dissabte, 12 d’octubre de 2013

Fruits saborosos


El marfull (Viburnum tinus) és un arbust característic del sotabosc de l'alzinar litoral. Aquí a la Serralada Litoral en tenim bons exemples d'alzinar amb marfull, sobretot al vessant del Vallès, i sobretot en aquells trams que no han patit estassades salvatges.

El marfull té moltes possibilitats en jardineria mediterrània, doncs és molt ornamental (fa unes inflorescències blanques precioses), pot aconseguir forma compacta, i no requereix massa aigua (sí que vol condicions més frescals que no pas el llentiscle, per exemple). Creix relativament ràpid, la qual cosa encara el fa més interessant per a crear marges, tanques i massissos.

Ara a la tardor el marfull ofereix als ocells els seus fruits. Ja vaig parlar una mica sobre la relació entre plantes i ocells aquí 


diumenge, 22 de setembre de 2013

És possible tenir una bassa sense mosquits i sense peixos?

Doncs sí.

Cal dir que en bassetes petites en entorns urbans, tenir la bassa sense mosquits requereix una mica de vigilància i cura, però és perfectament possible.

Per què insisteixo en això dels peixos? Perquè la presència de peixos a les basses (tipus gambúsia o carpí daurat), és molt nociva per a la nostra biodiversitat. Els peixos devoren les postes de les granotes i gripaus, els capgrossos petits, els ous i les larves de les libèl·lules i espiadimonis, es mengen tot el zooplàncton...

Així que si volem treballar més d'acord amb la natura, sisplau evitem els peixos a les basses. Seria una mica diferent el cas del fartet i samaruc (peixos autòctons de les llacunes litorals de l'Oest del Mediterrani), que estan molt amenaçats. Però la seva tinença és il·legal, malgrat es reprodueixen molt bé en captivitat.

Nymphea alba


Bé, per evitar la presència de mosquits cal respectar algunes regles:
  • EVITAR L'EUTROFITZACIÓ (desequilibri per excés de nutrients) de l'aigua. Això significa minimitzar l'aport de matèria orgànica a la bassa: caiguda de fullaraca, adobs... netegeu bé les arrels de les plantes aquàtiques abans de posar-les a la bassa, i MAI hi poseu compost ni humus ni cap tipus de subtrat ric. Les plantes es poden subjectar amb algunes pedres i ja n'hi ha prou. No patiu que obtindran de l'aigua els nutrients necessaris, i ja s'anirà acumulant sediment.
  • ABUNDÀNCIA DE PLANTES AQUÀTIQUES que reciclen els nutrients, oxigenen l'aigua, i ofereixen refugi per als depredadors naturals dels mosquits: nedadors d'esquena, larves de libèl·lules i espiadimonis, amfibis adults...
  • Si és possible, OMPLIR LA BASSA AMB AIGUA DE PLUJA, per evitar els possibles nitrats.
  • Cal que la bassa rebi la llum del Sol almenys part del dia, perquè els macròfits submergits puguin fer la fotosíntesi.
  • Si es dona un "bloom" d'algues filamentoses, fer-ne una mica de control.
  • Si estem en un lloc isolat d'altres basses, considerem l'opció d'introduïr a la nostra bassa alguns individus de notonectes (nedadors d'esquena).
Lestes viridis



veure també aquest altre post...

dissabte, 7 de setembre de 2013

Missatge per a propietaris de gats

©

"... Molts propietaris de gats neguen que la seva dolça mascota sigui capaç de matar ocells i mamífers, però múltiples filmacions demostren que fins i tot el gatet més dòcil i adorable assassina vertebrats silvestres de forma rutinària, quan es troba a l'aire lliure. (...) Avui dia, els paisatges d'arreu del món estan farcits de gats domèstics (amb amo o assilvestrats), tots amb la intenció de matar alguna cosa cada dia.

Un estudi recent ha estimat que, només als estats Units, els gats domèstics a l'aire lliure maten cada any entre 1,4 i 3,7 milions d'ocells, i entre 6,9 i 20,7 milions de petits mamífers.  
Els autors conclouen que la depredació per part de gats domèstics constitueix 'la major causa  de mortandat directa, d'origen antròpic, d'ocells i de mamífers als Estats Units'.
Aquest estudi eleva la magnitud del problema i la urgència per a trobar-hi solucions. Els gats domèstics rondant pels nostres jardins, veïnats, camps i parcs públics, constitueixen una enorme població d'assassins recreatius i subvencionats. *




Aplaudeixo els propietaris de gats responsables, que ja mantenen el seu gat dins de casa. Necessitem més esforços per a reduir l'abundància de gats assilvestrats sense amo, que són els responsables de la major part de matances. Al llarg del continent, milers de gats ronden espais naturals que si no fos per aquests animals tindrien poblacions d'ocells més saludables  i comunitats ecològicament més equilibrades. És indignant que les colònies de gats assilvestrats rebin suport en moltes comunitats. Els programes d'esterilització són molt ineficients a l'hora de controlar les poblacions de gats i els seus efectes depredadors, a pesar del seu recolzament per part de molts grups suposadament "animalistes", que obertament ignoren els drets dels animals silvestres autòctons.

 Ja és l'hora de modificar la nostra tolerància cap als gats domèstics que campen lliurement pels nostres camps. Si tens un gat, sisplau, MANTEN-LO DINS DE CASA.

Encara més important, tots els que estimem la natura hauríem de fer pressió per a convèncer els gestors de que cal aturar la pràctica de permetre que gats assilvestrats rondin pels nostres barris i camps. Caldria que ciutadans de tot el país amplifiquin la crida per la prohibició d'aquesta pràctica ecològicament intolerable. No hauríem d'acusar els gats per aquestes matances, sino que és un error humà, i fins i tot els amants dels gats haurien de comprendre l'enormitat del problema que aquest error ha causat."
















Extret de l'editorial de la revista "Living Bird News", de The Cornell Lab of Ornithology, escrita per John W. Fitzpatrick, el director d'aquesta institució vinculada a la Universitat de Cornell, a Ithaca, New York, una de les més prestigioses dels Estats Units. 





*(S.R.Loss, T.Will, i P.P Marra. 2013. The impact of free-ranging domestic cats on wildlife of the United States. Nature Communications 4:1396/ncooms 2389)

©Vishnevskiy Vasiliy/iStockphoto

dilluns, 29 de juliol de 2013

Melmelada de prunes a l'estil de la mare dels Roca

(Variant amb menys sucre)




Enguany hi ha hagut una producció de prunes molt alta, i no podem absorbir-la, ni regalant-ne. Així doncs, m'he vist pràcticament obligada a fer melmelada. Fa anys que no en faig, perquè em sembla una despesa excessiva de temps, energia i sucre; a més, darrerament redueixo les activitats domèstiques al mínim imprescindible. Però els pruners han tret tants fruits que em feia pena no fer-ne.

Els pruners són visitats per gaigs que busquen les prunes madures, i moltes papallones ronden les fruites caigudes pel terra i en fermentació.

Així doncs, passo la recepta que he fet servir, i que m'ha funcionat prou bé. La melmelada ha quedat força bona. La recepta és del llibre "La cuina de la meva mare" dels cuiners germans Roca, però m'he permès substituir part del sucre per concentrat de poma. Crec que així queda millor.



Melmelada de prunes

Pelar i treure els pinyols de les prunes. (Podem deixar algunes de les pells). Pesar les prunes tallades i pelades, i afegir 400g de sucre per cada kg de pruna. (Atenció, aquí he substituït aprox. un terç del sucre per concentrat de poma. Queda menys dolça, i la pectina ajuda a gelificar).
Ho deixem en maceració fins l'endemà.
Ho posem a coure (hi he afegit un tros de poma amb la seva pell) durant uns 40 minuts.  Podem provar la textura posant una mica de melmelada en un plat fred de la nevera.

Per experiència i fracassos previs, encara que ens sembli massa líquida, és millor no deixar concentrar massa la melmelada, acaba esdevenint un caramel infumable.
En aquest cas, he vit que 40-45 minuts és suficient.

Posem la melmelada, encara bullint, en pots de vidre esterilitzats. Els disposem a l'inrevès damunt d'un drap i ja està.

Ara només cal banyar-se en aigua freda (sigui mar, piscina, riu, estany, manguera o dutxa) per treure'ns la calor que haurem agafat durant aquest procés culinari.


divendres, 26 de juliol de 2013

Quin ocell mossega el calze de l'Hibiscus?



Un dia vam descobrir els autors dels misteriosos forats que apareixien al calze de les flors de l'Hibiscus: mallerengues blaves i mallerengues carboneres. Suposo que deuen buscar el nèctar dolç que hi ha a dins.

Una nova mostra de la capacitat d'aprenentatge que tenen aquests ocells (recordem que l'Hibiscus és una planta tropical).

En aquest article científic els autors estudien la capacitat d'innovació en la resolució de problemes i la seva relació amb l'aprenentatge social, en la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus):

Milk bottles revisited: social learning and individual variation in the blue tit, Cyanistes caeruleus, Aplin L., Sheldon B., Morand-Ferron J. (Animal Behaviour, 2013)







dimecres, 17 de juliol de 2013

Jacint d'aigua, enciam d'aigua, Azolla i altres plantes per NO posar en una bassa

Les plantes aquàtiques tenen força capacitat invasora, i algunes d'elles poden esdevenir autèntiques calamitats per a la biodiversitat local.
Si planegem fer una bassa, fóra bo que tinguéssim això en compte, i per tant evitéssim posar algunes plantes que poden ser perilloses en el nostre ambient. Malauradament, algunes d'aquestes plantes són força emprades per la seva capacitat "depuradora" de les aigües, sobretot en àmbits suposadament sostenibles. Una depuradora natural amb plantes exòtiques i invasores NO és una bona alternativa, ni és una alternativa ecològica. El millor que podem fer és buscar alternatives entre la flora autòctona. Les plantes autòctones també ens poden servir per a reciclar els nutrients i "netejar" la nostra bassa.

És cert que sovint és difícil aconseguir plantes aquàtiques autòctones, encara que sigui comprant-les. Conec tres vivers que en produeixen, però el més especialitzat és Aquàtiques Vilassar, que es troba a Vilassar de Mar. Allà podem trobar nenúfar blanc (Nymphea alba), lliri groc (Iris pseudacorus), salicària (Lytrhum salicaria), boga (Typha angustifolia), canyís (Phragmites australis), Mentha aquatica, Nasturtium officinale, Ceratophyllum sp,. Potamogeton natans... 

En fí, a continuació passo la llista de les principals plantes A EVITAR en la nostra zona geogràfica (Europa mediterrània).

AZOLLA FILICULOIDES
És una petita falguera que sura en la superfície de l'aigua. Pot recordar a la llentia d'aigua. No suporta les glaçades. Pot arribar a cobrir tota la superfície de l'aigua, evitant que hi arribi la llum i bloquejant el creixement de la resta de plantes.

ELODEA CANADENSIS
Planta submergida emprada en aquaris i depuradores naturals per la seva capacitat oxigenant. Tanmateix, és una espècie de gran potencial invasiu que ha estat catalogada al "Catálogo español de Especies exóticas invasoras", essent prohibida la seva introducció al medi natural, la seva possessió i el seu comerç.

PISTIA STRATIOTES
(Enciam d'aigua) D'origen africà, té un comportament molt invasiu a Nordamèrica, on arriba a col·lapsar rius i canals. Forma una massa compacta sobre la superfície de l'aigua, evitant el pas de la llum i de l'oxígen.

EICHHORNIA CRASSIPES
(Jacint d'aigua) Originària d'Amèrica del Sud. Té una gran capacitat depuradora, doncs obté de l'aigua tots els nutrients del seu metabolisme. Poden retenir als seus teixits metalls pesants com el cadmi, el mercuri i l'arsènic.
Malauradament, a causa del seu potencial invasor i constituir una amenaça per a les espècies autòctones, ha estat inclosa en el "Catálogo español de Especies exóticas invasoras", essent prohibida la seva introducció al medi natural, la seva possessió i el seu comerç.

Enciam d'aigua (Pistia stratiotes)


diumenge, 30 de juny de 2013

Compostar espardenyes?

En Santi tenia unes espardenyes molt velles que queien a trossos, i fa un temps vaig decidir llençar-les al compostador. Vaig pensar que eren compostables, en estar fetes de materials orgànics: loneta de cotó, espart. I efectivament, alguns mesos després, les espardenyes són gairebé irreconeixibles dins la pila de compost.
Les gomes de la sola es poden retirar fàcilment un cop descomposada l'espardenya.



Hi ha altres materials domèstics que podem compostar, com per exemple catifes de fibres vegetals, cistells... si no estan envernissats.

Aquí trobareu els altres posts anteriors on parlo sobre què i com compostar a casa. M'agradaria conèixer l'experiència d'altres persones que fan compost a casa. Us funciona bé? Teniu problemes? algú fa vermicompostatge?





Eren unes espardenyes com aquestes...

dilluns, 17 de juny de 2013

El mutualisme més espectacular del món

Icneumònid visitant flors de la xirivia. Els icneumònids són vespes paràsites de les larves d'altres insectes

Aproximadament, dos terços de totes les plantes amb flors són pol·linitzades per insectes. Aquest servei no es presta gratis. En pagament pel transfer de pol·len, les plantes subministren aliment als pol·linitzadors en forma de nèctar i pol·len. Aquests nutrients són molt desitjables: el nèctar pot contenir un 50% de sucres, i el pol·len de 15 a 60% de proteïnes i altres elements essencials.
És un cas exemplar de mutualisme (relació entre dos organismes que s'en beneficien mútuament sense perjudicar-se), el que es dóna entre angiospermes i insectes pol·linitzadors, probablement el mutualisme més bèstia de tot el món.

Moltes espècies amb flors vistoses i perfumades, requereixen la pol·linització dels insectes per a optimitzar la producció de llavors. Lotus corniculatus, per exemple, pràcticament no produeix llavors en absència de pol·linitzadors. Una visita d'abella ja produeix algunes llavors, i per a assolir una producció màxima calen de 12 a 25 visites. Les flors, doncs, necessiten ser visitades més d'un cop per a maximitzar i optimitzar la producció.
Als conreus d'horta, la fertilització i producció de llavors sovint és subòptima a causa d'un nombre insuficient de pol·linitzadors naturals. En aquest cas, les produccions poden ser millorades considerablement col·locant colònies d'abelles de la mel (Apis mellifera) prop dels conreus (Free, JB. 1993;Insect pollination of crops (2nd edition) Academic Press, London).

Les abelles i abellots reben la major part del seu aliment a partir de nèctar i pol·len, i per tant estan ben equipats per a recol·lectar-ne grans quantitats. Estan coberts per una capa de pèls amb ganxos, que capturen els grans de pol·len, que hi queden adherits. Durant el vol, l'abella pentina el pol·len adherit a la seva superfície, el qual queda acumulat als cistells situats a les potes posteriors.

El nèctar conté de 10 a 70% de sucres, i molts altres compostos, com aminoàcids, lípids, minerals.

Els insectes tendiran a preferir una recol·lecció que minimitzi la despesa energètica, i per tant preferiran aquelles flors amb nèctar abundant.

Chrysis sp. (vespes del tipus vespes-cucut)

Dípter (mosca) a identificar

Extret del llibre Insect-plant Biology, de Louis Schoonhoven, Joop van Loon i Marcel Dicke (oxford University Press). La meva darrera adquisició!

Horticultors: si voleu afavorir la presència de pol·linitzadors naturals, podeu fer el següent:
  • Evitar els pesticides
  • Respectar els marges amb vegetació arvense i arbustiva
  • Plantar massissos amb plantes aromàtiques
  • Procurar la presència de racons-refugi
 Veure també aquests altres posts:

http://canroldors.blogspot.com.es/search/label/plantes%20mel%C3%ADferes




divendres, 14 de juny de 2013

Dolces umbel·líferes, amb escarabats



Les plantes de la família de les umbel·líferes (o apiàcies) són de les meves predilectes. Solen ser gràcils, delicades, i tenen un punt fantasiós, com de conte de fades. No són plantes freqüents als jardins (em sembla que no hi ha varietats ornamentals cultivars), bo i que als horts les tenim representades per les pastanagues, l'api, les xirivies, el fonoll, el julivert, el cilantre...



Les dues plantes de la foto pertanyen a aquesta família: Daucus carota i Bupleurum fruticosum. Alguna vegada ja he parlat sobre Bupleurum; es tracta d'un arbust molt i molt resistent a la secada dels estius mediterranis, de fet floreix en ple estiu.

La pastanaga borda (Daucus carota) és molt freqüent a les vores dels camins. Fa un temps vaig agafar-ne algunes llavors i les vaig repartir pel jardí; ara n'és ple, i a casa es fan gegants! Alguns peus fan més de dos metres, és molt curiós.

Aquest parell d'escarabats sembla que s'ho passen molt bé al damunt de la inflorescència de la pastanaga. Són crisomèlids de la subfamília Cryptocephalinae.

Les inflorescències d'aquestes plantes, que formen una umbel·la de petites flors, sovint són visitades per coleòpters, que hi troben una superfície de fàcil aterratge, amb un accés fàcil al nèctar i al pol·len. Els Oedemèrids, Cerambícids, Scarabeids... poden recollir pol·len amb les seves mandíbules i llepar el nèctar amb altres peces bucals. Alguns escarabats Oedemèrids, per exemple, presenten un aparell bucal en forma de trompa, la proboscis, força llarg (0,9 mm) i amb pèls.


 Alguns d'aquests coleòpters florícoles també s'alimenten de parts de la flor, com els pètals o els estams, i per això aquests insectes no són tan apreciats com a agents pol·linitzadors.



Són flors gegants i màgiques, com de conte.

dilluns, 20 de maig de 2013

Primavera espectacular, al camp i al jardí

Molta gent es queixa de que aquesta primavera està plovent molt. Sí, és una mica incòmode, sobretot si vols dur talons o casar a la filla en un ambient de nata i sucre. Però aquestes incomoditats no són greus, comparat amb els enormes beneficis que ens aporta aquesta pluja. No cal ser massa llest per imaginar què passa quan plou poc, i per tant no cal que ho expliqui.


 Centranthus ruber Una planta humil i senzilla, molt resistent, que fa unes flors precioses



A causa de les baixes temperatures, sembla, però, que hi ha hagut alguns problemes amb els ocells i els seus nius, per la menor activitat dels invertebrats i per tant, menor disponibilitat d'aliment.
Això als jardins es pot frenar amb un aport suplementari de menjar per a ocells. A casa, en primavera solem reduir l'aportació de menjar, però enguany els he posat aliment proteic com la barreja per a insectívor que venen a Oryx.

A canvi, els nostres camps són un espectacle. La florida és esplèndida, i els dies de sol, paradisíacs.  Per tot arreu veus orquídies que molts anys no floreixen. Les vores dels camins són petites meravelles, i els prats són un mar de colors.

Als jardins això també es nota, almenys als jardins que segueixen el ritme de la natura, com el de casa. Si només poses flors anuals de viver,  evidentment no ho has notat.


Combinació de camamilla (Matricaria chamomilla) i tarongina (Melissa officinalis)





Espectacular inflorescència de la Nepeta mussinii , una de les meves favorites pel seu blau profund



La Phacelia heterophylla és una planta americana. Les Refardes comercialitza llavors d'aquesta planta, força mel·lífera, com adob en verd. No he notat que tingui capacitat invasora.


dimecres, 15 de maig de 2013

Dibuixar al jardí

Salvia officinalis



Sonchus tenerrimus









El meu bloc de dibuix de camp i la meva caixa d'aquarel·les de camp, al costat de la mini bassa, que ja està força envoltada de vegetació: Ranunculus bulbosus, Iris pseudacorus, Mentha aquatica...


El dibuix és una valuosa eina de coneixement. Ens obliga a fixar-nos i a concentrar-nos en el que estem observant, a quedar-nos amb les seves formes, les seves estructures, i a entendre-les bé per a poder-les dibuixar. El dibuix de camp és una de les activitats més enriquidores i plàcides que conec.

Us recomano alguns llibres sobre dibuix que a mí m'han servit:
Dibujar la naturaleza, de Juan Varela
Drawing Birds, de John Busby
The Elements of Drawing, de John Ruskin (una joia, per mí imprescindible)
The Art of Botanical painting, de Margaret Stevens
i tots els llibres de The Artists for Nature Foundation

Us agrada dibuixar? Estem pensant de reunir un petit grupet d'afeccionats al dibuix i a la natura, per organitzar una sortida al camp per dibuixar.


dilluns, 6 de maig de 2013

Una planta campiona per a les abelles

És una de les plantes més melíferes que conec. Es tracta de Dorycnium hirsutum (botja peluda), una planta modesta, que creix de forma natural als alzinars del Maresme. Fa uns anys vaig veure una gran mata al Montnegre, que estava absolutament plagada d'abelles.

No és una planta gens habitual en jardineria, doncs no té un aspecte massa ornamental, tot i que a mi em sembla bonica, amb les seves fulles pubescents d'un verd glauc i les seves abundants flors blanques.  És molt interessant en jardineria ecològica, doncs és una planta molt resistent a la secada, poc exigent, i que està perfectament adaptada al clima mediterrani. Per tant, no requereix de rec a l'estiu, no requereix adobs, ni, per descomptat, pesticides.

Fa poc es va desenvolupar una varietat, Dorycnium hirsutum 'Frejórgues' , que fa uns arbustos més arrodonits, compactes i bonics. No és massa fàcil de trobar a les botigues de jardineria, però els vivers Sala i Graupera de Llavaneres la conreen i la venen.

Aquesta tarda les mates de Dorycnium hirsutum del jardí eren plenes d'abelles!




Per als interessats en l'etnobotànica, a la "Flora Catalana" es recullen les següents propietats medicinals d'aquesta planta:

Propietats: Diurètic, astringent, hemostàtic, antiinflamatori, antiemètic
Indicacions: Varius, flebitis, hemorroides, hemorràgies lleus, cremades lleus, nafres bocals, penellons, genives sagnants
Parts emprades: Sumitats florides
Formes d’aplicació: Infusió, infusió per rentats, banys, coliris, colutoris

dissabte, 4 de maig de 2013

Un viatge naturalista a Menorca

En aquest blog acostumo a parlar només sobre el meu jardí i natura urbana. Però acabo de passar uns dies en un lloc molt proper que m'ha enamorat, i tinc ganes de compartir-ho.

A Menorca encara hi ha un entorn natural que es conserva plàcid i harmònic. Hi ha un medi rural que no s'ha intensificat tant com el que tenim a Catalunya, una agricultura que ha sapigut preservar elements com els marges de pedra seca, rierols sense canalitzar, marges arbustius, basses temporals... Hi ha ramaderia en règim semiextensiu, i molts dels prats emprats com a farratge, si bé no són prats de dall plenament biodiversos, permeten una certa colonització per part de plantes silvestres. En primavera, les vores dels camins i molts dels prats són un esclat de color i de vida: margarides, cards, gavó, trèvol, ranoncles... Amb les seves abelles.


És molt recomanable visitar Menorca aquesta època de l'any! Els paisatges són una delícia.


Em va sorprendre la presència, relativament abundant, d'alzines força madures i de gran port, als bosquets i camps menorquins.

Durant aquest curt viatge hem pogut gaudir de tresors com la contemplació d'una lluita de dues tortugues d'estany, (Emys orbicularis) als prats inundats de Lloriac.  En tota una vida a Catalunya mai he vist aquesta espècie, i això que m'he mogut força. A Menorca, en quatre dies n'he vist tres, i sense buscar-les!

Al port d'Es Castell vam veure un munt de peixos, inclosa una impressionant mola de barracudes.

Un dels objectius del viatge era una estada d'anellament a l'illa de l'Aire, cosa que no es va poder produir del tot a causa de la pluja.  En Santi sí que hi va estar uns dies, jo molt menys.

Sargantana balear (Podarcis lilfordi) a l'Illa de l'Aire. A Menorca es van extingir.



Anellament de polls de falcó peregrí a l'Illa de l'Aire


L'altre objectiu era la visita d'algunes de les basses temporals que es conserven a Menorca. No vam poder-ne veure gaires, perquè la majoria són molt difícils de trobar o es troben en finques privades, però les que vam visitar oferien un espectacle delicat i meravellós de plantes aquàtiques com Ranunculus peltatus, Eleocharis uniglumis o Elatine macropoda. Hi havia capgrossos de reineta, ja algunes libèl·lules i alguns coleòpters aquàtics. Em vaig quedar amb les ganes de veure'n més.



Sa Bassa Verda amb Eleocharis uniglumis i Eleocharis palustris

Orquídia Ophrys tenthredinifera

Una altra orquídia que encara he d'identificar, alguna idea?



Quant als ocells, hi ha una abundància impressionant de rapinyaires (aufrany, àliga calçada, arpella, falcó peregrí, xoriguer, àliga pescadora...), i moltíssims ocells vinculats al medi agroforestal: cadernera, trobat, capsigrany, bitxac, cruixidell, abellerol, tórtora, guatlla, rossinyol, tallarols...



Un rierol enmig de camps


Prats de civada borda amb taques de plantes silvestres, prop de Algaiarens

divendres, 19 d’abril de 2013

Hi ha menys abelles enguany?

Amb aquests dies de sobtada calor post-pluja ha esclatat la florida primaveral. És tot un espectacle de colors! Hi ajuda la deixadesa que regna pel jardí darrerament, la qual ha facilitat un escampall de plantes per tot arreu. Com per exemple, la rucola en flor s'ha fet forta a l'hort de plantes aromàtiques, dominant un bon tros amb tiges de més d'un metre i mig d'alt.

Florida espectacular de Salvia officinalis


Com cada any, han aparegut les abelles. Apis mellifera, però també abelles solitàries com Antopophora i Xylocopa.  No sé si estic influenciada per les darreres notícies sobre el declivi de les abelles, doncs em sembla que potser n'hi ha menys que altres anys. A més, fa unes setmanes un veí es va dedicar a fumigar un arbre, a lo bèstia, amb un producte bastant tòxic. Vam trucar a l'Ajuntament i tot, doncs l'olor se sentia per tot arreu.

Bé, doncs potser m'ho sembla. Potser encara no han esclatat de debò els insectes. Ja m'hi aniré fixant. De moment, abelles n'hi ha.  Estaria bé saber què opina la gent.
A veure si algú s'anima a dir quelcom!

Romaní, Borratja, Estepa negra, Estepa blanca, Boixac



Rucola, Phacelia, Lavanda (sense flors encara)



dimecres, 10 d’abril de 2013

La calèndula, és o no una planta atractiva pels insectes beneficiosos?

El costum de plantar boixacs de jardí (Calendula officinalis) als marges dels horts sovint s'atribueix a que "atreu als insectes beneficiosos".
Tanmateix, segons la meva experiència, no em sembla que la calèndula sigui massa atractiva per als insectes, si la comparo amb altres plantes com la borratja, la rucola, la pastanaga, l'espígol, l'orenga, la tarongina... Mai no hi veig gaire abelles, ni sírfids, rondant els boixacs, i em dóna la sensació de que les flors d'aquesta planta no en tenen gaire, de nèctar. Trobo que és una planta molt modificada, si la comparem amb la seva parent silvestre, el boixac de camp Calendula arvensis. Aquesta espècie sí que abunda als marges "naturals" dels conreus, formats per plantes arvenses espontànies.
A la fi he acabat sospitant que aquesta planta és popular per la seva bellesa alegre, la seva facilitat de conreu, i les seves qualitats cosmètiques, i que "de pas" se li ha volgut atribuir la qualitat de favorable per als insectes beneficiosos.
De totes maneres, he decidit investigar una mica a veure què trobo, doncs potser estic molt equivocada.

El més destacat que he trobat és un estudi que es va realitzar al Parc Agrari del Baix Llobregat, i que va ser recollit a la revista Agro-cultura. Segons aquest estudi, "els boixacs de jardí Calendula officinalis han demostrat ser excel·lents reservoris per als mírids. (...) aquestes plantes presenten una elevada abundància de nimfes i adults, sobretot als ulls o parts apicals de les tiges."
L'estudi cita el mírid depredador Macrolophus pygmaeus, que depreda sobre la mosca blanca, ous, pugons, trips... Així, sembla que almenys alguna virtut "insectòfila" sí que pot ser demostrada científicament.
De totes maneres, l'estudi no pot constatar que la planta sigui atractiva per a himenòpters i dípters pol·linitzadors, virtut que sí posseeixen altres plantes analitzades, com l'alissum (Lobularia maritima). L'estudi també reconeix que alguns insectes plaga utilitzen també la calèndula, sense problemes aparents.
Em pregunto si la varietat silvestre, el Boixac de camp (Calendula arvensis) té aquestes mateixes qualitats d'atracció per als mírids? Sospito que el boixac de camp deu ser més ric en pol·len i per tant, més interessant per a altres insectes beneficiosos.

Planteu calèndula als marges de l'hort? Heu observat que (de debò) atreu als insectes? Quins?







dimecres, 3 d’abril de 2013

Plantes per als abellots

 © Wild About Gardens 

Les diferents espècies d'abellots tenen llengües de diferents longituds i això condiciona el tipus de flors que poden visitar per a obtenir el nèctar.Els abellots de llengua curta necessiten flors amb nèctar de fàcil accés. Això inclou les flors de la família de les margarides, i els Allium, que tenen moltes petites flors en cada inflorescència. Algunes espècies d'abelles han après a 'robar' el nèctar retallant un forat a la base de la corol·la i obtenir el nèctar d'aquesta manera. La flor surt perdent perquè d'aquesta manera l'insecte no actua com a pol·linitzador.

De vegades plantem plantes exòtiques, llurs flors tenen una corol·la tubular molt fonda, especial per als colibris. Per exemple, algunes sàlvies americanes. 

Aquesta entrada és una adaptació d'un post publicat al portal Wild About Gardens, de la Royal Horticultural Society. Aquest portal és un autèntic pou de saviesa i informació sobre jardineria ecològica. 


Algunes preferències flor-abellot

    Bombus terrestris i Bombus lucorum  prefereixen flors obertes i curtes com per exemple, el trèvol blanc, i la consolda.  Bombus terrestris rarament visita flors pèndules, pel seu gran tamany. 

    
Bombus hortorum té una llengua prou llarga per poder visitar les flors amb corol·les tubulars com ara el lligabosc, els Delphiniums i la Nepeta.


    
Bombus pratorum és d'una mida petita amb una llengua de longitud mitjana,  i és capaç de visitar flors pèndules com les d'Echium.


    
Bombus pascuorum té la llengua llarga, i és capaç d'obtenir el nèctar de les flors corol·les tubulars llargues com les de Lamium, però també visita a una gran varietat de flors.

Plantes preferides pels abellots 

(ull, estan parlant del contexte anglès! algunes d'aquestes plantes són de climes més plujosos que el nostre). He afegit algunes de "collita pròpia".

Plantar conjuntament espècies primerenques i espècies tardanes allargarà la temporada de nèctar, i plantar les plantes grups farà que els abellots les detectin  més fàcilment.

  • Arboç Arbutus unedo
  • Agastache Agastache sp
  • Stachys officinalis
  • Borratja Borago officianalis
  • Vicia faba
  • Buddleia Buddleia davidii
  • Ajuga reptans
  • Nepeta sp
  • Cebes com Allium schoenoprasum
  • Trèvol Trifolium sp.
  • Consolda Spymphytum officianale
  • Sàlvia Salvia officinalis, Salvia lavandulifolia
  • Geranium
  • Medicago sp. 
  • Herba del curry Helichrysum angustifolium
  • Scrophularia nodosa
  • Digitalis purpurea
  • Xuclamel, lligabosc Lonicera
  • Brucs: Calluna, Erica
  • Estepes:Cistus sp. 
  • Centaurea sp.
  • Lavanda Lavandula angustifolia, Lavandula stoechas, Lavandula dentata
  • Sajolida Satureja hortensis, Satureja montana
  • Orenga Origanum vulgare
  • Marduix Origanum majorana
  • Menta Mentha sp
  • Tropaeolum majus
  • Limnanthes douglasii
  • Romaní Rosmarinus officianalis
  • Sàlvia Salvia officianalis
  • Glicina Wisteria sinensis
  • Delphinium
  • Antirrhinum
  • Cards Cirsium
  • Linaria vulgaris
  • Verbascum Verbascum
  • Echium vulgare 
  • Aubretia Aubretia
  • Dent de lleó Taraxacum officinalis
  • Myosotis arvensis
  • Avellana Corylus avellana 
  • Pruners, ametllers, albercoquers... Prunus sp
  • Primula vulgaris
  • Salze Salix sp
  • Safrà Crocus
  • Lamium album

dimarts, 26 de febrer de 2013

Neteja de caixes niu

Com cada hivern, cal netejar les caixes niu abans de que arribi la primavera, per procurar un espai net i lliure de paràsits als seus futurs ocupants.

El sistema de neteja de les caixes niu és el que recomana la RSPB (Royal Society for the Protection of Birds): es treu el llit de pèl i molsa que van fer els antics ocupants; es raspalla l'interior i finalment es ruixa amb aigua bullent.

Les tres caixes niu que hem revisat van ser ocupades l'estiu passat. No hi ha manera de saber si les niuades van fracassar o no; cal pensar que els pollets van tirar endavant bé. Si els dos pares haguessin mort i de retruc haguessin mort els pollets, n'haguéssim trobat algunes restes. Si els pollets van ser depredats, no hi ha manera de saber-ho, però és difícil que un depredador entri pel forat d'aquestes caixes niu.

Posar caixes niu és recomanable perquè al nostre país, a causa de l'acció humana hi ha escassetat d'arbres grans amb troncs plens de cavitats. La majoria d'arbres dels boscos i jardins són joves, amb troncs fins. Hi ha més disponibilitat de forats en alguns murs, però tot i així, no en sobren.


És important posar una caixa niu que estigui ben feta, que sigui sòlida i aguanti la intempèrie. Encarada cap al Sud però que no li toqui el Sol de ple a l'estiu - millor situar la caixa niu a l'ombra de les branques.
I sobretot, que no tingui una entrada "enorme", com algunes caixes que es veuen al mercat. Si els depredadors (rates, esquirols, fagines...) poden entrar per l'entrada, probablement els ocells no les faran servir.



Contingut de les caixes niu: el "llitet" que fan els ocells per a les seves cries és fet de pèls, molsa, fibres, fils... Al de l'esquerra va quedar un ou sense eclosionar!






divendres, 8 de febrer de 2013

Tallar (o no) un arbre mort

Si en comptes d'un jardí, jo tingués una finca d'algunes hectàrees, i si l'arbre mort fos un arbre gros, de bon diàmetre, ho tindria clar i no el tallaria. Els arbres morts o moribunds, tenen un important valor per a molts organismes forestals.
  • Molts insectes s'alimenten de fusta morta (formigues, coleòpters...), alguns dels quals són espècies molt amenaçades.
  • Les cavitats dels arbres morts o moribunds són aprofitades com a niu per molts ocells, i els picots poden foradar més fàcilment la fusta morta.
  • Les cavitats són utilitzades també per rat penats.
  • Les cavitats properes al terra, o els troncs caiguts al terra, poden ser utilitzades per amfibis, rèptils i petits mamífers.
  • A mida que la fusta es descomposa, es cobreix de molses, líquens i fongs.
Som els humans els que pretenem imposar a l'ecosistema forestal les nostres nocions de "netedat", "higiene" i "endreç".

Un bosc uniforme, format només per una successió d'arbrets joves, no és, ni molt menys, un ambient tan ric i complexe com un bosc madur, heterogeni, format per arbres joves i arbres vells de gran port, sotabosc, arbres morts dempeus i caiguts...  la natura no és un parc.

Però no tinc una finca, tinc un jardí. I enguany s'ens ha mort un pi pinyer molt gran, enorme, que hi havia davant de casa. La veritat és que és una llàstima que s'hagi mort (pensem que per un fong, potser Armillaria ) i és una pena haver-lo de tallar. Però en un espai petit, al costat d'una casa i un lloc de pas, un arbre mort és un perill. A mida que es va assecant, les branques mortes cauen. I amb el temps, pot caure tot el tronc. Són algunes tones de pes, un perill massa gran en un ambient urbà.

Per això en aquests casos el més prudent sí que és tallar-lo, i aprofitar la fusta.

Curiosament, hem comptat només 37 anys, ens va semblar poc per un arbre tan i tan gros!

El procés de tallar un arbre gran és dur i complicat, se n'ha de saber!


A Catalunya, greus amenaces planen sobre els darrers, i escassos, boscos vells i centenaris que ens resten. Molts d'aquests boscos són de propietat privada, i amb la crisi econòmica, els investigadors que treballen en el tema estimen que, aproximadament, la tercera part dels boscos vells que figuraven inclosos a l'Inventari del CREAF ja han estat tallats. Això no vol dir que hagi desaparegut el bosc, sinó que ha perdut el valor excepcional que tenia.

Vegeu la notícia aquí http://www.xct.cat/news/ca_ES/2013/02/06/0003/pobres-boscos-centenaris