diumenge, 31 de gener de 2010

Construcció de la bassa: fase I














Un dels projectes que em fa més il·lusió és la construcció d'una bassa, amb l'objectiu d'afavorir la biodiversitat i crear un punt de cria per amfibis.
Després de llegir diversos llibres (veure la Biblioteca) i consultar-ho amb experts, he decidit que el millor és crear un petit sistema heterogeni de llacunes, amb diverses profunditats i ambients, i amb una zona de bassa temporal que quedi totalment eixuta a l'estiu. Aquesta dinàmica és freqüent a les basses naturals mediterrànies i hi ha molts organismes que estan adaptats a aquestes condicions.
També he decidit que la profunditat màxima no serà excessiva, com a molt arribarà als 70cm, i que hi haurà dues àrees de molt poca profunditat i una platja inundada, on hi plantaré mentes, Carex, créixens i altres plantes.
En teoria, amb una bassa ben equilibrada (amb força zooplàncton i capgrossos que s'alimenten del fitoplàncton; controlant la matèria orgànica que cau a l'aigua i amb la presència de macròfits) es poden evitar els problemes d'eutrofització i els blooms algals, i les aigües resten transparents. També la presència d'alguns depredadors (larves d'odonats o libèl·lules i coleòpters aquàtics) i els mateixos amfibis controlen els mosquits, els quals d'altra banda no són abundants en les basses ben equilibrades.
Quant al temible mosquit tigre, aquest no cria a les basses si no que està adaptat a criar a petites cavitats i recipients plens d'aigua. En el cas de que pogués colonitzar la bassa (això no sé si succeeix), la presència de depredadors voraços hauria de mantenir-lo a ratlla.
Més endavant ja publicaré un altre post més extens sobre la problemàtica de la fauna de la bassa, fent èmfasi en el tema dels peixos, i també de la flora de la bassa.
La fase I consisteix bàsicament en l'excavació del forat i la planificació de la bassa. També cal comprar els materials per a impermeabilitzar el sòl, cosa necessària si el nostre sòl no és totalment argilós.
Després de consultes diverses, la conclusió és que cal col·locar:
  1. una capa de sorra fina
  2. una capa de geotèxtil
  3. una capa de lona de butil gruixuda
  4. una capa de geotèxtil
  5. la terra (o cistelles) on plantar-hi les plantes
Els càlculs per comprar els materials són els següents:
Longitud total: llargària màxima + 2xprofunditat màxima + 1m com a mínim= 9m
Amplada total: amplada màxima + 2xprofunditat màxima + 1m com a mínim= 6m

Vaja, que em gastaré una pasta! Un establiment on es poden adquirir aquests materials és JardíPond, a Terrassa.

Ah, i per acabar, què en fem de la terra que excavem? Si no tenim lloc on deixar-la, cal dur-la a un abocador d'àrids controlat. És aconsellable separar la terra del subsòl de la terra superficial. En el meu cas, he decidit aprofitar la terra per a crear petits turonets, recomanats per a papallones (veure els consells de Cistus associació) . També es recomana utilitzar la terra extreta del subsòl (més pobra) per a posar-la al fons de la bassa i plantar-hi els macròfits.
La terra de la capa superior ("topsoil"), més fèrtil, es pot guardar per a les ribes i platges, MAI per a posar-la dins la bassa doncs no convé fer-hi aportacions extra de nutrients.

base del turonet per a papallones (cal plantar-hi les plantes)

diumenge, 24 de gener de 2010

Anellar al jardí

Al jardí hi caben tres xarxes. De tant en tant, les muntem i anellem els ocells, traint la seva confiança. D'aquesta manera, però, hem pogut anar sabent algunes coses interessants, com per exemple que una mateixa parella de tallarols capnegres (Sylvia melanocephala) va nidificar aquí dos anys consecutius, com a mínim.
El de la foto és una mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) que té força mala llet, quines picotades amb els seu bec petit i punxegut! És un ocell molt valent. Freqüenta les menjadores i és una espècie força abundant als parcs i jardins amb arbres madurs, i per descomptat als boscos (sobretot d'arbres planifolis).










En Santi amb un raspinell (Certhia brachydactyla), un ocell forestal que es desplaça trepant amunt pels troncs dels arbres. És estrictament insectívor, i busca l'aliment (sobretot coleòpters i aràcnids) per l'escorça dels troncs i branques.















nota: tots els ocells es manipulen amb gran cura, les anelles no els perjudiquen en absolut i són alliberats de seguida. És important recordar que per anellar és imprescindible comptar amb la titulació homologada d'anellador.

dissabte, 9 de gener de 2010

Fa fred: alimenteu els ocells!

















En aquests dies de fred intens, és molt recomanable ajudar als ocells amb menjar suplementari, sobretot si vivim en una zona afectada per nevades i glaçades, les quals poden provocar grans mortandats d'ocells per manca d'aliment. Podem posar-los-hi granes diverses (gira-sol, cacauets no salats...), pastissos de greix, restes de menjar de casa, trossets de mantega... A la botiga Oryx trobarem una bona oferta de diferents tipus de menjar i menjadores. Els pastissos de greix de boví barrejats amb llavors i insectes, molt energètics, tenen molt d'èxit!
De pas, podrem gaudir de la conducta fascinant dels ocells, afavorir les seves poblacions i el seu èxit reproductor. Alimentar-los també és una bona manera d'animar els nens a acostar-se a la natura.
*Cal anar amb compte i procurar que les menjadores estiguin netes, doncs poden provocar contagis de malalties.
L'ocell de la foto és una mallerenga emplomallada (Parus cristatus), força comú sobretot a les pinedes.

dissabte, 2 de gener de 2010

La ravenissa i la ruca












ruca a l'hort







La ravenissa o ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) és una herba silvestre de la família de les crucíferes, molt comuna a prats i marges. Les seves fulles, una mica picants, són comestibles. Es veu que les ravenisses també es coneixen com ruques. La varietat cultivada de la ruca (Eruca sativa), és la coneguda "rucola", molt preuada pels italians. Recordo les boníssimes piadine alla rucola que em feia la Sra Cecchini.

La ruca és molt fàcil de cultivar a l'hort, si les temperatures són suaus, creix molt bé, és molt "gitana". Es pot cultivar també en testos al balcó o en qualsevol petit racó del jardí. Les fulles tendres són delicioses.
Avui les hem combinades amb formatge, olives i sèsam en pols.



ravenissa blanca a Tartareu



bOn aNy 2010