Farrera: el jardí de la Cesca

A Farrera de Pallars existeix, des de fa uns quinze anys, el Centre d'Art i Natura, un espai d'acollida d'artistes, estudiosos i científics d'arreu del món. En Lluís i la Cesca porten el centre, i amb el seu esforç han aconseguit crear un ambient extraordinàriament càlid, que incita a la concentració, ple de bones vibracions.

Al centre s'hi organitzen cursos i jornades diverses, i s'hi pot fer una estada sempre que sigui per a realitzar algun tipus de projecte, treball artístic o estudi. També ofereixen beques i intercanvis amb centres d'altres països. Per a més informació www.farreracan.cat
La Cesca, deliciosa cuinera, té un jardí al costat de casa seva, amagat entre carrerons. Un jardí secret, exquisit, per seure a pensar, entre flors.

Amanida de mongeta del cuc, tomàquet pebrot i ruca

La mongeta del cuc és una varietat tradicional de mongeta que es menja tendra, de fruits allargats i de molt bon gust. Les plantes són molt productives i fàcils de conrear, i com són de mata baixa no cal entutorar-les, la qual cosa encara estalvia més feina. Ara a l'estiu maduren les mongetes, i és el millor moment per prendre-les.
Vaig comprar les llavors a Les Refardes, un col·lectiu que es dedica a preservar la biodiversitat de les varietats agrícoles locals.

















Aquí una recepta per fer una amanida amb productes d'estiu, una amanida deliciosa. Es tracta de combinar les mongetes cuites "al dente", al vapor, amb bons tomàquets de temporada (vaig fer servir tomàquets pebrot que vaig comprar a "Can Juanals", durant una visita al Baix Empordà). Hi afegeixo fulles tendres de ruca del jardí, ceba i trossets de pebrot groc de Girona, i ho amaneixo amb i oli d'oliva verge i gomasio (barreja de sal marina i sèsam). Per sofisticar-ho encara més, s'hi poden afegir herbes d'estiu com fulletes de portulaca. Aquesta amanida també queda molt bé amb rodanxes de patata bullida amb pell.

Mongetes del cuc















M'agrada molt la mongetera, amb les seves delicades flors blanques















Tomàquets del pebrot (són allargats i molt dolços)

















Un altre plat plenament estiuenc és la pasta amb albergínies i alfàbrega, plat super bo i fàcil de fer. Si es té hort, primer cal collir algunes albergínies i unes branques d'alfàbrega. Tallem i salem l'albergínia, deixant-la plorar una estona. L'esbandim i la passem per la planxa o la paella ben calenta. Quan la pasta és cuita al dente, la barregem amb l'albergínia, fulles d'alfàbrega i, si l'albergínia ens ha quedat seca, podem afegir una mica d'oli d'oliva.
S'hi poden afegir encenalls de formatge, pinyons torrats a la paella o pipes de gira-sol. Es pot substituir l'alfàbrega per fulles de menta fresca picades, també queda molt bo.

Evolució d'una bassa sense peixos

Els darrers mesos, a la bassa han passat força coses.
A principis d'estiu, dins l'aigua van aparèixer núvols de puça d'aigua (Daphnia). Aquests crustacis de l'ordre dels cladòcers s'alimenten del fitoplàncton (algues microscòpiques), amb la qual cosa l'aigua estava molt transparent. N'hi havia milers!
Al mateix temps, em vaig preocupar per la presència inquietant de larves de mosquits. Vaig estar a punt de posar un parell de gambúsies mascle a la bassa... La gambúsia és un peix exòtic de petites dimensions, que fou introduït als nostres aiguamolls precisament per a controlar els mosquits. La introducció d'aquesta espècie, malauradament, ha tingut nefastes conseqüències per als peixos autòctons com el fartet o el samaruc.
Vaig tenir paciència, però, i la cosa es va anar equilibrant de forma natural: al cap d'un temps, van arribar els notonèctids, voraços depredadors, que aparentment han devorat totes les larves de mosquit, tot i que també les Daphnia.
Fa poc hem detectat larves de libèl·lula a l'aigua, les quals també són molt depredadores.
El costum de mantenir peixos ornamentals, com els carpins daurats, a les basses, és desastrós per a molts animals. Les carpes preden sobre les postes i capgrossos dels amfibis, i sobre els invertebrats depredadors de mosquits; una bassa plena de carpes és una bassa pobra en biodiversitat. A més, els excrements dels peixos contribueixen a eutrofitzar l'aigua.
Tenint una mica de cura, és possible mantenir una bassa equilibrada i lliure de mosquits, sense afegir-hi peixos. Entre altres coses, és important que hi hagi moltes plantes oxigenants a una bassa.
A la meva, hi he posat un munt de plantes: nenúfars, Myriophyllum, plantatge d'aigua, créixen bord (Apium nodiflorum), mentes, lliri groc (Iris pseudacorus)... i algunes plantes exòtiques com la Elodea, doncs a casa som molt lluny d'altres basses naturals.
Les següents fotos són fetes a la bassa:

Plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica)













Sympetrum striolatum, libèl·lula comuna a les basses quietes






























L'espiadimonis Lestes viridis







flor de l'aloc (Vitex agnus-castus), planta característica de les rieres del Maresme, i amenaçada per la canalització i encimentació de les lleres









la gossa Mel, ens ajuda a foragitar gats













flor d'Alisma plantago-aquatica