dissabte, 29 de gener de 2011

Les plantes mediterrànies no són brutícia


Un bon jardiner hauria de conèixer la vegetació pròpia de la regió, que diu coses sobre la climatologia, el sòl, el règim hídric... de l'entorn.
El poble on visc, Cabrils, és situat a la terra baixa mediterrània, i el substrat és fruit de la meteorització del granit, el conegut sauló. La vegetació està situada dins el domini de l'alzinar litoral amb brolles, màquies i garrigues, que són formacions arbustives denses. 
Les plantes que trobem a l'àrea mediterrània presenten adaptacions a la manca d'aigua durant l'estiu, com l' esclerofil·lia: l'enduriment de les fulles per un alt contingut de fenols, lignines i ceres, que actua com una barrera contra les pèrdues d'aigua. 
Algunes plantes fotografiades durant passejades pel Turó d'en Cirers: 

El marfull (Viburnum tinus) sovint creix al sotabosc de les alzines. Fa unes inflorescències blanques molt boniques, i els seus fruits de color blau metàl·lic nodreixen als ocells frugívors durant l'hivern (veure post anterior).
 














La mata o llentiscle (Pistacia lentiscus) és un arbust preciós, que pertany a la família del festuc. El mateix nom de Mataró prové del terme “mata”. Els seus fruits rojos també són menjats pels ocells.

 

L’arítjol (Smilax aspera) és una liana que s’enfila en altres plantes amb els seus circells. Té les fulles en forma de cor,  i també fa uns fruits vermells. És la coneguda “zarzaparrilla” dels barrufets. 
L’arboç (Arbutus unedo) és un arbust-arbre que pot atènyer alçades considerables (hi ha magnífics exemplars al Turó de Cirers). Els seus fruits carnosos són les populars “cireretes d’arboç”.  

Les estepes (Cistus sp.) : són plantes típiques de les nostres brolles, fan unes flors espectaculars a la primavera. Les estepes estan especialitzades a colonitzar espais cremats: les seves llavors germinen amb la calor fortíssima del foc. 















I davant de tota aquesta bellesa, els ignorants continuen dient que el sotabosc és brutícia.
 

7 comentaris:

  1. Una de les idees populars que em fa més gràcia
    és la dels boscos bruts. Suposo que aquesta mentalitat tan higiènica és la que
    ha fet que es "netegin" alguns boscos de repoblació, imagino que per salvar-los
    a tota costa. Penso en alguns trams de Pinus radiata que hi ha al Parc Serralada
    Litoral; tan important era protegir-los, que calia estassar tot l'estrat
    arbustiu que hi havia en creixement? Si la prioritat és evitar incendis a tota
    costa, no seria millor tallar aquells pins de poc valor ecològic i mantenir el
    matollar mediterrani que hi creixia dessota?

    També s'han "netejat" alguns arbres vells morts, com una gran surera plena de
    cavitats. Suposo que "feien brut" i "deixat" i "provocaven incendis".
    Va arrelant el cànon de bosc - parc anglès, totalment diàfan per sota i ben
    endreçadet. Aquestes mentalitats de jardiner net són les que hi ha darrera
    d'actuacions com la que hi va haver a Pinya de Rosa, que foren molt discutides
    pels científics del CSIC de Blanes.

    Quan sento que la gent diu "s'haurien d'enviar els aturats a netejar boscos" ja
    tremolo!

    ResponElimina
  2. Tens tota la raó, jo ja fa temps que ho estic dient però ningú no em fa cas.

    Jordi Ribas

    ResponElimina
  3. Picar en ferro fred. La ignorància, o insensibilitat és monumental. Jo fa algun lustre ho diguer aix`´i a un periòdic local :"d'eliminar el sotabosc en diuen netejar els boscos"

    Ara a Gallecs -darrer reducte agroforestal del baix Vallès- es gastaran 800.000 euros en pavimentar els camins de pagès i riberals. S'ha denunciat que afectarà també als marges verds.

    Diria que el jardi anglès és més ecològic que el francès, tan racionalista ell.
    Sempre hem dit: cireretes de pastor.

    ResponElimina
  4. doncs quina merda això de Gallecs. Per què ho fan això? Quines ganes de destrossar-ho tot.

    tens raó, la jardineria francesa és més artificiosa, de fet sóc fan del Wildlife gardening anglès, tot i que la idea de parc amb extensions de gespa perfecta i arbres ben posats és anglesa!

    ResponElimina
  5. Hola, he vist aquest post a través del bloc de l´Alfons i estic totalment d´acord. Sóc micòleg i un dels hàbitats més interessants i en que s´estan trobant més espècies noves són les brolles d´estepes. Sóc empordanès i és un dels hàbitats que més frequento quan està en bones condicions.
    Per altra banda, també els fongs s´encarreguen alguns de manera sapròfita i altres com a paràssits d´eliminar els individus malalts o morts.
    Una salutació per tothom i si em voleu fer una visita podeu passar pel meu bloc http://emporda-natura.blogspot.com

    ResponElimina
  6. Hola! Anna, aquí prop de les Gavarres, estan tant interessats en fer del bosc un lloc per arbres, que diuen que per mantenir el bosc net ens cal una planta de cogeneració que cremaria les restes de netejar el bosc, incloint els arbres de l'esporgada de fins a 15 cm de tronc. Per això trobo interessant que parleu del sota bosc, perquè els arbusts són molt necessaris per la fauna i flora. Especialment per la diversitat. www.unjardipermenjarsel.blogspot.com

    ResponElimina
  7. Vaja. doncs he sentit que el Tries, si surt escollit a Bcn, planeja fer una planta de biomassa al bell mig de Collserola!! Així podrà fer energia deixant tot el bosc sense estrat arbustiu, ben "net".

    ResponElimina