dimarts, 6 de novembre de 2012

La planta més deliciosa i més fàcil de cultivar, també és la més rentable.

La rucola.
(O ruca, o roqueta... i Eruca sativa )

Deliciosa, amb el seu puntet amargant. Gran companya de formatges, dóna el toc de distinció a les amanides, perfecta per coronar risottos i plats de pasta. Per no parlar de les pizzes (o coques) amb rucola.

Vaig descobrir-la quan vaig viure a Italia, el 1996; en aquell temps aqui no era gaire coneguda. Allà era molt comuna, era una herba molt usada a la cuina, i molt plantada als jardins i horts. A l'Umbria la posaven sovint a les "torta al testo" fetes a casa.

Enguany no tinc temps per dedicar-lo a l'hort. I quan dic gens, és gens. He transformat l'hort en un jardinet de plantes aromàtiques, que donen menys feina. Però la rucola és la planta comestible més fàcil de conrear que conec. Agafes un grapat de llavors, les llences directament al sòl i ja està! Al cap de poc temps tot serà ple de brots tendres, llestos per ser tallats amb tisora. Directe al plat.
És tan rústega que fàcilment envaeix l'espai d'altres conreus, com una mala herba.

Es pot plantar fantàsticament en testos i jardineres.

L'única condició: no plantar-la en ple estiu. Requereix una certa frescor. Al Maresme funciona la mar de bé a la tardor, hivern i primavera.




Comprada en bosses al súper, la rucola costa caríssima i no es pot ni comparar en gust. En horts urbans, seria la primera planta que hi posaria.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada