dimecres, 27 de juliol de 2011

Plantes per plantar a la riba d'una bassa

Flors de Salicària amb l'abellot  Bombus pascuorum

Per afavorir la biodiversitat, és recomanable envoltar una bassa de vegetació. Les plantes de ribera serveixen de refugi per als animals quan aquests surten de la bassa (per exemple, les granotes o tòtils després de fer la metamorfosi), ofereixen aliment als herbívors, donen ombra a la bassa evitant que s'escalfi en excés... Si la nostra bassa és formal (feta de pedra o ciment) podem aconseguir bons resultats posant plantes en jardineres.

Faré una diferència entre les plantes que viuen total o parcialment submergides (hidròfits i helòfits), i les plantes de les ribes, que viuen a les vores dels cursos i làmines d'aigua. Ara parlaré d'aquest darrer grup, les que es poden posar a la ribera, fora de l'aigua. Em centraré sobretot en les espècies que hi ha a la nostra bassa, plantades o espontànies, perquè són les que conec per experiència pròpia. Òbviament, a la natura n'hi ha moltíssimes més.
Mentha aquatica




PLANTES HERBÀCIES
Mentha aquatica - s'estén ràpidament. Marges i vores, suporta bé l'entollament. Fulles molt oloroses i flors nectaríferes.
Iris pseudacorus - Lliri groc. Fa unes flors espectaculars que atreuen als abellots. Molt vigorós, cal controlar-lo si la bassa és petita, com és el nostre cas. Pot viure amb les arrels dins l'aigua.
Lythrum salicaria - Salicària o Trencadalla. Tiges altes amb espigues de belles flors roses, que són molt melíferes i atractives per a les abelles. Recomanable plantar-la en grups.
Carex sp. -  Ciperàcies que creixen a les vores humides de rius, basses i aiguamolls. A casa han funcionat bé Carex pendula, molt atractiva per a les ribes, doncs fa una tofa compacta i bonica. A una de les platges més molles va aparèixer espontàniament Carex hirta, més petitona i delicada.
Juncus sp. Els coneguts joncs.
Com a tapissants dels marges, hi podriem posar Heura (Hedera helix), Vinca (Vinca major), Ranoncles (Ranunculus ficaria)...

Espiga de Carex pendula
Carex hirta


Fulles de lliri groc amb exúvia de libèl·lula
Salicària
ARBUSTOS
2 plantes que viuen als marges de rieres i rambles, per on baixa aigua de forma intermitent.
Vitex agnus-castus. Aloc.  Aquí al Maresme els alocs estan amenaçats per la canalització, urbanització i encimentació de les rieres. Són plantes arbustives caducifòlies, de gran bellesa i que poden assolir bona mida. Fan unes inflorescències de flors violetes molt boniques. Veure aqui un article sobre els alocs al Maresme i el Projecte Alocs.
Nerium oleander. Baladre. Espècie perenne, molt usada en jardineria per les seves flors espectaculars, per la seva resistència i per la llarga durada de la floració. Els de casa són molt grans, fóren plantats fa molts anys. Ocupen les vores de les rambles a la meitat Sud de la conca mediterrània. Planta tòxica.

Es pot dir que els alocs representen a les rieres del Maresme el que són els baladres a les rambles de terres més meridionals, de substrat calcari.
Aloc (Vitex-agnus-castus)


ARBRES
Els arbres que tenim prop de la bassa (garrofer, mimosa) no són massa escaients, hi són allà perque ja hi eren de fa anys. Faria les següents recomanacions a partir de 2 criteris bàsics:
1. Convé evitar que l'aigua s'escalfi massa a l'estiu, però és necessari que la llum del Sol arribi a la bassa almenys part del dia.
2. L'ombra dels arbres és molt bona per a les basses, pel seu caràcter poc uniforme, però cal evitar la caiguda excessiva de fullaraca dins l'aigua, doncs l'excés de matèria orgànica en descomposició eutrofitza l'aigua.

Els arbres perennes que van perdent fulles al llarg de l'any, com les alzines i garrofers, no són molt recomanables al marge d'una bassa, doncs constantment hem d'anar treient les fulles i és un maldecap. A més, els arbres perennes fan una ombra excessiva a l'hivern. Penso que la millor solució seria plantar arbres caducifolis que perdin les fulles totes de cop a la tardor, i aleshores col·locar a sota alguna mena de "tendal"  de xarxa per a evitar que les fulles caiguin sobre la bassa. Un cop l'arbre queda nu, es retira la xarxa i llestos.

Se m'acut que alguns arbres que podrien ser recomanables serien:
Salix elaeagnos. Sarga. Salze arbustiu de fulles argentades, propi dels boscos de ribera. Té força resistència a la secada.
Ulmus minor. Om. També propi dels boscos de ribera, necessita sòls més profunds que la sarga.
Celthis australis. Lledoner. Arbre de mida gran, creixement ràpid i molt resistent, per això em sembla idoni per als jardins. Sovinteja els cursos dels torrents i rierols.

On es poden trobar aquestes plantes?
Es poden comprar a través de vivers especialitzats com CULTIDELTA, BIORIZA, o EL VERGEL DE LAS HADAS. També es poden reproduïr a partir d'esqueixos o divisions de les plantes d'amics. Jo puc facilitar lliri groc, lledoners i algunes altres, si algú està interessat.


vista de la bassa
Teniu una bassa o esteu pensant tenir-ne una? Quina és la vostra experiència? M'interessaria molt rebre les recomanacions d'altres persones i sentir altres testimonis sobre el dinàmic i complicat món de les basses.

dijous, 21 de juliol de 2011

Vigileu els gossos

Doncs poden matar animals silvestres: esquirols, conills, eriçons, pollets...
Alguns gossos ténen la mania d'anar a carregar contra alguna pobra bèstia que gosi posar-se davant d'ells. Són unes morts inútils (no és el mateix que quan una guineu mata un conill, per exemple, doncs els gossos no formen part dels ecosistemes i maten de forma innecessària).
El pitjor és quan la víctima és el pare/mare d'alguna camada, i matant-lo, de retruc mates a totes les cries que deixen de ser alimentades. També són molt vulnerables els individus joves o pollets que acaben de sortir del niu, o sigui que en primavera cal extremar les precaucions.

Per no parlar dels gats... aquests són terribles assessins de tota mena d'animalons: sargantanes, ocells, dragons, ratolins i mussaranyes... Veure un post anterior sobre els gats i sobre maneres d'evitar morts.

Si s'és responsable, cal absolutament mantenir controlades les nostres mascotes.

Eriçó jove que va matar, en un moment de distracció, la nostra gossa. No cal dir que immediatament va rebre un dur càstig, esperem que no ho torni a fer mai.

el pobre eriçó ferit de mort dins una caixa

Un bon consell és procurar que els gossos dormin dins de casa o en llocs tancats, doncs els eriçons són d'hàbits nocturns.

dissabte, 16 de juliol de 2011

Lassi de maduixes+préssec... i què fer després d'una sardinada!


Diumenge passat vam fer una sardinada a casa amb amics. Les sardines són barates, boníssimes, sanes, i més sostenibles que molts altres peixos. És una bona idea per fer a la brasa, a l'estiu i a l'aire lliure. Acompanyades d'amanides, albergínies a la parrilla amb menta...
La qüestió és que van sobrar força sardines i no venia de gust menjar sardinada diversos dies seguits. En aquests casos, una bona opció és fer un escabetx suau per a conservar les sardines:
es netegen les sardines (o no) i es couen en oli+vinagre+all+llorer+pebre vermell
Es conserven en un pot a la nevera, cobertes amb l'oli.

Doncs avui (sis dies després) he fet un plat amb part de les sardines en escabetx. Es tracta d'un plat sicilià de pasta, Pasta cu i sardi:

Es daura ceba en una mica d'oli d'oliva, després s'hi afegeix part dels filets de sardines i es desfan, després hi posem panses i pinyons i daurem. A part, bullim bulbs de fonoll en aigua salada, i després els piquem petits i ho afegim al peix. Ho coem 5 minuts i afegim la resta de les sardines.  Tornem a dur a ebullició l'aigua dels fonolls i hi fiquem una mica de safrà. Hi bullim la pasta, i quan sigui al dente la barregem amb la salsa.

(no és un plat massa fotogènic)

Com a postre, he fet Lassi de maduixes i préssecs:




El Lassi és un batut de iogurt típic de l'Índia. En aquest cas, he aprofitat unes maduixes boníssimes de Palafolls i préssecs. Senzillament es bat la fruita amb iogurt i una mica de mel (he fet servir iogurt de cabra). Recomano deixar alguns trossets de fruita per dins el batut.

dijous, 7 de juliol de 2011

Un menu vegetarià 100% estival

Amanida marroquina, Guisat d'albergínies, pebrot, tomàquets i cigrons, i Macedònia de fruits d'estiu amb maria lluïsa

Ara és el moment de cuinar amb els fruits de l'estiu: albergínies, carbassons, pebrots, tomàquets, cogombres, meló, albercocs, prunes...

Amanida marroquina



Aquesta senzilla amanida la serveixen a moltes tavernes, bars i restaurants del Marroc rural. És molt refrescant i bona.
Consisteix en tallar tomàquets (ben dolços i carnosos), cogombres i ceba tendra, a daus. Es barregen, i s'amaneixen amb una vinagreta feta amb oli d'oliva verge, suc de llimona, pebre, sal i... abundant menta fresca (és el toc diferent i necessari d'aquesta amanida). Es pot substituir la llimona per vinagre.


Guisat d'albergínies, pebrot, tomàquets i cigrons

És un plat més consistent, potser no molt adient si el dia és extremadament calorós, però és deliciós. Tret del llibre "Vegetarian Cooking for Everyone", de Deborah Madison.

Tallar albergínia en daus i daurar-los en una paella en oli d'oliva. Reservar.
Encendre el forn a temperatura mitjana. Posar-hi una safata amb una mica d'oli, ceba vermella picada, un pebrot vermell tallat a daus (jo hi vaig posar 2 verds, encara no tinc pebrot vermell) i 1-2 cullerades de cafè de pebre dolç ("pimentón"); saltejar fins que estigui lleugerament daurat (8-10 minuts), afegint un o 2 dents d'all a làmines als darrers minuts. Afegir 2 cullerades de concentrat de tomàquet (el de CalValls és boníssim, també es pot fer a casa), fregir-ho tot un minut, afegir una mica d'aigua i remenar.
Afegir uns tomàquets ben madurs i carnosos, sense pell ni llavors, a daus.  Afegim l'albergínia i els cigrons cuits.  Abaixar una mica la temperatura del forn i coure uns 15-20 minuts, remenant de tant en tant.
Guarnir-ho amb julivert picat i servir.


Macedònia de fruits d'estiu amb maria lluïsa


És clar que, a l'estiu, les millors postres són les dolces fruites que ens regala la natura. Com més locals i properes, millor, més bones. Albercocs, préssecs, prunes, meló, síndria...
Podem donar a les fruites un aire més elaborat si fem aquesta macedònia de gust espectacular.

Consisteix a tallar les fruites que vulguem, i les ruixem amb suc de taronja natural (o també, suc de qualsevol altra fruita, meló, per exemple, amb un toc de suc de llimona). El toc àcid és necessari per evitar l'oxidació dels fruits. Afegim fulles fresques de maria lluïsa, i ho deixem reposar una estona, a la nevera si volem.  
Aquest cop la vaig fer amb préssecs de vinya, prunes grogues, prunes vermelles, i groselles del Pallars que em va regalar afectuosament la Lala quan vaig ser a Farrera uns dies.