divendres, 23 de setembre de 2011

Alternatives a la gespa (II)


Recrear un prat natural, ple de flors i diversitat, en un jardí, no és cosa fàcil. Sobretot si el sòl ha estat molt alterat: rebliment de terres, fertilització intensa, existència prèvia de gespes, etc.

Umbel·líferes i orenga (prat de dall pallarès)

Els prats de dall, de gran riquesa de plantes (compostes, umbel·líferes, gramínies...) acostumen a ser propis de zones de muntanya mitjana o comarques més plujoses. Si viviu a la Garrotxa, Ripollès, parts d'Osona, el Prepirineu i Pirineu... podeu optar per reproduir un d'aquests prats amb força probabilitats d'èxit, començant per deixar de regar i segar intensivament la vostra gespa. 

Formació herbàcia en un lloc pedregós i eixut


 A la terra baixa mediterrània, on viu la major part de la població, les formacions herbàcies naturals (prats d'albellatge, llistonars, joncedes...) solen aparèixer en indrets de sòls pobres. Per això són difícils de reproduir als jardins.
Si ja tenim una gespa, i optem per deixar de regar i segar, i anem permetent la invasió d'herbes, probablement anirà apareixent un herbassar més o menys nitròfil. Aquestes formacions sovint no encaixen amb els nostres cànons estètics, per la qual cosa no es pot recomanar a tothom, però són interessants per als invertebrats, ocells com els gafarrons... Una opció és deixar que es formin aquests herbassars en racons del jardí, i limitar la sega a uns pocs cops l'any.

Exemple de combinació de zones segades amb massisos on es deixen créixer les plantes


Achillea coarctata amb gramínies espontànies


En alguns parcs urbans han optat per deixar de tractar la gespa amb herbicides, mentre permeten que la gespa vagi sent envaïda per espècies diferents. Es sega igualment de forma intensiva, i així la gent continua veient una catifa verda però hi ha una major diversitat botànica. Per als insectes, tanmateix, és preferible deixar créixer una mica més les plantes, i permetre que es formin flors i llavors.

Si ens limitem a sembrar/plantar espècies mediterrànies, ens pot passar que quedin ofegades per les herbes espontànies de creixement més ràpid i vigorós, com per exemple els cards. I que consti que no tinc res contra els cards, al camp són preciosos i atreuen a les caderneres. Però potser no són les plantes més escaients per a un jardí, sobretot si és de petites dimensions.

Per recrear un prat mediterrani més natural, doncs, copiaré algunes recomanacions. Però com és tasca complicada, ens pot convenir demanar consell a algun especialista. En tot cas, dependrà molt de quin estadi partim. Si partim d'una gespa perfecta, el procés pot durar anys.

  • Si el sòl és molt fèrtil,  de vegades s'extreu tota la capa superior de sòl. Aquesta capa fèrtil és pot guardar per a altres àrees del jardí. Aquest procés, però, és força aparatós, requereix maquinària, podem fer alguna destrossa...
  • En alguns casos s'ha optat per llaurar i sembrar, el primer any, alguna planta molt exigent que "xucli" els nutrients.
  • En casos extrems, en cas de presència de plantes molt vigoroses que impideixen el creixement d'altres espècies (com és la grama americana) es pot optar per un mètode políticament incorrecte: ruixar amb l'herbicida glifosat, d'ampli espectre.
  • Abans de sembrar, la RHS (Royal Horticultural Society) recomana deixar el sòl nu unes sis setmanes, i aleshores destruir les herbes nitròfiles indesitjades que hagin aparegut.
  • Sembra: no és senzill aconseguir llavors de varietats herbàcies autòctones. Per la meva experiència, els trèvols (Trifolium) i la pastanaga borda (Daucus carota), neixen bé de llavor i, les llavors es troben fàcilment al camp.
  • Per algunes espècies, és recomanable plantar de "godet". Als vivers es poden trobar plançons de llistó (Brachypodium retusum), gramínia de base amb la qual podem combinar altres espècies herbàcies mediterrànies. 


En jardineria cal ser realista, i ja he dit que els herbassars nitròfils no agraden a tothom. Per això crec que és més aconsellable una combinació de plantes espontànies amb altres espècies herbàcies, adaptades al clima mediterrani, més ornamentals, i anar treballant un resultat menys "natural" però més escaient al contexte d'un jardí. La llista de plantes és llarga...
Si algú vol recomanar espècies o afegir altres consells, seran molt benvinguts!!

Combinació de plantes cultivades i espontànies


ATENCIÓ! Acabo d'assabentar-me que el viverista Filippi ha publicat un llibre sobre les "Alternatives a la gespa". No estaria de més donar-li un cop d'ull!





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada