diumenge, 22 de setembre de 2013

És possible tenir una bassa sense mosquits i sense peixos?

Doncs sí.

Cal dir que en bassetes petites en entorns urbans, tenir la bassa sense mosquits requereix una mica de vigilància i cura, però és perfectament possible.

Per què insisteixo en això dels peixos? Perquè la presència de peixos a les basses (tipus gambúsia o carpí daurat), és molt nociva per a la nostra biodiversitat. Els peixos devoren les postes de les granotes i gripaus, els capgrossos petits, els ous i les larves de les libèl·lules i espiadimonis, es mengen tot el zooplàncton...

Així que si volem treballar més d'acord amb la natura, sisplau evitem els peixos a les basses. Seria una mica diferent el cas del fartet i samaruc (peixos autòctons de les llacunes litorals de l'Oest del Mediterrani), que estan molt amenaçats. Però la seva tinença és il·legal, malgrat es reprodueixen molt bé en captivitat.

Nymphea alba


Bé, per evitar la presència de mosquits cal respectar algunes regles:
  • EVITAR L'EUTROFITZACIÓ (desequilibri per excés de nutrients) de l'aigua. Això significa minimitzar l'aport de matèria orgànica a la bassa: caiguda de fullaraca, adobs... netegeu bé les arrels de les plantes aquàtiques abans de posar-les a la bassa, i MAI hi poseu compost ni humus ni cap tipus de subtrat ric. Les plantes es poden subjectar amb algunes pedres i ja n'hi ha prou. No patiu que obtindran de l'aigua els nutrients necessaris, i ja s'anirà acumulant sediment.
  • ABUNDÀNCIA DE PLANTES AQUÀTIQUES que reciclen els nutrients, oxigenen l'aigua, i ofereixen refugi per als depredadors naturals dels mosquits: nedadors d'esquena, larves de libèl·lules i espiadimonis, amfibis adults...
  • Si és possible, OMPLIR LA BASSA AMB AIGUA DE PLUJA, per evitar els possibles nitrats.
  • Cal que la bassa rebi la llum del Sol almenys part del dia, perquè els macròfits submergits puguin fer la fotosíntesi.
  • Si es dona un "bloom" d'algues filamentoses, fer-ne una mica de control.
  • Si estem en un lloc isolat d'altres basses, considerem l'opció d'introduïr a la nostra bassa alguns individus de notonectes (nedadors d'esquena).
Lestes viridis



veure també aquest altre post...

dissabte, 7 de setembre de 2013

Missatge per a propietaris de gats

©

"... Molts propietaris de gats neguen que la seva dolça mascota sigui capaç de matar ocells i mamífers, però múltiples filmacions demostren que fins i tot el gatet més dòcil i adorable assassina vertebrats silvestres de forma rutinària, quan es troba a l'aire lliure. (...) Avui dia, els paisatges d'arreu del món estan farcits de gats domèstics (amb amo o assilvestrats), tots amb la intenció de matar alguna cosa cada dia.

Un estudi recent ha estimat que, només als estats Units, els gats domèstics a l'aire lliure maten cada any entre 1,4 i 3,7 milions d'ocells, i entre 6,9 i 20,7 milions de petits mamífers.  
Els autors conclouen que la depredació per part de gats domèstics constitueix 'la major causa  de mortandat directa, d'origen antròpic, d'ocells i de mamífers als Estats Units'.
Aquest estudi eleva la magnitud del problema i la urgència per a trobar-hi solucions. Els gats domèstics rondant pels nostres jardins, veïnats, camps i parcs públics, constitueixen una enorme població d'assassins recreatius i subvencionats. *




Aplaudeixo els propietaris de gats responsables, que ja mantenen el seu gat dins de casa. Necessitem més esforços per a reduir l'abundància de gats assilvestrats sense amo, que són els responsables de la major part de matances. Al llarg del continent, milers de gats ronden espais naturals que si no fos per aquests animals tindrien poblacions d'ocells més saludables  i comunitats ecològicament més equilibrades. És indignant que les colònies de gats assilvestrats rebin suport en moltes comunitats. Els programes d'esterilització són molt ineficients a l'hora de controlar les poblacions de gats i els seus efectes depredadors, a pesar del seu recolzament per part de molts grups suposadament "animalistes", que obertament ignoren els drets dels animals silvestres autòctons.

 Ja és l'hora de modificar la nostra tolerància cap als gats domèstics que campen lliurement pels nostres camps. Si tens un gat, sisplau, MANTEN-LO DINS DE CASA.

Encara més important, tots els que estimem la natura hauríem de fer pressió per a convèncer els gestors de que cal aturar la pràctica de permetre que gats assilvestrats rondin pels nostres barris i camps. Caldria que ciutadans de tot el país amplifiquin la crida per la prohibició d'aquesta pràctica ecològicament intolerable. No hauríem d'acusar els gats per aquestes matances, sino que és un error humà, i fins i tot els amants dels gats haurien de comprendre l'enormitat del problema que aquest error ha causat."
















Extret de l'editorial de la revista "Living Bird News", de The Cornell Lab of Ornithology, escrita per John W. Fitzpatrick, el director d'aquesta institució vinculada a la Universitat de Cornell, a Ithaca, New York, una de les més prestigioses dels Estats Units. 





*(S.R.Loss, T.Will, i P.P Marra. 2013. The impact of free-ranging domestic cats on wildlife of the United States. Nature Communications 4:1396/ncooms 2389)

©Vishnevskiy Vasiliy/iStockphoto