dilluns, 13 de setembre de 2010

Com fer compost, I. EL SÒL

Al seu llibre "Life in the Soil", el biòleg James B. Nardi defineix el sòl com "un medi natural dinàmic en el qual les plantes creixen, i que és fet tant de materials orgànics com minerals, així com éssers vius."

Tots els éssers vius obtenim els elements i compostos del sòl, el qual nodreix les plantes. Quan els organismes moren, excreten, o perden parts del seu cos, retornen al sòl els elements i compostos que n'havien obtingut. Aquest procés de descomposició de la matèria orgànica el fan possible una miríada d'organismes, descrits com organismes descomponedors. Aquests són bacteris, fongs, protozous, nematodes, tardígrads, rotífers, miriàpodes, àcars, isòpodes, larves de mosca, cargols i llimacs, cucs de terra, coleòpters... També podíem incloure-hi vertebrats carronyaires com ara els voltors.

Sense ells la vida a la terra no seria possible.

Aquests organismes degraden la matèria orgànica, fent que es vagi trencant en fragments cada cop més petits, compostos cada cop més simples, que finalment afegeixen nutrients al sòl. La matèria orgànica pot ser consumida diverses vegades, doncs alguns descomponedors s'alimenten de matèria ja digerida per altres. Eventualment la matèria orgànica es transforma en l'humus, format per les partícules més difícils de digerir: olis, lignines, ceres, restes de bacteris i fongs, que han passat pels tractes digestius dels descomponedors.
Un sòl sense humus i amb pocs organismes vius és un sòl empobrit, que no pot retenir els nutrients, per molt fertilitzants que li afegim.
Un sòl no és fèrtil ni complet sense criatures vivents, que l'habiten i construeixen la porció orgànica unida al substrat mineral.



















Tardígrads o "ossets d'aigua"
i els seus ous. Els tardígrads poden ser abundants al sòl sota determinades condicions d'humitat, ventilació i temperatura. S'alimenten de protozous, algues, fongs, rotífers, nematodes...
Dibuix: James B. Nardi

"Life in the Soil. A guide for naturalists and gardeners" NARDI, JAMES B., The University of Chicago Press, London 2007.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada