dijous, 30 de juny de 2011

Llacunes i basses a Öland

Pel seu substrat calcari,  a l'illa d' Öland  són freqüents els petits "mossen" o llacunes, algunes d'elles temporals, doncs s'arriben a assecar a l'estiu.
Moltes d'aquestes basses són un petit tresor de biodiversitat, i dins les seves aigües hom pot observar un fascinant món de depredadors i depredats; d'éssers subaquàtics increïbles. És d'agrair que es preservin aquests ecosistemes.

Prop d'Äleklinta vam topar amb unes petites basses que eren una joia; ben assolellades, presentaven catifes de Chara sp. al fons, i vegetació de Carex , salzes i joncs. Dins l'aigua hi nedaven tritons (Triturus cristatus),  enormes aranyes aquàtiques, fluctuants sangoneres, el ditisc més gros, i moltes libèl·lules hi sobrevolaven.

Orquídies "Adam och Eva" (Orchis sambucina)


A Grindmossen hi ha un sistema molt bonic de basses, estanys i canals amb una gran riquesa de plantes (Potamogeton, Sparganium, nenúfars...), abundància de capgrossos (creiem que Rana arvalis o Rana agilis),  larves de tricòpters, ditiscs, molts cargols...
Catifa de Chara a Grindmossen


Frosslundamossen és l'estany que hi ha prop del petit poblet de Frosslunda. Les seves ribes són envoltades d'un bosc de Carex i sobre l'aigua sura el Potamogeton. També hi ha molts capgrossos i diverses espècies d'espiadimonis del gènere Coenagrion.

Aquí al Maresme, de basses només en queden les artificials, creades per acumular aigua de rec. Llàstima que estiguin enverinades amb sulfat de coure.

dilluns, 13 de juny de 2011

Tanques vegetals - biofília versus biofòbia

Edward Wilson, eminent entomòleg, va popularitzar la hipòtesi de la biofília, que suggereix que hi ha un vincle instintiu entre els éssers humans i la biosfera, "the connections that human beings subconsciously seek with the rest of life.”
M'agradaria compartir amb l'admirat Wilson el seu optimisme.  L'experiència, tanmateix, sovint m'ha posat en contacte amb individus absolutament biofòbics, els quals senten fàstic, por i rebuig per la resta d'éssers vius, amb l'excepció potser d'algun animal domèstic o planta de viver. Aquesta gent no poden sofrir que ni una formiga entri a casa seva, ja no parlem d'un ratolí, ésser monstruós que provoca grans mostres de pànic. Qualsevol bestiola que gosi entrar als seus palaus asèptics i inerts, rep la seva pertinent dosi de verí.
A mi em fa pena que existeixin aquestes persones, les quals considero força egoïstes.

Recentment hem passat unes setmanes a l'illa de Öland, paradís del sud de Suècia. La gent d'aquell país, potser per ser compatriotes del gran Linné, mostra un coneixement i un respecte per la natura força superior al nostre.  És commovedor veure com persones de totes les edats, des de joves fins a iaies de cabells blancs, visiten reserves naturals a la recerca d'ocells, orquídies i... insectes com papallones i libèl·lules!


La veritat és que, vist el panorama tremebundo amb CIU al poder, i les seves lleis obusos anti-natura, donen ganes de demanar asil polític en aquell país. És fastigós haver de ser governada per personatges tan malèfics, taurons i incultes com l'Artur Mas i (horreur) Duran i Lleida. Fes-te fotre, el poble (que suposadament sempre té la raó) els ha triat. Sincerament, em sembla impossible que aquests personatges tinguin bon sentiments.

Un exemple de biofília versus biofòbia són les tanques dels jardins. Al nostre país, cada cop més veïns substitueixen  les tanques vegetals ("fan brutícia") per murs de ciment o tanques de metall, tan lletges com mortes. En canvi, a Öland, la immensa majoria dels jardins estan delimitats per plantes, com els populars lilàs. Les fotos que he posat són d'una zona residencial de cases d'estiueig. Només cal comparar amb el que tenim aqui.