dimarts, 19 d’octubre de 2010

El brou vegetal de Deborah Madison


Un bon brou és com aquell vell i càlid jersei de llana,  un company amorós dels dies de fred. És tan reconfortant la presència d'una gran olla bullent a la cuina, desprenent els aromes per tota la casa, un vespre hivernal.
Els brous només de verdures no m'acabaven de sortir bé, em sortien insípids i amb un gust d'api predominant. Fa uns mesos en Santi em va regalar una joia de llibre, "Vegetarian Cooking for Everyone" , de Deborah Madison.   La Deborah ens descobreix el ric món dels vegetals  (sempre he pensat que cuinar les verdures bé és molt més creatiu que cuinar carns), la passió pels productes de temporada, i amb unes il·lustracions precioses a llapis.
En aquest llibre, he descobert que, com la clau del gust d'un brou és el greix, si es sofregeixen la ceba i altres verdures abans, el resultat és mooolt més bo. I també, que es pot jugar amb molts ingredients, que són un jardí de verds dins la cassola, tan macos.

El primer pas és daurar ceba i pastanaga, tallades, en oli d'oliva. També s'afegeix l'api tallat o, millor, xirivia. Jo he fet servir una xirivia arrencada del meu hort - que bonica és la planta de la xirivia (Pastinaca sativa).
Al cap d'uns minuts, s'hi tira l'aigua i s'hi van afegint aquestes possibilitats:
Bulb de fonoll (guardar les fulles per a posar a la sopa)
Porro (també les parts verdes i les arrels)
Col
Alls
les fulles de la xirivia o de l'api
julivert, llorer i farigola

I també (Always-good-to-include vegetables):
tiges i fulles de bleda, fulles de remolatxa
bolets
pell de patata
enciam
albergínia (ara ja queden les darreres)

Amb aquesta festa de verduretes, després vaig fer una deliciosíssima sopa, "Fennel and Leek Soup with Fennel Greens", que més endavant explicaré.

6 comentaris:

  1. Soc un apassionat de les sopes, i no trobo una descripció millor que la que has fet per descriure un bon brou.
    Ara ja començo a preparar-la setmanalment un o dos cops. La meva és força tradicional, moltes verdures amb una pilota de carn (que faig jo a casa) i pollastre o gallina de pagès, a més d'un tall de sagí, però sempre vull innovar i aquesta teva proposta em sembla interessantíssima.
    La provaré.
    Gràcies.

    ResponElimina
  2. També podeu afegir carbassa , ara és molt bona i d'aquí .

    ResponElimina
  3. Es veritat, Punt Petit! A mes, nosaltres encara tenim carbasses de la collita de l'any passat, va ser molt productiva.

    Jo també faig sopa de pollastre (o gallina) de pagès de tant en tant. Amb porc mai, per que no puc sofrir com criem els porcs en aquest país. De fet, no sóc vegetariana però intento menjar el mínim carn/peix, per principis i per sostenibilitat.
    El brou de pollastre és molt més consistent que el de verdures, però fent el sofregit primer aquest guanya molt més gust.
    La gràcia és no quedar-nos en la combinació de sempre, si no que pensar que hi podem posar moltes coses, fins i tot parts "rebutjables" com són les arrels del porro, la pell de patata, les fulles de la xirivia...

    ResponElimina
  4. per cert, la Deborah Madison sempre recomana reservar les tiges del julivert per afegir-lo al caldo!

    ResponElimina
  5. Jo acostumo a posar-hi força verdura (carbassa sempre) i una de les possibilitats és fer crema amb part d'aquestes, afegint-hi una poma crua i triturant-ho tot plegat. A algú potser no li acaba d'agradar pel fort gust que pot deixar l'api. A mi m'encanta.

    ResponElimina
  6. Gràcies Annette pel teu comentari al meu blog!!
    Intentaré penjar la recepta d'una crema de pastanaga que faig que està boníssima !!!

    ResponElimina