dimecres, 13 d’abril de 2011

Florida al jardí - plantes per a himenòpters

Algunes espècies que agraden als himenòpters (abelles, abellots, vespes) i a altres insectes pol·linitzadors com els sírfids i els Bombyliidae (dípters):


Rucola (Eruca sativa)
Borratja (Borago officinalis)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Gerani citronela (Pelargonium citrosum)
Estepa blanca (Cistus albidus)
Estepa borrera (Cistus salviifolius)
Botja peluda (Dorycnium hirsutum)
Dent de lleó (Taraxacum officinale)
Sàlvia oficinal (Salvia officinalis)

No totes les espècies vegetals tenen aquesta qualitat, i moltes de les plantes anuals comercials, de flors vistoses i exagerades, són molt pobres en nèctar. Altres, com la sàlvia de flors vermelles de la foto, tenen nèctar però són massa llargues per a ser pol·linitzades pels nostres insectes. Són espècies americanes, sovint pol·linitzades per colibris.
Estepa blanca (Cistus albidus)
Estepa borrera (Cistus salviifolius) amb fenàs (Brachypodium retusum) gramínia autòctona que resisteix climes mediterranis a la perfecció. Dec ser de les poques persones que l'ha plantat en un jardí.



Aquest any el jardí presenta una florida espectacular, mercès a la combinació de:
algunes plantes que vam plantar expressament, per les seves qualitats melíferes; plantes que ja van plantar els antics propietaris de la casa i a plantes que han crescut espontàniament. Les estepes són de les plantes més humils de les nostres contrades.

Vista de la florida de rucola

Botja peluda (Dorycnium hirsutum). Aquesta és una planta lleguminosa que vaig descobrir un dia al Montnegre, plena d'abelles que la rondaven. No sé si es reprodueix bé per esqueixos. Aquesta la vaig comprar al garden "'L'Alzinar", d'Arenys de Munt, per encàrrec (era barata). També la venen al viver Sala Graupera en la seva varietat "Freyórgues", més ornamental

Massís de lantana, una planta americana popular als jardins dels anys 70-80. Aquest especimen el van plantar els antics propietaris i ara està impressionant. Aqui amb una xuclallet (Iphiclides podalirio, papallona per tant lepidòpter

3 comentaris:

  1. hola, ya hice yo una entrada similar en mi blog, un par de apuntes al tuyo si me lo permites, Dorycnium pentaphyllum es la planta mediterránea que he visto eu mas vida congrega a su alrededor, polinizadores principalmente y es fuente de alimento de unas cuantas larvas de insectos como algunas especies de Zygaena, otra planta que atrae mucha fauna son las habas, no tanto por su floración sino por las colonias de pulgones, que atraídos por la melaza, infinidad de coleópteros, abejas, mariposas acuden a comer. y ek brachypodium no lo planto ne mi jardín porque sale solo, jeje.

    un saludo.

    ResponElimina
  2. Hola David, también tengo Dorycnium pentaphyllum! lo que pasa es que la planté el año pasado y todavía no ha florecido... Las habas nunca las he probado, jeje. El otro día me explicaron que hay gente que odia los pulgones hasta el punto de fumigar los brotes de hiedra! :-(
    Qué suerte con Brachypodium, aqui es difícil que salga sólo porque es un jardín de los años 70, ya muy establecido, nitrófilo y con relleno de tierras... Piensa que lo planté donde antes hubo todo un césped de grama americana que tuvimos que arrancar con azada!

    ResponElimina
  3. hace un par de años un pino joven fue impresionante el bicherío que congregó, jeje, tenia ataque de pulgón, nada serio, pero lo suficiente para atraer insectos de todas clases. yo pienso que hay que dejar trabajar a la naturaleza, y si hay pulgón hoy, mañana habrá sirfidos, crisopas y coccinelidos.

    en cuanto al brachypodim, mi jardín se encuentra al pie de la sierra, muy cerca ya de la vegetación natural.

    ResponElimina