dissabte, 29 de gener de 2011

Les plantes mediterrànies no són brutícia


Un bon jardiner hauria de conèixer la vegetació pròpia de la regió, que diu coses sobre la climatologia, el sòl, el règim hídric... de l'entorn.
El poble on visc, Cabrils, és situat a la terra baixa mediterrània, i el substrat és fruit de la meteorització del granit, el conegut sauló. La vegetació està situada dins el domini de l'alzinar litoral amb brolles, màquies i garrigues, que són formacions arbustives denses. 
Les plantes que trobem a l'àrea mediterrània presenten adaptacions a la manca d'aigua durant l'estiu, com l' esclerofil·lia: l'enduriment de les fulles per un alt contingut de fenols, lignines i ceres, que actua com una barrera contra les pèrdues d'aigua. 
Algunes plantes fotografiades durant passejades pel Turó d'en Cirers: 

El marfull (Viburnum tinus) sovint creix al sotabosc de les alzines. Fa unes inflorescències blanques molt boniques, i els seus fruits de color blau metàl·lic nodreixen als ocells frugívors durant l'hivern (veure post anterior).
 














La mata o llentiscle (Pistacia lentiscus) és un arbust preciós, que pertany a la família del festuc. El mateix nom de Mataró prové del terme “mata”. Els seus fruits rojos també són menjats pels ocells.

 

L’arítjol (Smilax aspera) és una liana que s’enfila en altres plantes amb els seus circells. Té les fulles en forma de cor,  i també fa uns fruits vermells. És la coneguda “zarzaparrilla” dels barrufets. 
L’arboç (Arbutus unedo) és un arbust-arbre que pot atènyer alçades considerables (hi ha magnífics exemplars al Turó de Cirers). Els seus fruits carnosos són les populars “cireretes d’arboç”.  

Les estepes (Cistus sp.) : són plantes típiques de les nostres brolles, fan unes flors espectaculars a la primavera. Les estepes estan especialitzades a colonitzar espais cremats: les seves llavors germinen amb la calor fortíssima del foc. 















I davant de tota aquesta bellesa, els ignorants continuen dient que el sotabosc és brutícia.
 

dilluns, 24 de gener de 2011

The rewards of fleshy fruits, 2 (mutualisme entre plantes i ocells)

Infrutescència de marfull (Viburnum tinus) amb diversos fruits ja menjats, fotografiat al jardí el 10 de gener

 He estat llegint alguns articles del Dr. Carlos M. Herrera, de la Estación Biológica de Doñana (CSIC) que ha investigat molt sobre la ecologia i evolució de les interaccions entre ocells i plantes a la regió mediterrània. Vaig a destacar algunes de les idees que ens podrien interessar per la seva aplicació pràctica al jardí.

Moltes plantes productores de fruits carnosos manténen una relació de mutualisme amb alguns ocells, de la que s'en deriven avantatges per ambdues parts. Els ocells obtenen aliment (ingereixen el fruit sencer i després expulsen la llavor intacta) i les plantes, a canvi, obtenen la dispersió de les seves llavors.
A la regió mediterrània, les plantes amb fruits carnosos abunden sobretot als hàbitats poc perturbats, en boscos i matollars. Els ocells frugívors dispersants de llavors pertanyen a les famílies dels túrdids (tords, merles, grives, pit roigs), sílvids (tallarols) i muscicàpids (papamosques).  Algunes espècies tenen una dieta gairebé exclusivament frugívora durant la tardor - hivern.
Característiques nutritives dels fruits
Diversos gèneres de plantes de la vegetació mediterrània produeixen fruits rics en lípids (la qual cosa els fa molt interessants per als ocells, pel seu alt contingut energètic).  Els pics de maduració d'aquestes plantes solen produir-se a la tardor - principis d'hivern, coincidint amb l'arribada massiva d'ocells migrants i hivernants, els quals tenen requeriments energètics alts per resistir les llargues migracions o les fredes nits hivernals. Els fruits del marfull (foto superior) són rics en lípids.

Llista de plantes mediterrànies amb fruits carnosos dispersades per ocells, amb el % de fruits menjats segons diversos estudis. He seleccionat plantes que poden ser utilitzades en jardineria.
Llentiscle Pistacia lentiscus  100-91%
Arítjol Smilax aspera 100-86%
Aladern de fulla estreta Phyllirea angustifolia 99-72%
Murta Myrtus communis 95-89%
Olivera Olea europaea 94-52%
Aladern Rhamnus alaternus 93-61%
Esbarzer Rubus ulmifolius 90-43%
Marfull Viburnum tinus 75-51%
Cirerer de guineu Prunus mahaleb 68-50%
Sanguinyol Cornus sanguinea 49-36%
En general, els fruits d'aquestes plantes són menjats per diverses espècies, no hi ha mutualismes específics. 

Llista d'ocells amb dieta total o molt frugívora durant la tardor-hivern
Tallarol de casquet Sylvia atricapilla
Tallarol gros Sylvia borin
Tallareta vulgar Sylvia communis
Tallarol capnegre Sylvia melanocephala
Tord ala-roig Turdus iliacus 
Merla Turdus merula
Tord comú Turdus philomelos
Griva cerdana Turdus pilaris
Griva Turdus viscivorus
Pit-roig Erithacus rubecula
 
Aquests ocells són "dispersants legítims", és a dir, expulsen les llavors intactes. Altres ocells, com les mallerengues o els fringíl·lids, poden menjar fruits però sovint mengen també la llavor, destruint-la i fent impossible la germinació. Així doncs es consideren "predadors de llavors".


heura amb els fruits menjats


Qui vulgui aprofundir en la matèria, pot descarregar els treballs d'aquest autor aquí. A la Bibliografia n'assenyalo alguns.

dilluns, 10 de gener de 2011

com posar menjar per als ocells silvestres

Mallerenga petita (Parus ater)

Les menjadores  són una molt bona manera d'acostar els ocells a la gent, a més de servir per donar un cop de mà als ocells en èpoques d'escassedat d'aliment. La BTO i altres institucions ornitològiques prestigioses han publicat diversos treballs analitzant els efectes de les menjadores.

Quin menjar els posem: pipa negra petita (la comprem a la graneria Serra d'Argentona), cacauets sense sal i picats al morter (sencers són un perill, especialment en època de cria),  molles de pa i formatge pel terra, altres llavors, de vegades cucs deshidratats, i a l'hivern pastissos de greix. De tant en tant, la delicatessen suprema són les pipes de girasol sense closca.
Les menjadores, cacauets, els pastissos de greix i el preparat d'insectes el comprem de la casa GRANA, i el venen a Oryx i al garden center l'Alzinar d'Arenys de Munt.

Tot té un gran èxit. Sobretot vénen mallerengues (Parus ater, Parus major, Parus caeruleus, Parus cristatus), pardals comuns, pinsans, i a finals d'hivern, lluers. De vegades tallarols de casquet.

Vaig provar de fer els pastissos hivernals de forma casolana, amb mantega i llard, amb resultats desiguals. La mantega funciona força bé (es bat mantega amb pipes, llavors i cacauets amb una forquilla, després ho refredes a la nevera en un tàper quadrat) però no surt gaire a compte. El llard de porc és una cotxinada, es fon fàcilment i pot embrutar el plomatge dels ocells. El greix de boví (base de molts pastissos comercials) és complicadíssim de fondre a casa.  Després de fer unes quantes proves, em quedo amb els pastissos comercials que venen a Oryx.
A les merles també els agraden trossos de poma, orellanes...

Un altre apartat important són les mesures higièniques, cal tenir molta cura i rentar molt bé les menjadores periòdicament (idealment un cop per setmana); si es troba algun ocell malalt és millor treure-les temporalment doncs poden ser un focus de contagi. I mantenir les menjadores en llocs lluny de l'abast de gats.

També es interessant mantenir un punt d'aigua per als ocells, com abeurador o també per al bany. L'altre dia hi havia uns cinc tallarols de casquet banyant-se. Fins i tot vam rebre la visita d'una tallareta vulgar (Sylvia communis) banyista.

al següent enllaç de la RSPB http://www.rspb.org.uk/advice/helpingbirds/feeding/ es parla sobre menjadores: què, com i quan, beneficis, precaucions, etc. (Òbviament es tracta del contexte anglès)

Salut i bons aliments!

dimarts, 4 de gener de 2011

regalo alzines i roures

Les tardors m'entretinc collint algunes glans i les faig germinar. Els arbrets van creixent i a mida que ho fan, els trasllado a testos més grans.  Ara tinc unes quantes alzines i roures d'entre 1 i 3 anys. No puc plantar-los tots, per tant si algú hi està interessat li en podria passar algun. Això sí, obligatori tenir-ne cura i que tingui un bon lloc per plantar-lo, pot ser a casa seva o pot ser en algun indret on s'escaigui. Si els planteu ara, recordeu que caldrà anar-los regant regularment, almenys el primer any, i sobretot a l'estiu.

Es tracta d'alzines Quercus ilex i de roure martinenc Quercus humilis. Cal plantar les alzines en llocs de clima mediterrani i en la franja litoral - prelitoral, doncs l'espècie que trobem a l'interior de Catalunya és la carrasca (Quercus rotundifolia). Els roures martinencs suporten temperatures més fredes però són més sensibles a l'aridesa, cal plantar-los en indrets més frescals.



És molt fàcil fer germinar les glans. A mitjans de tardor, quan són de color marró i cauen al terra, vol dir que són madures. Es cullen i es posen en un substrat humit (compost, fibra de coco, fins i tot cotó...) fins que germinen. Aleshores es passen a un test amb més terra i compost i procurar que no s'assequin massa. També cal protegir els plançons del sol fort a l'estiu. Un truc per a mantenir l'humitat dels testos quan fa calor, és posar-hi un encoixinat de fulles seques per sobre la terra, a la base del tronc dels arbrets.

El gaig (Garrulus glandarius), com el seu nom indica, s'alimenta de glans. Pel seu costum d'amagar-les, aquest ocell és el principal agent de la dispersió dels roures (arbres del gènere Quercus) a Europa (Thomas, P. Trees: Their Natural History. Cambridge University Press, Cambridge, 2000).