dilluns, 31 de març de 2014

El jardí dels bons endreços diu adéu

Lithospermum purpurocaeruleum, una boraginàcia que ha sortit espontàniament davant de la porta de casa

Darrerament mai trobo el temps per actualitzar aquest blog com caldria, i penso que ha arribat el moment de fer-ne una aturada "oficial". Els continguts queden aquí, per a qui els vulgui.
Aquests anys hi he escrit un munt de posts, sobre diverses qüestions relacionades amb la biodiversitat que ens és més propera, la que habita els nostres jardins i horts: la relació entre plantes i insectes, les basses, les plantes aromàtiques, el compostatge... Escriure aquest blog m'ha servit per aprendre molt, i si a algú altre li ha servit d'ajut o inspiració, em sentiré prou satisfeta. No és un blog de masses, precisament, però sí que hi ha hagut força persones que l'han seguit, fins i tot algun professor universitari de Biologia em va dir que el coneixia i valorava, cosa que m'enorgulleix molt.

La naturalesa és agraïda. És interessant comprovar com canvia, abruptament,  l'abundància d'abelles i sargantanes (per posar un exemple), entre dos jardins veïns, on s'apliquen polítiques diferents.
Tant de bo, en jardineria i horticultura, es vagin estenent pràctiques més respectuoses amb el medi i més favorables a la biodiversitat.

Ara mateix hi ha notícies, al jardí. Floreixen, una primavera més, els Cistus, els Phlomis, el Teucrium,
el Medicago, les sàlvies, les maduixeres, la borratja. Hi ha hagut canvis dràstics, doncs el jardí gros d'aromàtiques ha estat substituït per un prat; hem transplantat els tanacets, les murtes (aquestes fan patir); hem creat un petit massís d'aromàtiques amb mentes, poniol, sajolida, marduix, alfàbrega, orenga, cilantre, julivert, ciboulette, farigola i camamilla. I comencen a créixer, de nou, les mates de tarongina, esponeroses, cítriques.

Per acabar, deixaré la recepta d'un plat que vam compartir, aquest diumenge, amb en Pere i la Teresa, dos bons amics.

SPAGUETTINI AMB ESPÀRRECS DE MARGE, LLIMONA I HERBES

S'amoroseixen en una paella de ferro colat, escalunyes (o, directament, ceba) picades, amb una mica de farigola i després, amb una cullerada de pell de llimona picada. Bullim els espàrrecs, tallats, 3-4 minuts i s'afegeixen a la paella. Es va cuinant, i podem afegir llimona confitada. Anem bullint la pasta. Finalment, afegim herbes fresques (julivert i ciboulette) a la ceba i hi afegim també la pasta bullida i no gaire escorreguda.










7 comentaris:

  1. Llàstima! Gràcies pel teu blog, el vaig descobrir fa un parell de mesos cercant alternatives a la gespa, i des de que l'he descobert he llegit molts de les teus posts. Haig de plantejar el meu nou jardí partint pràcticament de zero, i que sàpigues que m'has animat a fer-ho amb l'objectiu d'aconseguir un bon espai per abelles i ocells. Espero aconseguir-ho i poder transmetre aquests coneixements als meus fills petits. Que tinguis molts sort

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, j! M'alegra molt haver-te animat a fer un jardí més biodivers. Les abelles t'ho agrairan.

      Elimina
  2. Ostres! Quina llàstima!!! M'encantava llegir els teus posts i he après molt de tu. Espero que no sigui un adéu i pugui ser un a reveure.

    ResponElimina
  3. Dons cal dir que hem aprés amb el teu blog, entre plantes, insectes, l'hortet i alguna recepta de cuina, ens has ajudat a tenir una visió diferent, a valorar les plantes autòctones del Maresme, i moltes altres idees. Molts gràcies pel que ens has transmès.

    ResponElimina
  4. Gràcies pel que ens has ensenyat el blog No sé si això que deixo aportarà alguna cosa.Segur que com a mínim apertura pel que fa al Misteri.


    Partícules, immortalitat

    Sembla que, segons alguns científics, hi ha massa gent que afirma haver tingut experiències habitualment considerades paranaturals o extranaturals per a ignorar la qüestió sense recórrer, precisament, als conceptes i mètodes de la ciència natural, ja que no n’hi ha d’altra. I per tant, tenen les ciències naturals alguna manera d’explicar-les? I doncs, un cert nombre de físics afirmen que sí, o que potser sí. Afirmen que qui sap si aquests fenòmens són precisament efectes físics, cosa de física de partícules. La idea o la tesi, perfectament revolucionària, és que pot existir, o existeix, una ànima o esperit descriptible en termes físics. Ja Albert Einstein parlava d’un cert “efecte fantasmal a distància” (si he entés bé l’expressió en alemany), que considerava xocant i escandalós, i que només la física quàntica explicava. Que les partícules mínimes puguen actuar a distància és, en efecte, fantasmal, i que puguen trobar-se alhora en dos llocs diferents, més fantasmal encara, almenys per al pensament dels pobres llecs ignorants com jo mateix, que sovint necessitem imaginar les coses per a poder-les comprendre. Però les matemàtiques no fallen, i la teoria tampoc, encara que siga incompatible amb el sentit comú. Ara bé, resulta que el professor Hans-Peter Dürr, antic director –precisament– de l’Institut Max Planck de Física a Munic, sosté l’opinió que aquesta mena de possibilitat dual de les partícules no es limita al món subatòmic, sinó que és, com qui diu, omnipresent. La consciència seria, al costat de l’espai, de la matèria i de l’energia, un altre dels elements fonamentals de l’univers. Les partícules que componen la consciència (que, si volem, en podríem dir ànima), sembla que són les mateixes que les altres; i en conseqüència, Dürr creu que aquesta consciència continua existint després de la mort. Allò que anomenem “aquesta part” és bàsicament la matèria que es pot captar o percebre. L’“altra part” és tota la resta, i és molt més gran. L’“altra part” és l’altra vida, l’altre món: allà va començar la nostra vida actual, i allà és on tornarà, com a consciència. O siga, que encara ens queda, gràcies a la física quàntica, alguna esperança d’immortalitat. Tot és, com sempre, qüestió de fe. O de física mística, o de literatura.


    ResponElimina
  5. Ei

    Com a visitant inconstant del blog, sap greu que ja no hi sigui. Com a encara més inconstant autor d'un blog, entenc que arribi al seu final, de vegades suposo que cal admetre que la vida ens arrossega cap a d'altres vessant, toca sembrar de nou perquè ja hem fruitat prou, per ara.
    Merci pel que ens has anat explicant, segur que ha estat profitós per a molts -m'hi incloc-. D'aquí, de fet, aquesta petita grandesa dels blogs petits, que sovint hi trobes coses que sembla que les hagin escrites expressament per connectar amb tu.
    Salut!

    Toni Llobet

    ResponElimina
  6. Doncs jo trobo que, en lloc de clausurar-lo, l'hauries de potenciar encara més, Anna! Està molt bé.

    ResponElimina