dijous, 16 de setembre de 2010

Com fer compost, II

Quan fem compostatge, estem reproduint el procés natural que es dóna a camps i boscos, però de forma més intensiva, doncs normalment el que fem és compostar grans volums de matèria orgànica. Un compost ben fet no ha de produir cap pudor ni mosques; de la mateixa manera que quan passegem per un bosc, la fullaraca en descomposició no fa males olors, al contrari. Reciclar les nostres deixalles orgàniques, convertint-les en un adob ric i natural, és molt fàcil, dóna molt poca feina i es pot fer gairebé a tot arreu!
Ara veurem com.

1. ON FER COMPOST
Podem compostar dins un compostador comercial de plàstic (més recomanable per a entorns urbans), una caixa de fusta, una pila directa al terra... A poder ser, és millor si el nostre compost no està totalment aïllat del sòl, per facilitar el trànsit dels organismes descomponedors.
Com a anècdota, vaig encarregar ja fa força anys una caixa robusta de fusta, on faig el compost. Amb el pas del temps, la base de la caixa s'ha descomposat totalment!
Preferiblement, el situem en un lloc ombrejat. No passa res si es mulla amb la pluja, sempre i quan no sigui en excés. Podem cobrir el compost amb una tapa, palla, canyís...
Si el que tenim és un balcó, potser l'opció més recomanada seria fer vermicompostatge, amb cucs de terra que acceleren el procés.

2. L'AIREACIÓ
Volem que el procés de descomposició de la nostra matèria orgànica sigui efectuat pels microorganismes aerobis, que requereixen oxigen i fan una descomposició aeròbia, la qual fa una olor agradable a terra de bosc. En cas d'absència d'oxigen, els protagonistes serien els microorganismes anaerobis, el metabolisme dels quals produeix compostos pudents (sulfurs, amoníac...) i aleshores estariem parlant d'una putrefacció.
Per evitar-ho, senzillament cal procurar una certa aireació - oxigenació - del compost i evitar que aquest es compacti. Això s'aconsegueix amb un bon equilibri entre material estructural (branquillons, tiges i fulles seques, closques, pinyols... que formen petites càmeres d'aire) i material "fresc" (restes de verdura i fruita, gespa segada...) que tendeix més a compactar-se.
També podem remenar de tant en tant el compost per a airejar-lo.

3. L'EQUILIBRI CARBONI-NITROGEN
El carboni és el principal constituent de la cel·lulosa i lignina de les plantes, i es més abundant a les parts llenyoses, tiges seques, escorça, cartró... El nitrogen es troba sobretot a les parts vegetals tendres, a les restes i fems animals...
Els materials frescos i nitrogenats acceleren el procés de compostatge, i els carbonatats l'alenteixen. Per a un procés correcte, cal un bon equilibri entre aquests dos tipus de materials.

4. LA HUMITAT
El procés de compostatge requereix humitat, aportada pels materials frescos i sucosos. En casos de sequedat alta i materials molt secs, pot ser necessari regar el compost. Però cal evitar situacions d'excessiva humitat, doncs si el compost queda molt xop durant molts dies, podria arribar a compactar-se. En èpoques molt plujoses, cal cobrir el compost amb algun material transpirable, remenar-lo periòdicament, o anar afegint materials secs.

5. LA TEMPERATURA
Quan es composten grans volums de matèria orgànica (com es fa a pagès), la pila assoleix altes temperatures. Això accelera el procés, i l'escalfament destrueix patògens i llavors d'herbes adventícies que pugui haver al compost. En compostatge casolà sovint no s'arriba a aquestes temperatures, perque les quantitats són més petites, i de vegades del compost resultant germinen algunes herbes. Per a evitar-ho, serà millor si no afegim al nostre compost restes d'herbes molt invasores, sobretot si tenen llavors o rizomes.

6. QUINES COSES ES PODEN COMPOSTAR?
Això, al proper post!

Si teniu dubtes o preguntes, o voleu compartir experiències, podeu fer-ho...

Aquests conceptes i altres, estan recollits de forma molt exhaustiva al llibre "CÓMO HACER UN BUEN COMPOST", de Mariano Bueno (Ed. La Fertilidad de la Tierra). Es pot trobar a la botiga on-line Ecotenda,  en llibreries i també en biblioteques.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada