dimarts, 4 de gener de 2011

regalo alzines i roures

Les tardors m'entretinc collint algunes glans i les faig germinar. Els arbrets van creixent i a mida que ho fan, els trasllado a testos més grans.  Ara tinc unes quantes alzines i roures d'entre 1 i 3 anys. No puc plantar-los tots, per tant si algú hi està interessat li en podria passar algun. Això sí, obligatori tenir-ne cura i que tingui un bon lloc per plantar-lo, pot ser a casa seva o pot ser en algun indret on s'escaigui. Si els planteu ara, recordeu que caldrà anar-los regant regularment, almenys el primer any, i sobretot a l'estiu.

Es tracta d'alzines Quercus ilex i de roure martinenc Quercus humilis. Cal plantar les alzines en llocs de clima mediterrani i en la franja litoral - prelitoral, doncs l'espècie que trobem a l'interior de Catalunya és la carrasca (Quercus rotundifolia). Els roures martinencs suporten temperatures més fredes però són més sensibles a l'aridesa, cal plantar-los en indrets més frescals.



És molt fàcil fer germinar les glans. A mitjans de tardor, quan són de color marró i cauen al terra, vol dir que són madures. Es cullen i es posen en un substrat humit (compost, fibra de coco, fins i tot cotó...) fins que germinen. Aleshores es passen a un test amb més terra i compost i procurar que no s'assequin massa. També cal protegir els plançons del sol fort a l'estiu. Un truc per a mantenir l'humitat dels testos quan fa calor, és posar-hi un encoixinat de fulles seques per sobre la terra, a la base del tronc dels arbrets.

El gaig (Garrulus glandarius), com el seu nom indica, s'alimenta de glans. Pel seu costum d'amagar-les, aquest ocell és el principal agent de la dispersió dels roures (arbres del gènere Quercus) a Europa (Thomas, P. Trees: Their Natural History. Cambridge University Press, Cambridge, 2000).

20 comentaris:

  1. Hola
    Jo he plantat una glà.
    La vaig collir del pati de l'escola, la he plantat a un test (fa cosa de dos mesos...)i no surt cap a fora, sino que va germinant cap a dins... Està preparant les primeres arrels? Quan sortirà cap a l'exterior? Triguen molt? Moltes gràcies! www.mirantceliterra.wordpress.com
    Et deixo el meu blog per què t'el miris i el posis als enllaços! ; )
    Gràcies Anna!

    ResponElimina
  2. si estuviésemos un poco mas cerca te los adoptaba yo, jeje.

    saludos

    ResponElimina
  3. Aquest any jo també estic intentant fer germinar alguns! Es la primera vegada i estic emocionada, a veure si tinc sort i a la primavera es comencen a veure els primers brots.

    ResponElimina
  4. pues lástima davidacho! serías un buen padrino ;-)!
    si algún día me acerco hacia el sur y me quedan arbolitos ya te avisaré.

    ResponElimina
  5. Asterina, algun dels glans ha tret ja la radícula? (brot blanc que serà l'arrel)
    Normalment van força ràpid.

    ResponElimina
  6. No sé...els vaig plantar directament als testos...Si que hi havia un que començava a treure-la ja quan el vaig collir, però ara amb el terra no es veu res.

    ResponElimina
  7. a veure si hi ha sort! és millor no enterrar els glans excessivament, de fet a la natura els glans cauen a terra i com a molt queden coberts de fullaraca i una mica de terra.

    ResponElimina
  8. Bon dia. Jo dubte a adoptar-te roure martinencs perquè no sé si el lloc on els vull plantar els podria convenir mínimament. És a Ontinyent, en terra argilosa roja amb margues a davall, amb una mica més de 600 mm anuals però amb temperatures estiuenques lleidatanes, i amb dos o tres mesos de sequera. Jo he vist que, sense rec i una volta establits, hi créixen bé els fleixos de flor, els lledoners, els roures primerencs (valencians),i els castanyers bords (aesculus hyppocastanum). :)

    Ran de la teua experiència i observació, trobes que creixeran prou bé on els vull plantar o no? :)

    ResponElimina
  9. Hola Cesc! de roures ja només m'en queda un... i com podria fer-t'el arribar?

    Responent a la teva pregunta. Segons la "Flora Manual dels Països Catalans" la distribució del roure martinenc agafa Castelló però no arriba ta avall com Ontinyent. Certament si l'indret on el plantes és frescal i si rep una mica de rec de suport (especialment els primers anys i els mesos d'estiu), suposo que el roure podria arribar a tirar endavant. Una altra cosa és que els arbres plantats en llocs poc adients, pateixen més, poden tenir més malalties i problemes de plagues... No sé què dir-te.

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Hola, Annette,

    Pel novembre, la meva companya i jo vam fer una excursió per Collserola i vam esmorzar sota una alzina. Al marxar vam recollir sis glans per allò de, "anem a provar sort" i sí, ens han sortit les sis!!! Ja saps la il·lisió que fa això. Ens trobem ara que algunes fulles comencen a assecar-se i no sabem del cert si això és normal, els falta aigua, els en sobra, tenen alguna malaltia, ...

    Ens podeu orientar, sisplau?

    Neus i Albert

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola!
      felicitats! fa molta il·lusió fer néixer arbrets...
      Són totes les fulles o només alguna? En principi les alzines no s'haurien d'assecar, però les fulles dels roures sí que s'assequen a l'hivern. Esteu segurs que són alzines, no?
      Si són alzines segur, no seria gaire normal que es sequéssin totes les fulles, seria mal senyal. Les alzines aguanten molt bé amb poca aigua, però uns mínims sí que s'han de regar, sobretot quan són tan petits. Cal mirar que la terra estigui humida (NO xopa).

      Elimina
    2. Mil gràcies per la teva resposta, Annete, ha revolucionat el nostre planter!!! Ens sembla que sí, efectivament, estem davant de sis esplèndits roures... Fa riure, i ja veus el nostre nivell botànic (aquella sempre pendent assignatura), però creiem que així és. Després del teu comentari hem comparat els nostres arbrets amb diverses fotos a internet i s'assemblen molt més als roures que a les alzines. L'error ha estat en creure que només les alzines sortien de glans. De fet, mirant la foto que tens a la capçalera del bloc, són molt semblants a l'arbret que hi ha al test color fang que hi ha a la dreta, que té algunes fulles un pèl ja seques. En fi, si hi hagués alguna forma d'enviar-te alguna foto per confirmar-ho seria fantàstic, de tota manera ens has ajudat moltíssim cosa que t'agraïm de tot cor.

      Moltes gràcies.

      Neus i Albert

      Elimina
  12. Hola,
    se que el teu primer comentari és molt antic pero estaria molt interessada en saber si tens més arbres per plantar. Aquest estiu hem patit un incendi forestal i voldriem replantar roures i alzines.

    Gràcies,

    Marisa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Marisa, tinc algunes alzines i un roure martinenc. On vius?

      Elimina
  13. Respostes
    1. com voldries quedar? Tu podries venir aquí a Cabrils, algun cap de setmana, a buscar els arbres? Alguns ja són una mica grandets (estan en testos).
      Són tot alzines i un roure martinenc

      Elimina
  14. Cap problema.
    Si et sembla et dóno el meu mail (per agilitzar la conversa) i quedem un cap de setmana que us vagi bè. marisaaguirrep@hotmail.com

    ResponElimina
  15. Hola Annette,
    estic interessat en plançons d'alzina i de roure per recuperar unazona on he tret els ailants que havia.

    Però visc a BCN i no tinc cotxe :-(
    Si trobéssim alguna solució els testos te'ls tornaria, clar.

    Ara plantaré aglans, però sense plançons perdo aquest hivern. Si poso els agalans a terra els devoren els senglars... soc jordipons69@gmail.com

    ResponElimina
  16. Si sabeu d'algu que en regali a BCN o els dugui a Collserola seria fantàstic

    ResponElimina