dimecres, 27 de juliol de 2011

Plantes per plantar a la riba d'una bassa

Flors de Salicària amb l'abellot  Bombus pascuorum

Per afavorir la biodiversitat, és recomanable envoltar una bassa de vegetació. Les plantes de ribera serveixen de refugi per als animals quan aquests surten de la bassa (per exemple, les granotes o tòtils després de fer la metamorfosi), ofereixen aliment als herbívors, donen ombra a la bassa evitant que s'escalfi en excés... Si la nostra bassa és formal (feta de pedra o ciment) podem aconseguir bons resultats posant plantes en jardineres.

Faré una diferència entre les plantes que viuen total o parcialment submergides (hidròfits i helòfits), i les plantes de les ribes, que viuen a les vores dels cursos i làmines d'aigua. Ara parlaré d'aquest darrer grup, les que es poden posar a la ribera, fora de l'aigua. Em centraré sobretot en les espècies que hi ha a la nostra bassa, plantades o espontànies, perquè són les que conec per experiència pròpia. Òbviament, a la natura n'hi ha moltíssimes més.
Mentha aquatica




PLANTES HERBÀCIES
Mentha aquatica - s'estén ràpidament. Marges i vores, suporta bé l'entollament. Fulles molt oloroses i flors nectaríferes.
Iris pseudacorus - Lliri groc. Fa unes flors espectaculars que atreuen als abellots. Molt vigorós, cal controlar-lo si la bassa és petita, com és el nostre cas. Pot viure amb les arrels dins l'aigua.
Lythrum salicaria - Salicària o Trencadalla. Tiges altes amb espigues de belles flors roses, que són molt melíferes i atractives per a les abelles. Recomanable plantar-la en grups.
Carex sp. -  Ciperàcies que creixen a les vores humides de rius, basses i aiguamolls. A casa han funcionat bé Carex pendula, molt atractiva per a les ribes, doncs fa una tofa compacta i bonica. A una de les platges més molles va aparèixer espontàniament Carex hirta, més petitona i delicada.
Juncus sp. Els coneguts joncs.
Com a tapissants dels marges, hi podriem posar Heura (Hedera helix), Vinca (Vinca major), Ranoncles (Ranunculus ficaria)...

Espiga de Carex pendula
Carex hirta


Fulles de lliri groc amb exúvia de libèl·lula
Salicària
ARBUSTOS
2 plantes que viuen als marges de rieres i rambles, per on baixa aigua de forma intermitent.
Vitex agnus-castus. Aloc.  Aquí al Maresme els alocs estan amenaçats per la canalització, urbanització i encimentació de les rieres. Són plantes arbustives caducifòlies, de gran bellesa i que poden assolir bona mida. Fan unes inflorescències de flors violetes molt boniques. Veure aqui un article sobre els alocs al Maresme i el Projecte Alocs.
Nerium oleander. Baladre. Espècie perenne, molt usada en jardineria per les seves flors espectaculars, per la seva resistència i per la llarga durada de la floració. Els de casa són molt grans, fóren plantats fa molts anys. Ocupen les vores de les rambles a la meitat Sud de la conca mediterrània. Planta tòxica.

Es pot dir que els alocs representen a les rieres del Maresme el que són els baladres a les rambles de terres més meridionals, de substrat calcari.
Aloc (Vitex-agnus-castus)


ARBRES
Els arbres que tenim prop de la bassa (garrofer, mimosa) no són massa escaients, hi són allà perque ja hi eren de fa anys. Faria les següents recomanacions a partir de 2 criteris bàsics:
1. Convé evitar que l'aigua s'escalfi massa a l'estiu, però és necessari que la llum del Sol arribi a la bassa almenys part del dia.
2. L'ombra dels arbres és molt bona per a les basses, pel seu caràcter poc uniforme, però cal evitar la caiguda excessiva de fullaraca dins l'aigua, doncs l'excés de matèria orgànica en descomposició eutrofitza l'aigua.

Els arbres perennes que van perdent fulles al llarg de l'any, com les alzines i garrofers, no són molt recomanables al marge d'una bassa, doncs constantment hem d'anar treient les fulles i és un maldecap. A més, els arbres perennes fan una ombra excessiva a l'hivern. Penso que la millor solució seria plantar arbres caducifolis que perdin les fulles totes de cop a la tardor, i aleshores col·locar a sota alguna mena de "tendal"  de xarxa per a evitar que les fulles caiguin sobre la bassa. Un cop l'arbre queda nu, es retira la xarxa i llestos.

Se m'acut que alguns arbres que podrien ser recomanables serien:
Salix elaeagnos. Sarga. Salze arbustiu de fulles argentades, propi dels boscos de ribera. Té força resistència a la secada.
Ulmus minor. Om. També propi dels boscos de ribera, necessita sòls més profunds que la sarga.
Celthis australis. Lledoner. Arbre de mida gran, creixement ràpid i molt resistent, per això em sembla idoni per als jardins. Sovinteja els cursos dels torrents i rierols.

On es poden trobar aquestes plantes?
Es poden comprar a través de vivers especialitzats com CULTIDELTA, BIORIZA, o EL VERGEL DE LAS HADAS. També es poden reproduïr a partir d'esqueixos o divisions de les plantes d'amics. Jo puc facilitar lliri groc, lledoners i algunes altres, si algú està interessat.


vista de la bassa
Teniu una bassa o esteu pensant tenir-ne una? Quina és la vostra experiència? M'interessaria molt rebre les recomanacions d'altres persones i sentir altres testimonis sobre el dinàmic i complicat món de les basses.

7 comentaris:

  1. Bon dia,

    al terrat de casa hi tinc una petita bassa des de ja fa una bona colla d’anys. Per raons òbvies d’espai, no hi puc tenir ni arbres ni arbusts, però si que hi tinc algunes altres plantes que funcionen molt bé. Per exemple:

    - Baldellia ranunculoides: creix molt bé en testos completament submergits, si bé les fulles i flors són aèries. Al madurar, els peduncles de la inflorescència es corben fins a tocar l’aigua i generen noves plantes, de manera semblant com fan les maduixeres.

    - Alisma plantago-aquatica: creix molt bé en aigues eutrofitzades, i a l’igual que la Baldellia tolera la inundació completa.

    - Myriophyllum alternifolium i Ceratophyllum demersum: aquestes viuen del tot submergides, fulles incloses; me les vaig trobar a la platja de la gola del Ter, ja mig mortes, després d’una riuada forta, i en dos dies les vaig reviure. El Ceratophyllum ni tan sols necessita estar arrelat a algun test, ja que sura lliurement per la bassa.

    Salut!

    ResponElimina
  2. A mi ja em falta temps per dedicar al petit hort i les plantes de la meva terrassa que no crec que pogués tenir una bassa, encara que m´encantaria. Per cert, tenia pendent avisar-te de que ja em van arribar les llavors...ja tinc creixent la ruca i alguns enciams...la alfàbrega també comença a germinar. Moltes gràcies!

    ResponElimina
  3. Merci Alytes, que guai que tinguis una bassa! T'hi han criat odonats, notonectes, Daphnia?

    Al post bàsicament parlava de les plantes de la riba, dins la bassa també hi tinc Alisma, i un Ceratophyllum que em van passar, ara no sé quin és, a més d'altres hidròfits.

    Com t'ho fas per evitar problemes com l'escalfament o l'eutrofització? L'omples amb aigua de pluja? La deixes assecar a l'estiu?

    Aqui on visc hem d'anar amb molt de compte doncs estem en ple domini del mosquit tigre i he de tenir molta cura de la bassa, sobretot si has comès errors de disseny com jo, que vaig situar la bassa a sota d'un garrofer que me l'omple de fulles.

    ResponElimina
  4. merci Asterina, llàstima que sigui un pèl tard per a les alfàbregues, les hagués hagut d'enviar abans...

    ResponElimina
  5. Quin gran article Anna, m'ha agradat molt! He trobat aquest pdf que potser t'interessa... És per crear basses per a amfibis: http://www.reforesta.es/pdf/publicaciones/iniciativas/charcas.pdf

    ResponElimina
  6. No coneixia la Baldellia ranunculoides, un bon descobriment...

    ei Sergi, genial el document!! em serà molt útil, moltes gràcies

    ResponElimina
  7. Per desgràcia, dins la bassa no hi poden criar els invertebrats, ja que hi ha algunes carpes vermelles. Les van posar fa quasi quinze anys, i entre que han anat criant i que em fa llàstima desfer-me d’elles (me les hauria de carregar, ja que ni se m’acudiria deixar-les anar al medi natural), doncs allà les mantenim.

    A més, fins i tot sense peixos no crec que vinguessin gaires odonats o altres invertebrats, doncs estem al bell mig d’un poble de mes de 30.000 habitants.

    Pel que fa als problemes d’escalfament i eutrofització, no els puc pas solucionar, ja que ara a l’estiu la major part del dia hi toca el sol. Però si que m’he adonat que, des que hi tinc plantes, l’aigua es manté més neta i transparent, sens dubte a causa de la depuració natural que fa la vegetació.

    I l’aigua que hi entra, és bàsicament la de pluja, només faig servir l’aigua de xarxa molt de tant en tant (després de buidar-la, un cop cada dos o tres anys) i un o dos dies en tot l’estiu, quan el nivell de l’aigua baixa molt. Total, tampoc és que hi càpiga gaire aigua, ja que el seu volum no arriba a una quarta part d’un metre quadrat.

    ResponElimina