diumenge, 16 de setembre de 2012

Salvar o no salvar un arbre malalt

Abans que res, deixo clar que no sóc experta en arboricultura. En aquest post resumiré algunes coses que he après per experiència directa, a través de la conversa amb tècnics especialitzats i també amb la lectura de textos.

Els arbres, com qualsevol ésser viu, poden emmalaltir i morir a causa d'aquesta malaltia. Virus, fongs, insectes... poden atacar els arbres. Guarir un arbre malalt pot ser molt difícil. Sovint, quan l'arbre mostra símptomes visibles, ja està greument afectat. Quan un arbre ha patit un maltractament (poda agressiva, rebliment amb terres, etc), això pot acabar desembocant en una patologia greu, però de vegades passen anys fins que aquesta es manifesta als nostres ulls.

Davant d'un arbre greument malalt, sorgeix el dubte: intentem guarir-lo a tota costa? Aquí és quan hauriem de valorar alguns factors.

  • Valor ecològic de l'arbre És un arbre autòcton? És un arbre gros i gran? És d'una espècie interessant per al conjunt de l'ecosistema jardí, per als ocells i altres animals que hi viuen? No és el mateix un pi jove que una alzina centenària.
  • Agressivitat del tractament i possibilitats de curació Alguns insectes, com les caparretes, només poden ser eliminats amb tractaments molt tòxics. Si, a sobre, l'arbre està plantat en un lloc poc idoni, potser sempre tindrà problemes, per molt que el tractem. Algunes espècies poden conviure molts anys amb un cert nivell d'infestació, com per exemple els llorers i les caparretes.
  • Cost econòmic del tractament vs. cost econòmic de l'arbre
  • Errors en la plantació de l'arbre si l'hàbitat li és totalment desfavorable, o si el sòl pateix problemes greus de fongs, el tractament pot ser, a la llarga, inútil.

De vegades, amb tota la pena de l'ànima, cal acceptar que a aquell arbre li ha arribat l'hora. El pi pinyer de la imatge és un de gran, enorme, que hi ha al davant de casa. Ara s'està morint. el pobre, sap molt greu. Sembla que són fongs. Potser l'ha debilitat aquest estiu tan tòrrid i sec, i un jardiner que fa uns anys li va tallar algunes arrels.

De vegades les malalties són inevitables, però molt sovint són conseqüència de maltractaments que ha rebut aquell arbre, i que han afeblit el seu sistema immunitari. 

Com evitar maltractar els arbres  

  • Plantar espècies adaptades al clima del lloc on les plantem.
  • No regar en excés per no afavorir els fongs. Ull amb les gespes ("césped") plantades entorn dels arbres.
  • No reblir amb terra.
  • Deixar, en la mesura del possible, la fullaraca que cau a la base de l'arbre, com a encoixinat que nodrirà el sòl.
  • Ull amb les podes.
  • Mai compactar ni pavimentar la base d'un arbre.
  • Ull amb els treballs que poden malmetre les arrels: canonades, forats, soterraments, compactacions del terreny...
  • Vigilem l'estrés hídric en èpoques de sequera.
  • Ull amb alguns fungicides, que poden afectar les micorizes dels arbres.
Davant de possibles problemes, recomano la consulta amb un arboricultor expert, com per exemple en
Josep Mª Riba Flinch, expert en fitopatologia.  De vegades el problema té solució, i fins i tot una solució relativament senzilla.


dissabte, 8 de setembre de 2012

Super depredadors al jardí

De vegades les escenes de caça més salvatges i cruentes no les protagonitzen els lleons de Savute ni els llops de la Sierra de la Culebra. De vegades, les tragèdies, la lluita ferotge per la supervivència, pot tenir lloc al costat de casa nostra, si ens molestem a observar el que passa al nostre entorn.

Molts dels depredadors més temibles pertanyen al grup dels artròpodes (invertebrats de potes articulades com per exemple els insectes, aràcnids, etc).

Les libèl·lules, com aquest Orthetrum coerulescens de la fotografia, són eficaces depredadores que cacen les seves preses en vol. Mosquits, típules, formigues voladores, efímeres... són les seves preses. Sovint patrullen per damunt les masses d'aigua a la recerca de preses. Les larves de libèl·lula també són implacables caçadores al món aquàtic. Larves de mosquits i d'altres invertebrats, capgrossos i fins i tot petits peixos poden sucumbir a les seves mandíbules.

Orthetrum coerulescens

Aquesta Orthetrum coerulescens porta diversos dies instal·lada a la basseta nova del nostre jardí. La veritat és que em fa una mica de pena que una basseta tan minúscula pugui atreure aquesta espècie, em fa pensar que hi ha tan pocs cursos d'aigua disponibles... 

Però també les libèl·lules poden ser depredades per altres caçadors encara més terrorífics. Les aranyes causen terror, amb les seves trampes mortals i les seves armes fulminants. Aquesta Argiope brunneichi ha teixit una xarxa entre mates d'espígol al jardí. Avui he fet volar una papallona nocturna i, la pobra, ha anat a petar a la teranyina. Com un llamp, la monstruosa Argiope s'ha llençat contra la papallona i li ha inoculat el seu verí. He sentit pena per la pobra papallona, de fet ha mort per culpa meva.

Argiope brunneichi


Aquests drames diaris, propers i misteriosos, no són res més que les manifestacions de la lluita per la supervivència.

dimarts, 4 de setembre de 2012

Clafoutis de prunes



A casa, les prunes maduren cada juliol. Els ocells en fan festa, però intentem salvar-ne suficients per a nosaltres i per regalar. Són força bones, i a pesar de no aplicar cap mena de tractament, no tenim problemes de plagues.









Clafoutis de prunes




Ingredients
450g de prunes
30 cl de llet
3 ous
1 beina de vainilla
75g de sucre
75g farina
60g de mantega



Recepta
Batre els ous i anar-hi afegint la farina. Fondre la mantega i afegir-la. Afegir el sucre i la llet. Batre-ho tot.
Preescalfar el forn a 210 graus. Desossar les prunes i disposar-les en un motllo engreixat, mirant cap avall. Cobrir amb la preparació. Enfornar uns 15 minuts, baixar la temperatura a uns 150C i coure uns 30 minuts més.