovint hi enxampem a merles i tallarols de casquet menjant-ne els fruits, els quals maduren a finals de tardor i hivern. Quan sortim al camp aquesta època de l'any, si hi ha claps d'heura és fàcil endevinar que allà hi trobarem els tallarols, aprofitant un recurs alimentici molt valuós en una època poc favorable.
Com vaig dir en un altre post, l'heura és una planta molt agraïda en jardineria ecològica, per la seva resistència, senzillesa de manteniment, i interès per a la biodiversitat. En alguns parcs urbans s'ha fet servir com a planta tapissant del sòl en indrets ombrejats, en substitució de les inefables gespes. Un bon exemple el podem veure al parc del Laberint d'Horta.
Estaria molt bé fer servir més aquesta planta per a cobrir murs i altres superfícies pavimentades.

Fruits d'heura (Hedera helix)

Merla (Turdus merula)

Bon 2011!

diumenge, 19 de desembre de 2010

Compost recién hecho

Després d'uns mesos descomposant-se, aquest és el fruit de les deixalles orgàniques de casa combinades amb restes i fullaraca del jardí. Fa una deliciosa olor a terra de bosc, i té una textura lleugera, cruixent.


Aquest compost el vaig fer en pila, directament al terra, sense recipient ni compostador, i cobert per un mantell de fulles seques. Un nutrient perfecte per a l'hort i el jardí.
Com vaig dir en un post anterior, el compostatge és potser l'acció individual més poderosa que hom pot fer, per afavorir la biodiversitat (i el medi ambient en general).

diumenge, 12 de desembre de 2010

Plantar ruca entre rengleres

No m'agrada gens deixar el sòl pelat, ni tan sols a l'hort. Ja sé que això és poc ortodox, però té un sentit per afavorir la biodiversitat i la fauna edàfica. A l'època seca, convé protegir el sòl de les pèrdues d'humitat amb un encoixinat ("mulching"), que es pot fer amb palla, compost, fulles, sacs de patates, triturat vegetal... L'encoixinat també serveix per dificultar la invasió de l'hort per herbes adventícies.
Una tècnica que es fa servir és plantar verdures de creixement ràpid entre les verdures de creixement més lent, per exemple enciams amb cols o cebes. Així, quan la col comença a ser gran i a ocupar força espai, ja és l'hora de collir els enciams.

Rucola creixent entre enciams

Aquest hivern he provat de sembrar força ruca (rucola - Eruca sativa ) entre rengleres o alternada amb altres verdures. La ruca creix molt ràpid i és molt cobrent del sòl. Com forma un tapís força dens, va molt bé contra les males herbes. A mida que creix l'anem tallant i ens mengem els deliciosos brots tendres, rics en potassi i vitamina C.


És una planta que vol climes frescos, així que és una bona opció per plantar a l'hivern si vivim en llocs de clima no massa extrem. És realment fàcil de conrear, podem sembrar-la directament a l'hort, germina bé i creix rústega. Després podem deixar que algunes plantes espiguin a flor, i en podrem recuperar les llavors.

dilluns, 22 de novembre de 2010

Trampa per cargols



Tope fàcil, consisteix en posar un test (o més d'un) boca avall. Durant el dia els cargols es refugien allà, només cal aixecar l'amagatall i retirar-los. Jo no m'els carrego, sino que els transporto a una altra banda del jardí on puguin fer menys estralls. és clar que després no sé si tornen...

dilluns, 8 de novembre de 2010

Trampa de birra per llimacs

 Ara que he plantat verdures noves a l'hort (bledes, espinacs, enciams, i col de les set setmanes) em fa por que els mol·luscs (cargols i llimacs, abundants per aquí) acabin amb elles. He passat a l'acció amb dos remeis de l'agricultura ecològica: trampes de birra i extracte d'arbre del paradís  (Melia azedarach).
Aquest extracte es dilueix 1l x 10l d'aigua i s'aplica com a repel·lent.
Les trampes de birra han estat realment efectives; s'enterren gots mig plens de cervesa per l'hort i els llimacs hi van i s'ofeguen. La majoria dels dies hi ha diversos llimacs morts dins del got.
He de dir que aquesta operació em fa sentir força culpable i assassina, i que sento pena pels pobres llimacs. A més, aquesta trampa no és selectiva, doncs també hi han caigut algunes vespes i isòpodes.
Com diu la gran escriptora i biòloga Barbara Kingsolver, "qui pensi que menjar vegetarià no implica matar animals s'equivoca".



Hem descobert un munt d'erugues de Papilio machaon a les pastanagues i xirivies.

divendres, 5 de novembre de 2010

Taller de plantes aromàtiques al Montnegre

El 31 d'octubre, data molt propicia per a les bruixeries, em vaig apuntar a un taller de plantes aromàtiques a "El Vergel de las Hadas", una masia al terme de Fogars de Tordera. Va ser molt curiós. Vam aprendre a fer ungüents de ruda, sabó d'oli d'oliva, pasta de dents de sàlvia i menta... i vam destil·lar fulles d'eucaliptus per obtindre'n l'oli essencial i aigua d'eucaliptus. Vam descobrir que és possible fer-se un mateix cremes de molt bona qualitat, d'una forma senzilla, barata i ecològica. Estic pensant de fer, aquesta primavera, ungüent de gerani contra els mosquits. La gent de "El Vergel" en saben molt, de plantes medicinals, i a casa seva tenen un viver de venda d'aquest tipus de plantes. 
Va ser un matí molt agradable en bona companyia, amb una pausa per prendre unes bones infusions.  Potser a causa del canvi de lluna, vam obtenir una quantitat extraordinària d'oli essencial!


 La Vanessa amb un cistell de plantes aromàtiques que vam collir a l'hivernacle: alfàbregues, lantana, sàlvies, mentes, orenga, lemongrass, ruda, marduix, tanacetum...

diumenge, 31 d’octubre de 2010

Anellar al jardí

Adult de mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Ahir vam muntar tres xarxes per anellar els ocells del jardí, activitat que fem de tant en tant des de fa anys, i que ens ha permès saber algunes curiositats:
  • Una parella de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) va criar dos anys consecutius al jardí de casa. El mascle encara ronda per aquí.
  • Alguns pit roigs (Erithacus rubecula) han passat diversos hiverns consecutius a casa, sense que els haguem vist a l'època de cria.
  • Un pit roig que va néixer al jardí i que vam anellar de pollet, va restar tot l'hivern a casa i aquest estiu va criar 2 vegades! Malauradament, un filldeputa de gat que ronda per aquí el va matar (i als seus polls també).
  • La mare del pitoig anterior continua rondant pel jardí.
  • Algunes mallerengues i merles fa diversos anys que ronden pel jardí (com la mallerenga emplomallada de la foto, la vam anellar quan era un jove, la tardor del 2008).
  • Algunes mallerengues i fringíl·lids pateixen malalties com la sarna. 
Cal tenir en compte que per anellar a qualsevol lloc és imprescindible tenir el carnet d'anellador. En zones urbanitzades, a les precaucions habituals cal afegir la vigilància de que gossos i gats  no s'acostin a les xarxes.

Tallarol de casquet mascle (Sylvia atricapilla)

divendres, 29 d’octubre de 2010

Fennel and Leek Soup with Fennel Greens



 Sopa de fonoll i porro amb brots de fonoll 
Aquí la sopa que vaig fer amb el brou vegetal del llibre de la Deborah Madison. És una sopa molt suau, que tira a dolça, amb gust de jardí. Si teniu plantat julivert i fonoll, aprofiteu i agafeu-ne un bon grapat, per sentir el seu perfum.

2 bulbs de fonoll
6 tasses de Brou vegetal
2 porros mitjans, les parts blanques més una part de les verdes, picades
1 patata pelada i tallada a rodanxes fines
Oli d'oliva o mantega
1 ceba picada
sal i pebre
1/2 tassa de crema de llet (opcional)
Els brots del fonoll i julivert


Tallar a quarts el fonoll, en traiem les parts més dures (que podem reservar per fer brou, juntament amb les parts verdes i arrels dels porros i les pells de patata).  Picar 1/2 tassa de brots verds de fonoll.

Tallem els fonolls en juliana fina. Escalfar l'oli en una cassola i hi afegim la ceba, fonoll porro, patata, sal, i una tassa del brou. Tapar i coure a foc mig durant 20 minuts, remenant de tant en tant. Afegir la resta del brou i bullir, baixar el foc i coure fins que el fonoll sigui tendre, de 15 a 20 minuts més. Afegir la crema de llet, els brots verds i el julivert.
Aquesta recepta està treta del llibre "Vegetarian Cooking for Everyone" de Deborah Madison
Darrerament estic molt cuinetes, a veure si penjo més posts de natura i jardineria.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Cabrils: Incivisme pijo i l'eruga gorda

Aquí on vivim, és una urbanització força pija. Abunden les mamàs amb mercedes clase A i les gespes immaculades (i el soroll de les maquinotes tallagespes i bufafulles també). Resulta que aquesta gent tant abundosa és incapaç de manar als seus jardiners (que són els que tallen la gespa i recullen la pinassa) que duguin les restes de poda a la deixalleria municipal. L'ajuntament ens ha comunicat moltes vegades la necessitat de depositar aquestes restes a la deixalleria, on són portades a una planta de compostatge. I la deixalleria no et cobra res, el servei ja va inclòs en l'impost de residus. A més, trobo molt egoista assumir que els escombriaires ja s'encarregaran de recollir tot aquest volum, quan no és la seva obligació.
No entenc que si et pots permetre un jardiner, no puguis afegir a la seva factura els quatre euros que l'home et pugui cobrar per portar tota la poda allà. No entenc que es tingui tanta incultura, tenint els mitjans per ser més culte. Veig que la sensibilitat i el civisme no depenen dels diners.
I si la culpa és del jardiner, doncs que s'ho facin mirar i que siguin més professionals.



Per acabar el post, una nota més alegre: fa 2 setmanes vaig trobar aquesta fantàstica eruga de Papilio machaon a casa, al costat d'una planta de ruda, que és una de les plantes nutrícies d'aquesta espècie!


dimarts, 19 d’octubre de 2010

El brou vegetal de Deborah Madison


Un bon brou és com aquell vell i càlid jersei de llana,  un company amorós dels dies de fred. És tan reconfortant la presència d'una gran olla bullent a la cuina, desprenent els aromes per tota la casa, un vespre hivernal.
Els brous només de verdures no m'acabaven de sortir bé, em sortien insípids i amb un gust d'api predominant. Fa uns mesos en Santi em va regalar una joia de llibre, "Vegetarian Cooking for Everyone" , de Deborah Madison.   La Deborah ens descobreix el ric món dels vegetals  (sempre he pensat que cuinar les verdures bé és molt més creatiu que cuinar carns), la passió pels productes de temporada, i amb unes il·lustracions precioses a llapis.
En aquest llibre, he descobert que, com la clau del gust d'un brou és el greix, si es sofregeixen la ceba i altres verdures abans, el resultat és mooolt més bo. I també, que es pot jugar amb molts ingredients, que són un jardí de verds dins la cassola, tan macos.

El primer pas és daurar ceba i pastanaga, tallades, en oli d'oliva. També s'afegeix l'api tallat o, millor, xirivia. Jo he fet servir una xirivia arrencada del meu hort - que bonica és la planta de la xirivia (Pastinaca sativa).
Al cap d'uns minuts, s'hi tira l'aigua i s'hi van afegint aquestes possibilitats:
Bulb de fonoll (guardar les fulles per a posar a la sopa)
Porro (també les parts verdes i les arrels)
Col
Alls
les fulles de la xirivia o de l'api
julivert, llorer i farigola

I també (Always-good-to-include vegetables):
tiges i fulles de bleda, fulles de remolatxa
bolets
pell de patata
enciam
albergínia (ara ja queden les darreres)

Amb aquesta festa de verduretes, després vaig fer una deliciosíssima sopa, "Fennel and Leek Soup with Fennel Greens", que més endavant explicaré.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Tomàquets secs i confitats al forn


Ara que s'acaba la temporada de tomàquets, encara som a temps de fer conserves, salses i delícies com aquesta. Al Maresme tenim la sort de poder comprar tomàquets (i altres verdures) boníssims i ecològics directament al pagès (*).
Aquests tomàquets assecats i confitats en oli d'oliva són un autèntic vici; aquesta recepta accentua bestialment la dolçor dels fruits. Es poden prendre amb pasta, en amanida, amb llegums, senzillament amb pa. L'únic inconvenient és que l'elaboració deu ser força costosa energèticament, doncs cal tenir-los al forn moltes hores. Si vius en un ambient sec i assolellat, pots provar de fer-ho al sol (com es fa en llocs com Granada, Sicília...). A casa nostra hi ha massa humitat, però estaria bé provar un assecador solar domèstic.
Recepta

Una bona quantitat de tomàquets de qualsevol varietat, però que siguin madurs
Oli d'oliva verge
Sajolida
Pots de vidre

Tallar els tomàquets en grills, i disposar-los a la safata del forn, tal qual (sense oli ni res). El punt més important és que el forn no estigui massa calent, la idea és que els tomàquets no es coguin, si no que es vagin deshidratant poc a poc. La temperatura hauria d'oscil·lar entre 70ºC i 100ºC, en funció del temps que tinguem. No caldrà que estiguem vigilant tota l'estona, al contrari. Podem omplir tot el forn amb tomàquets i anar a fer qualsevol altra cosa: jugar, treballar, dormir, llegir... doncs caldran unes bones hores, més de 4. Hi ha gent que els deixa tota la nit! (en aquest cas, la temperatura hauria de ser molt baixa). Si els posem a 100ºC haurem de vigilar més, que no es cremin.
El punt dels tomàquets dependrà del nostre gust, hi haurà qui els vulgui molt secs o qui els vulgui més sucosos. Totalment secs es conserven més temps, però a mi m'agrada deixar-los una mica sucosos, els trobo més bons.
Un cop confitats, cal posar-los en pots de vidre, omplir amb oli d'oliva i afegir una branqueta de sajolida o orenga. Si volem guardar-los força temps i a temperatura ambient, abans caldrà esterilitzar els pots, bullint-los. Si no els esterilitzem, serà millor desar-los a la nevera.


* On comprar verdures ecològiques locals al Maresme: Horta Pla de Munt (Palafolls), Martí Rossell (Mataró), mercat de la Plaça Gran (Mataró), ecobotiga El Pi (Mataró), Tres Horts (Vilassar de Mar)

dijous, 7 d’octubre de 2010

Heura per atreure abelles (i altres insectes)

Una de les formes d'afavorir la biodiversitat des de casa nostra, és tenir en compte els invertebrats, base de la dieta de tants ocells, rèptils, amfibis i mamífers. Al jardí, pati o terrassa, és recomanable mantenir una bona diversitat de plantes, especialment si són plantes adaptades al nostre clima i que requereixen poca aigua.
També és bo procurar que hi hagi plantes en floració al llarg de l'any (segons on visquem això no és difícil) per que insectes tan importants com les abelles puguin trobar aliment. Algunes espècies com el romaní floreixen en ple hivern i altres, com l'heura, floreixen durant la tardor. Les abelles de la mel estan patint greus davallades en les seves poblacions a nivell mundial, per causes poc conegudes, entre les quals l'ús de determinats pesticides. Aquests insectes són vitals per a la pol·inització de moltes espècies vegetals. Tota cosa que humilment poguem fer a casa nostra - plantar plantes nectaríferes, oferir refugi i escletxes per a la cria o hivernada, no ruixar amb productes químics... - serà benvinguda per aquests animals tan agraïts.

Flors i fruits de l'heura

Abella de la mel (Apis mellifera)
Limenitis reducta
Utetheisa pulchella

L'heura (Hedera helix) és una planta enfiladissa de fulles persistents, comuna en tot l'àmbit mediterrani, on ocupa sobretot boscos, indrets ombrívols i parets rocoses. També és una espècie freqüent als jardins, pel seu atractiu ornamental i també per que és molt resistent, barata i fàcil de mantenir. Les flors són molt nectaríferes, per la qual cosa són molt interessants per a les abelles i altres insectes que s'alimenten de nèctar.

A casa, en un racó ombrejat, l'heura ha florit i fructificat abundosament. Hi ha una bogeria d'insectes que la visiten: abelles de diferents espècies, vespes, sírfids, papallones... és increïble!

A l'hivern, alguns ocells com el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) s'alimenten dels fruits de l'heura.

M´s informació sobre plantes mel·líferes al web www.abelles.cat

Planteu heura.

dilluns, 27 de setembre de 2010

COM FER COMPOST III Què es pot compostar

Tota matèria orgànica és compostable, però en compostatge domèstic més val seguir algunes pautes per evitar possibles problemes. Hi ha coses que es poden compostar sense limitacions,  altres les haurem de mesurar o evitar afegir-les al compost.
A casa anem llençant les restes de la cuina en una galleda. Al cap de 2-3 dies, o depenent de la quantitat, ho llenço al compostador, juntament amb altres restes més seques, fullaraca, branquetes etc, sempre respectant l'aireació i equilibri N-C que deia al post anterior.
És recomanable tallar les restes a trossos més o menys petits, per afavorir el procés de descomposició, però no cal matar-s'hi gaire. Jo faig uns talls grollers, a tota la pila, amb unes tisores de podar.

COSES QUE ES PODEN COMPOSTAR SENSE LÍMITS
Restes de verdura i fruita de la cuina: peles, fulles, pinyols, verdura feta malbé...
Fullaraca, branquillons, herbes (sense llavors)
Closques d'ous - millor esmicolades
Pèls, ungles
Gespa segada
Restes de poda
Closques de fruits secs
Palla, canya, serradures
Algues de la bassa
Restes d'herbes aromàtiques, infusions, el marro del cafè
Fems de vaca, ovella, cavall, gallines...
Cartró, oueres, el rotlle de cartró del paper WC...

AMB LIMITACIONS...
Pells de cítrics: si no són ecològics, poden portar ceres i porcades diverses. Si són ecològics, afegir amb mesura (acidifiquen el compost) i millor tallats a trossets
Coses florides (pa, tomàquets...): les floridures poden afectar els bacteris descomponedors
Pinassa: la pinassa només es pot afegir en quantitats molt petites, doncs conté substàncies inhibidores del creixement de les plantes, i a més es descomposa molt lentament. Si en tenim molta, millor dur a la deixalleria (recollida de poda vegetal).
Pipi humà: una mica pot activar el procés de compostatge
Closques de mol·luscs: costen molt de descomposar, però es poden afegir com a material estructural
Paper de cuina

MILLOR EVITAR
Restes de carn i peix: en compostatge domèstic, poden provocar males olors
Caques humanes, de gat i gos
Paper de foli, paper imprès
Fusta vernissada o tractada amb productes tòxics
Herbes adventícies amb les seves llavors (després germinen en el compost, podem compostar les tiges i fulles)


la fullaraca va molt bé pel compost

dimecres, 22 de setembre de 2010

Herb butter (mantega d'herbes del jardí aromàtic)


Recepta per a la mantega d'herbes

julivert fresc, sajolida, alfàbrega, estragó... en abundància i picats.
pell de llimona ratllada
Sal i pebre negre
Mantega

Es combinen les herbes amb una mica de sal, i es barregen bé amb la mantega prèviament estovada. A més de l'alfàbrega Pesto de fulla gran, li he afegit a la recepta alfàbrega Thai que tinc plantada al jardí d'herbes.

Aquesta mantega és molt bona afegida a un estofat de verdures d'estiu: carbassó, pebrot, tomàquet, mongetes tendres, blat de moro...

Fer-se un jardí d'herbes és molt gratificant, perquè són molt útils a la cuina, atreuen a molts insectes, són fàcils de cultivar i molt boniques. Collir un bon grapat de fulles de menta fresca, o d'alfàbrega,  i sentir l'aire ple de essències, és una experiència joiosa.
Es poden cultivar bé en balcons.

Aquest estiu he experimentat plantant una gran diversitat d'herbes: sàlvies, mentes, poniols, orenga, alfàbregues, cilantre, nepeta, orangina... tot un gust! A "El Vergel de las Hadas" (Montnegre) es pot trobar una gran varietat d'herbes culinàries i medicinals.

Alfàbrega Thai
Tanacetum
Alfàbrega Sacre
Poleo de Teruel

dijous, 16 de setembre de 2010

Com fer compost, II

Quan fem compostatge, estem reproduint el procés natural que es dóna a camps i boscos, però de forma més intensiva, doncs normalment el que fem és compostar grans volums de matèria orgànica. Un compost ben fet no ha de produir cap pudor ni mosques; de la mateixa manera que quan passegem per un bosc, la fullaraca en descomposició no fa males olors, al contrari. Reciclar les nostres deixalles orgàniques, convertint-les en un adob ric i natural, és molt fàcil, dóna molt poca feina i es pot fer gairebé a tot arreu!
Ara veurem com.

1. ON FER COMPOST
Podem compostar dins un compostador comercial de plàstic (més recomanable per a entorns urbans), una caixa de fusta, una pila directa al terra... A poder ser, és millor si el nostre compost no està totalment aïllat del sòl, per facilitar el trànsit dels organismes descomponedors.
Com a anècdota, vaig encarregar ja fa força anys una caixa robusta de fusta, on faig el compost. Amb el pas del temps, la base de la caixa s'ha descomposat totalment!
Preferiblement, el situem en un lloc ombrejat. No passa res si es mulla amb la pluja, sempre i quan no sigui en excés. Podem cobrir el compost amb una tapa, palla, canyís...
Si el que tenim és un balcó, potser l'opció més recomanada seria fer vermicompostatge, amb cucs de terra que acceleren el procés.

2. L'AIREACIÓ
Volem que el procés de descomposició de la nostra matèria orgànica sigui efectuat pels microorganismes aerobis, que requereixen oxigen i fan una descomposició aeròbia, la qual fa una olor agradable a terra de bosc. En cas d'absència d'oxigen, els protagonistes serien els microorganismes anaerobis, el metabolisme dels quals produeix compostos pudents (sulfurs, amoníac...) i aleshores estariem parlant d'una putrefacció.
Per evitar-ho, senzillament cal procurar una certa aireació - oxigenació - del compost i evitar que aquest es compacti. Això s'aconsegueix amb un bon equilibri entre material estructural (branquillons, tiges i fulles seques, closques, pinyols... que formen petites càmeres d'aire) i material "fresc" (restes de verdura i fruita, gespa segada...) que tendeix més a compactar-se.
També podem remenar de tant en tant el compost per a airejar-lo.

3. L'EQUILIBRI CARBONI-NITROGEN
El carboni és el principal constituent de la cel·lulosa i lignina de les plantes, i es més abundant a les parts llenyoses, tiges seques, escorça, cartró... El nitrogen es troba sobretot a les parts vegetals tendres, a les restes i fems animals...
Els materials frescos i nitrogenats acceleren el procés de compostatge, i els carbonatats l'alenteixen. Per a un procés correcte, cal un bon equilibri entre aquests dos tipus de materials.

4. LA HUMITAT
El procés de compostatge requereix humitat, aportada pels materials frescos i sucosos. En casos de sequedat alta i materials molt secs, pot ser necessari regar el compost. Però cal evitar situacions d'excessiva humitat, doncs si el compost queda molt xop durant molts dies, podria arribar a compactar-se. En èpoques molt plujoses, cal cobrir el compost amb algun material transpirable, remenar-lo periòdicament, o anar afegint materials secs.

5. LA TEMPERATURA
Quan es composten grans volums de matèria orgànica (com es fa a pagès), la pila assoleix altes temperatures. Això accelera el procés, i l'escalfament destrueix patògens i llavors d'herbes adventícies que pugui haver al compost. En compostatge casolà sovint no s'arriba a aquestes temperatures, perque les quantitats són més petites, i de vegades del compost resultant germinen algunes herbes. Per a evitar-ho, serà millor si no afegim al nostre compost restes d'herbes molt invasores, sobretot si tenen llavors o rizomes.

6. QUINES COSES ES PODEN COMPOSTAR?
Això, al proper post!

Si teniu dubtes o preguntes, o voleu compartir experiències, podeu fer-ho...

Aquests conceptes i altres, estan recollits de forma molt exhaustiva al llibre "CÓMO HACER UN BUEN COMPOST", de Mariano Bueno (Ed. La Fertilidad de la Tierra). Es pot trobar a la botiga on-line Ecotenda,  en llibreries i també en biblioteques.

dilluns, 13 de setembre de 2010

Com fer compost, I. EL SÒL

Al seu llibre "Life in the Soil", el biòleg James B. Nardi defineix el sòl com "un medi natural dinàmic en el qual les plantes creixen, i que és fet tant de materials orgànics com minerals, així com éssers vius."

Tots els éssers vius obtenim els elements i compostos del sòl, el qual nodreix les plantes. Quan els organismes moren, excreten, o perden parts del seu cos, retornen al sòl els elements i compostos que n'havien obtingut. Aquest procés de descomposició de la matèria orgànica el fan possible una miríada d'organismes, descrits com organismes descomponedors. Aquests són bacteris, fongs, protozous, nematodes, tardígrads, rotífers, miriàpodes, àcars, isòpodes, larves de mosca, cargols i llimacs, cucs de terra, coleòpters... També podíem incloure-hi vertebrats carronyaires com ara els voltors.

Sense ells la vida a la terra no seria possible.

Aquests organismes degraden la matèria orgànica, fent que es vagi trencant en fragments cada cop més petits, compostos cada cop més simples, que finalment afegeixen nutrients al sòl. La matèria orgànica pot ser consumida diverses vegades, doncs alguns descomponedors s'alimenten de matèria ja digerida per altres. Eventualment la matèria orgànica es transforma en l'humus, format per les partícules més difícils de digerir: olis, lignines, ceres, restes de bacteris i fongs, que han passat pels tractes digestius dels descomponedors.
Un sòl sense humus i amb pocs organismes vius és un sòl empobrit, que no pot retenir els nutrients, per molt fertilitzants que li afegim.
Un sòl no és fèrtil ni complet sense criatures vivents, que l'habiten i construeixen la porció orgànica unida al substrat mineral.



















Tardígrads o "ossets d'aigua"
i els seus ous. Els tardígrads poden ser abundants al sòl sota determinades condicions d'humitat, ventilació i temperatura. S'alimenten de protozous, algues, fongs, rotífers, nematodes...
Dibuix: James B. Nardi

"Life in the Soil. A guide for naturalists and gardeners" NARDI, JAMES B., The University of Chicago Press, London 2007.

diumenge, 5 de setembre de 2010

Si vols fer un sol acte per afavorir la biodiversitat, aquí el tens.



If you do one single action for biodiversity, let it be COMPOST.


Compostar és potser l'acció individual més poderosa a l'hora d'estalviar energia, recursos i al mateix temps afavorir la biodiversitat. Per què?

Compostar les deixalles orgàniques domèstiques i restes de jardineria és el reciclatge més eficient i barat que podeu fer. Estalviem l'energia del transport, i l'energia de la gestió de la brossa; en el pitjor dels casos, una valuosa matèria orgànica, en comptes de completar el cicle de descomposició, serà incinerada cap a l'atmosfera en forma de més CO2. Quin absurd, no?
Encara que a la nostra localitat hi hagi plantes de compostatge de la brossa domèstica, el transport i recollida de tots aquests residus no deixa de tenir un enorme cost energètic. L'any 2003, a Espanya es van consumir 66,6kgs de verdura per persona. Només cal calcular que aproximadament un quart d'aquest pes es llença en forma de peles, fulles, etc... si multipliquem pels milions d'espanyols, ens adonem de la ingent quantitat d'energia que es podria estalviar i de matèria orgànica que es podria reutilitzar i retornar al sòl, fertilitzant-lo. Això és vital, en un moment en que tantes regions pateixen processos desertització i erosió, i en que gastem tones i tones de petroli per a produir fertilitzants.

A més, les piles de compost poden ser molt importants per a la natura. Molts invertebrats s'alimenten de matèria vegetal en descomposició: petits crustacis, miriàpodes, tisoretes, col·lèmbols... Alguns rèptils s'aprofiten de la festa, amagats al compostador. El compostatge afavoreix els microorganismes beneficiosos del sòl, crea un ambient càlid propici per a l'amagatall hivernal d'eriçons i altres bestioles, per no parlar del compost gratuït que obtindreu per a millorar el vostre hort (si en teniu) o el d'un amic (si no en teniu, sempre podeu ajudar algú altre).

El projecte BUGS - que s'ha realitzat en jardins de Sheffield (Regne Unit), ha estudiat científicament els jardins com a hàbitat. Un dels resultats indica que als jardins on es fa compost hi ha una major diversitat de coleòpters, molts d'ells amenaçats a nivell britànic, precisament per la manca de matèria orgànica (fusta, etc) en descomposició al medi natural.

En propers posts miraré d'explicar com es fa compost a nivell casolà. Si vosaltres en feu, estaria molt bé compartir experiències!







diumenge, 29 d’agost de 2010

Farrera: el jardí de la Cesca






















A Farrera de Pallars existeix, des de fa uns quinze anys, el Centre d'Art i Natura, un espai d'acollida d'artistes, estudiosos i científics d'arreu del món. En Lluís i la Cesca porten el centre, i amb el seu esforç han aconseguit crear un ambient extraordinàriament càlid, que incita a la concentració, ple de bones vibracions.
Al centre s'hi organitzen cursos i jornades diverses, i s'hi pot fer una estada sempre que sigui per a realitzar algun tipus de projecte, treball artístic o estudi. També ofereixen beques i intercanvis amb centres d'altres països. Per a més informació www.farreracan.cat
La Cesca, deliciosa cuinera, té un jardí al costat de casa seva, amagat entre carrerons. Un jardí secret, exquisit, per seure a pensar, entre flors.

dijous, 19 d’agost de 2010

Amanida de mongeta del cuc, tomàquet pebrot i ruca

La mongeta del cuc és una varietat tradicional de mongeta que es menja tendra, de fruits allargats i de molt bon gust. Les plantes són molt productives i fàcils de conrear, i com són de mata baixa no cal entutorar-les, la qual cosa encara estalvia més feina. Ara a l'estiu maduren les mongetes, i és el millor moment per prendre-les.
Vaig comprar les llavors a Les Refardes, un col·lectiu que es dedica a preservar la biodiversitat de les varietats agrícoles locals.

















Aquí una recepta per fer una amanida amb productes d'estiu, una amanida deliciosa. Es tracta de combinar les mongetes cuites "al dente", al vapor, amb bons tomàquets de temporada (vaig fer servir tomàquets pebrot que vaig comprar a "Can Juanals", durant una visita al Baix Empordà). Hi afegeixo fulles tendres de ruca del jardí, ceba i trossets de pebrot groc de Girona, i ho amaneixo amb i oli d'oliva verge i gomasio (barreja de sal marina i sèsam). Per sofisticar-ho encara més, s'hi poden afegir herbes d'estiu com fulletes de portulaca. Aquesta amanida també queda molt bé amb rodanxes de patata bullida amb pell.

Mongetes del cuc















M'agrada molt la mongetera, amb les seves delicades flors blanques














Tomàquets del pebrot (són allargats i molt dolços)
















Un altre plat plenament estiuenc és la pasta amb albergínies i alfàbrega, plat super bo i fàcil de fer. Si es té hort, primer cal collir algunes albergínies i unes branques d'alfàbrega. Tallem i salem l'albergínia, deixant-la plorar una estona. L'esbandim i la passem per la planxa o la paella ben calenta. Quan la pasta és cuita al dente, la barregem amb l'albergínia, fulles d'alfàbrega i, si l'albergínia ens ha quedat seca, podem afegir una mica d'oli d'oliva.
S'hi poden afegir encenalls de formatge, pinyons torrats a la paella o pipes de gira-sol. Es pot substituir l'alfàbrega per fulles de menta fresca picades, també queda molt bo.

dissabte, 14 d’agost de 2010

Evolució d'una bassa sense peixos

Els darrers mesos, a la bassa han passat força coses.
A principis d'estiu, dins l'aigua van aparèixer núvols de puça d'aigua (Daphnia). Aquests crustacis de l'ordre dels cladòcers s'alimenten del fitoplàncton (algues microscòpiques), amb la qual cosa l'aigua estava molt transparent. N'hi havia milers!
Al mateix temps, em vaig preocupar per la presència inquietant de larves de mosquits. Vaig estar a punt de posar un parell de gambúsies mascle a la bassa... La gambúsia és un peix exòtic de petites dimensions, que fou introduït als nostres aiguamolls precisament per a controlar els mosquits. La introducció d'aquesta espècie, malauradament, ha tingut nefastes conseqüències per als peixos autòctons com el fartet o el samaruc.
Vaig tenir paciència, però, i la cosa es va anar equilibrant de forma natural: al cap d'un temps, van arribar els notonèctids, voraços depredadors, que aparentment han devorat totes les larves de mosquit, tot i que també les Daphnia.
Fa poc hem detectat larves de libèl·lula a l'aigua, les quals també són molt depredadores.
El costum de mantenir peixos ornamentals, com els carpins daurats, a les basses, és desastrós per a molts animals. Les carpes preden sobre les postes i capgrossos dels amfibis, i sobre els invertebrats depredadors de mosquits; una bassa plena de carpes és una bassa pobra en biodiversitat. A més, els excrements dels peixos contribueixen a eutrofitzar l'aigua.
Tenint una mica de cura, és possible mantenir una bassa equilibrada i lliure de mosquits, sense afegir-hi peixos. Entre altres coses, és important que hi hagi moltes plantes oxigenants a una bassa.
A la meva, hi he posat un munt de plantes: nenúfars, Myriophyllum, plantatge d'aigua, créixen bord (Apium nodiflorum), mentes, lliri groc (Iris pseudacorus)... i algunes plantes exòtiques com la Elodea, doncs a casa som molt lluny d'altres basses naturals.
Les següents fotos són fetes a la bassa:

Plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica)












Sympetrum striolatum, libèl·lula comuna a les basses quietes




























L'espiadimonis Lestes viridis







flor de l'aloc (Vitex agnus-castus), planta característica de les rieres del Maresme, i amenaçada per la canalització i encimentació de les lleres









la gossa Mel, ens ajuda a foragitar gats













flor d'Alisma plantago-aquatica

divendres, 4 de juny de 2010

Gats lliures = ocells morts


Aquesta primavera han nascut diversos pollets a casa. Una parella de pitroig va ser de les primeres a criar; durant uns dies rèiem veient els polls volanders perseguint el seu pare pidolant menjar, i fent petits vols pel jardí. El seu pare venia cap a nosaltres cada cop que sortíem al jardí, i sovint era obsequiat amb molles de pa, cucs, trossets de formatge...
Per motius mèdics he d'estar uns dies en repòs a Barcelona, a casa de la meva mare, i m'he endut la gossa. Només han calgut 2 dies d'absència de gos al jardí per que un gat assilvestrat hagi entrat a casa, i els pollets han desparegut. També hem trobat sargantanes mortes.

Quina ràbia he sentit, quina tristesa per aquesta mort inútil de 3 éssers, després de que els seus pares dediquessin setmanes a la construcció del niu, a covar els ous, a alimentar els pollets... tot aquest esforç per a que acabin menjats per un gat. Qui no ha vist l'esforç d'un ocell per pujar les seves cries potser no ho podrà entendre.

Amb tot això, vull induir a una reflexió sobre el greu problema de les colònies de gats lliures i feréstecs, animals que no pertanyen als ecosistemes, si no que han estat creats i afavorits per l'home. Les colònies de gats provoquen la mort de milers, milions, de petits animals (ocells, rèptils, petits mamífers com ratolins i mussaranyes...) cada any, sobretot a parcs, pobles i zones suburbanes. Els estudis recents estimen que, només al Regne Unit, els cats maten cada any uns 275 milions de preses, 55 milions de les quals són ocells. Els més vulnerables són els polls volanders.
















Si estimem els animals (com és el meu cas) hauríem de ser coherents i estimar tots els animals sense favoritismes (almenys els vertebrats!).

Mentre hi hagi abandonaments de gats, aquests animals haurien d'estar en protectores, i no hauríem de permetre que proliferin lliurement, de la mateixa manera que fem amb els gossos. Més que alimentar els gats del carrer, caldria buscar-los refugis i pares adoptius. Les esterilitzacions són només una part de la solució, doncs sovint només serveixen per perpetuar el problema. No em serveix de res l'afirmació de que "pobret, un gat pateix en una protectora". Els gossos de les protectores també pateixen. I un ocell a qui li han mort els pollets, pateix encara més.

Qui estigui en contra d'aquestes afirmacions, haurà d'assumir que per salvar gats lliures a tota costa, indirectament estarà matant altres animals, que no tenen cap culpa. És la pura veritat.
Si nosaltres posseïm un gat i ens agrada que volti pel jardí o el carrer, hi ha una sèrie de mesures recomanades per a disminuir o evitar que caci altres animals. Més informació:

"Sylvester i Tweeter poden viure junts" recomanacions de la RSPB per a propietaris de gats.

Informació sobre l'impacte que poden tenir els gats sobre els ocells de jardí, i idees per a reduir aquest impacte (en anglès, website del RSPB)

Gats i ocells en ambients urbans (document redactat per l'Institut Català d'Ornitologia, si algú el vol li puc enviar)

Yard Cats and Birds (pàgina del Cornell Lab of Ornithology)









dijous, 27 de maig de 2010

L'emergència dels himenòpters




















Per motius personals he tingut el blog (i el jardí) força abandonat - perdoneu. A més, la primavera és massa temptadora com per voler quedar-se a casa davant de l'ordinador!
A casa, la primavera es va manifestar amb un esclat de tota mena d'himenòpters de diferents espècies. Hem pogut veure com prefereixen unes espècies vegetals més que altres. Em confesso incapaç d'identificar-los, més enllà de l' Apis mellifera i el Bombus terrestris. Si algú em pot donar un cop de mà, serà benvingut!
A la foto, es veu un abellot (Bombus terrestris) a les flors de borratja (Borago officinalis), planta que ha fet un munt de flors molt nectaríferes. Per aquesta qualitat, ella va molt bé pels marges de l'hort, a més de ser comestible.






















L'abella de la foto crec que és una Apis mellifera , tot i que és força vermellosa.













Aquesta abelleta és més rabassuda i de color gris, alguna idea?
En Davidacho d'Alacant em diu que pertany a la família Anthophoridae.










Florida del marge de l'hort: la camamilla, la nepeta, l'orangina, els geranis, el poniol...
















Bancal de maduixots amb encoixinat de pinassa - els maduixots són de les poques plantes hortícoles que toleren la pinassa, doncs ja els agrada el susbtrat àcid.