dimecres, 30 de març de 2011

Festival d'insectes pol·linitzadors

Aquests dies de sol l'hort és un festival.  He deixat que la rucola (Eruca sativa) pugi a flor, per a que fructifiquin i poder treure'n la llavor. Ara tot és un petit prat d'aquestes flors blanques, que durant el dia són visitades per un munt d'insectes pol·linitzadors. Algú em pot ajudar a identificar-los?



 Aquesta grassoneta és la única que conec; crec que és una Antophora crassipes.


Recordeu els bàsics per afavorir els insectes pol·linitzadors:
  • No utilitzar insecticides de cap mena.
  • Plantar plantes melíferes, que ofereixen aliment (nèctar i pol·len).
  • Oferir espais refugi: forats, fustes velles, escletxes...
  • No retallar compulsivament la gespa. Si no suporteu el desordre, podeu provar deixant un racó sense retallar. 





dissabte, 26 de març de 2011

Coca valenciana


Aprofitant que venien uns amics a dinar i que els d'Horta Pla de Munt m'han portat aquest menat preciós de bledes de diferents colors, he decidit fer la coca valenciana de bledes. És una recepta de la Glòria de Burriana, una amiga de la meva mare.

Ingredients de la massa
1 got  d'oli
2 gots  de cervesa
farina (he fet servir la farina blanca d'espelta de Celnat)
sal


Treballar amb les mans amb la farina que sigui necessària.  Mirar de no manipular en excés la massa. Deixar reposar 1 hora.
Escaldar en poca aigua 1/2 kg. bledes i una ceba.


Preparació:
Pre-coure la base untada amb una mica de tomàquet
Tallar les bledes, salar i si es vol, passar-les per una paella amb all.
Cobrir  la massa amb les bledes, ceba,  i trossos de tomàquet (fora de temporada, fer servir tomàquets de penjar) i tornar al forn.
Quan quedi poca estona posar pinyons. Acabar de coure 2 - 5 minuts.


Afegir un raig d'oli per sobre i un polsim de flor de sal.


diumenge, 20 de març de 2011

Jardins vius, jardins morts

L'altre dia en Pere, jardiner professional, ens va dir que li agradava venir a casa perquè el nostre jardí és viu, a diferència d'altres jardins que són morts.
És cert. Amb l'esclat primaveral, el jardí bull de papallones, abelles, sírfids; les sargantanes fan corredisses, els ocells ja recopilen material per als seus nius... 
En canvi, molts jardins són inerts, estèrils.
Formats per esteses de gespa impoluta, immaculada. D'un verd llampant poc creïble a la vora de la Mediterrània. On poca cosa viu excepte l'ocasional merla. Alguns parterres de plantes no menys artificioses: ciclamens a l'hivern, tulipes, geranis... plantes de laboratori amb formes exaggerades, barroques, i gens de nèctar. Plantes amb poques defenses que atreuen potser alguna fauna, sovint plaga (la papallona del gerani) i susciten ferotges atacs amb un arsenal de fitosanitaris, no fos cas que trobéssim alguna taca, alguna fulla mossegada, que trenqués la suposada perfecció artificial. 
Al sòl, uns adobs sospitosos fets de boletes de color verdós. Alguns arbres, esporgats al màxim perquè no treguin fulles embrutadores dels nostres terres higiènics. Ni una fulla al terra, sisplau!
Poques bestioles viuen en aquests ambients "verds" esterilitzats.
I això amb sort, doncs ara s'ha imposat la terrorífica "jardineria sostenible" feta de ciment i plàstic (gespa artificial).
Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

dimarts, 15 de març de 2011

Una tanca exemplar


A "L'Horta d'en Lluís", al costat de Balaguer, hi ha un esplèndid marge de magraners (Punica granatum) . El magraner és una opció molt interessant per a tanques i marges, doncs és un arbre dens i molt rústic, resistent al fred i a la sequera, d'una gran bellesa, per no parlar dels seus fruits saborosos. A Bioriza, el viver especialitzat en planta autòctona, precisament estan experimentant l'ús d'aquesta espècie per a tanques.

El de la foto és un marge força madur, com em va confirmar la mestressa, dient que era "molt vell". Vell i bell.

En ser un arbre caducifoli, durant l'hivern perd la fulla, però aviat començarà a treure brots (els del Maresme ja broten) i delicades flors.

Mentre tant, aquest era ple de pardals.

dissabte, 5 de març de 2011

Per afavorir les abelles...

és recomanable plantar diversitat de plantes, de forma que n'hi hagi de florides durant tot l'any. D'acord, segons on visquem això és difícil, però a les zones de clima benigne (amb hiverns mediterranis) hi ha força espècies que floreixen durant l'hivern. Per exemple, el romaní floreix en ple gener i febrer aquí a la Serralada Litoral. Això prou que ho tenen en compte els apicultors.

Cap d'ase (Lavandula stoechas)
A principis de març moltes plantes del nostre jardí ja estan en plena floració. Fa dies que han emergit un munt d'himenòpters del seu repòs hivernal; avui ja he vist diverses espècies d'abelles, abellots i algun sírfid també.
El cap d'ase és la lavanda (espígol) més comú a les brolles del Maresme.

flors de l'aladern (Rhamnus alaternus)

Sàlvia espanyola (Salvia lavandulifolia)


La sàlvia espanyola m'agrada molt, però no és fàcil de trobar. Jo només l'he vist al viver Filippi i al Vergel de las Hadas. Estic pensant de guardar-ne llavors.








 També cal tenir en compte que no totes les flors ofereixen nèctar a les abelles, i sobretot aquelles plantes "de laboratori" amb flors molt exagerades, seran molt vistoses però poc interessants des d'aquest punt de vista. Per exemple, petúnies, ciclamens... de floristeria.
 
Medicago arborea amb Bombus hortorum











Medicago arborea és una lleguminosa arbustiva. Aquesta planta les vaig comprar a Cultidelta, un viver d'Amposta especialitzat en planta autòctona.






 El dent de lleó tapissa els prats amb flors grogues, i les seves fulles són comestibles. Agrada molt als conills. Hom la situa dins la categoria de les "males herbes". 
Prat amb dent de lleó (Taraxacum officinale) crescut espontàniament i Vinca minor "La Grave"

Vista de la rocalla amb florida de Lavandula dentata, la bassa al fons
Rosmarinus officinalis "Sappho"

dimarts, 1 de març de 2011

10 consells sobre com menjar ecològic sense arruinar-se

  1. Fer una dieta més vegetariana. És un principi bàsic. En general, les dietes més vegetals surten més bé de preu que les riques en carn i peix. Dos terços del cereal que es conrea al món es destinen a l'aliment de bestiar. Per cada caloria d'animal que ingerim, calen de 3 a 15 calories de blat o soja. Si tots mengéssim menys carn podriem produir els mateixos aliments amb menor superfície agrícola.  I de pas, milloraríem la justícia social. 
  2. Augmentar el consum de llegums, que ens aporten salut i són barates. Un plat de llenties ecològiques surt força més barat que un bistec. O que una orada "ració".
  3. Ull amb els capritxos: sona a purità, però si el que volem és racionalitzar la nostra despesa no queda més remei que vigilar amb aquells snacks, xips, brioxeries, cookies, almejes, papaies... Millor un bon tros de pa amb un raig d'oli de Siurana. Els productes bàsics, encara que siguin ecològics, sempre seran més econòmics que els capricis.
  4. Ull amb el menjar fora. Ho sento, un altre toc purità. No descobreixo la sopa d'all, els restaurants desequilibren brutalment el pressupost. Millor sortir poc, i quan se surt, que sigui una petita festa.
  5. Productes de temporada. Ara a l'hivern, surt molt més barat menjar col i espinacs que no pas albergínies i cireres. Així, quan arriben les cireres, els tomàquets i els pebrots, fa una il·lusió!
  6. Fora intermediaris. Si trobes un pagès que vengui cistelles directament, segurament la qualitat preu serà excel·lent. El meu pagès, per exemple, em serveix verdura ecològica a preu de verdura convencional de qualitat. I és molt més raonable consumir productes locals que no pas productes xops de petroli. Aqui tens la guia "Compra a pagès" .
  7. Si menges peix, millor blau. I que siguin espècies que estiguin a nivells baixos de la cadena tròfica, com les sardines i els verats. Barats!
  8. Cooperatives de consum Si pots dedicar una petita part de teu temps, són una bona opció per a consumir millor i més barat.
  9. Productes a granel. Ja no són fàcils de trobar, però normalment són molt més econòmics i ecològics, sobretot si portem les nostres pròpies bosses. A Tremp hi ha una botiga, ruralvitàlia, que ven una gamma increïble de llegums, llavors, fruits secs i cereals a granel, i ecològics. A molt bon preu.
  10. Menjar menys. Ras i curt. Per economia, ecologisme i per salut. Els darrers estudis científics sobre l'envelliment, demostren que hi ha una relació entre una dieta pobra en calories (i carns roges) i una major longevitat. Si voleu més dades us en puc passar. Ull, no parlen de desnutrició, sino d'una dieta racionalment frugal.
  11. Teniu més idees?