divendres, 8 de febrer de 2013

Tallar (o no) un arbre mort

Si en comptes d'un jardí, jo tingués una finca d'algunes hectàrees, i si l'arbre mort fos un arbre gros, de bon diàmetre, ho tindria clar i no el tallaria. Els arbres morts o moribunds, tenen un important valor per a molts organismes forestals.
  • Molts insectes s'alimenten de fusta morta (formigues, coleòpters...), alguns dels quals són espècies molt amenaçades.
  • Les cavitats dels arbres morts o moribunds són aprofitades com a niu per molts ocells, i els picots poden foradar més fàcilment la fusta morta.
  • Les cavitats són utilitzades també per rat penats.
  • Les cavitats properes al terra, o els troncs caiguts al terra, poden ser utilitzades per amfibis, rèptils i petits mamífers.
  • A mida que la fusta es descomposa, es cobreix de molses, líquens i fongs.
Som els humans els que pretenem imposar a l'ecosistema forestal les nostres nocions de "netedat", "higiene" i "endreç".

Un bosc uniforme, format només per una successió d'arbrets joves, no és, ni molt menys, un ambient tan ric i complexe com un bosc madur, heterogeni, format per arbres joves i arbres vells de gran port, sotabosc, arbres morts dempeus i caiguts...  la natura no és un parc.

Però no tinc una finca, tinc un jardí. I enguany s'ens ha mort un pi pinyer molt gran, enorme, que hi havia davant de casa. La veritat és que és una llàstima que s'hagi mort (pensem que per un fong, potser Armillaria ) i és una pena haver-lo de tallar. Però en un espai petit, al costat d'una casa i un lloc de pas, un arbre mort és un perill. A mida que es va assecant, les branques mortes cauen. I amb el temps, pot caure tot el tronc. Són algunes tones de pes, un perill massa gran en un ambient urbà.

Per això en aquests casos el més prudent sí que és tallar-lo, i aprofitar la fusta.

Curiosament, hem comptat només 37 anys, ens va semblar poc per un arbre tan i tan gros!

El procés de tallar un arbre gran és dur i complicat, se n'ha de saber!


A Catalunya, greus amenaces planen sobre els darrers, i escassos, boscos vells i centenaris que ens resten. Molts d'aquests boscos són de propietat privada, i amb la crisi econòmica, els investigadors que treballen en el tema estimen que, aproximadament, la tercera part dels boscos vells que figuraven inclosos a l'Inventari del CREAF ja han estat tallats. Això no vol dir que hagi desaparegut el bosc, sinó que ha perdut el valor excepcional que tenia.

Vegeu la notícia aquí http://www.xct.cat/news/ca_ES/2013/02/06/0003/pobres-boscos-centenaris



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada