dissabte, 24 de desembre de 2011

Què convé plantar en un hort urbà (Salsa verda de Nadal)

Avui hem fet un dinar lleuger, en previsió dels excessos que vénen: Crema de carabassa amb salsa
verda. Amb aquesta recepta m'he adonat de que molts dels seus ingredients són facilíssims de conrear en un hort urbà, per molt petit que aquest sigui.
En la meva opinió, en un hort petit (com els de les terrasses) convé prioritzar el conreu de plantes que siguin a) cares de comprar b) no siguin fàcils de trobar als comerços c) siguin fàcils de conrear d) ens agradin per menjar.
En aquesta línia, algunes plantes d'amanida com la rucola funcionen super bé, doncs aquesta herba acostuma a ser cara, i sovint es presenta empaquetada en bosses de plàstic, per la qual cosa conrear-la és un gran avantatge. A més, la rucola és de les plantes més senzilles de conrear, creix a qualsevol lloc, és molt rústega i gitana. Això sí, millor a les èpoques fresques, doncs no tolera el calor excessiu.

Marduix (Origanum majorana)

Les herbes aromàtiques fresques també són una bona tria, doncs sovint no es troben als comerços a no ser que compris la planta sencera, o petits manats envasats, refrigerats i poc frescos, que costen cars i duen més plàstic que no pas planta. Així doncs, alfàbregues, menta, cilantre, anet, sajolida, sàlvia, timó... Són molt gratificants, resistents, fàcils de conrear en una taula de cultiu, i collir-ne els brots és un autèntic plaer.

La Salsa Verda de la recepta l'he feta íntegrament amb herbes del meu hortet suburbà (que ara sembla un herbassar, doncs aquests mesos no me n'he pogut puc cuidar).

Crema de carabassa amb Salsa Verda

La crema de carabassa és un bàsic que tothom fa a la seva manera. Aquesta versió l'he feta amb el Thermomix, però es pot fer amb una batedora normal. De primer s'escalfa oli d'oliva i s'hi afegeixen ceba i daus de carabassa (una carabassa de violí sencera). També s'hi pot posar porro. Quan la carabassa comença a agafar color, s'hi afegeixen 2 cullerades soperes d'arròs blanc cru i 1/2 tassa de julivert.
Mullar amb una mica de brou vegetal. Deixar coure uns 10 minuts i afegir més brou vegetal, al nostre gust, i sal.
Al cap d'uns 25 minuts apagar el foc, deixar refredar una mica i batre-ho-tot.



Salsa Verda
Picar una ceba o escalunya ben finament. Picar tota mena d'herbes fresques, segons temporada i les que tinguem: anet, cibulet, julivert, marduix, sajolida, farigola, estragó, cilantre... Jo hi he afegit unes fulles d'alfàbrega sacre, que encara sobreviu i té flors!



Barregem les herbes amb la ceba junt amb suc de llimona, pell de llimona ratllada, un dent d'all petit picat (si ens agrada), algunes tàperes, oli d'oliva, pebre i sal. A part, i això és opcional, bullir un ou dur, picar-ne la clara i aixafar el rovell, i afegir-los a conjunt.
Aquesta salsa queda boníssima per acompanyar sopes i altres plats!

Nota: en una terrassa de mida gran podríem tenir un llimoner. El conreu de carabasses ja seria força més complicat, doncs és una planta molt gran i força exigent.  

Bones festes a tothom.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Rosmarinus officinalis 'Sappho'



Vaig trobar aquesta varietat de romaní al catàleg del viver Filippi de Montpellier, especialitzat en plantes mediterrànies de baixes necessitats hídriques.
Les seves flors són d'un blau fosc esplèndid, molt intens, espectacular.
El romaní és una de les plantes que poden florir gairebé tot l'any, de fet crec que floreixen més a l'hivern que no pas a l'estiu. Això és un benefici que podem oferir als insectes pol·linitzadors que viuen al nostre jardí: teca durant tot l'any! A la foto es pot veure un sírfid, dípter pol·linitzador les larves del qual són predadores de pugons.



A més, les propietats aromàtiques, medicinals i culinàries del romaní són ben conegudes i apreciades.
Estèticament, les plantes de flors blaves combinen molt bé amb plantes de flors blanques o grogues, com per exemple Anthyllis cytisoides o Coronilla glauca. Aquestes, però, floreixen en primavera.

Coneixíeu aquesta varietat? En coneixeu d'altres? Em tempta provar-ne de noves, aquests blaus m'enamoren

dimarts, 1 de novembre de 2011

Consells bàsics per a menjadores d'ocells

Elena Obon, veterinària del CRFS de Torreferrussa, ens detalla les precaucions que cal tenir amb les menjadores per ocells, per evitar epidèmies i mortandats d'aus.


"Tingueu en compte que l'alimentació suplementaria d'ocells, en concentrar individus en un mateix lloc, facilita la transmissió de malalties. No només poden infectar-se de malalties parasitàries (com la tricomoniasi detectada a Anglaterra o els coccidis), també malalties bacterianes (salmonelosi, micoplasmosi, etc), per llevats (megabacteriosi) o inclús víriques (paramixovirus, verola..).

Recomanacions molt bàsiques serien:
1) Mantenir les menjadores higienitzades, cosa de vegades difícil tractant-se d'aus, però és el nostre deure si volem tenir menjadores al jardí.
De primer cal treure l'aliment sobrant, netejar amb aigua i sabó, esbandir amb aigua i aplicar algun desinfectant tipus lleixiu. El sabó a utilitzar pot ser un per rentar els plats, per exemple, tot i que qualsevol altre sabó pot servir. El lleixiu pot ser en una dilució 1: 10 en aigua, millor calenta, doncs actua més ràpid. Després esbandir bé amb aigua i deixar assecar.
Això seria aplicable tant a menjadores com a abeuradors o banys.





2) Col·locar les menjadores i abeuradores en un lloc que no es contaminin fàcilment amb les femtes de les aus (no sota una branca emprada com a posader habitual). Tampoc en un lloc de fàcil accés per altres animals com gats.


3) Mantenir els aliments en bones condicions d'emmagatzematge. No emprar aliments vells o rancis. Les llavors poden fer-se malbé d'un any per l'altre si no es mantenen en un bon lloc, afavorint la proliferació de micotoxines per exemple.



4) Si es detecten aus amb aspecte de malaltia o mortes en el jardí, RETIREU RÀPIDAMENT LA MENJADORA! Aviseu a l'autoritat competent, en aquest cas els Agents Rurals (935740036) per a que s'inicii una investigació el més aviat possible de les causes de malaltia dels ocells salvatges."


Teniu menjadores per ocells a casa? Heu tingut mai algun problema? Quines espècies us venen? 

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Taller gratuït sobre basses de biodiversitat

Aquest diumenge, a Can Masdeu (Collserola, Barcelona) donaré un taller sobre com crear i mantenir  basses per afavorir la biodiversitat.
Veurem quins són els motius per mantenir una bassa, fonaments de la biologia de les basses, els organismes que viuen en aquests hàbitats, com resoldre problemes...
També treballarem sobre el cas del dipòsit d'aigua de Can Masdeu i farem una pràctica de reconeixement de plantes aquàtiques.



Serà aquest diumenge a partir de les 12h, a Can Masdeu

divendres, 23 de setembre de 2011

Alternatives a la gespa (II)


Recrear un prat natural, ple de flors i diversitat, en un jardí, no és cosa fàcil. Sobretot si el sòl ha estat molt alterat: rebliment de terres, fertilització intensa, existència prèvia de gespes, etc.

Umbel·líferes i orenga (prat de dall pallarès)

Els prats de dall, de gran riquesa de plantes (compostes, umbel·líferes, gramínies...) acostumen a ser propis de zones de muntanya mitjana o comarques més plujoses. Si viviu a la Garrotxa, Ripollès, parts d'Osona, el Prepirineu i Pirineu... podeu optar per reproduir un d'aquests prats amb força probabilitats d'èxit, començant per deixar de regar i segar intensivament la vostra gespa. 

Formació herbàcia en un lloc pedregós i eixut


 A la terra baixa mediterrània, on viu la major part de la població, les formacions herbàcies naturals (prats d'albellatge, llistonars, joncedes...) solen aparèixer en indrets de sòls pobres. Per això són difícils de reproduir als jardins.
Si ja tenim una gespa, i optem per deixar de regar i segar, i anem permetent la invasió d'herbes, probablement anirà apareixent un herbassar més o menys nitròfil. Aquestes formacions sovint no encaixen amb els nostres cànons estètics, per la qual cosa no es pot recomanar a tothom, però són interessants per als invertebrats, ocells com els gafarrons... Una opció és deixar que es formin aquests herbassars en racons del jardí, i limitar la sega a uns pocs cops l'any.

Exemple de combinació de zones segades amb massisos on es deixen créixer les plantes


Achillea coarctata amb gramínies espontànies


En alguns parcs urbans han optat per deixar de tractar la gespa amb herbicides, mentre permeten que la gespa vagi sent envaïda per espècies diferents. Es sega igualment de forma intensiva, i així la gent continua veient una catifa verda però hi ha una major diversitat botànica. Per als insectes, tanmateix, és preferible deixar créixer una mica més les plantes, i permetre que es formin flors i llavors.

Si ens limitem a sembrar/plantar espècies mediterrànies, ens pot passar que quedin ofegades per les herbes espontànies de creixement més ràpid i vigorós, com per exemple els cards. I que consti que no tinc res contra els cards, al camp són preciosos i atreuen a les caderneres. Però potser no són les plantes més escaients per a un jardí, sobretot si és de petites dimensions.

Per recrear un prat mediterrani més natural, doncs, copiaré algunes recomanacions. Però com és tasca complicada, ens pot convenir demanar consell a algun especialista. En tot cas, dependrà molt de quin estadi partim. Si partim d'una gespa perfecta, el procés pot durar anys.

  • Si el sòl és molt fèrtil,  de vegades s'extreu tota la capa superior de sòl. Aquesta capa fèrtil és pot guardar per a altres àrees del jardí. Aquest procés, però, és força aparatós, requereix maquinària, podem fer alguna destrossa...
  • En alguns casos s'ha optat per llaurar i sembrar, el primer any, alguna planta molt exigent que "xucli" els nutrients.
  • En casos extrems, en cas de presència de plantes molt vigoroses que impideixen el creixement d'altres espècies (com és la grama americana) es pot optar per un mètode políticament incorrecte: ruixar amb l'herbicida glifosat, d'ampli espectre.
  • Abans de sembrar, la RHS (Royal Horticultural Society) recomana deixar el sòl nu unes sis setmanes, i aleshores destruir les herbes nitròfiles indesitjades que hagin aparegut.
  • Sembra: no és senzill aconseguir llavors de varietats herbàcies autòctones. Per la meva experiència, els trèvols (Trifolium) i la pastanaga borda (Daucus carota), neixen bé de llavor i, les llavors es troben fàcilment al camp.
  • Per algunes espècies, és recomanable plantar de "godet". Als vivers es poden trobar plançons de llistó (Brachypodium retusum), gramínia de base amb la qual podem combinar altres espècies herbàcies mediterrànies. 


En jardineria cal ser realista, i ja he dit que els herbassars nitròfils no agraden a tothom. Per això crec que és més aconsellable una combinació de plantes espontànies amb altres espècies herbàcies, adaptades al clima mediterrani, més ornamentals, i anar treballant un resultat menys "natural" però més escaient al contexte d'un jardí. La llista de plantes és llarga...
Si algú vol recomanar espècies o afegir altres consells, seran molt benvinguts!!

Combinació de plantes cultivades i espontànies


ATENCIÓ! Acabo d'assabentar-me que el viverista Filippi ha publicat un llibre sobre les "Alternatives a la gespa". No estaria de més donar-li un cop d'ull!





diumenge, 4 de setembre de 2011

Alternatives a la maleïda gespa (1)

Les urbanitzacions del Maresme són farcides de catifes de gespa, a la manera del "lawn" dels suburbis americans. És el canon estètic que més ha triomfat entre una societat de nous rics, que viu totalment d'esquenes al nostre entorn mediterrani.
Si el problema fos només estètic, rai; però aquesta obsessió per les gespes verdes en ple mes d'agost té importants conseqüències. La més evident, l'enorme despesa d'aigua que suposa mantenir aquestes catifes. Cabrils, el poble on visc, ostenta un dels consums d'aigua per càpita més alts de Catalunya. Els meus veïns reguen els seus jardinets dia sí i dia també, totalment passotes i indiferents a la procedència d'aquesta aigua. I aquesta aigua, senyors, en gran mesura ve del riu Ter, que té gran part del seu cabal transvassat cap aquí. S'ha de ser molt egoïsta i molt ignorant per acceptar que un riu no arribi al mar, per tal de jo poder regar la meva refotuda gespa dels collons.
(Per cert, fa 15 anys que visc aquí i l'Ajuntament MAI ens ha fet arribar cap comunicació al respecte, ni en ple decret de sequera).
Però no s'acaben aquí els mals. Mantenir aquestes gespes en un ambient poc favorable, implica sovint un fort ús de pesticides (herbicides, fungicides, el nefast verí per cargols...) i fertilitzants artificials. També cal segar-la sovint, amb una despesa de petroli potent.

ALTERNATIVES A LA GESPA

Darrerament s'estan experimentant diferents alternatives, amb èxits notables.
Passadís de Lippia nodiflora (en flor) als jardins deL VIVER BIORIZA

Lippia acabada de plantar
Les opcions més conservadores són plantes tapissants molt semblants a la gespa però que requereixen una despesa d'aigua molt menor. Exemples en serien la Zoysia tenuifolia, espècie molt més resistent i de creixement lent, amb la qual cosa cal segar-la menys. Un cop implantada, permet estalviar aigua, pesticides i energia. Requereix un mínim rec en ple estiu, però molt menys que la gespa convencional. La grama americana, molt usada als anys 70, també és una espècie molt resistent.



Altres ments més creatives optarien per diversos estils de prats amb combinacions de plantes, que poden ser més o menys semblants als prats naturals de la zona. Al següent post tractarem les possibilitats per a recrear "prats naturals" en un jardí. Ara parlaré sobre opcions més formals.

Actualment, els viveristes més avançats en plantes mediterrànies ofereixen un bon catàleg de plantes tapissants. Suporten un trepig moderat i ofereixen espectacles estètics molt més enriquidors, i sovint també nèctar per a les abelles.

Una combinació molt atractiva és la Lippia nodiflora + Achillea crithmifolia. Ambdues es complementen bé, doncs una és més vigorosa a l'hivern i l'altra a l'estiu. Lippia nodiflora fa un tapís de petites fulles verdes i abundants flors blanc rosat, molt melíferes. Si ens agrada la formalitat i volem una catifa ben curta, es poden segar sense problemes.
És interessant acompanyar Lippia nodiflora d'espècies que siguin vigoroses a l'hivern, perquè en ser semicaduca a l'hivern, quan perd vigor pot ser envaïda per herbes adventícies.


La Lippia es troba fàcilment, Achillea crithmifolia només l'he vista als Vivers Sala i Graupera de Llavaneres.


Dichondra repens és una altra planta clàssica que sovint apareix espontàniament. Fa fulletes tapissants en forma de ronyó que aguanten molt bé la sequera.


Frankenia laevis Tapís de petites fulles verd fosc, com una moqueta vegetal. Petites flors.

Matricaria tchihatchewiii Camamilla tapissant. Forma un cobre-sol dens, amb abundant floració de margarides blanques d'abril a juny.

Brachypodium retusum
Brachypodium retusum és el fenàs, espècie que forma els prats secs mediterranis dels nostres camps. Extremadament resistent, no cal regar-la gens, però costa una mica que formi catifes denses continues. Cal segar-la si ens agraden les catifes baixes, doncs pot créixer uns 30cm.

Totes aquestes espècies es poden combinar i plantar juntes.

En jardineria, hi ha moltes altres combinacions possibles que s'estan experimentant. Recomano visitar la plana "Plantes couvre-sol" dels Vivers Filippi de Montpellier, on tenen un catàleg molt complet.

Achillea coarctata

Per experiència pròpia, alguns consells bàsics a tenir en compte:
  • Millor plantar a la tardor en godets, i el primer any caldrà desherbar de tant en tant.
  • Millor plantar en bona densitat i atapeït, doncs els espais buits poden ser envaïts fàcilment per plantes adventícies de creixement ràpid i que poden arribar a ofegar les que hem plantat.
  • Evitar combinacions de plantes que voldrem segar amb altres que no, doncs és un maldecap a l'hora de la sega.
  • El substrat: millor que no sigui excessivament ric en nutrients. Si és així, patirem successives invasions d'herbes nitròfiles que no sempre ens agradaran. Evitar doncs els fems i l'adob



diumenge, 28 d’agost de 2011

Prat de dall - wildflower meadow



He estat uns dies al Pallars i, com sempre, m'ha meravellat la bellesa dels prats de dall. Aquestes formacions seminaturals es mantenen per la sega de l'herba a l'estiu, per a l'obtenció de farratge pel bestiar. Aquests prats no es llauren i s'adoben amb fems lleugerament a la tardor. No s'en fa cap altre tractament, per tant, es un tipus d'explotació poc intensiva. Els prats de dall pallaresos mostren una rica biodiversitat, amb moltes espècies de plantes herbàcies, que atreuen una gran quantitat d'insectes: papallones, ortòpters (saltamartins), abelles, coleòpters... per no parlar dels rèptils i ocells com l'escorxador (Lanius collurio).
El trèbol de prat (Trifolium pratense)
És fantàstic contemplar l'espectacle de mil colors d'aquestes praderies, sentint l'orquestra viva del brunzit dels insectes.

Succisa pratensis amb abella
A molts llocs d'Europa aquestes formacions han estat substituïdes per explotacions farratgeres molt més intensives: monocultius de lleguminoses o gramínies, que són llaurats, fertilitzats, tractats... i segats molt freqüentment, amb una enorme despesa energètica i de químics, i una gran pèrdua de biodiversitat. La RSPB calcula que a Anglaterra s'ha perdut més del 90% dels prats amb diversitat de flors ("wildflower meadows").



La RSPB recomana plantar petites recreacions d'aquestes praderies florides als jardins.  Si us porteu bé, al proper post miraré d'explicar com fer-ho. És una de les tècniques més difícils en jardineria.



Argynnis paphia sobre Scabiosa


Prat ja dallat





dimecres, 3 d’agost de 2011

Com ajudar a les abelles (que no piquen, beneits!)

Flor d'aranya (Nigella damascena) - floreix en primavera


Per a mantenir una bona població d'abelles i altres insectes beneficiosos, és interessant procurar que hi hagi plantes en flor la major part de l'any possible, i que aquestes flors siguin riques en nèctar i/o pol·len.

Les abelles cullen el nèctar i el pol·len de les flors, per a alimentar-se elles i les seves larves.  Al mateix temps, actuen com a pol·linitzadores de les plantes, possibilitant-ne la reproducció.
Les abelles formen part de l'ordre Hymenoptera , que inclou molts insectes beneficiosos:

Abella de la mel (Apis mellifera)
Ben coneguda, és una abella social que forma colònies i que produeix la mel. 

Abellots (Bombus sp.)
Fan colònies més petites que les de l'abella de la mel. Alguns estan força amenaçats.

Abelles solitàries
Espècies: Andrena, Hylaes, Colletes, Antopophora...
 No formen colònies  ni sistemes de castes. Cada femella construeix el niu i cria en solitari; i mor abans de l'emergència de la següent generació. Poden criar en tiges buides, forats en la fusta morta, al terra...

Vespes
Odiades per molta gent, jo les trobo fascinants, i moltes són depredadores o parasitoides d'erugues, com els icneumònids.

Flor de Mentha aquatica amb Bombus pascuorum

Cuatre formes d'ajudar a les abelles:
  1. Plantar les plantes en grups i en llocs assolellats
  2. Millor evitar plantes ornamentals dobles i multipètales sovint no tenen nèctar o són difícils d'arribar
  3. No usar pesticides. Si es fa, no ruixar les flors directament i ruixar al vespre
  4. Procurar nius per a les abelles solitàries. Hi ha nius comercials que van molt bé (botiga Oryx), fer servir canyes, taladrar forats en peces de fusta, procurar racons tranquils... 

Passaré una llista de plantes que estan en flor ara a l'estiu, i que es poden combinar amb plantes que floreixen a la primavera. Algunes plantes, com el romaní, floreixen en ple hivern.
Recordeu que en posts anteriors vaig parlar d'altres espècies. Si algun dia m'animo miraré de reunir-les totes en una llista.
Moltes de les plantes d'aquesta llista tenen una utilitat com a plantes aromàtiques, culinàries i medicinals.
Hyssopus officinalis un dels meus favorits!!
Bupleurum fruticosum mata mediterrània molt resistent a la secada, que fa umbel·les de flors grogues.
Mentha aquatica
Mentha suaveolens
Mentha pulegium (poniol)
Ocimum basilicum (alfàbrega)
Ocimum sanctum (alfàbrega sacre) 
Origanum vulgare (orenga) 
Origanum mejorana (marduix)

Satureja hortensis (sajolida)
Satureja fruticosa
Nepeta cataria fa unes matetes molt atractives de flors liles i fulles glauques
Daucus carota pastanaga borda, comuna de les vores dels camins. Molt atractiva per a tota mena de petits coleòpters, papallones i sírfids
Melissa officinalis (tarongina)
Hyssopus officinalis (hisop)
Lavandula stoechas
Lavandula angustifolia
Lavandula dentata
Tanacetum vulgare
Lythrum salicaria
Vitex agnus-castus
Medicago arborea
Calamintha nepeta
Centranthus ruber
Lippia nodiflora (planta tapissant alternativa a la gespa)

Inflorescència de Bupleurum fruticosum amb sírfid en suspensió (a l'esquerra)


Flors d'orenga (Origanum vulgare)
Piquen les abelles????
Les abelles solitàries NO SÓN AGRESSIVES, només picaran en (legítima) defensa si se les manipula rudament. Les abelles de la mel i els abellots tampoc és gaire probable que ens piquin, a no ser que fiquem el nas a les seves colònies. Ho dic per experiència, sovint treballo al jardí rodejada d'abelles, que van per feina i m'ignoren totalment.


Satureja fruticosa


Flors de Mentha suaveolens amb un sírfid, suposo

Tanacetum vulgare planta fantàstica per a tota mena d'insectes

Poniol (Mentha pulegium)
 Podeu recomanar més plantes?

dimecres, 27 de juliol de 2011

Plantes per plantar a la riba d'una bassa

Flors de Salicària amb l'abellot  Bombus pascuorum

Per afavorir la biodiversitat, és recomanable envoltar una bassa de vegetació. Les plantes de ribera serveixen de refugi per als animals quan aquests surten de la bassa (per exemple, les granotes o tòtils després de fer la metamorfosi), ofereixen aliment als herbívors, donen ombra a la bassa evitant que s'escalfi en excés... Si la nostra bassa és formal (feta de pedra o ciment) podem aconseguir bons resultats posant plantes en jardineres.

Faré una diferència entre les plantes que viuen total o parcialment submergides (hidròfits i helòfits), i les plantes de les ribes, que viuen a les vores dels cursos i làmines d'aigua. Ara parlaré d'aquest darrer grup, les que es poden posar a la ribera, fora de l'aigua. Em centraré sobretot en les espècies que hi ha a la nostra bassa, plantades o espontànies, perquè són les que conec per experiència pròpia. Òbviament, a la natura n'hi ha moltíssimes més.
Mentha aquatica




PLANTES HERBÀCIES
Mentha aquatica - s'estén ràpidament. Marges i vores, suporta bé l'entollament. Fulles molt oloroses i flors nectaríferes.
Iris pseudacorus - Lliri groc. Fa unes flors espectaculars que atreuen als abellots. Molt vigorós, cal controlar-lo si la bassa és petita, com és el nostre cas. Pot viure amb les arrels dins l'aigua.
Lythrum salicaria - Salicària o Trencadalla. Tiges altes amb espigues de belles flors roses, que són molt melíferes i atractives per a les abelles. Recomanable plantar-la en grups.
Carex sp. -  Ciperàcies que creixen a les vores humides de rius, basses i aiguamolls. A casa han funcionat bé Carex pendula, molt atractiva per a les ribes, doncs fa una tofa compacta i bonica. A una de les platges més molles va aparèixer espontàniament Carex hirta, més petitona i delicada.
Juncus sp. Els coneguts joncs.
Com a tapissants dels marges, hi podriem posar Heura (Hedera helix), Vinca (Vinca major), Ranoncles (Ranunculus ficaria)...

Espiga de Carex pendula
Carex hirta


Fulles de lliri groc amb exúvia de libèl·lula
Salicària
ARBUSTOS
2 plantes que viuen als marges de rieres i rambles, per on baixa aigua de forma intermitent.
Vitex agnus-castus. Aloc.  Aquí al Maresme els alocs estan amenaçats per la canalització, urbanització i encimentació de les rieres. Són plantes arbustives caducifòlies, de gran bellesa i que poden assolir bona mida. Fan unes inflorescències de flors violetes molt boniques. Veure aqui un article sobre els alocs al Maresme i el Projecte Alocs.
Nerium oleander. Baladre. Espècie perenne, molt usada en jardineria per les seves flors espectaculars, per la seva resistència i per la llarga durada de la floració. Els de casa són molt grans, fóren plantats fa molts anys. Ocupen les vores de les rambles a la meitat Sud de la conca mediterrània. Planta tòxica.

Es pot dir que els alocs representen a les rieres del Maresme el que són els baladres a les rambles de terres més meridionals, de substrat calcari.
Aloc (Vitex-agnus-castus)


ARBRES
Els arbres que tenim prop de la bassa (garrofer, mimosa) no són massa escaients, hi són allà perque ja hi eren de fa anys. Faria les següents recomanacions a partir de 2 criteris bàsics:
1. Convé evitar que l'aigua s'escalfi massa a l'estiu, però és necessari que la llum del Sol arribi a la bassa almenys part del dia.
2. L'ombra dels arbres és molt bona per a les basses, pel seu caràcter poc uniforme, però cal evitar la caiguda excessiva de fullaraca dins l'aigua, doncs l'excés de matèria orgànica en descomposició eutrofitza l'aigua.

Els arbres perennes que van perdent fulles al llarg de l'any, com les alzines i garrofers, no són molt recomanables al marge d'una bassa, doncs constantment hem d'anar treient les fulles i és un maldecap. A més, els arbres perennes fan una ombra excessiva a l'hivern. Penso que la millor solució seria plantar arbres caducifolis que perdin les fulles totes de cop a la tardor, i aleshores col·locar a sota alguna mena de "tendal"  de xarxa per a evitar que les fulles caiguin sobre la bassa. Un cop l'arbre queda nu, es retira la xarxa i llestos.

Se m'acut que alguns arbres que podrien ser recomanables serien:
Salix elaeagnos. Sarga. Salze arbustiu de fulles argentades, propi dels boscos de ribera. Té força resistència a la secada.
Ulmus minor. Om. També propi dels boscos de ribera, necessita sòls més profunds que la sarga.
Celthis australis. Lledoner. Arbre de mida gran, creixement ràpid i molt resistent, per això em sembla idoni per als jardins. Sovinteja els cursos dels torrents i rierols.

On es poden trobar aquestes plantes?
Es poden comprar a través de vivers especialitzats com CULTIDELTA, BIORIZA, o EL VERGEL DE LAS HADAS. També es poden reproduïr a partir d'esqueixos o divisions de les plantes d'amics. Jo puc facilitar lliri groc, lledoners i algunes altres, si algú està interessat.


vista de la bassa
Teniu una bassa o esteu pensant tenir-ne una? Quina és la vostra experiència? M'interessaria molt rebre les recomanacions d'altres persones i sentir altres testimonis sobre el dinàmic i complicat món de les basses.

dijous, 21 de juliol de 2011

Vigileu els gossos

Doncs poden matar animals silvestres: esquirols, conills, eriçons, pollets...
Alguns gossos ténen la mania d'anar a carregar contra alguna pobra bèstia que gosi posar-se davant d'ells. Són unes morts inútils (no és el mateix que quan una guineu mata un conill, per exemple, doncs els gossos no formen part dels ecosistemes i maten de forma innecessària).
El pitjor és quan la víctima és el pare/mare d'alguna camada, i matant-lo, de retruc mates a totes les cries que deixen de ser alimentades. També són molt vulnerables els individus joves o pollets que acaben de sortir del niu, o sigui que en primavera cal extremar les precaucions.

Per no parlar dels gats... aquests són terribles assessins de tota mena d'animalons: sargantanes, ocells, dragons, ratolins i mussaranyes... Veure un post anterior sobre els gats i sobre maneres d'evitar morts.

Si s'és responsable, cal absolutament mantenir controlades les nostres mascotes.

Eriçó jove que va matar, en un moment de distracció, la nostra gossa. No cal dir que immediatament va rebre un dur càstig, esperem que no ho torni a fer mai.

el pobre eriçó ferit de mort dins una caixa

Un bon consell és procurar que els gossos dormin dins de casa o en llocs tancats, doncs els eriçons són d'hàbits nocturns.

dissabte, 16 de juliol de 2011

Lassi de maduixes+préssec... i què fer després d'una sardinada!


Diumenge passat vam fer una sardinada a casa amb amics. Les sardines són barates, boníssimes, sanes, i més sostenibles que molts altres peixos. És una bona idea per fer a la brasa, a l'estiu i a l'aire lliure. Acompanyades d'amanides, albergínies a la parrilla amb menta...
La qüestió és que van sobrar força sardines i no venia de gust menjar sardinada diversos dies seguits. En aquests casos, una bona opció és fer un escabetx suau per a conservar les sardines:
es netegen les sardines (o no) i es couen en oli+vinagre+all+llorer+pebre vermell
Es conserven en un pot a la nevera, cobertes amb l'oli.

Doncs avui (sis dies després) he fet un plat amb part de les sardines en escabetx. Es tracta d'un plat sicilià de pasta, Pasta cu i sardi:

Es daura ceba en una mica d'oli d'oliva, després s'hi afegeix part dels filets de sardines i es desfan, després hi posem panses i pinyons i daurem. A part, bullim bulbs de fonoll en aigua salada, i després els piquem petits i ho afegim al peix. Ho coem 5 minuts i afegim la resta de les sardines.  Tornem a dur a ebullició l'aigua dels fonolls i hi fiquem una mica de safrà. Hi bullim la pasta, i quan sigui al dente la barregem amb la salsa.

(no és un plat massa fotogènic)

Com a postre, he fet Lassi de maduixes i préssecs:




El Lassi és un batut de iogurt típic de l'Índia. En aquest cas, he aprofitat unes maduixes boníssimes de Palafolls i préssecs. Senzillament es bat la fruita amb iogurt i una mica de mel (he fet servir iogurt de cabra). Recomano deixar alguns trossets de fruita per dins el batut.

dijous, 7 de juliol de 2011

Un menu vegetarià 100% estival

Amanida marroquina, Guisat d'albergínies, pebrot, tomàquets i cigrons, i Macedònia de fruits d'estiu amb maria lluïsa

Ara és el moment de cuinar amb els fruits de l'estiu: albergínies, carbassons, pebrots, tomàquets, cogombres, meló, albercocs, prunes...

Amanida marroquina



Aquesta senzilla amanida la serveixen a moltes tavernes, bars i restaurants del Marroc rural. És molt refrescant i bona.
Consisteix en tallar tomàquets (ben dolços i carnosos), cogombres i ceba tendra, a daus. Es barregen, i s'amaneixen amb una vinagreta feta amb oli d'oliva verge, suc de llimona, pebre, sal i... abundant menta fresca (és el toc diferent i necessari d'aquesta amanida). Es pot substituir la llimona per vinagre.


Guisat d'albergínies, pebrot, tomàquets i cigrons

És un plat més consistent, potser no molt adient si el dia és extremadament calorós, però és deliciós. Tret del llibre "Vegetarian Cooking for Everyone", de Deborah Madison.

Tallar albergínia en daus i daurar-los en una paella en oli d'oliva. Reservar.
Encendre el forn a temperatura mitjana. Posar-hi una safata amb una mica d'oli, ceba vermella picada, un pebrot vermell tallat a daus (jo hi vaig posar 2 verds, encara no tinc pebrot vermell) i 1-2 cullerades de cafè de pebre dolç ("pimentón"); saltejar fins que estigui lleugerament daurat (8-10 minuts), afegint un o 2 dents d'all a làmines als darrers minuts. Afegir 2 cullerades de concentrat de tomàquet (el de CalValls és boníssim, també es pot fer a casa), fregir-ho tot un minut, afegir una mica d'aigua i remenar.
Afegir uns tomàquets ben madurs i carnosos, sense pell ni llavors, a daus.  Afegim l'albergínia i els cigrons cuits.  Abaixar una mica la temperatura del forn i coure uns 15-20 minuts, remenant de tant en tant.
Guarnir-ho amb julivert picat i servir.


Macedònia de fruits d'estiu amb maria lluïsa


És clar que, a l'estiu, les millors postres són les dolces fruites que ens regala la natura. Com més locals i properes, millor, més bones. Albercocs, préssecs, prunes, meló, síndria...
Podem donar a les fruites un aire més elaborat si fem aquesta macedònia de gust espectacular.

Consisteix a tallar les fruites que vulguem, i les ruixem amb suc de taronja natural (o també, suc de qualsevol altra fruita, meló, per exemple, amb un toc de suc de llimona). El toc àcid és necessari per evitar l'oxidació dels fruits. Afegim fulles fresques de maria lluïsa, i ho deixem reposar una estona, a la nevera si volem.  
Aquest cop la vaig fer amb préssecs de vinya, prunes grogues, prunes vermelles, i groselles del Pallars que em va regalar afectuosament la Lala quan vaig ser a Farrera uns dies.

dijous, 30 de juny de 2011

Llacunes i basses a Öland

Pel seu substrat calcari,  a l'illa d' Öland  són freqüents els petits "mossen" o llacunes, algunes d'elles temporals, doncs s'arriben a assecar a l'estiu.
Moltes d'aquestes basses són un petit tresor de biodiversitat, i dins les seves aigües hom pot observar un fascinant món de depredadors i depredats; d'éssers subaquàtics increïbles. És d'agrair que es preservin aquests ecosistemes.

Prop d'Äleklinta vam topar amb unes petites basses que eren una joia; ben assolellades, presentaven catifes de Chara sp. al fons, i vegetació de Carex , salzes i joncs. Dins l'aigua hi nedaven tritons (Triturus cristatus),  enormes aranyes aquàtiques, fluctuants sangoneres, el ditisc més gros, i moltes libèl·lules hi sobrevolaven.

Orquídies "Adam och Eva" (Orchis sambucina)


A Grindmossen hi ha un sistema molt bonic de basses, estanys i canals amb una gran riquesa de plantes (Potamogeton, Sparganium, nenúfars...), abundància de capgrossos (creiem que Rana arvalis o Rana agilis),  larves de tricòpters, ditiscs, molts cargols...
Catifa de Chara a Grindmossen


Frosslundamossen és l'estany que hi ha prop del petit poblet de Frosslunda. Les seves ribes són envoltades d'un bosc de Carex i sobre l'aigua sura el Potamogeton. També hi ha molts capgrossos i diverses espècies d'espiadimonis del gènere Coenagrion.

Aquí al Maresme, de basses només en queden les artificials, creades per acumular aigua de rec. Llàstima que estiguin enverinades amb sulfat de coure.