diumenge, 31 d’octubre de 2010

Anellar al jardí

Adult de mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Ahir vam muntar tres xarxes per anellar els ocells del jardí, activitat que fem de tant en tant des de fa anys, i que ens ha permès saber algunes curiositats:
  • Una parella de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) va criar dos anys consecutius al jardí de casa. El mascle encara ronda per aquí.
  • Alguns pit roigs (Erithacus rubecula) han passat diversos hiverns consecutius a casa, sense que els haguem vist a l'època de cria.
  • Un pit roig que va néixer al jardí i que vam anellar de pollet, va restar tot l'hivern a casa i aquest estiu va criar 2 vegades! Malauradament, un filldeputa de gat que ronda per aquí el va matar (i als seus polls també).
  • La mare del pitoig anterior continua rondant pel jardí.
  • Algunes mallerengues i merles fa diversos anys que ronden pel jardí (com la mallerenga emplomallada de la foto, la vam anellar quan era un jove, la tardor del 2008).
  • Algunes mallerengues i fringíl·lids pateixen malalties com la sarna. 
Cal tenir en compte que per anellar a qualsevol lloc és imprescindible tenir el carnet d'anellador. En zones urbanitzades, a les precaucions habituals cal afegir la vigilància de que gossos i gats  no s'acostin a les xarxes.

Tallarol de casquet mascle (Sylvia atricapilla)

divendres, 29 d’octubre de 2010

Fennel and Leek Soup with Fennel Greens



 Sopa de fonoll i porro amb brots de fonoll 
Aquí la sopa que vaig fer amb el brou vegetal del llibre de la Deborah Madison. És una sopa molt suau, que tira a dolça, amb gust de jardí. Si teniu plantat julivert i fonoll, aprofiteu i agafeu-ne un bon grapat, per sentir el seu perfum.

2 bulbs de fonoll
6 tasses de Brou vegetal
2 porros mitjans, les parts blanques més una part de les verdes, picades
1 patata pelada i tallada a rodanxes fines
Oli d'oliva o mantega
1 ceba picada
sal i pebre
1/2 tassa de crema de llet (opcional)
Els brots del fonoll i julivert


Tallar a quarts el fonoll, en traiem les parts més dures (que podem reservar per fer brou, juntament amb les parts verdes i arrels dels porros i les pells de patata).  Picar 1/2 tassa de brots verds de fonoll.

Tallem els fonolls en juliana fina. Escalfar l'oli en una cassola i hi afegim la ceba, fonoll porro, patata, sal, i una tassa del brou. Tapar i coure a foc mig durant 20 minuts, remenant de tant en tant. Afegir la resta del brou i bullir, baixar el foc i coure fins que el fonoll sigui tendre, de 15 a 20 minuts més. Afegir la crema de llet, els brots verds i el julivert.
Aquesta recepta està treta del llibre "Vegetarian Cooking for Everyone" de Deborah Madison
Darrerament estic molt cuinetes, a veure si penjo més posts de natura i jardineria.

diumenge, 24 d’octubre de 2010

Cabrils: Incivisme pijo i l'eruga gorda

Aquí on vivim, és una urbanització força pija. Abunden les mamàs amb mercedes clase A i les gespes immaculades (i el soroll de les maquinotes tallagespes i bufafulles també). Resulta que aquesta gent tant abundosa és incapaç de manar als seus jardiners (que són els que tallen la gespa i recullen la pinassa) que duguin les restes de poda a la deixalleria municipal. L'ajuntament ens ha comunicat moltes vegades la necessitat de depositar aquestes restes a la deixalleria, on són portades a una planta de compostatge. I la deixalleria no et cobra res, el servei ja va inclòs en l'impost de residus. A més, trobo molt egoista assumir que els escombriaires ja s'encarregaran de recollir tot aquest volum, quan no és la seva obligació.
No entenc que si et pots permetre un jardiner, no puguis afegir a la seva factura els quatre euros que l'home et pugui cobrar per portar tota la poda allà. No entenc que es tingui tanta incultura, tenint els mitjans per ser més culte. Veig que la sensibilitat i el civisme no depenen dels diners.
I si la culpa és del jardiner, doncs que s'ho facin mirar i que siguin més professionals.



Per acabar el post, una nota més alegre: fa 2 setmanes vaig trobar aquesta fantàstica eruga de Papilio machaon a casa, al costat d'una planta de ruda, que és una de les plantes nutrícies d'aquesta espècie!


dimarts, 19 d’octubre de 2010

El brou vegetal de Deborah Madison


Un bon brou és com aquell vell i càlid jersei de llana,  un company amorós dels dies de fred. És tan reconfortant la presència d'una gran olla bullent a la cuina, desprenent els aromes per tota la casa, un vespre hivernal.
Els brous només de verdures no m'acabaven de sortir bé, em sortien insípids i amb un gust d'api predominant. Fa uns mesos en Santi em va regalar una joia de llibre, "Vegetarian Cooking for Everyone" , de Deborah Madison.   La Deborah ens descobreix el ric món dels vegetals  (sempre he pensat que cuinar les verdures bé és molt més creatiu que cuinar carns), la passió pels productes de temporada, i amb unes il·lustracions precioses a llapis.
En aquest llibre, he descobert que, com la clau del gust d'un brou és el greix, si es sofregeixen la ceba i altres verdures abans, el resultat és mooolt més bo. I també, que es pot jugar amb molts ingredients, que són un jardí de verds dins la cassola, tan macos.

El primer pas és daurar ceba i pastanaga, tallades, en oli d'oliva. També s'afegeix l'api tallat o, millor, xirivia. Jo he fet servir una xirivia arrencada del meu hort - que bonica és la planta de la xirivia (Pastinaca sativa).
Al cap d'uns minuts, s'hi tira l'aigua i s'hi van afegint aquestes possibilitats:
Bulb de fonoll (guardar les fulles per a posar a la sopa)
Porro (també les parts verdes i les arrels)
Col
Alls
les fulles de la xirivia o de l'api
julivert, llorer i farigola

I també (Always-good-to-include vegetables):
tiges i fulles de bleda, fulles de remolatxa
bolets
pell de patata
enciam
albergínia (ara ja queden les darreres)

Amb aquesta festa de verduretes, després vaig fer una deliciosíssima sopa, "Fennel and Leek Soup with Fennel Greens", que més endavant explicaré.

dilluns, 11 d’octubre de 2010

Tomàquets secs i confitats al forn


Ara que s'acaba la temporada de tomàquets, encara som a temps de fer conserves, salses i delícies com aquesta. Al Maresme tenim la sort de poder comprar tomàquets (i altres verdures) boníssims i ecològics directament al pagès (*).
Aquests tomàquets assecats i confitats en oli d'oliva són un autèntic vici; aquesta recepta accentua bestialment la dolçor dels fruits. Es poden prendre amb pasta, en amanida, amb llegums, senzillament amb pa. L'únic inconvenient és que l'elaboració deu ser força costosa energèticament, doncs cal tenir-los al forn moltes hores. Si vius en un ambient sec i assolellat, pots provar de fer-ho al sol (com es fa en llocs com Granada, Sicília...). A casa nostra hi ha massa humitat, però estaria bé provar un assecador solar domèstic.
Recepta

Una bona quantitat de tomàquets de qualsevol varietat, però que siguin madurs
Oli d'oliva verge
Sajolida
Pots de vidre

Tallar els tomàquets en grills, i disposar-los a la safata del forn, tal qual (sense oli ni res). El punt més important és que el forn no estigui massa calent, la idea és que els tomàquets no es coguin, si no que es vagin deshidratant poc a poc. La temperatura hauria d'oscil·lar entre 70ºC i 100ºC, en funció del temps que tinguem. No caldrà que estiguem vigilant tota l'estona, al contrari. Podem omplir tot el forn amb tomàquets i anar a fer qualsevol altra cosa: jugar, treballar, dormir, llegir... doncs caldran unes bones hores, més de 4. Hi ha gent que els deixa tota la nit! (en aquest cas, la temperatura hauria de ser molt baixa). Si els posem a 100ºC haurem de vigilar més, que no es cremin.
El punt dels tomàquets dependrà del nostre gust, hi haurà qui els vulgui molt secs o qui els vulgui més sucosos. Totalment secs es conserven més temps, però a mi m'agrada deixar-los una mica sucosos, els trobo més bons.
Un cop confitats, cal posar-los en pots de vidre, omplir amb oli d'oliva i afegir una branqueta de sajolida o orenga. Si volem guardar-los força temps i a temperatura ambient, abans caldrà esterilitzar els pots, bullint-los. Si no els esterilitzem, serà millor desar-los a la nevera.


* On comprar verdures ecològiques locals al Maresme: Horta Pla de Munt (Palafolls), Martí Rossell (Mataró), mercat de la Plaça Gran (Mataró), ecobotiga El Pi (Mataró), Tres Horts (Vilassar de Mar)

dijous, 7 d’octubre de 2010

Heura per atreure abelles (i altres insectes)

Una de les formes d'afavorir la biodiversitat des de casa nostra, és tenir en compte els invertebrats, base de la dieta de tants ocells, rèptils, amfibis i mamífers. Al jardí, pati o terrassa, és recomanable mantenir una bona diversitat de plantes, especialment si són plantes adaptades al nostre clima i que requereixen poca aigua.
També és bo procurar que hi hagi plantes en floració al llarg de l'any (segons on visquem això no és difícil) per que insectes tan importants com les abelles puguin trobar aliment. Algunes espècies com el romaní floreixen en ple hivern i altres, com l'heura, floreixen durant la tardor. Les abelles de la mel estan patint greus davallades en les seves poblacions a nivell mundial, per causes poc conegudes, entre les quals l'ús de determinats pesticides. Aquests insectes són vitals per a la pol·inització de moltes espècies vegetals. Tota cosa que humilment poguem fer a casa nostra - plantar plantes nectaríferes, oferir refugi i escletxes per a la cria o hivernada, no ruixar amb productes químics... - serà benvinguda per aquests animals tan agraïts.

Flors i fruits de l'heura

Abella de la mel (Apis mellifera)
Limenitis reducta
Utetheisa pulchella

L'heura (Hedera helix) és una planta enfiladissa de fulles persistents, comuna en tot l'àmbit mediterrani, on ocupa sobretot boscos, indrets ombrívols i parets rocoses. També és una espècie freqüent als jardins, pel seu atractiu ornamental i també per que és molt resistent, barata i fàcil de mantenir. Les flors són molt nectaríferes, per la qual cosa són molt interessants per a les abelles i altres insectes que s'alimenten de nèctar.

A casa, en un racó ombrejat, l'heura ha florit i fructificat abundosament. Hi ha una bogeria d'insectes que la visiten: abelles de diferents espècies, vespes, sírfids, papallones... és increïble!

A l'hivern, alguns ocells com el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) s'alimenten dels fruits de l'heura.

M´s informació sobre plantes mel·líferes al web www.abelles.cat

Planteu heura.