diumenge, 8 de juliol de 2012

Diferents raons del fracàs d'una bassa

Fa uns anys vaig construïr dues bassetes al jardí, amb la voluntat d'afavorir la biodiversitat. L'actuació va assolir alguns èxits, com vaig explicar en posts anteriors. Per exemple, un mínim de 3 espècies d'odonats van criar a les basses, cosa que no està gens malament en un ambient tant urbanitzat.


Però vaig cometre alguns errors importants de disseny que finalment han provocat el fracàs de les basses, i m'he vist obligada a replantejar-les i començar de zero. Aquests errors, almenys, m'han servit per a aprendre coses:

LA CAIGUDA DE FULLARACA
Per a evitar un escalfament excessiu de l'aigua, vaig construir les basses just sota alguns baladres i dos arbres, un garrofer i una mimosa. Error!! A part de que això dificultava molt el pas al voltant de la bassa, la caiguda constant de matèria orgànica a l'aigua acaba provocant una acumulació excessiva de nutrients al sediment i a l'aigua. Aquest excés provoca "blooms" d'algues filamentoses, que impideixen el pas de la llum solar i per tant dificulten la vida dels macròfits (plantes aquàtiques) oxigenants. La descomposició de la matèria orgànica al sediment també consumeix oxigen. Tot aquest procés (eutrofització) acaba destruïnt l'equilibri de la nostra basseta, les aigües deixen de ser transparents, molts organismes ja no hi poden viure, i s'afavoreix la presència d'organismes no desitjats, com ara els mosquits.

Com evitar-ho? Posant les basses una mica més allunyades de les grans fonts de fullaraca (arbres). Si n'hi ha a prop, millor si són arbres caducifolis, i posar-hi una xarxa sota a la tardor.

Recollir la fullaraca regularment de la superfície de l'aigua. Aquesta operació pot ser una mica pesada però ens ho podem prendre com una estona de meditació.
És important també que a la bassa hi hagi moltes plantes que reciclen els nutrients.

SOL O OMBRA?
També amb l'obsessió d'evitar l'escalfament, vaig col·locar una de les basses en un racó molt ombrejat del jardí. Massa ombrejat. Amb prou feines arribava la llum solar, i això és un gran impediment per a que els macròfits puguin fer la fotosíntesi. Aquesta bassa era molt menys biodiversa que la bassa assolellada.

La clau és aconseguir que hi toqui el sol durant almenys unes hores al dia.

LA TRACA FINAL
Les arrels dels arbres veïns de la bassa han aconseguit foradar la lona impermeabilitzant i ara les cubetes no retenen bé l'aigua, la qual de seguida desapareix. Ja sé que les basses temporals són ecosistemes molt interessants, però no sé si és ben bé el cas.
La qüestió és que les basses han fracassat estrepitosament, i tot plegat ha costat uns quants dinerons...

De totes maneres, alguns dels capgrossos de tòtil rescatats d'una piscina a Premià van aconseguir sobreviure i créixer a la bassa, i ara s'els sent cantar pel jardí. Per a facilitar-los un punt de cria, hi hem posat aquest estanyet artificial, que descriuré un altre dia.



1 comentari:

  1. Bona sort amb la pròxima bassa, jo encara no entinc ninguna al jardí però es un dels meus plans futurs.

    http://hortetamareta.blogspot.co.uk/

    ResponElimina