dissabte, 8 de setembre de 2012

Super depredadors al jardí

De vegades les escenes de caça més salvatges i cruentes no les protagonitzen els lleons de Savute ni els llops de la Sierra de la Culebra. De vegades, les tragèdies, la lluita ferotge per la supervivència, pot tenir lloc al costat de casa nostra, si ens molestem a observar el que passa al nostre entorn.

Molts dels depredadors més temibles pertanyen al grup dels artròpodes (invertebrats de potes articulades com per exemple els insectes, aràcnids, etc).

Les libèl·lules, com aquest Orthetrum coerulescens de la fotografia, són eficaces depredadores que cacen les seves preses en vol. Mosquits, típules, formigues voladores, efímeres... són les seves preses. Sovint patrullen per damunt les masses d'aigua a la recerca de preses. Les larves de libèl·lula també són implacables caçadores al món aquàtic. Larves de mosquits i d'altres invertebrats, capgrossos i fins i tot petits peixos poden sucumbir a les seves mandíbules.

Orthetrum coerulescens

Aquesta Orthetrum coerulescens porta diversos dies instal·lada a la basseta nova del nostre jardí. La veritat és que em fa una mica de pena que una basseta tan minúscula pugui atreure aquesta espècie, em fa pensar que hi ha tan pocs cursos d'aigua disponibles... 

Però també les libèl·lules poden ser depredades per altres caçadors encara més terrorífics. Les aranyes causen terror, amb les seves trampes mortals i les seves armes fulminants. Aquesta Argiope brunneichi ha teixit una xarxa entre mates d'espígol al jardí. Avui he fet volar una papallona nocturna i, la pobra, ha anat a petar a la teranyina. Com un llamp, la monstruosa Argiope s'ha llençat contra la papallona i li ha inoculat el seu verí. He sentit pena per la pobra papallona, de fet ha mort per culpa meva.

Argiope brunneichi


Aquests drames diaris, propers i misteriosos, no són res més que les manifestacions de la lluita per la supervivència.

3 comentaris:

  1. Tinc un savi i amable col.lega blogaire que em soluciona els dubtes literaris, un altre els intring. polít. i a vegades ja saps que he acudit a tu per qüestions naturalistas que no trobo a la xarxa. Si vols fer el favor quan puguis:

    1 M'he enfrontat allà on treballo, perquè volen fumigar una zona plena de nius galeries de vespes excavadores. Els he dit que no pessiguen, que són útils i tal, i de moment ho he aturat. Però lo cert és que no he trobat enlloc si pessiguen o no. Ho saps?

    2 També m'he quedat sol treien ferro al rei i el coi d'elefant. No m'agrada la cacera però penso que és lo mateix matar un senglar que un elefant, més excusa encara si aquests sobren i delmen la vegetació i collites. Erro?

    ResponElimina
  2. Hola Esteve, ben trobat!
    Saltaré directamet a la pregunta 2, doncs la resposta és prou llarga. Ja m'informaré més sobre les vespes excavadores. A priori et diria que si no t'acostes molt als nius no haurien d'atacar... Jo sovint em moc enmig de vespes i mai no em piquen. En tot cas mai les fumigaria, que bèsties!

    Tema elefants. Jo he estat a Botswana, un país meravellós (i car, volen pocs turistes però que paguin bé). És cert que en aquell país l'elefant no és una espècie amenaçada (en altres països africans sí) i que les poblacions són prou nombroses com per admetre una certa pressió cinegètica. Per tant, ecològicament no seria un delicte "terrible" . Una altra cosa és el seu valor simbòlic, a mi em va semblar força malament, una frivolitat terrible i una irresponsabilitat, que el paio es dediqués a caçar elefants en un moment social tan crític.
    Em va semblar molt pitjor la penosa anècdota de l'ós Mitrofan, aquell pobre ós que van emborratxar perquè l'imbècil del rei el matés. Allò em va semblar d'una baixesa repugnant i només això justifica la República.

    No m'agrada gens això de "sobrar" o "faltar". Són conceptes totalment arbitraris, que depenen dels interessos de qui els utilitza. Per segons qui, un sol llop ja sobra. Com l'ós a Alemanya. Per als estudiosos de mamífers escandinaus, Espanya és una referència a imitar, doncs tenim (bé, ténen) unes poblacions de llops i óssos molt més sanes que Noruega i Suècia. Curiós, oi?

    Els elefants no "sobren", si tenim en compte que a Botswana gran part del seu hàbitat primigeni ara està restringit per a la ramaderia. Potser ara hem tallat les seves rutes migratòries i es veuen obligats a sobreexplotar determinats recursos...Potser els que "sobrem" som els humans? El nostre comportament demogràfic realment s'acosta al de les plagues.

    ResponElimina
  3. Jo hem pensava que lo de les vespes excavadores -i les terrissaires?- era més fàcil:(
    En lo de l'elfant hem quedo que no és un delicte terrible i en lo complicat que és gestionar i conviure conreus i natura.

    ResponElimina