diumenge, 13 de febrer de 2011

Glow worm

Tinc la sensació que ara es veuen moltes menys cuques de llum (Lampyris sp.) que abans. No sé quina és la causa, però sospito que pot tenir a veure amb l'ús de pesticides i la reducció dels seus hàbitats. Si algú té més informació m'agradaria saber-ne més. Als jardins suburbans, si ens entestem a mantenir gespes immaculades i parterres higiènics de ben segur que no ens rondaran aquestes bestioles. 
Recordo que a La Sirena (Costa Rica) vam veure centenars de cuques fent llum a la nit, semblava màgia èlfica.
Són les femelles les que emeten llum amb un òrgan abdominal, a través d'un procés d'oxidació de la luciferina (m'encanta aquest nom).
Les larves de la cuca de llum s'alimenten de cargols, paralitzant-los amb enzims digestius.
L'altre dia vaig presenciar  un d'aquests petits drames.

Cuca de llum (Lampyris noctiluca?)

5 comentaris:

  1. Lampyris y otros géneros. un problema de la reducción del numero de luciérnagas es la reducción de las poblaciones de caracoles, que cada vez están mas castigadas por herbicidas y otros contaminantes.

    otros problemas son la contaminación lumínica, ya que son especies que acuden a las farolas.

    insecticidas, etc.

    ResponElimina
  2. Merci David. Aqui en casa hay muchos caracoles (dan buena cuenta de mis verduras.. :-O ), un pequeño consuelo para las pobres luciérnagas.
    Recientemente me he enterado de la gran mortandad de insectos a causa de la contaminación lumínica - el problema es más grave de lo que parece, ¿no?

    ResponElimina
  3. Quina experiencia envoltar-se de la seva llum!
    Jo ja ni recordo quan vaig veure la última, quan era petita suposo....de fet em sorprén que en trobeu.

    ResponElimina
  4. són escasses, però de tant en tant en veig, i per casa també en veiem. Sí és cert que sobretot veig les larves, femelles amb llum n'he vist molt poques els darrers anys.
    L'any 1995 vaig fer la Matagalls-Montserrat i recordo que per tota la zona d'Aiguafreda fins St Llorenç Savall n'hi havia moltes vorejant el camí, feia una il·lusió!

    ResponElimina
  5. Si hi ha alguna bèstia curiosa és aquesta. Els primers records d'elles són d'infant a Sta. Eulàlia de R.als anys 60, després fins al 1990 a Prats de Molló al costat d'una casa rural, on per cert vaig coincidir amb el productor, i músic Marc Grau -malaguanyat, poc temps després-, de l'ültimo de la fila a qui vaig explicar en una pasejada havent sopat lo de la contaminació lumínica - se m'han avançat:) però ignorava lo dels cargols- quan les vàrem trobar
    Al contrari del què temeu he de dir però que als últims anys n'he tornat a veure a St. Martí de Centelles, de Dalt. No sé ara. Hi acaben de fotre uns putos fanals , amb els que ja tampoc es veuen les estrelles com abans.

    ResponElimina