diumenge, 30 de juny de 2013

Compostar espardenyes?

En Santi tenia unes espardenyes molt velles que queien a trossos, i fa un temps vaig decidir llençar-les al compostador. Vaig pensar que eren compostables, en estar fetes de materials orgànics: loneta de cotó, espart. I efectivament, alguns mesos després, les espardenyes són gairebé irreconeixibles dins la pila de compost.
Les gomes de la sola es poden retirar fàcilment un cop descomposada l'espardenya.



Hi ha altres materials domèstics que podem compostar, com per exemple catifes de fibres vegetals, cistells... si no estan envernissats.

Aquí trobareu els altres posts anteriors on parlo sobre què i com compostar a casa. M'agradaria conèixer l'experiència d'altres persones que fan compost a casa. Us funciona bé? Teniu problemes? algú fa vermicompostatge?





Eren unes espardenyes com aquestes...

dilluns, 17 de juny de 2013

El mutualisme més espectacular del món

Icneumònid visitant flors de la xirivia. Els icneumònids són vespes paràsites de les larves d'altres insectes

Aproximadament, dos terços de totes les plantes amb flors són pol·linitzades per insectes. Aquest servei no es presta gratis. En pagament pel transfer de pol·len, les plantes subministren aliment als pol·linitzadors en forma de nèctar i pol·len. Aquests nutrients són molt desitjables: el nèctar pot contenir un 50% de sucres, i el pol·len de 15 a 60% de proteïnes i altres elements essencials.
És un cas exemplar de mutualisme (relació entre dos organismes que s'en beneficien mútuament sense perjudicar-se), el que es dóna entre angiospermes i insectes pol·linitzadors, probablement el mutualisme més bèstia de tot el món.

Moltes espècies amb flors vistoses i perfumades, requereixen la pol·linització dels insectes per a optimitzar la producció de llavors. Lotus corniculatus, per exemple, pràcticament no produeix llavors en absència de pol·linitzadors. Una visita d'abella ja produeix algunes llavors, i per a assolir una producció màxima calen de 12 a 25 visites. Les flors, doncs, necessiten ser visitades més d'un cop per a maximitzar i optimitzar la producció.
Als conreus d'horta, la fertilització i producció de llavors sovint és subòptima a causa d'un nombre insuficient de pol·linitzadors naturals. En aquest cas, les produccions poden ser millorades considerablement col·locant colònies d'abelles de la mel (Apis mellifera) prop dels conreus (Free, JB. 1993;Insect pollination of crops (2nd edition) Academic Press, London).

Les abelles i abellots reben la major part del seu aliment a partir de nèctar i pol·len, i per tant estan ben equipats per a recol·lectar-ne grans quantitats. Estan coberts per una capa de pèls amb ganxos, que capturen els grans de pol·len, que hi queden adherits. Durant el vol, l'abella pentina el pol·len adherit a la seva superfície, el qual queda acumulat als cistells situats a les potes posteriors.

El nèctar conté de 10 a 70% de sucres, i molts altres compostos, com aminoàcids, lípids, minerals.

Els insectes tendiran a preferir una recol·lecció que minimitzi la despesa energètica, i per tant preferiran aquelles flors amb nèctar abundant.

Chrysis sp. (vespes del tipus vespes-cucut)

Dípter (mosca) a identificar

Extret del llibre Insect-plant Biology, de Louis Schoonhoven, Joop van Loon i Marcel Dicke (oxford University Press). La meva darrera adquisició!

Horticultors: si voleu afavorir la presència de pol·linitzadors naturals, podeu fer el següent:
  • Evitar els pesticides
  • Respectar els marges amb vegetació arvense i arbustiva
  • Plantar massissos amb plantes aromàtiques
  • Procurar la presència de racons-refugi
 Veure també aquests altres posts:

http://canroldors.blogspot.com.es/search/label/plantes%20mel%C3%ADferes




divendres, 14 de juny de 2013

Dolces umbel·líferes, amb escarabats



Les plantes de la família de les umbel·líferes (o apiàcies) són de les meves predilectes. Solen ser gràcils, delicades, i tenen un punt fantasiós, com de conte de fades. No són plantes freqüents als jardins (em sembla que no hi ha varietats ornamentals cultivars), bo i que als horts les tenim representades per les pastanagues, l'api, les xirivies, el fonoll, el julivert, el cilantre...



Les dues plantes de la foto pertanyen a aquesta família: Daucus carota i Bupleurum fruticosum. Alguna vegada ja he parlat sobre Bupleurum; es tracta d'un arbust molt i molt resistent a la secada dels estius mediterranis, de fet floreix en ple estiu.

La pastanaga borda (Daucus carota) és molt freqüent a les vores dels camins. Fa un temps vaig agafar-ne algunes llavors i les vaig repartir pel jardí; ara n'és ple, i a casa es fan gegants! Alguns peus fan més de dos metres, és molt curiós.

Aquest parell d'escarabats sembla que s'ho passen molt bé al damunt de la inflorescència de la pastanaga. Són crisomèlids de la subfamília Cryptocephalinae.

Les inflorescències d'aquestes plantes, que formen una umbel·la de petites flors, sovint són visitades per coleòpters, que hi troben una superfície de fàcil aterratge, amb un accés fàcil al nèctar i al pol·len. Els Oedemèrids, Cerambícids, Scarabeids... poden recollir pol·len amb les seves mandíbules i llepar el nèctar amb altres peces bucals. Alguns escarabats Oedemèrids, per exemple, presenten un aparell bucal en forma de trompa, la proboscis, força llarg (0,9 mm) i amb pèls.


 Alguns d'aquests coleòpters florícoles també s'alimenten de parts de la flor, com els pètals o els estams, i per això aquests insectes no són tan apreciats com a agents pol·linitzadors.



Són flors gegants i màgiques, com de conte.