divendres, 5 de febrer de 2010

El romaní
















Avui, passejant pel Turó de Cirers, he gaudit de molts romanins en flor. El perfum d'aquestes plantes de la família de les Labiades, em fa pensar en les garrigues a la vora de la mar Mediterrània... recordo els enormes romanins que hi ha al Garraf, esplèndids.
Els seus olis essencials són, en realitat, una defensa contra els herbívors, que defugen aquests gustos tan intensos. Però aquests mateixos olis ens proporcionen preuades propietats medicinals, aromàtiques i culinàries.
També atreu molt a les abelles, i és coneguda la mel de romaní. Per aquesta mateixa qualitat melífera, es recomana molt plantar romaní entorn de l'hort i així atreure els insectes pol·linitzadors.

Propietats (segons la Flora Catalana de Jordi Cebrian) : Tònic, estimulant, digestiu, carminatiu, hepatoprotector, colagog, emenagog, antiespasmòdic, analgèsic, antisèptic, expectorant, antiinflamatori, cicatritzant
Parts emprades: Sumitats florides
Formes d’aplicació: Infusió, decocció, oli essencial, alcohol de romaní, extracte líquid, tintura
Combina bé amb: camamilla, cap d’ase, melisa, fumària, àrnica, cúrcuma, cua de gat, etc
Precaució: No usar l’oli essencial per via interna durant l’embaràs, la lactància i en cas de gastritis i úlcera gastroduodenal.

Recepta de pasta de dents de la revista Opcions

Argila blanca (d'herboristeria)
Romaní
Sàlvia
Menta
Àloe
Aigua

Fem una infusió amb el romaní, la menta i la sàlvia. Tallem la fulla d'àloe, l'obrim i amb una cullereta traiem la gelatina. Ara triturem amb un morter aquesta gelatina, l'afegim a la infusió i a poc a poc anem incorporant l'argila fins a obtenir aquesta pasta.

Si algú coneix altres receptes i remeis casolans fets amb romaní, sisplau expliqueu-me'ls!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada