diumenge, 27 de maig de 2012

Relacions planta-insecte pol·linitzador

Els insectes poden ser polilèctics,  si exploten un gran nombre d'espècies de plantes amb flors; -es el cas de les abelles de la mel, abellots, algunes abelles solitàries i moltes papallones; oligolèctics, si exploten algunes espècies concretes, és el cas de nombroses abelles solitàries; i monolèctics, que es limiten a una espècie, fenomen més rar, i que es dóna amb algunes orquídies per exemple.
Una espècie pot ser oligolèctica per a la recerca de pol.len i polilèctica per la de nèctar.

Les abelles de la mel i els abellots visiten un gran nombre d'espècies, tant pel pol.len com pel nèctar, però sí que mostren preferències. Per exemple, el pol·len de les coníferes, malgrat és abundant i senzill de recol·lectar, no és gaire apreciat. També se sap que prefereixen les flors de contorns retallats que aquelles circulars. Les flors de simetria bilateral són molt visitades pels abellots.
Les flors blaves, violetes i malves son més visitades per abelles que per altres insectes.
Algunes abelles solitàries sovint recerquen el pol·len d'un reduït nombre d'espècies, amb una relació estreta que condiciona la seva localització en funció de la fenologia de la planta. Osmia caerulescens  recull el pol·len de Labiades i Fabàcies. Les abelles del gènere Eucera, Melitta, i Melitturga recullen exclusivament el pol·len de les Fabàcies, i Heriades (Megachilidae) de les Asteràcies. Megachile rotundata mostra una preferència per l'alfals conreat, i és utilitzada en agricultura.

Moltes papallones només visiten determinades espècies o tipus de flors, com la llimonera (Gonepteryx rhamnii) o la blanqueta de la col (Pieris brassicae), que mostren predilecció per les flors violetes o porpres, mentre que Aglais urticae prefereix flos de colors vermellosos i ataronjats.

Quant a les papallones nocturnes, es guien sobretot pel sentit de l'olfacte; moltes plantes que floreixen de nit es caracteritzen per les olors dolces i penetrants, que atreuen a les papallones des de grans distàncies. És el cas de la xuclamel, les Lysimachia, Silene nutans, Saponaria officinalis, Oenothera biennis...




(resumit de "Les insecte pollinisateurs", d'André Pouvreau)

4 comentaris:

  1. Hola, estic creant un jardí per atraure a mariposes, aquí et deixe una llista de flor que lis encanta: Betònica, Scabiosa, Cànem Agrimony, Merjorana Salvatge i Lychnis flos-cuculi.

    http://hortetamareta.blogspot.co.uk/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caram moltes gràcies Mara!
      la scabiosa com l'has aconseguit? és difícil que creixi a un jardí, no? la mejorana salvatge no és l'Origanum mejorana, la sajolida?

      Elimina
  2. Hola, visc a Barcelona, al barri de Font d'en Fargues i tinc un petit jardí. Potser us sorprendrà si us dic que fa tres dies que, cada nit, quan es fa fosc,hi trobem una cuca de llum! Estem fascinats. El cert es que fa tres anys , un estiu, n'hi vaig veure una. A partir d'aquí ens hi hem fixat i les haviem sabut localitzar a la llum del dia. El meu fill , el Pau, que te set anys, les reconeix perfectament i les troba. Però mai ens havia passat això d'ara.
    Suposo que es la recompensa per no fer servir mai cap mena de pesticida. No sé si també pot influir que hi tinc molt poca llum nocturna. Sé que pot semblar increïble , havia sentit a dir que només es poden trobar ben lluny de Barcelona, però en tenim. Salut a tots. Xavier Romero

    ResponElimina
    Respostes
    1. doncs és veritat que les cuques de llum són molt més rares que abans, suposo que pels pesticides, el verí pels cargols i l'obsessió per segar l'herba...

      Felicitats!!

      Elimina