divendres, 14 de juny de 2013

Dolces umbel·líferes, amb escarabats



Les plantes de la família de les umbel·líferes (o apiàcies) són de les meves predilectes. Solen ser gràcils, delicades, i tenen un punt fantasiós, com de conte de fades. No són plantes freqüents als jardins (em sembla que no hi ha varietats ornamentals cultivars), bo i que als horts les tenim representades per les pastanagues, l'api, les xirivies, el fonoll, el julivert, el cilantre...



Les dues plantes de la foto pertanyen a aquesta família: Daucus carota i Bupleurum fruticosum. Alguna vegada ja he parlat sobre Bupleurum; es tracta d'un arbust molt i molt resistent a la secada dels estius mediterranis, de fet floreix en ple estiu.

La pastanaga borda (Daucus carota) és molt freqüent a les vores dels camins. Fa un temps vaig agafar-ne algunes llavors i les vaig repartir pel jardí; ara n'és ple, i a casa es fan gegants! Alguns peus fan més de dos metres, és molt curiós.

Aquest parell d'escarabats sembla que s'ho passen molt bé al damunt de la inflorescència de la pastanaga. Són crisomèlids de la subfamília Cryptocephalinae.

Les inflorescències d'aquestes plantes, que formen una umbel·la de petites flors, sovint són visitades per coleòpters, que hi troben una superfície de fàcil aterratge, amb un accés fàcil al nèctar i al pol·len. Els Oedemèrids, Cerambícids, Scarabeids... poden recollir pol·len amb les seves mandíbules i llepar el nèctar amb altres peces bucals. Alguns escarabats Oedemèrids, per exemple, presenten un aparell bucal en forma de trompa, la proboscis, força llarg (0,9 mm) i amb pèls.


 Alguns d'aquests coleòpters florícoles també s'alimenten de parts de la flor, com els pètals o els estams, i per això aquests insectes no són tan apreciats com a agents pol·linitzadors.



Són flors gegants i màgiques, com de conte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada