diumenge, 30 de desembre de 2012

En dies freds, greix, cacauets i mel.

Aquest hivern està sent força suau, si més no aquí al litoral. Tot i així, com cada hivern hem posat aliments suplementaris i energètics per als ocells, com per exemple les boles de greix preparat. El preparat comercial de greix de boví és força pràctic, doncs és complicat fer-s'ho un mateix. El llard de porc té una temperatura de fusió massa baixa; si puja la temperatura es fon tot i podria embrutar el plomatge dels ocells. La margarina és feta amb un procediment industrial i no m'en refio, i la mantega potser aguanta més però et surt tan cara com el preparat.



Aquestes boles són de la marca "Grana" i les venen a Oryx.

També hi ha un producte "delicatessen", que de tant en tant compro pels "meus" ocells. Aquest Nadal els he regalat aquesta delicadesa, una barreja de cacauet trinxat, cucs de la farina, panses, mel...
Deliciós!




diumenge, 16 de desembre de 2012

Baby led weaning per a mares porugues com jo




"Baby led weaning" és la pràctica de deixar que els nadons aprenguin a menjar ells solets, amb les seves mans, aliments sense triturar. Aquest costum ara té molts seguidors, en comptes de passar per les típiques farinetes.
A mi em fan pànic els ofecs, i com els nadons són propensos a ennuegar-se, la veritat és que jo preferia la vella escola de les papilles. Malauradament per mi, la Lena sovint es nega en rodó a menjar-les, i en canvi mostra una gran curiositat pel menjar dels grans. Al final vaig claudicar i vaig assumir que estaríem més tranquils si adoptàvem aquest estil d'alimentació, però adaptant-lo per minimitzar el risc d'ofecs.
Vem començar amb els aliments més tovets, i poc a poc hem anat incorporant altres productes. Ara la Lena ja té gairebé un any i força dentetes.
La veritat és que aquest sistema és força còmode, si t'acostumes a cuinar el mateix plat per a tots, i menges tots junts a la mateixa hora. M'he acostumat a sopar aviat. Molt millor que fer nosequants menus i haver de passar molta estona donant papilla amb cullera. Ara la Lena menja soleta, al mateix temps que nosaltres. Fent molt de merder, per cert.


A continuació escriuré una llista d'aliments que els nadons poden menjar de forma força segura, quant al risc d'ofegament. Aviso que hi ha aliments amb gluten, lactosa, etc, i que alguns no es recomana que s'introdueixin fins a determinades edats. Que cadascú trii segons les seves circumstàncies.



Moniato, patata, o carabassa al forn
Alvocat
Mill
Quinoa
Llesques de pa de pagès untades amb hummus, guacamole, puré d'ametlla, tahini, formatge fresc...
Arròs ben bullit
Pollastre ecològic picat o fet molletes (jo faig un brou amb un pollastre sencer; després el pollastre queda super tendre)
Pastanaga molt bullida
Hamburgueses de seitan o tofu, desfetes
Carn picada de vedella (ecològica)
Rovell d'ou cuit i desfet a miques
Truita francesa, truita de patates, de carbassó...
Trossets de tomàquet sense pell ni llavors
Polenta
Llenties petitones
Pèsols
Poma o pera al forn (ara ja li dóno pera d'aigua a trossets petits)
Plàtan aixafat amb forquilla
Poma al forn
Quiches diverses
Iogurt d'ovella o cabra

Ara hem començat amb el peix blau i de tant en tant li dono molletes de verat confitat





Idees de receptes:

Boletes de moniato o patata amb mini trossets de pollastre
Cassola de quinoa, mill o cuscus, amb trossets petits de verdura (carabassa, porro, pastanaga, albergínia...)
Croquetes d'arròs o mill amb trossets d'alvocat i pastanaga bullida
Llenties i arròs amb trossets de bròcoli
Flams de verdures

Avui hem dinat polenta amb bledes saltejades.

De vegades també faig sopa, crema, etc, aleshores li dono amb cullera, esclar.

Intento evitar posar-hi sal i, en comptes, hi poso all, gingebre, ceba ratllada... també amaneixo amb oli cru.

Alguns aliments continuen fet-me molta por, per exemple, fruites com la poma o el meló, les galetes... Alguns nens mengen amb compte, però la Lena té tendència a ficar-se trossos massa grans a la boca.



dilluns, 19 de novembre de 2012

Cuinar amb sàlvia

La sàlvia oficinal (Salvia officinalis) és una planta aromàtica, fàcil de cultivar, que dóna un gust deliciós a molts plats. És molt utilitzada a la cuina italiana; per exemple, la pasta "al burro e salvia" (mantega fosa aromatitzada amb sàlvia) és exquisida. O la focaccia amb ceba vermella, gorgonzola i sàlvia.




Aquesta herba té moltes propietats interessants per a les dones, doncs tradicionalment s'ha emprat per calmar els dolors menstruals i els problemes de la menopausia.  

A part de Salvia officinalis, hi ha moltes altres espècies del gènere Salvia, sobretot a Amèrica, on sovint tenen flors que són pol·linitzades per colibris. Aquestes sàlvies, comunes en jardineria, es poden detectar per les seves flors allargades i sovint de color vermell, el nèctar de les quals no pot ser aprofitat pels nostres abellots, que no ténen la llengua prou llarga. Així doncs, aquestes sàlvies, prou boniques com a ornamentals, són menys interessants per a la fauna útil.

Ara és temporada de carabasses; el gust de la sàlvia és un molt bon acompanyant de la dolçor de les carabasses.

Tagliatelle + carabassa rostida amb all i sàlvia


Tallar una carabassa violí a daus no massa grans. Posar-los en una safata pel forn amb oli d'oliva, alguns grans d'all aixafats i fulles de sàlvia. Rostir fins que la carabassa sigui tova, amanir amb flocs de sal.
A mitja cocció, aprofitar l'escalfor del forn per torrar algunes avellanes matxucades o pinyons.
Bullir els tagliatelle i acompanyar amb els daus de carabassa i els fruits secs torrats al forn.


Si em podeu donar idees de plats amb sàlvia, les agrairia!

divendres, 16 de novembre de 2012

Hold back on the cutting

Quan arriba la tardor, les parts aèries de moltes plantes s'assequen.
Els cànons estètics de la jardineria ens empenyen a eliminar aquestes tiges seques l'abans possible...
Segons Wild About Gardens, les tiges i fulles seques són un refugi hivernal per a alguns insectes, i les inflorescències seques amb llavors són una rica font d'aliment per als animals.

Potser podríem esperar-nos una mica a tallar-les, o fins i tot deixar algunes d'aquestes tiges i branquillons dempeus durant l'hivern. T'atreveixes a fer-ho?


Tanacetum vulgare


Inflorescències seques d'alfàbrega, amb llavors






Caps de pastanaga borda (Daucus carota), amb llavors




Hyssopus officinalis


dimarts, 6 de novembre de 2012

La planta més deliciosa i més fàcil de cultivar, també és la més rentable.

La rucola.
(O ruca, o roqueta... i Eruca sativa )

Deliciosa, amb el seu puntet amargant. Gran companya de formatges, dóna el toc de distinció a les amanides, perfecta per coronar risottos i plats de pasta. Per no parlar de les pizzes (o coques) amb rucola.

Vaig descobrir-la quan vaig viure a Italia, el 1996; en aquell temps aqui no era gaire coneguda. Allà era molt comuna, era una herba molt usada a la cuina, i molt plantada als jardins i horts. A l'Umbria la posaven sovint a les "torta al testo" fetes a casa.

Enguany no tinc temps per dedicar-lo a l'hort. I quan dic gens, és gens. He transformat l'hort en un jardinet de plantes aromàtiques, que donen menys feina. Però la rucola és la planta comestible més fàcil de conrear que conec. Agafes un grapat de llavors, les llences directament al sòl i ja està! Al cap de poc temps tot serà ple de brots tendres, llestos per ser tallats amb tisora. Directe al plat.
És tan rústega que fàcilment envaeix l'espai d'altres conreus, com una mala herba.

Es pot plantar fantàsticament en testos i jardineres.

L'única condició: no plantar-la en ple estiu. Requereix una certa frescor. Al Maresme funciona la mar de bé a la tardor, hivern i primavera.




Comprada en bosses al súper, la rucola costa caríssima i no es pot ni comparar en gust. En horts urbans, seria la primera planta que hi posaria.

divendres, 12 d’octubre de 2012

Dues espècies d'odonats

Aquest estiu han passat per la basseta força espècies d'odonats, inclosa Calopteryx haemorrhoidalis, una espècie ben poc comuna. La raó podria ser la sequera? No ho sabem.

L'altre dia vaig sorprendre dues espècies diferents compartint (i lluitant per?) l'espai. Una d'elles, Sympetrum striolatum , és freqüent a les bassetes quietes com la nostra, i de fet ja va criar a la bassa que teníem l'any passat.

L'altra espècie no sé quina és, he demanat la seva identificació al portal Biodiversidad Virtual, però si sabeu quina és us ho agrairia! Crec que és una Lestidae


Malauradament crec que aquesta basseta és massa petita com per permetre la convivència de diverses espècies d'odonats.  Però demostra que la natura és molt agraïda, per poc que col·laborem amb ella.

diumenge, 16 de setembre de 2012

Salvar o no salvar un arbre malalt

Abans que res, deixo clar que no sóc experta en arboricultura. En aquest post resumiré algunes coses que he après per experiència directa, a través de la conversa amb tècnics especialitzats i també amb la lectura de textos.

Els arbres, com qualsevol ésser viu, poden emmalaltir i morir a causa d'aquesta malaltia. Virus, fongs, insectes... poden atacar els arbres. Guarir un arbre malalt pot ser molt difícil. Sovint, quan l'arbre mostra símptomes visibles, ja està greument afectat. Quan un arbre ha patit un maltractament (poda agressiva, rebliment amb terres, etc), això pot acabar desembocant en una patologia greu, però de vegades passen anys fins que aquesta es manifesta als nostres ulls.

Davant d'un arbre greument malalt, sorgeix el dubte: intentem guarir-lo a tota costa? Aquí és quan hauriem de valorar alguns factors.

  • Valor ecològic de l'arbre És un arbre autòcton? És un arbre gros i gran? És d'una espècie interessant per al conjunt de l'ecosistema jardí, per als ocells i altres animals que hi viuen? No és el mateix un pi jove que una alzina centenària.
  • Agressivitat del tractament i possibilitats de curació Alguns insectes, com les caparretes, només poden ser eliminats amb tractaments molt tòxics. Si, a sobre, l'arbre està plantat en un lloc poc idoni, potser sempre tindrà problemes, per molt que el tractem. Algunes espècies poden conviure molts anys amb un cert nivell d'infestació, com per exemple els llorers i les caparretes.
  • Cost econòmic del tractament vs. cost econòmic de l'arbre
  • Errors en la plantació de l'arbre si l'hàbitat li és totalment desfavorable, o si el sòl pateix problemes greus de fongs, el tractament pot ser, a la llarga, inútil.

De vegades, amb tota la pena de l'ànima, cal acceptar que a aquell arbre li ha arribat l'hora. El pi pinyer de la imatge és un de gran, enorme, que hi ha al davant de casa. Ara s'està morint. el pobre, sap molt greu. Sembla que són fongs. Potser l'ha debilitat aquest estiu tan tòrrid i sec, i un jardiner que fa uns anys li va tallar algunes arrels.

De vegades les malalties són inevitables, però molt sovint són conseqüència de maltractaments que ha rebut aquell arbre, i que han afeblit el seu sistema immunitari. 

Com evitar maltractar els arbres  

  • Plantar espècies adaptades al clima del lloc on les plantem.
  • No regar en excés per no afavorir els fongs. Ull amb les gespes ("césped") plantades entorn dels arbres.
  • No reblir amb terra.
  • Deixar, en la mesura del possible, la fullaraca que cau a la base de l'arbre, com a encoixinat que nodrirà el sòl.
  • Ull amb les podes.
  • Mai compactar ni pavimentar la base d'un arbre.
  • Ull amb els treballs que poden malmetre les arrels: canonades, forats, soterraments, compactacions del terreny...
  • Vigilem l'estrés hídric en èpoques de sequera.
  • Ull amb alguns fungicides, que poden afectar les micorizes dels arbres.
Davant de possibles problemes, recomano la consulta amb un arboricultor expert, com per exemple en
Josep Mª Riba Flinch, expert en fitopatologia.  De vegades el problema té solució, i fins i tot una solució relativament senzilla.


dissabte, 8 de setembre de 2012

Super depredadors al jardí

De vegades les escenes de caça més salvatges i cruentes no les protagonitzen els lleons de Savute ni els llops de la Sierra de la Culebra. De vegades, les tragèdies, la lluita ferotge per la supervivència, pot tenir lloc al costat de casa nostra, si ens molestem a observar el que passa al nostre entorn.

Molts dels depredadors més temibles pertanyen al grup dels artròpodes (invertebrats de potes articulades com per exemple els insectes, aràcnids, etc).

Les libèl·lules, com aquest Orthetrum coerulescens de la fotografia, són eficaces depredadores que cacen les seves preses en vol. Mosquits, típules, formigues voladores, efímeres... són les seves preses. Sovint patrullen per damunt les masses d'aigua a la recerca de preses. Les larves de libèl·lula també són implacables caçadores al món aquàtic. Larves de mosquits i d'altres invertebrats, capgrossos i fins i tot petits peixos poden sucumbir a les seves mandíbules.

Orthetrum coerulescens

Aquesta Orthetrum coerulescens porta diversos dies instal·lada a la basseta nova del nostre jardí. La veritat és que em fa una mica de pena que una basseta tan minúscula pugui atreure aquesta espècie, em fa pensar que hi ha tan pocs cursos d'aigua disponibles... 

Però també les libèl·lules poden ser depredades per altres caçadors encara més terrorífics. Les aranyes causen terror, amb les seves trampes mortals i les seves armes fulminants. Aquesta Argiope brunneichi ha teixit una xarxa entre mates d'espígol al jardí. Avui he fet volar una papallona nocturna i, la pobra, ha anat a petar a la teranyina. Com un llamp, la monstruosa Argiope s'ha llençat contra la papallona i li ha inoculat el seu verí. He sentit pena per la pobra papallona, de fet ha mort per culpa meva.

Argiope brunneichi


Aquests drames diaris, propers i misteriosos, no són res més que les manifestacions de la lluita per la supervivència.

dimarts, 4 de setembre de 2012

Clafoutis de prunes



A casa, les prunes maduren cada juliol. Els ocells en fan festa, però intentem salvar-ne suficients per a nosaltres i per regalar. Són força bones, i a pesar de no aplicar cap mena de tractament, no tenim problemes de plagues.









Clafoutis de prunes




Ingredients
450g de prunes
30 cl de llet
3 ous
1 beina de vainilla
75g de sucre
75g farina
60g de mantega



Recepta
Batre els ous i anar-hi afegint la farina. Fondre la mantega i afegir-la. Afegir el sucre i la llet. Batre-ho tot.
Preescalfar el forn a 210 graus. Desossar les prunes i disposar-les en un motllo engreixat, mirant cap avall. Cobrir amb la preparació. Enfornar uns 15 minuts, baixar la temperatura a uns 150C i coure uns 30 minuts més.

dilluns, 6 d’agost de 2012

La planta perfecta per als jardins mediterranis

Mata o llentiscle (Pistacia lentiscus L.)





No cal regar-la 
És una planta totalment adaptada al nostre clima, també als estius calorosos. La planta de la foto no ha estat gens regada aquest estiu, tan tòrrid i sec.
I no és fàcilment inflamable com el bruc i les coníferes.

És bonica
Les seves fulles són molt gràcils i delicades, i fa mates naturalment compactes i arrodonides.

És pròpia del nostre paisatge
La trobem als camps, matollars i boscos de Catalunya (litoral i prelitoral) i les Illes Balears. No suporta bé les gelades fortes ni climes molt extrems. Pot assolir una mida molt considerable.
El nom "Mataró" prové d'aquesta planta, tan abundant al paisatge del Maresme!

És versàtil
Es pot plantar com a arbust ornamental, en massissos, o per formar tanques.

És útil per a la fauna
Els ocells mengen els seus fruits. Quan la mata té una mida gran crea micro ambients frescals al seu interior.
Per a l'home també és una planta útil doncs d'ella se n'extreu el màstic.






dijous, 26 de juliol de 2012

Albergínies amb menta i flors amables d'estiu

Hi ha un plat que cuino cada estiu, que és deliciós i facilíssim de fer. Són les albergínies a la parrilla (o planxa) amb menta i pinyons. A l'hivern no acostumo a menjar albergínies ni pebrots perquè no és temporada, així que quan arriba l'estiu aprofito.



Per preparar aquest plat cal tallar les albergínies a rodanxes, i es poden fer plorar amb sal (si es fa així cal rentar bé la sal després, amb força aigua). Es passen per la planxa, i després s'amaneixen amb oli d'oliva, flocs de sal, abundant menta fresca picada i, si es vol, pinyons passats per la paella. Jo tinc sort perquè a en Santi li encanta cascar els pinyons de les pinyes que troba per la zona.

inflorescència de Bupleurum fruticosum


Bupleurum fruticosum és un arbust mediterrani que aguanta molt bé la sequedat; de fet treu les flors a l'estiu!  A més, són flors molt atractives per tota mena de petits bitxets com abelles i sírfids. Una planta molt recomanable i de baix manteniment. Si la voleu veure al camp, a les vessants de Montserrat n'hi ha molta.




Bupleurum combinat amb Daucus carota


diumenge, 8 de juliol de 2012

Diferents raons del fracàs d'una bassa

Fa uns anys vaig construïr dues bassetes al jardí, amb la voluntat d'afavorir la biodiversitat. L'actuació va assolir alguns èxits, com vaig explicar en posts anteriors. Per exemple, un mínim de 3 espècies d'odonats van criar a les basses, cosa que no està gens malament en un ambient tant urbanitzat.


Però vaig cometre alguns errors importants de disseny que finalment han provocat el fracàs de les basses, i m'he vist obligada a replantejar-les i començar de zero. Aquests errors, almenys, m'han servit per a aprendre coses:

LA CAIGUDA DE FULLARACA
Per a evitar un escalfament excessiu de l'aigua, vaig construir les basses just sota alguns baladres i dos arbres, un garrofer i una mimosa. Error!! A part de que això dificultava molt el pas al voltant de la bassa, la caiguda constant de matèria orgànica a l'aigua acaba provocant una acumulació excessiva de nutrients al sediment i a l'aigua. Aquest excés provoca "blooms" d'algues filamentoses, que impideixen el pas de la llum solar i per tant dificulten la vida dels macròfits (plantes aquàtiques) oxigenants. La descomposició de la matèria orgànica al sediment també consumeix oxigen. Tot aquest procés (eutrofització) acaba destruïnt l'equilibri de la nostra basseta, les aigües deixen de ser transparents, molts organismes ja no hi poden viure, i s'afavoreix la presència d'organismes no desitjats, com ara els mosquits.

Com evitar-ho? Posant les basses una mica més allunyades de les grans fonts de fullaraca (arbres). Si n'hi ha a prop, millor si són arbres caducifolis, i posar-hi una xarxa sota a la tardor.

Recollir la fullaraca regularment de la superfície de l'aigua. Aquesta operació pot ser una mica pesada però ens ho podem prendre com una estona de meditació.
És important també que a la bassa hi hagi moltes plantes que reciclen els nutrients.

SOL O OMBRA?
També amb l'obsessió d'evitar l'escalfament, vaig col·locar una de les basses en un racó molt ombrejat del jardí. Massa ombrejat. Amb prou feines arribava la llum solar, i això és un gran impediment per a que els macròfits puguin fer la fotosíntesi. Aquesta bassa era molt menys biodiversa que la bassa assolellada.

La clau és aconseguir que hi toqui el sol durant almenys unes hores al dia.

LA TRACA FINAL
Les arrels dels arbres veïns de la bassa han aconseguit foradar la lona impermeabilitzant i ara les cubetes no retenen bé l'aigua, la qual de seguida desapareix. Ja sé que les basses temporals són ecosistemes molt interessants, però no sé si és ben bé el cas.
La qüestió és que les basses han fracassat estrepitosament, i tot plegat ha costat uns quants dinerons...

De totes maneres, alguns dels capgrossos de tòtil rescatats d'una piscina a Premià van aconseguir sobreviure i créixer a la bassa, i ara s'els sent cantar pel jardí. Per a facilitar-los un punt de cria, hi hem posat aquest estanyet artificial, que descriuré un altre dia.



dimecres, 27 de juny de 2012

Flors espectaculars que viuen amb poca aigua

Sovint, les plantes amb flors exagerades que veiem a les botigues són resultat de creuaments artificials. Moltes d'aquestes plantes no són molt interessants perquè no són atractives per als insectes, perquè són molt delicades i pateixen moltes plagues, perquè necessiten molt de reg...
Però també trobem plantes amb flors espectaculars, que són espècies adaptades a les condicions de poca aigua.


Salvia patens és d'origen americà (crec que mexicà). Amb les temperatures tòrrides d'aquests dies, requereix una mica de reg. La planta mesura més d'un 1 metre i fa uns raïms d'enormes flors blau elèctric. No em queda clar si les abelles poden entrar-hi o no, em sembla que a Mèxic és una espècie pol·linitzada per colibris.


Aquest Allium em sembla que és de l'espècie giganteum, prové d'unes llavors que em va donar en Joan Cuyàs. S'han fet brutals, creixen fins a uns dos metres. Les inflorescències són unes esferes rosades impressionants. Poden passar sense gens de reg.



 Daucus carota, la pastanaga borda, és una umbel·lífera molt comuna, que creix a les vores dels camins. Al jardí de casa, on el sòl és més fèrtil, pot assolir alçades considerables. És una planta que m'encanta, la trobo molt màgica, com de conte. Passa sense gens de reg i atreu a molts insectes, també algunes abelles molt petites que no sé identificar. 



Aqui, Allium combinat amb Daucus carota, una combinació atractiva

diumenge, 27 de maig de 2012

Relacions planta-insecte pol·linitzador

Els insectes poden ser polilèctics,  si exploten un gran nombre d'espècies de plantes amb flors; -es el cas de les abelles de la mel, abellots, algunes abelles solitàries i moltes papallones; oligolèctics, si exploten algunes espècies concretes, és el cas de nombroses abelles solitàries; i monolèctics, que es limiten a una espècie, fenomen més rar, i que es dóna amb algunes orquídies per exemple.
Una espècie pot ser oligolèctica per a la recerca de pol.len i polilèctica per la de nèctar.

Les abelles de la mel i els abellots visiten un gran nombre d'espècies, tant pel pol.len com pel nèctar, però sí que mostren preferències. Per exemple, el pol·len de les coníferes, malgrat és abundant i senzill de recol·lectar, no és gaire apreciat. També se sap que prefereixen les flors de contorns retallats que aquelles circulars. Les flors de simetria bilateral són molt visitades pels abellots.
Les flors blaves, violetes i malves son més visitades per abelles que per altres insectes.
Algunes abelles solitàries sovint recerquen el pol·len d'un reduït nombre d'espècies, amb una relació estreta que condiciona la seva localització en funció de la fenologia de la planta. Osmia caerulescens  recull el pol·len de Labiades i Fabàcies. Les abelles del gènere Eucera, Melitta, i Melitturga recullen exclusivament el pol·len de les Fabàcies, i Heriades (Megachilidae) de les Asteràcies. Megachile rotundata mostra una preferència per l'alfals conreat, i és utilitzada en agricultura.

Moltes papallones només visiten determinades espècies o tipus de flors, com la llimonera (Gonepteryx rhamnii) o la blanqueta de la col (Pieris brassicae), que mostren predilecció per les flors violetes o porpres, mentre que Aglais urticae prefereix flos de colors vermellosos i ataronjats.

Quant a les papallones nocturnes, es guien sobretot pel sentit de l'olfacte; moltes plantes que floreixen de nit es caracteritzen per les olors dolces i penetrants, que atreuen a les papallones des de grans distàncies. És el cas de la xuclamel, les Lysimachia, Silene nutans, Saponaria officinalis, Oenothera biennis...




(resumit de "Les insecte pollinisateurs", d'André Pouvreau)

dimecres, 4 d’abril de 2012

Esclat de flors i abelles

Avui cau una deliciosa pluja, però els dies anteriors, assolellats, hem vist un gran esclat d'abelles rondant la florida espectacular que hi ha al jardí. Han florit les estepes, els espígols, els arbres fruiters, les eufòrbies, les sàlvies, l'aladern, la rucola... Els romanins ja fa mesos que són en flor. La borratja, tant melífera, ja és plena d'abelles.

Bombus pascuorum


Abella del gènere Antopophora, primerenca i rabassuda, freqüentant les flors del cap d'ase (Lavandula stoechas)

Els esforços dels darrers anys per a augmentar la biodiversitat del jardí sembla que donen els seus fruits. Se sent un brunzit constant d'himenòpters de diverses espècies, gràcies a la presència de gran diversitat de plantes amb flors i refugis per a poder criar.

Les flors de l'auró negre també atreuen als himenòpters

Bombus terrestris a l'eufòrbia


 
La borratja (Borago officinalis) és una planta comestible que fa unes flors molt melíferes. Molt recomanable per als marges dels horts!!

Aqui hi ha un niu d'Antopophora sp.

divendres, 24 de febrer de 2012

Temps de neteja de caixes niu

Estic poc activa al blog i al jardí, pel naixement de la meva princesa Lena que necessita tota la meva atenció i cura. Ara, mentre dorm a la meva falda, aprofitaré per escriure un post.
Dimecres en Pere em va ajudar a netejar les 2 caixes niu que tenim al jardí. Fa dos anys que les vam penjar, i les dues han estat exitoses, des del primer any. Hi han criat mallerengues blaves i carboneres.

És convenient netejar les caixes niu a l'hivern, per eliminar els paràsits que infesten els pollets. Una forma correcta, segons la RSPB, seria:

1) Treure el "niu". A les nostres caixes hi hem trobat molsa, pèls de gos, fibres tèxtils, fibres de la palmera Washingtonia. Hem tocat l'interior, un suau bressol on s'hi estava com un torró!



2) Raspallar i netejar amb aigua bullent. Deixar assecar.
3) Opcionalment, posar-hi una mica de palla per a atreure ocells que la puguin fer servir com a dormidor. 

Aquestes són caixes niu Schwegler, molt resistents i aillants, comprades a Oryx.






Aqui podeu votar contra el despropòsit de l'EUROVEGAS