divendres, 29 d’abril de 2011

Faves i pèsols i alls tendres

(amb chorizo de Biobardales)

Ara que és temporada, val la pena atipar-se de pèsols. Frescos, tendres i dolços, són una meravella. Es poden prendre amb pasta, estofats amb altres verdures, amb ou escalfat per sobre... Aquí una recepta més contundent però molt bona per als dies no massa calents. Com a cosa extraordinària, hi he afegit chorizo de Biobardales, una casa de Segovia on crien els porcs en extensiu, i que és un pur vici. Normalment no menjo porc, perquè trobo molt cruel com els criem aquí a Catalunya i no em dóna la gana participar en la tortura d'animals. Però de tant en tant (2-3 cops a l'any) em permeto algun tall de carn de porc criat com els déus manen. I que és molt més bo, per cert.

Desgranar les faves i els pèsols. Pots fer-ho escoltant la ràdio, mirant la tele o xerrant amb algú.
Sofregir ceba picada fina amb els trossos de chorizo.
Quant la ceba és daurada, afegir alls tendres tallats i enrossir una mica.
Bullir uns minuts, en una cassola apart, les faves, per a que quedin més tendres.
Afegir a la paella de la ceba els pèsols, les faves i mullar amb aigua (pot ser la de bullir les faves), però que no acabi de cobrir del tot els llegums. Tapar i coure.
Afegir unes fulles de menta i un raig d'aiguardent. Jo he posat vodka Stolichnaya de l'època de l'URSS.

Quan els llegums siguin tendres, a menjar!!

dissabte, 23 d’abril de 2011

Yellow, white, lavender (and other pretty matches)

Lila, blanc i groc: una combinació encantadora.

Blanc: Dorycnium hirsutum Groc: Anthyllis cytisoides Lila: Lavandula dentata



Fumaria officinalis, una "mala" herba que fa flors molt boniques, a més de ser medicinal.

Flor d'aranya, Nigella damascena

dimecres, 20 d’abril de 2011

Amagatalls - i una mica de desordre, sisplau

Una de les claus per afavorir la biodiversitat a casa és procurar que hi hagi racons tranquils, que no siguin remenats constantment per les nostres mans o eines. Quant als rèptils, va molt bé oferir-los racons pedregosos: pot ser un munt de pedres, algunes lloses col·locades en un racó, un muret de pedra seca, una rocalla... Aquesta esquerda entre pedres sovint acull sargantanes.


Fa molt de temps que tenim una jardinera força desendreçada, amb fulles seques, un tros de corda... La qüestió és que fa segles que és en un racó del porxo, abandonada. Doncs l'altre dia vam observar com dues abelletes de l'espècie Antopophora crassipes hi tenien un niu! Dos forats negres i perfectament rodons, amagats sota la fullaraca.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Florida al jardí - plantes per a himenòpters

Algunes espècies que agraden als himenòpters (abelles, abellots, vespes) i a altres insectes pol·linitzadors com els sírfids i els Bombyliidae (dípters):


Rucola (Eruca sativa)
Borratja (Borago officinalis)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Gerani citronela (Pelargonium citrosum)
Estepa blanca (Cistus albidus)
Estepa borrera (Cistus salviifolius)
Botja peluda (Dorycnium hirsutum)
Dent de lleó (Taraxacum officinale)
Sàlvia oficinal (Salvia officinalis)

No totes les espècies vegetals tenen aquesta qualitat, i moltes de les plantes anuals comercials, de flors vistoses i exagerades, són molt pobres en nèctar. Altres, com la sàlvia de flors vermelles de la foto, tenen nèctar però són massa llargues per a ser pol·linitzades pels nostres insectes. Són espècies americanes, sovint pol·linitzades per colibris.
Estepa blanca (Cistus albidus)
Estepa borrera (Cistus salviifolius) amb fenàs (Brachypodium retusum) gramínia autòctona que resisteix climes mediterranis a la perfecció. Dec ser de les poques persones que l'ha plantat en un jardí.



Aquest any el jardí presenta una florida espectacular, mercès a la combinació de:
algunes plantes que vam plantar expressament, per les seves qualitats melíferes; plantes que ja van plantar els antics propietaris de la casa i a plantes que han crescut espontàniament. Les estepes són de les plantes més humils de les nostres contrades.

Vista de la florida de rucola

Botja peluda (Dorycnium hirsutum). Aquesta és una planta lleguminosa que vaig descobrir un dia al Montnegre, plena d'abelles que la rondaven. No sé si es reprodueix bé per esqueixos. Aquesta la vaig comprar al garden "'L'Alzinar", d'Arenys de Munt, per encàrrec (era barata). També la venen al viver Sala Graupera en la seva varietat "Freyórgues", més ornamental

Massís de lantana, una planta americana popular als jardins dels anys 70-80. Aquest especimen el van plantar els antics propietaris i ara està impressionant. Aqui amb una xuclallet (Iphiclides podalirio, papallona per tant lepidòpter

dimecres, 6 d’abril de 2011

Com evitar que una piscina sigui una trampa mortal

Cada any moren milers, milions d'animals ofegats a les nostres piscines. Atrets per l'aigua, s'hi fiquen i després no poden sortir. Avui m'han parlat del cas d'una piscina aquí a Cabrils on cada any el jardiner hi troba uns 20 tòtils ofegats, a més d'altres amfibis. Es veu que als amos d'aquesta casa això els importa un pito, què sensibles ells. Per no parlar de les sargantanes, ocells...

Bé, si no podem resistir-nos a tenir una piscina, almenys podem mirar d'evitar que esdevingui una trampa mortal per a la fauna. Sovint això té solució molt fàcil. La més barata (compto que si tens piscina això no hauria de ser un problema, doncs les piscines, de barates res) seria posar alguna mena de rampa, de fusta o altre material, per a que els animals puguin sortir. No cal que sigui massa gros, un tros de fusta recolzat a la vora de la piscina pot servir.
Hi ha altres opcions més cares que afecten al disseny de la piscina, per exemple aquestes piscines amb l'aigua "rasant" que ara són moda no tenen aquest problema.
En tot cas, és una mica absurd que en alguns pobles hi hagi un rati d'una piscina per cada 10 habitants  (veure urBANALització, de Francesc Muñoz). Quin malbaratament d'aigua, de recursos i d'animals morts.
piscina de http://www.sotorural.com Sembla que el nivell de l'aigua sigui prou alt per permetre l'escapatòria dels animals

diumenge, 3 d’abril de 2011

Recepta màgica per viure més anys, ser més ecològic, i estalviar.

I estudiada científicament.



No és cap misteri. Consisteix en menjar una mica menys. Si menges menys:

ESTALVIES: doncs tot allò que no menges no ho compres.

ETS MÉS ECOLÒGIC: tot allò que no menges suposa menys energia i aigua gastades, menys superfície agrícola, menys pesticides, menys animals torturats, menys aqüífers contaminats... etc.

Però el curiós del cas, és que a sobre, pot millorar la teva LONGEVITAT.

Fa anys que els científics han comprovat que una dieta amb restricció calòrica ( important, sense malnutrició) millora dràsticament l'esperança de vida (de 30 a 50%) en molts animals de laboratori.
El mateix fenòmen s'està estudiant en primats no humans, amb resultats, de moment, positius, quant al retard de l'envelliment i malalties relacionades (càncer, cardiovasculars, degeneratives, etc). La restricció calòrica sembla que millora la resistència de l'organisme a l'estrés oxidatiu i augmenta l'esperança de vida. Els mecanismes que hi ha al darrera d'això encara s'estan estudiant.

"En condicions normals, l'ús d'oxígen per part dels organismes genera metabòlits potencialment reactius ("oxidants").  A les cèl·lules, hi ha una situació crònica d'estrés oxidatiu. La quantitat de dany oxidatiu augmenta a mida que l'organisme envelleix, i és el principal factor causant de la senescència.
La restricció d'ingesta calòrica redueix els nivells d'estrés i dany oxidatiu, endarrereix els canvis associats a l'envelliment i allarga l'esperança de vida en alguns mamífers." (*)

Recordem també que l'alimentació frugal és una de les coincidències vitals dels venerables vellets d'Okinawa.

És important destacar que es tractaria d'un règim alimentici frugal però suficient i complet, en cap cas d'una malnutrició.

Per si desitgeu informació més exhaustiva sobre aquest fet, copio a continuació les referències d'articles científics on s'exposen aquests estudis.

*Oxidative Stress, Caloric Restriction, and Aging Rajindar S. Sohal and Richard Weindruch Science 5 July 1996:  Vol. 273 no. 5271 pp. 59-63 
Extending Healthy Life Span—From Yeast to Humans Luigi Fontana, Linda Partridge, and Valter D. Longo Science 16 April 2010: 321-326.
Dietary restriction in mice beginning at 1 year of age: effect on life-span and spontaneous cancer incidence R Weindruch and RL Walford Science 12 March 1982: 1415-1418

Caloric restriction and aging: studies in mice and monkeys.  Anderson RM, Shanmuganayagam D, Weindruch R. Toxicologic Pathology 37 (1): 47–51.

Resum al portal de notícies científiques Science Daily: Reduced Diet Thwarts Aging, Disease In Monkeys Science Daily, July 10, 2009

I finalment, un recull de tot això a la Wikipedia