dissabte, 27 de febrer de 2010

La bassa: errors i encerts
















Avui hem continuat treballant dur a la bassa. Sembla que no s'acabi mai!
Després de posar-hi els materials aillants (geotèxtil i lona de butil), vaig començar a omplir-la d'aigua de pluja, procedent del dipòsit de recollida d'aigües pluvials. IMPORTANT: no hi ha aigua manllevada del Ter en aquesta bassa.L'aigua de pluja, és preferible que l'aigua de xarxa, doncs aquesta, a més del clor, pot contenir nitrats (no convé enriquir massa les basses de nutrients).

De seguida, però, vaig comprovar alguns errors de disseny:
  • No vam calcular bé el desnivell del terreny a l'hora de fer el forat, per tant algunes ribes eren més altes que les ribes de sota - vam haver d'aixecar la lona i foradar més de l'extrem alt, si volia que hi arribés una mica d'aigua!
  • Alguns dels marges són excessivament pendents i ara serà un problema cobrir-ho amb vegetació i/o sorra.
  • Vaig afegir terra massa argilosa al fons de la bassa; les partícules petites d'argila triguen molt a dipositar-se al fons i fan que l'aigua sigui molt tèrbola. Espero que amb el temps s'acabin dipositant del tot, però em fa por que amb la mínima turbulència (provocada per gossos, per exemple) s'aixequin constantment.
Ara he estat afegint sorra de la riera de Cabrils, que és força gruixuda i es diposita força ràpid.
La turbidesa de l'aigua és un problema per als macròfits (plantes submergides) oxigenants, doncs pot causar que no els arribi prou llum per a fer la fotosíntesi.






Aqui es veu la zona de "platja molla". Es tracta d'una cubeta on l'aigua empapa un gruix de sorra, però no és prou fonda com per a que s'inundi. La idea és plantar-hi joncs (Juncus inflexus) , ja veurem si funciona, no ho tinc clar.





Zona central estreta que separa les dues cubetes. La pedra del centre fa de "presa", si l'aixeco les llacunes es comuniquen.









Zona d'aigües poc profundes, recomanable per afavorir els amfibis, invertebrats, i plantes com mentes, lliris... Les zones molt profundes són difícils de manipular, com ja estic comprovant, i costa molt posar-hi les plantes.

Hem posat pedres grosses al fons per a una major heterogeneïtat i per a oferir refugi a la fauna. També per crear racons on poder col·locar alguna planta.


Com hem subjectat els extrems de les lones? Doncs enterrant-los amb la mateixa terra de l'entorn i pedres. En alguns llibres recomanen fer un solc perimetral, allà es posa l'extrem de la lona, s'hi posen pedres i es cobreix amb terra. Nosaltres ho hem fet en alguns llocs, a tot arreu no doncs dona molta feina.

És complicat cobrir totes les lones. Al principi, cal assumir que quedaran alguns llocs descoberts (l'ideal seria que amb el temps les plantes ho tapessin). Malauradament, per errors de disseny, es possible que alguns punts no es puguin arribar a tapar mai.

Bones instruccions per a fer una bassa (en anglès) http://www.wildaboutgardens.org/

3 comentaris:

  1. tiene muy buena pinta, poco a poco, es normal siempre tener algunos errores de diseño, pero con un poco de destreza y paciencia se pueden ir arreglando.lo de la turvidez del agua a mi no me preocuparia demasiado, al final sedimenta todo, y con la ayuda de las plantas se termina estabilizando.

    las partes de la lona que quedan al descubierto intenta cubrirlos de la forma que te dije, colocando tierra sujeta con tallos vivos de menta o similar para que enraicen y sujeten el conjunto.

    buen trabajo.

    saludos.

    ResponElimina
  2. Ànims !!! Comença a fer molt bona pinta ! La terbolesa anirà desapareixent amb el temps i l'assentament de tot el conjunt.

    ResponElimina
  3. Muchas gracias David (i Alfons...:-)
    El sistema que me comentaste de los "escalones" donde colocar plantas sujetas en plàstico no me acaba de salir. No me sale lo de sujetar la tierra con un plástico, la tierra se me va con el agua hasta el fondo. En un sitio he puesto una jardinera de barro pero queda bastante mal.
    Ya probaré lo de la menta, a ver si aguanta!

    Això de les basses té la seva conya.

    ResponElimina