dilluns, 29 de juliol de 2013

Melmelada de prunes a l'estil de la mare dels Roca

(Variant amb menys sucre)




Enguany hi ha hagut una producció de prunes molt alta, i no podem absorbir-la, ni regalant-ne. Així doncs, m'he vist pràcticament obligada a fer melmelada. Fa anys que no en faig, perquè em sembla una despesa excessiva de temps, energia i sucre; a més, darrerament redueixo les activitats domèstiques al mínim imprescindible. Però els pruners han tret tants fruits que em feia pena no fer-ne.

Els pruners són visitats per gaigs que busquen les prunes madures, i moltes papallones ronden les fruites caigudes pel terra i en fermentació.

Així doncs, passo la recepta que he fet servir, i que m'ha funcionat prou bé. La melmelada ha quedat força bona. La recepta és del llibre "La cuina de la meva mare" dels cuiners germans Roca, però m'he permès substituir part del sucre per concentrat de poma. Crec que així queda millor.



Melmelada de prunes

Pelar i treure els pinyols de les prunes. (Podem deixar algunes de les pells). Pesar les prunes tallades i pelades, i afegir 400g de sucre per cada kg de pruna. (Atenció, aquí he substituït aprox. un terç del sucre per concentrat de poma. Queda menys dolça, i la pectina ajuda a gelificar).
Ho deixem en maceració fins l'endemà.
Ho posem a coure (hi he afegit un tros de poma amb la seva pell) durant uns 40 minuts.  Podem provar la textura posant una mica de melmelada en un plat fred de la nevera.

Per experiència i fracassos previs, encara que ens sembli massa líquida, és millor no deixar concentrar massa la melmelada, acaba esdevenint un caramel infumable.
En aquest cas, he vit que 40-45 minuts és suficient.

Posem la melmelada, encara bullint, en pots de vidre esterilitzats. Els disposem a l'inrevès damunt d'un drap i ja està.

Ara només cal banyar-se en aigua freda (sigui mar, piscina, riu, estany, manguera o dutxa) per treure'ns la calor que haurem agafat durant aquest procés culinari.


divendres, 26 de juliol de 2013

Quin ocell mossega el calze de l'Hibiscus?



Un dia vam descobrir els autors dels misteriosos forats que apareixien al calze de les flors de l'Hibiscus: mallerengues blaves i mallerengues carboneres. Suposo que deuen buscar el nèctar dolç que hi ha a dins.

Una nova mostra de la capacitat d'aprenentatge que tenen aquests ocells (recordem que l'Hibiscus és una planta tropical).

En aquest article científic els autors estudien la capacitat d'innovació en la resolució de problemes i la seva relació amb l'aprenentatge social, en la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus):

Milk bottles revisited: social learning and individual variation in the blue tit, Cyanistes caeruleus, Aplin L., Sheldon B., Morand-Ferron J. (Animal Behaviour, 2013)







dimecres, 17 de juliol de 2013

Jacint d'aigua, enciam d'aigua, Azolla i altres plantes per NO posar en una bassa

Les plantes aquàtiques tenen força capacitat invasora, i algunes d'elles poden esdevenir autèntiques calamitats per a la biodiversitat local.
Si planegem fer una bassa, fóra bo que tinguéssim això en compte, i per tant evitéssim posar algunes plantes que poden ser perilloses en el nostre ambient. Malauradament, algunes d'aquestes plantes són força emprades per la seva capacitat "depuradora" de les aigües, sobretot en àmbits suposadament sostenibles. Una depuradora natural amb plantes exòtiques i invasores NO és una bona alternativa, ni és una alternativa ecològica. El millor que podem fer és buscar alternatives entre la flora autòctona. Les plantes autòctones també ens poden servir per a reciclar els nutrients i "netejar" la nostra bassa.

És cert que sovint és difícil aconseguir plantes aquàtiques autòctones, encara que sigui comprant-les. Conec tres vivers que en produeixen, però el més especialitzat és Aquàtiques Vilassar, que es troba a Vilassar de Mar. Allà podem trobar nenúfar blanc (Nymphea alba), lliri groc (Iris pseudacorus), salicària (Lytrhum salicaria), boga (Typha angustifolia), canyís (Phragmites australis), Mentha aquatica, Nasturtium officinale, Ceratophyllum sp,. Potamogeton natans... 

En fí, a continuació passo la llista de les principals plantes A EVITAR en la nostra zona geogràfica (Europa mediterrània).

AZOLLA FILICULOIDES
És una petita falguera que sura en la superfície de l'aigua. Pot recordar a la llentia d'aigua. No suporta les glaçades. Pot arribar a cobrir tota la superfície de l'aigua, evitant que hi arribi la llum i bloquejant el creixement de la resta de plantes.

ELODEA CANADENSIS
Planta submergida emprada en aquaris i depuradores naturals per la seva capacitat oxigenant. Tanmateix, és una espècie de gran potencial invasiu que ha estat catalogada al "Catálogo español de Especies exóticas invasoras", essent prohibida la seva introducció al medi natural, la seva possessió i el seu comerç.

PISTIA STRATIOTES
(Enciam d'aigua) D'origen africà, té un comportament molt invasiu a Nordamèrica, on arriba a col·lapsar rius i canals. Forma una massa compacta sobre la superfície de l'aigua, evitant el pas de la llum i de l'oxígen.

EICHHORNIA CRASSIPES
(Jacint d'aigua) Originària d'Amèrica del Sud. Té una gran capacitat depuradora, doncs obté de l'aigua tots els nutrients del seu metabolisme. Poden retenir als seus teixits metalls pesants com el cadmi, el mercuri i l'arsènic.
Malauradament, a causa del seu potencial invasor i constituir una amenaça per a les espècies autòctones, ha estat inclosa en el "Catálogo español de Especies exóticas invasoras", essent prohibida la seva introducció al medi natural, la seva possessió i el seu comerç.

Enciam d'aigua (Pistia stratiotes)