diumenge, 4 de setembre de 2011

Alternatives a la maleïda gespa (1)

Les urbanitzacions del Maresme són farcides de catifes de gespa, a la manera del "lawn" dels suburbis americans. És el canon estètic que més ha triomfat entre una societat de nous rics, que viu totalment d'esquenes al nostre entorn mediterrani.
Si el problema fos només estètic, rai; però aquesta obsessió per les gespes verdes en ple mes d'agost té importants conseqüències. La més evident, l'enorme despesa d'aigua que suposa mantenir aquestes catifes. Cabrils, el poble on visc, ostenta un dels consums d'aigua per càpita més alts de Catalunya. Els meus veïns reguen els seus jardinets dia sí i dia també, totalment passotes i indiferents a la procedència d'aquesta aigua. I aquesta aigua, senyors, en gran mesura ve del riu Ter, que té gran part del seu cabal transvassat cap aquí. S'ha de ser molt egoïsta i molt ignorant per acceptar que un riu no arribi al mar, per tal de jo poder regar la meva refotuda gespa dels collons.
(Per cert, fa 15 anys que visc aquí i l'Ajuntament MAI ens ha fet arribar cap comunicació al respecte, ni en ple decret de sequera).
Però no s'acaben aquí els mals. Mantenir aquestes gespes en un ambient poc favorable, implica sovint un fort ús de pesticides (herbicides, fungicides, el nefast verí per cargols...) i fertilitzants artificials. També cal segar-la sovint, amb una despesa de petroli potent.

ALTERNATIVES A LA GESPA

Darrerament s'estan experimentant diferents alternatives, amb èxits notables.
Passadís de Lippia nodiflora (en flor) als jardins deL VIVER BIORIZA

Lippia acabada de plantar
Les opcions més conservadores són plantes tapissants molt semblants a la gespa però que requereixen una despesa d'aigua molt menor. Exemples en serien la Zoysia tenuifolia, espècie molt més resistent i de creixement lent, amb la qual cosa cal segar-la menys. Un cop implantada, permet estalviar aigua, pesticides i energia. Requereix un mínim rec en ple estiu, però molt menys que la gespa convencional. La grama americana, molt usada als anys 70, també és una espècie molt resistent.



Altres ments més creatives optarien per diversos estils de prats amb combinacions de plantes, que poden ser més o menys semblants als prats naturals de la zona. Al següent post tractarem les possibilitats per a recrear "prats naturals" en un jardí. Ara parlaré sobre opcions més formals.

Actualment, els viveristes més avançats en plantes mediterrànies ofereixen un bon catàleg de plantes tapissants. Suporten un trepig moderat i ofereixen espectacles estètics molt més enriquidors, i sovint també nèctar per a les abelles.

Una combinació molt atractiva és la Lippia nodiflora + Achillea crithmifolia. Ambdues es complementen bé, doncs una és més vigorosa a l'hivern i l'altra a l'estiu. Lippia nodiflora fa un tapís de petites fulles verdes i abundants flors blanc rosat, molt melíferes. Si ens agrada la formalitat i volem una catifa ben curta, es poden segar sense problemes.
És interessant acompanyar Lippia nodiflora d'espècies que siguin vigoroses a l'hivern, perquè en ser semicaduca a l'hivern, quan perd vigor pot ser envaïda per herbes adventícies.


La Lippia es troba fàcilment, Achillea crithmifolia només l'he vista als Vivers Sala i Graupera de Llavaneres.


Dichondra repens és una altra planta clàssica que sovint apareix espontàniament. Fa fulletes tapissants en forma de ronyó que aguanten molt bé la sequera.


Frankenia laevis Tapís de petites fulles verd fosc, com una moqueta vegetal. Petites flors.

Matricaria tchihatchewiii Camamilla tapissant. Forma un cobre-sol dens, amb abundant floració de margarides blanques d'abril a juny.

Brachypodium retusum
Brachypodium retusum és el fenàs, espècie que forma els prats secs mediterranis dels nostres camps. Extremadament resistent, no cal regar-la gens, però costa una mica que formi catifes denses continues. Cal segar-la si ens agraden les catifes baixes, doncs pot créixer uns 30cm.

Totes aquestes espècies es poden combinar i plantar juntes.

En jardineria, hi ha moltes altres combinacions possibles que s'estan experimentant. Recomano visitar la plana "Plantes couvre-sol" dels Vivers Filippi de Montpellier, on tenen un catàleg molt complet.

Achillea coarctata

Per experiència pròpia, alguns consells bàsics a tenir en compte:
  • Millor plantar a la tardor en godets, i el primer any caldrà desherbar de tant en tant.
  • Millor plantar en bona densitat i atapeït, doncs els espais buits poden ser envaïts fàcilment per plantes adventícies de creixement ràpid i que poden arribar a ofegar les que hem plantat.
  • Evitar combinacions de plantes que voldrem segar amb altres que no, doncs és un maldecap a l'hora de la sega.
  • El substrat: millor que no sigui excessivament ric en nutrients. Si és així, patirem successives invasions d'herbes nitròfiles que no sempre ens agradaran. Evitar doncs els fems i l'adob



7 comentaris:

  1. Una pregunta: les plantes tapissants de les que parles, atreuen les abelles? Es pot evitar? Eviten les males herbes una vegada agafen?

    ResponElimina
  2. Una pregunta: per quin motiu vols evitar les abelles?

    ResponElimina
  3. Bàsicament pequè cada any em colonitzen les finestres i als nens els fan por (i molesten molt)

    ResponElimina
  4. abelles colonitzant finestres?? No deus estar parlant de vespes?
    en el cas de les abelles, potser el primer exercici hauria de ser ensenyar els nens a no tenir-ne por, doncs la por a les abelles no té cap sentit ni lògica, a no ser que pateixis una al·lèrgia letal.
    Les abelles rarament piquen, a no ser que vagis "a per elles" o tapropis molt a un rusc d'abelles de la mel. En el cas de les abelles solitàries, són ben inofensives.

    Recordo quan era molt petita, vaig aprendre que les abelles eren inofensives caminant descalça sobre les catifes de Lippia, plena d'abelles a l'estiu. Les abelles tenen coses més importants a fer que picar-nos "perquè sí", i són uns insectes altament beneficiosos i imprescindibles per a nosaltres els humans per la seva acció pol·linitzadora dels nostres conreus.

    Aquesta por respon més aviat a la nostra ignorància i a la nostra biofòbia pròpia d'urbanites histèrics, fòbies que anem inculcant als nostres fills amb les conseqüències que té això d'allunyament a la natura, incultura ambiental, etc.

    Fa poc vaig escriure un post sobre les abelles http://canroldors.blogspot.com/2011/08/com-ajudar-les-abelles-que-no-piquen.html

    Si les colònies de les finestres són d'abelles de la mel, cosa que m'estranyaria, pots trucar a un apicultor que vingui a endur-se-les. Si els nius són de vespes, de ben matí, mentre encara fa fred, pots retirar el niu amb una escombra.
    Si es tracta de petits nius d'abelles solitàries, eliminar-los seria un exercici d'incultura, i perdona la sinceritat.

    ResponElimina
  5. Una pregunta, estic interessada a plantar lippia nodiflora a casa (gràcies per lo de plantar-la junt amb Achillea crithmifolia), però m'han dit que no se pot xafar, és aixina o sí que se pot xafar sense que es trenque molt.

    ResponElimina
  6. Hola Laura!
    Quan està ben agafada, la Lippia és força resistent a un trepig moderat, i s'hi pot caminar per sobre sense problemes. Una altra cosa és el nivell de trepig, si el que es vol és poder jugar a futbol, córrer o un trepig molt intens (molta gent, festes, etc)... per sobre, aleshores no aguanta igual que altres espècies més resistents, com són la Zoysia o la grama.
    La foto del viver Bioriza precisament mostra un passadís del jardí de mostra, per on passa la gent, i com veus està perfecte.
    Jo de tu ho consultaria amb un viver especialitzat, o un BON jardiner qualificat, i els explicaria el tipus d'ús que en vols fer.
    No tots els professionals dominen el tema de les plantes resistents a la sequera, i alguns et recomanen la típica gespa perque en realitat no coneixen bé les altres espècies, o perquè els interessa seguir plantant gespa (alguns jardiners poc qualificats no volen plantar espècies que després requereixen menys manteniment, perquè creuen que això els treu la feina).
    Per aquí prop conec Vivers Sala i Graupera, Bioriza, i com a jardiners Sergi Massanès, Pere Madueño i Mercè Tries, per exemple.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies. L'ús seria moderat, eixir algun ratet a prendre la fresca i quasi sempre sense sabates, que supose li anirà pitjor. La zona de pàs fariem un camí de fusta o algo paregut per a no xafar-la tant a sovint.

    M'ha sigut de molta ajuda la informació. Preguntaré en vivers de prop de ma casa (València) a vorer si la coneixen o si la venen.

    ResponElimina