dilluns, 19 de novembre de 2012

Cuinar amb sàlvia

La sàlvia oficinal (Salvia officinalis) és una planta aromàtica, fàcil de cultivar, que dóna un gust deliciós a molts plats. És molt utilitzada a la cuina italiana; per exemple, la pasta "al burro e salvia" (mantega fosa aromatitzada amb sàlvia) és exquisida. O la focaccia amb ceba vermella, gorgonzola i sàlvia.




Aquesta herba té moltes propietats interessants per a les dones, doncs tradicionalment s'ha emprat per calmar els dolors menstruals i els problemes de la menopausia.  

A part de Salvia officinalis, hi ha moltes altres espècies del gènere Salvia, sobretot a Amèrica, on sovint tenen flors que són pol·linitzades per colibris. Aquestes sàlvies, comunes en jardineria, es poden detectar per les seves flors allargades i sovint de color vermell, el nèctar de les quals no pot ser aprofitat pels nostres abellots, que no ténen la llengua prou llarga. Així doncs, aquestes sàlvies, prou boniques com a ornamentals, són menys interessants per a la fauna útil.

Ara és temporada de carabasses; el gust de la sàlvia és un molt bon acompanyant de la dolçor de les carabasses.

Tagliatelle + carabassa rostida amb all i sàlvia


Tallar una carabassa violí a daus no massa grans. Posar-los en una safata pel forn amb oli d'oliva, alguns grans d'all aixafats i fulles de sàlvia. Rostir fins que la carabassa sigui tova, amanir amb flocs de sal.
A mitja cocció, aprofitar l'escalfor del forn per torrar algunes avellanes matxucades o pinyons.
Bullir els tagliatelle i acompanyar amb els daus de carabassa i els fruits secs torrats al forn.


Si em podeu donar idees de plats amb sàlvia, les agrairia!

divendres, 16 de novembre de 2012

Hold back on the cutting

Quan arriba la tardor, les parts aèries de moltes plantes s'assequen.
Els cànons estètics de la jardineria ens empenyen a eliminar aquestes tiges seques l'abans possible...
Segons Wild About Gardens, les tiges i fulles seques són un refugi hivernal per a alguns insectes, i les inflorescències seques amb llavors són una rica font d'aliment per als animals.

Potser podríem esperar-nos una mica a tallar-les, o fins i tot deixar algunes d'aquestes tiges i branquillons dempeus durant l'hivern. T'atreveixes a fer-ho?


Tanacetum vulgare


Inflorescències seques d'alfàbrega, amb llavors






Caps de pastanaga borda (Daucus carota), amb llavors




Hyssopus officinalis


dimarts, 6 de novembre de 2012

La planta més deliciosa i més fàcil de cultivar, també és la més rentable.

La rucola.
(O ruca, o roqueta... i Eruca sativa )

Deliciosa, amb el seu puntet amargant. Gran companya de formatges, dóna el toc de distinció a les amanides, perfecta per coronar risottos i plats de pasta. Per no parlar de les pizzes (o coques) amb rucola.

Vaig descobrir-la quan vaig viure a Italia, el 1996; en aquell temps aqui no era gaire coneguda. Allà era molt comuna, era una herba molt usada a la cuina, i molt plantada als jardins i horts. A l'Umbria la posaven sovint a les "torta al testo" fetes a casa.

Enguany no tinc temps per dedicar-lo a l'hort. I quan dic gens, és gens. He transformat l'hort en un jardinet de plantes aromàtiques, que donen menys feina. Però la rucola és la planta comestible més fàcil de conrear que conec. Agafes un grapat de llavors, les llences directament al sòl i ja està! Al cap de poc temps tot serà ple de brots tendres, llestos per ser tallats amb tisora. Directe al plat.
És tan rústega que fàcilment envaeix l'espai d'altres conreus, com una mala herba.

Es pot plantar fantàsticament en testos i jardineres.

L'única condició: no plantar-la en ple estiu. Requereix una certa frescor. Al Maresme funciona la mar de bé a la tardor, hivern i primavera.




Comprada en bosses al súper, la rucola costa caríssima i no es pot ni comparar en gust. En horts urbans, seria la primera planta que hi posaria.