divendres, 31 de desembre de 2010

Per cap d'any, les merles mengen heura

Bé... que ningú pensi que es preparen una mena de raïm de la sort (tot i que el raïm segur que els agrada). Les merles, com altres túrdids, aprofiten bé molts fruits silvestres. Enguany l'heura de casa ha fructificat abundosament, i sovint hi enxampem a merles i tallarols de casquet menjant-ne els fruits, els quals maduren a finals de tardor i hivern. Quan sortim al camp aquesta època de l'any, si hi ha claps d'heura és fàcil endevinar que allà hi trobarem els tallarols, aprofitant un recurs alimentici molt valuós en una època poc favorable.
Com vaig dir en un altre post, l'heura és una planta molt agraïda en jardineria ecològica, per la seva resistència, senzillesa de manteniment, i interès per a la biodiversitat. En alguns parcs urbans s'ha fet servir com a planta tapissant del sòl en indrets ombrejats, en substitució de les inefables gespes. Un bon exemple el podem veure al parc del Laberint d'Horta.
Estaria molt bé fer servir més aquesta planta per a cobrir murs i altres superfícies pavimentades.

Fruits d'heura (Hedera helix)

Merla (Turdus merula)

Bon 2011!

diumenge, 19 de desembre de 2010

Compost recién hecho

Després d'uns mesos descomposant-se, aquest és el fruit de les deixalles orgàniques de casa combinades amb restes i fullaraca del jardí. Fa una deliciosa olor a terra de bosc, i té una textura lleugera, cruixent.


Aquest compost el vaig fer en pila, directament al terra, sense recipient ni compostador, i cobert per un mantell de fulles seques. Un nutrient perfecte per a l'hort i el jardí.
Com vaig dir en un post anterior, el compostatge és potser l'acció individual més poderosa que hom pot fer, per afavorir la biodiversitat (i el medi ambient en general).

diumenge, 12 de desembre de 2010

Plantar ruca entre rengleres

No m'agrada gens deixar el sòl pelat, ni tan sols a l'hort. Ja sé que això és poc ortodox, però té un sentit per afavorir la biodiversitat i la fauna edàfica. A l'època seca, convé protegir el sòl de les pèrdues d'humitat amb un encoixinat ("mulching"), que es pot fer amb palla, compost, fulles, sacs de patates, triturat vegetal... L'encoixinat també serveix per dificultar la invasió de l'hort per herbes adventícies.
Una tècnica que es fa servir és plantar verdures de creixement ràpid entre les verdures de creixement més lent, per exemple enciams amb cols o cebes. Així, quan la col comença a ser gran i a ocupar força espai, ja és l'hora de collir els enciams.

Rucola creixent entre enciams

Aquest hivern he provat de sembrar força ruca (rucola - Eruca sativa ) entre rengleres o alternada amb altres verdures. La ruca creix molt ràpid i és molt cobrent del sòl. Com forma un tapís força dens, va molt bé contra les males herbes. A mida que creix l'anem tallant i ens mengem els deliciosos brots tendres, rics en potassi i vitamina C.


És una planta que vol climes frescos, així que és una bona opció per plantar a l'hivern si vivim en llocs de clima no massa extrem. És realment fàcil de conrear, podem sembrar-la directament a l'hort, germina bé i creix rústega. Després podem deixar que algunes plantes espiguin a flor, i en podrem recuperar les llavors.