dilluns, 13 de juny de 2011

Tanques vegetals - biofília versus biofòbia

Edward Wilson, eminent entomòleg, va popularitzar la hipòtesi de la biofília, que suggereix que hi ha un vincle instintiu entre els éssers humans i la biosfera, "the connections that human beings subconsciously seek with the rest of life.”
M'agradaria compartir amb l'admirat Wilson el seu optimisme.  L'experiència, tanmateix, sovint m'ha posat en contacte amb individus absolutament biofòbics, els quals senten fàstic, por i rebuig per la resta d'éssers vius, amb l'excepció potser d'algun animal domèstic o planta de viver. Aquesta gent no poden sofrir que ni una formiga entri a casa seva, ja no parlem d'un ratolí, ésser monstruós que provoca grans mostres de pànic. Qualsevol bestiola que gosi entrar als seus palaus asèptics i inerts, rep la seva pertinent dosi de verí.
A mi em fa pena que existeixin aquestes persones, les quals considero força egoïstes.

Recentment hem passat unes setmanes a l'illa de Öland, paradís del sud de Suècia. La gent d'aquell país, potser per ser compatriotes del gran Linné, mostra un coneixement i un respecte per la natura força superior al nostre.  És commovedor veure com persones de totes les edats, des de joves fins a iaies de cabells blancs, visiten reserves naturals a la recerca d'ocells, orquídies i... insectes com papallones i libèl·lules!


La veritat és que, vist el panorama tremebundo amb CIU al poder, i les seves lleis obusos anti-natura, donen ganes de demanar asil polític en aquell país. És fastigós haver de ser governada per personatges tan malèfics, taurons i incultes com l'Artur Mas i (horreur) Duran i Lleida. Fes-te fotre, el poble (que suposadament sempre té la raó) els ha triat. Sincerament, em sembla impossible que aquests personatges tinguin bon sentiments.

Un exemple de biofília versus biofòbia són les tanques dels jardins. Al nostre país, cada cop més veïns substitueixen  les tanques vegetals ("fan brutícia") per murs de ciment o tanques de metall, tan lletges com mortes. En canvi, a Öland, la immensa majoria dels jardins estan delimitats per plantes, com els populars lilàs. Les fotos que he posat són d'una zona residencial de cases d'estiueig. Només cal comparar amb el que tenim aqui.






3 comentaris:

  1. Precisament van fer ahir un reportatge dels murs de pedra seca menorquins. Fantàstic. Que et tinc d'explicar de la vida wue aixopluguen?!

    Part de tanta assèpsia anticuques, etc ve que estem governats per urbanites, diria. Algu hauria d'estudiar perquè al sud d'Europala gent és en general biofob. i ecocida.

    ResponElimina
  2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  3. els governants són un reflex de com som. Què esperes d'un poble que s'alimenta de Belen Esteban, futbol i sofà?

    ResponElimina