Jardí de bons endreços

Què convé plantar en un hort urbà (Salsa verda de Nadal)

2011-12-24T07:24:00.000-08:00

Avui hem fet un dinar lleuger, en previsió dels excessos que vénen: Crema de carabassa amb salsa
verda. Amb aquesta recepta m'he adonat de que molts dels seus ingredients són facilíssims de conrear en un hort urbà, per molt petit que aquest sigui.
En la meva opinió, en un hort petit (com els de les terrasses) convé prioritzar el conreu de plantes que siguin a) cares de comprar b) no siguin fàcils de trobar als comerços c) siguin fàcils de conrear d) ens agradin per menjar.
En aquesta línia, algunes plantes d'amanida com la rucola funcionen super bé, doncs aquesta herba acostuma a ser cara, i sovint es presenta empaquetada en bosses de plàstic, per la qual cosa conrear-la és un gran avantatge. A més, la rucola és de les plantes més senzilles de conrear, creix a qualsevol lloc, és molt rústega i gitana. Això sí, millor a les èpoques fresques, doncs no tolera el calor excessiu.

Marduix (Origanum majorana)

Les herbes aromàtiques fresques també són una bona tria, doncs sovint no es troben als comerços a no ser que compris la planta sencera, o petits manats envasats, refrigerats i poc frescos, que costen cars i duen més plàstic que no pas planta. Així doncs, alfàbregues, menta, cilantre, anet, sajolida, sàlvia, timó... Són molt gratificants, resistents, fàcils de conrear en una taula de cultiu, i collir-ne els brots és un autèntic plaer.

La Salsa Verda de la recepta l'he feta íntegrament amb herbes del meu hortet suburbà (que ara sembla un herbassar, doncs aquests mesos no me n'he pogut puc cuidar).

Crema de carabassa amb Salsa Verda

La crema de carabassa és un bàsic que tothom fa a la seva manera. Aquesta versió l'he feta amb el Thermomix, però es pot fer amb una batedora normal. De primer s'escalfa oli d'oliva i s'hi afegeixen ceba i daus de carabassa (una carabassa de violí sencera). També s'hi pot posar porro. Quan la carabassa comença a agafar color, s'hi afegeixen 2 cullerades soperes d'arròs blanc cru i 1/2 tassa de julivert.
Mullar amb una mica de brou vegetal. Deixar coure uns 10 minuts i afegir més brou vegetal, al nostre gust, i sal.
Al cap d'uns 25 minuts apagar el foc, deixar refredar una mica i batre-ho-tot.

Salsa Verda
Picar una ceba o escalunya ben finament. Picar tota mena d'herbes fresques, segons temporada i les que tinguem: anet, cibulet, julivert, marduix, sajolida, farigola, estragó, cilantre... Jo hi he afegit unes fulles d'alfàbrega sacre, que encara sobreviu i té flors!

Barregem les herbes amb la ceba junt amb suc de llimona, pell de llimona ratllada, un dent d'all petit picat (si ens agrada), algunes tàperes, oli d'oliva, pebre i sal. A part, i això és opcional, bullir un ou dur, picar-ne la clara i aixafar el rovell, i afegir-los a conjunt.
Aquesta salsa queda boníssima per acompanyar sopes i altres plats!

Nota: en una terrassa de mida gran podríem tenir un llimoner. El conreu de carabasses ja seria força més complicat, doncs és una planta molt gran i força exigent.

Bones festes a tothom.

Rosmarinus officinalis 'Sappho'

2011-12-12T10:55:00.000-08:00

Vaig trobar aquesta varietat de romaní al catàleg del viver Filippi de Montpellier, especialitzat en plantes mediterrànies de baixes necessitats hídriques.
Les seves flors són d'un blau fosc esplèndid, molt intens, espectacular.
El romaní és una de les plantes que poden florir gairebé tot l'any, de fet crec que floreixen més a l'hivern que no pas a l'estiu. Això és un benefici que podem oferir als insectes pol·linitzadors que viuen al nostre jardí: teca durant tot l'any! A la foto es pot veure un sírfid, dípter pol·linitzador les larves del qual són predadores de pugons.

A més, les propietats aromàtiques, medicinals i culinàries del romaní són ben conegudes i apreciades.

Estèticament, les plantes de flors blaves combinen molt bé amb plantes de flors blanques o grogues, com per exemple Anthyllis cytisoides o Coronilla glauca. Aquestes, però, floreixen en primavera.

Coneixíeu aquesta varietat? En coneixeu d'altres? Em tempta provar-ne de noves, aquests blaus m'enamoren

Consells bàsics per a menjadores d'ocells

2011-11-01T11:05:00.000-07:00

Elena Obon, veterinària del CRFS de Torreferrussa, ens detalla les precaucions que cal tenir amb les menjadores per ocells, per evitar epidèmies i mortandats d'aus.

"Tingueu en compte que l'alimentació suplementaria d'ocells, en concentrar individus en un mateix lloc, facilita la transmissió de malalties. No només poden infectar-se de malalties parasitàries (com la tricomoniasi detectada a Anglaterra o els coccidis), també malalties bacterianes (salmonelosi, micoplasmosi, etc), per llevats (megabacteriosi) o inclús víriques (paramixovirus, verola..).

Recomanacions molt bàsiques serien:
1) Mantenir les menjadores higienitzades, cosa de vegades difícil tractant-se d'aus, però és el nostre deure si volem tenir menjadores al jardí.
De primer cal treure l'aliment sobrant, netejar amb aigua i sabó, esbandir amb aigua i aplicar algun desinfectant tipus lleixiu. El sabó a utilitzar pot ser un per rentar els plats, per exemple, tot i que qualsevol altre sabó pot servir. El lleixiu pot ser en una dilució 1: 10 en aigua, millor calenta, doncs actua més ràpid. Després esbandir bé amb aigua i deixar assecar.
Això seria aplicable tant a menjadores com a abeuradors o banys.

2) Col·locar les menjadores i abeuradores en un lloc que no es contaminin fàcilment amb les femtes de les aus (no sota una branca emprada com a posader habitual). Tampoc en un lloc de fàcil accés per altres animals com gats.

3) Mantenir els aliments en bones condicions d'emmagatzematge. No emprar aliments vells o rancis. Les llavors poden fer-se malbé d'un any per l'altre si no es mantenen en un bon lloc, afavorint la proliferació de micotoxines per exemple.

4) Si es detecten aus amb aspecte de malaltia o mortes en el jardí, RETIREU RÀPIDAMENT LA MENJADORA! Aviseu a l'autoritat competent, en aquest cas els Agents Rurals (935740036) per a que s'inicii una investigació el més aviat possible de les causes de malaltia dels ocells salvatges."

Teniu menjadores per ocells a casa? Heu tingut mai algun problema? Quines espècies us venen?

Taller gratuït sobre basses de biodiversitat

2011-10-19T09:10:00.000-07:00

Aquest diumenge, a Can Masdeu (Collserola, Barcelona) donaré un taller sobre com crear i mantenir basses per afavorir la biodiversitat.
Veurem quins són els motius per mantenir una bassa, fonaments de la biologia de les basses, els organismes que viuen en aquests hàbitats, com resoldre problemes...
També treballarem sobre el cas del dipòsit d'aigua de Can Masdeu i farem una pràctica de reconeixement de plantes aquàtiques.

Serà aquest diumenge a partir de les 12h, a Can Masdeu

Alternatives a la gespa (II)

2011-09-23T06:38:00.000-07:00

Recrear un prat natural, ple de flors i diversitat, en un jardí, no és cosa fàcil. Sobretot si el sòl ha estat molt alterat: rebliment de terres, fertilització intensa, existència prèvia de gespes, etc.

Umbel·líferes i orenga (prat de dall pallarès)

Els prats de dall, de gran riquesa de plantes (compostes, umbel·líferes, gramínies...) acostumen a ser propis de zones de muntanya mitjana o comarques més plujoses. Si viviu a la Garrotxa, Ripollès, parts d'Osona, el Prepirineu i Pirineu... podeu optar per reproduir un d'aquests prats amb força probabilitats d'èxit, començant per deixar de regar i segar intensivament la vostra gespa.


Formació herbàcia en un lloc pedregós i eixut

A la terra baixa mediterrània, on viu la major part de la població, les formacions herbàcies naturals (prats d'albellatge, llistonars, joncedes...) solen aparèixer en indrets de sòls pobres. Per això són difícils de reproduir als jardins.
Si ja tenim una gespa, i optem per deixar de regar i segar, i anem permetent la invasió d'herbes, probablement anirà apareixent un herbassar més o menys nitròfil. Aquestes formacions sovint no encaixen amb els nostres cànons estètics, per la qual cosa no es pot recomanar a tothom, però són interessants per als invertebrats, ocells com els gafarrons... Una opció és deixar que es formin aquests herbassars en racons del jardí, i limitar la sega a uns pocs cops l'any.

Exemple de combinació de zones segades amb massisos on es deixen créixer les plantes

Achillea coarctata amb gramínies espontànies

En alguns parcs urbans han optat per deixar de tractar la gespa amb herbicides, mentre permeten que la gespa vagi sent envaïda per espècies diferents. Es sega igualment de forma intensiva, i així la gent continua veient una catifa verda però hi ha una major diversitat botànica. Per als insectes, tanmateix, és preferible deixar créixer una mica més les plantes, i permetre que es formin flors i llavors.

Si ens limitem a sembrar/plantar espècies mediterrànies, ens pot passar que quedin ofegades per les herbes espontànies de creixement més ràpid i vigorós, com per exemple els cards. I que consti que no tinc res contra els cards, al camp són preciosos i atreuen a les caderneres. Però potser no són les plantes més escaients per a un jardí, sobretot si és de petites dimensions.

Per recrear un prat mediterrani més natural, doncs, copiaré algunes recomanacions. Però com és tasca complicada, ens pot convenir demanar consell a algun especialista. En tot cas, dependrà molt de quin estadi partim. Si partim d'una gespa perfecta, el procés pot durar anys.

Si el sòl és molt fèrtil, de vegades s'extreu tota la capa superior de sòl. Aquesta capa fèrtil és pot guardar per a altres àrees del jardí. Aquest procés, però, és força aparatós, requereix maquinària, podem fer alguna destrossa...
En alguns casos s'ha optat per llaurar i sembrar, el primer any, alguna planta molt exigent que "xucli" els nutrients.
En casos extrems, en cas de presència de plantes molt vigoroses que impideixen el creixement d'altres espècies (com és la grama americana) es pot optar per un mètode políticament incorrecte: ruixar amb l'herbicida glifosat, d'ampli espectre.
Abans de sembrar, la RHS (Royal Horticultural Society) recomana deixar el sòl nu unes sis setmanes, i aleshores destruir les herbes nitròfiles indesitjades que hagin aparegut.
Sembra: no és senzill aconseguir llavors de varietats herbàcies autòctones. Per la meva experiència, els trèvols (Trifolium) i la pastanaga borda (Daucus carota), neixen bé de llavor i, les llavors es troben fàcilment al camp.
Per algunes espècies, és recomanable plantar de "godet". Als vivers es poden trobar plançons de llistó (Brachypodium retusum), gramínia de base amb la qual podem combinar altres espècies herbàcies mediterrànies.

En jardineria cal ser realista, i ja he dit que els herbassars nitròfils no agraden a tothom. Per això crec que és més aconsellable una combinació de plantes espontànies amb altres espècies herbàcies, adaptades al clima mediterrani, més ornamentals, i anar treballant un resultat menys "natural" però més escaient al contexte d'un jardí. La llista de plantes és llarga...
Si algú vol recomanar espècies o afegir altres consells, seran molt benvinguts!!


Combinació de plantes cultivades i espontànies

ATENCIÓ! Acabo d'assabentar-me que el viverista Filippi ha publicat un llibre sobre les "Alternatives a la gespa". No estaria de més donar-li un cop d'ull!

Alternatives a la maleïda gespa (1)

2011-09-04T08:15:00.000-07:00

Les urbanitzacions del Maresme són farcides de catifes de gespa, a la manera del "lawn" dels suburbis americans. És el canon estètic que més ha triomfat entre una societat de nous rics, que viu totalment d'esquenes al nostre entorn mediterrani.
Si el problema fos només estètic, rai; però aquesta obsessió per les gespes verdes en ple mes d'agost té importants conseqüències. La més evident, l'enorme despesa d'aigua que suposa mantenir aquestes catifes. Cabrils, el poble on visc, ostenta un dels consums d'aigua per càpita més alts de Catalunya. Els meus veïns reguen els seus jardinets dia sí i dia també, totalment passotes i indiferents a la procedència d'aquesta aigua. I aquesta aigua, senyors, en gran mesura ve del riu Ter, que té gran part del seu cabal transvassat cap aquí. S'ha de ser molt egoïsta i molt ignorant per acceptar que un riu no arribi al mar, per tal de jo poder regar la meva refotuda gespa dels collons.
(Per cert, fa 15 anys que visc aquí i l'Ajuntament MAI ens ha fet arribar cap comunicació al respecte, ni en ple decret de sequera).
Però no s'acaben aquí els mals. Mantenir aquestes gespes en un ambient poc favorable, implica sovint un fort ús de pesticides (herbicides, fungicides, el nefast verí per cargols...) i fertilitzants artificials. També cal segar-la sovint, amb una despesa de petroli potent.

ALTERNATIVES A LA GESPA

Darrerament s'estan experimentant diferents alternatives, amb èxits notables.

Passadís de Lippia nodiflora (en flor) als jardins deL VIVER BIORIZA

Lippia acabada de plantar

Les opcions més conservadores són plantes tapissants molt semblants a la gespa però que requereixen una despesa d'aigua molt menor. Exemples en serien la Zoysia tenuifolia, espècie molt més resistent i de creixement lent, amb la qual cosa cal segar-la menys. Un cop implantada, permet estalviar aigua, pesticides i energia. Requereix un mínim rec en ple estiu, però molt menys que la gespa convencional. La grama americana, molt usada als anys 70, també és una espècie molt resistent.

Altres ments més creatives optarien per diversos estils de prats amb combinacions de plantes, que poden ser més o menys semblants als prats naturals de la zona. Al següent post tractarem les possibilitats per a recrear "prats naturals" en un jardí. Ara parlaré sobre opcions més formals.

Actualment, els viveristes més avançats en plantes mediterrànies ofereixen un bon catàleg de plantes tapissants. Suporten un trepig moderat i ofereixen espectacles estètics molt més enriquidors, i sovint també nèctar per a les abelles.

Una combinació molt atractiva és la Lippia nodiflora + Achillea crithmifolia. Ambdues es complementen bé, doncs una és més vigorosa a l'hivern i l'altra a l'estiu. Lippia nodiflora fa un tapís de petites fulles verdes i abundants flors blanc rosat, molt melíferes. Si ens agrada la formalitat i volem una catifa ben curta, es poden segar sense problemes.
És interessant acompanyar Lippia nodiflora d'espècies que siguin vigoroses a l'hivern, perquè en ser semicaduca a l'hivern, quan perd vigor pot ser envaïda per herbes adventícies.

La Lippia es troba fàcilment, Achillea crithmifolia només l'he vista als Vivers Sala i Graupera de Llavaneres.

Dichondra repens és una altra planta clàssica que sovint apareix espontàniament. Fa fulletes tapissants en forma de ronyó que aguanten molt bé la sequera.

Frankenia laevis Tapís de petites fulles verd fosc, com una moqueta vegetal. Petites flors.

Matricaria tchihatchewiii Camamilla tapissant. Forma un cobre-sol dens, amb abundant floració de margarides blanques d'abril a juny.

Brachypodium retusum

Brachypodium retusum és el fenàs, espècie que forma els prats secs mediterranis dels nostres camps. Extremadament resistent, no cal regar-la gens, però costa una mica que formi catifes denses continues. Cal segar-la si ens agraden les catifes baixes, doncs pot créixer uns 30cm.

Totes aquestes espècies es poden combinar i plantar juntes.

En jardineria, hi ha moltes altres combinacions possibles que s'estan experimentant. Recomano visitar la plana "Plantes couvre-sol" dels Vivers Filippi de Montpellier, on tenen un catàleg molt complet.

Achillea coarctata

Per experiència pròpia, alguns consells bàsics a tenir en compte:

Millor plantar a la tardor en godets, i el primer any caldrà desherbar de tant en tant.
Millor plantar en bona densitat i atapeït, doncs els espais buits poden ser envaïts fàcilment per plantes adventícies de creixement ràpid i que poden arribar a ofegar les que hem plantat.
Evitar combinacions de plantes que voldrem segar amb altres que no, doncs és un maldecap a l'hora de la sega.
El substrat: millor que no sigui excessivament ric en nutrients. Si és així, patirem successives invasions d'herbes nitròfiles que no sempre ens agradaran. Evitar doncs els fems i l'adob

Prat de dall - wildflower meadow

2011-08-28T12:32:00.000-07:00

He estat uns dies al Pallars i, com sempre, m'ha meravellat la bellesa dels prats de dall. Aquestes formacions seminaturals es mantenen per la sega de l'herba a l'estiu, per a l'obtenció de farratge pel bestiar. Aquests prats no es llauren i s'adoben amb fems lleugerament a la tardor. No s'en fa cap altre tractament, per tant, es un tipus d'explotació poc intensiva. Els prats de dall pallaresos mostren una rica biodiversitat, amb moltes espècies de plantes herbàcies, que atreuen una gran quantitat d'insectes: papallones, ortòpters (saltamartins), abelles, coleòpters... per no parlar dels rèptils i ocells com l'escorxador (Lanius collurio).

El trèbol de prat (Trifolium pratense)

És fantàstic contemplar l'espectacle de mil colors d'aquestes praderies, sentint l'orquestra viva del brunzit dels insectes.

Succisa pratensis amb abella

A molts llocs d'Europa aquestes formacions han estat substituïdes per explotacions farratgeres molt més intensives: monocultius de lleguminoses o gramínies, que són llaurats, fertilitzats, tractats... i segats molt freqüentment, amb una enorme despesa energètica i de químics, i una gran pèrdua de biodiversitat. La RSPB calcula que a Anglaterra s'ha perdut més del 90% dels prats amb diversitat de flors ("wildflower meadows").

La RSPB recomana plantar petites recreacions d'aquestes praderies florides als jardins. Si us porteu bé, al proper post miraré d'explicar com fer-ho. És una de les tècniques més difícils en jardineria.

Argynnis paphia sobre Scabiosa

Prat ja dallat

Com ajudar a les abelles (que no piquen, beneits!)

2011-08-03T07:52:00.000-07:00

Flor d'aranya (Nigella damascena) - floreix en primavera

Per a mantenir una bona població d'abelles i altres insectes beneficiosos, és interessant procurar que hi hagi plantes en flor la major part de l'any possible, i que aquestes flors siguin riques en nèctar i/o pol·len.

Les abelles cullen el nèctar i el pol·len de les flors, per a alimentar-se elles i les seves larves. Al mateix temps, actuen com a pol·linitzadores de les plantes, possibilitant-ne la reproducció.
Les abelles formen part de l'ordre Hymenoptera , que inclou molts insectes beneficiosos:

Abella de la mel (Apis mellifera)
Ben coneguda, és una abella social que forma colònies i que produeix la mel.

Abellots (Bombus sp.)
Fan colònies més petites que les de l'abella de la mel. Alguns estan força amenaçats.

Abelles solitàries
Espècies: Andrena, Hylaes, Colletes, Antopophora...
No formen colònies ni sistemes de castes. Cada femella construeix el niu i cria en solitari; i mor abans de l'emergència de la següent generació. Poden criar en tiges buides, forats en la fusta morta, al terra...

Vespes
Odiades per molta gent, jo les trobo fascinants, i moltes són depredadores o parasitoides d'erugues, com els icneumònids.

Flor de Mentha aquatica amb Bombus pascuorum

Cuatre formes d'ajudar a les abelles:

Plantar les plantes en grups i en llocs assolellats
Millor evitar plantes ornamentals dobles i multipètales sovint no tenen nèctar o són difícils d'arribar
No usar pesticides. Si es fa, no ruixar les flors directament i ruixar al vespre
Procurar nius per a les abelles solitàries. Hi ha nius comercials que van molt bé (botiga Oryx), fer servir canyes, taladrar forats en peces de fusta, procurar racons tranquils...

Passaré una llista de plantes que estan en flor ara a l'estiu, i que es poden combinar amb plantes que floreixen a la primavera. Algunes plantes, com el romaní, floreixen en ple hivern.
Recordeu que en posts anteriors vaig parlar d'altres espècies. Si algun dia m'animo miraré de reunir-les totes en una llista.
Moltes de les plantes d'aquesta llista tenen una utilitat com a plantes aromàtiques, culinàries i medicinals.

Hyssopus officinalis un dels meus favorits!!

Bupleurum fruticosum mata mediterrània molt resistent a la secada, que fa umbel·les de flors grogues.
Mentha aquatica
Mentha suaveolens
Mentha pulegium (poniol)
Ocimum basilicum (alfàbrega)
Ocimum sanctum (alfàbrega sacre)
Origanum vulgare (orenga)
Origanum mejorana (marduix)

Satureja hortensis (sajolida)
Satureja fruticosa
Nepeta cataria fa unes matetes molt atractives de flors liles i fulles glauques
Daucus carota pastanaga borda, comuna de les vores dels camins. Molt atractiva per a tota mena de petits coleòpters, papallones i sírfids
Melissa officinalis (tarongina)
Hyssopus officinalis (hisop)
Lavandula stoechas
Lavandula angustifolia
Lavandula dentata
Tanacetum vulgare
Lythrum salicaria
Vitex agnus-castus
Medicago arborea
Calamintha nepeta
Centranthus ruber
Lippia nodiflora (planta tapissant alternativa a la gespa)

Inflorescència de Bupleurum fruticosum amb sírfid en suspensió (a l'esquerra)

Flors d'orenga (Origanum vulgare)

Piquen les abelles????
Les abelles solitàries NO SÓN AGRESSIVES, només picaran en (legítima) defensa si se les manipula rudament. Les abelles de la mel i els abellots tampoc és gaire probable que ens piquin, a no ser que fiquem el nas a les seves colònies. Ho dic per experiència, sovint treballo al jardí rodejada d'abelles, que van per feina i m'ignoren totalment.

Satureja fruticosa

Flors de Mentha suaveolens amb un sírfid, suposo

Tanacetum vulgare planta fantàstica per a tota mena d'insectes

Poniol (Mentha pulegium)

Podeu recomanar més plantes?

Plantes per plantar a la riba d'una bassa

2011-07-27T01:51:00.000-07:00


Flors de Salicària amb l'abellot Bombus pascuorum

Per afavorir la biodiversitat, és recomanable envoltar una bassa de vegetació. Les plantes de ribera serveixen de refugi per als animals quan aquests surten de la bassa (per exemple, les granotes o tòtils després de fer la metamorfosi), ofereixen aliment als herbívors, donen ombra a la bassa evitant que s'escalfi en excés... Si la nostra bassa és formal (feta de pedra o ciment) podem aconseguir bons resultats posant plantes en jardineres.

Faré una diferència entre les plantes que viuen total o parcialment submergides (hidròfits i helòfits), i les plantes de les ribes, que viuen a les vores dels cursos i làmines d'aigua. Ara parlaré d'aquest darrer grup, les que es poden posar a la ribera, fora de l'aigua. Em centraré sobretot en les espècies que hi ha a la nostra bassa, plantades o espontànies, perquè són les que conec per experiència pròpia. Òbviament, a la natura n'hi ha moltíssimes més.


Mentha aquatica

PLANTES HERBÀCIES
Mentha aquatica - s'estén ràpidament. Marges i vores, suporta bé l'entollament. Fulles molt oloroses i flors nectaríferes.
Iris pseudacorus - Lliri groc. Fa unes flors espectaculars que atreuen als abellots. Molt vigorós, cal controlar-lo si la bassa és petita, com és el nostre cas. Pot viure amb les arrels dins l'aigua.
Lythrum salicaria - Salicària o Trencadalla. Tiges altes amb espigues de belles flors roses, que són molt melíferes i atractives per a les abelles. Recomanable plantar-la en grups.
Carex sp. - Ciperàcies que creixen a les vores humides de rius, basses i aiguamolls. A casa han funcionat bé Carex pendula, molt atractiva per a les ribes, doncs fa una tofa compacta i bonica. A una de les platges més molles va aparèixer espontàniament Carex hirta, més petitona i delicada.
Juncus sp. Els coneguts joncs.
Com a tapissants dels marges, hi podriem posar Heura (Hedera helix), Vinca (Vinca major), Ranoncles (Ranunculus ficaria)...

Espiga de Carex pendula

Carex hirta

Fulles de lliri groc amb exúvia de libèl·lula

Salicària

ARBUSTOS
2 plantes que viuen als marges de rieres i rambles, per on baixa aigua de forma intermitent.
Vitex agnus-castus. Aloc. Aquí al Maresme els alocs estan amenaçats per la canalització, urbanització i encimentació de les rieres. Són plantes arbustives caducifòlies, de gran bellesa i que poden assolir bona mida. Fan unes inflorescències de flors violetes molt boniques. Veure aqui un article sobre els alocs al Maresme i el Projecte Alocs.
Nerium oleander. Baladre. Espècie perenne, molt usada en jardineria per les seves flors espectaculars, per la seva resistència i per la llarga durada de la floració. Els de casa són molt grans, fóren plantats fa molts anys. Ocupen les vores de les rambles a la meitat Sud de la conca mediterrània. Planta tòxica.

Es pot dir que els alocs representen a les rieres del Maresme el que són els baladres a les rambles de terres més meridionals, de substrat calcari.

Aloc (Vitex-agnus-castus)

ARBRES
Els arbres que tenim prop de la bassa (garrofer, mimosa) no són massa escaients, hi són allà perque ja hi eren de fa anys. Faria les següents recomanacions a partir de 2 criteris bàsics:
1. Convé evitar que l'aigua s'escalfi massa a l'estiu, però és necessari que la llum del Sol arribi a la bassa almenys part del dia.
2. L'ombra dels arbres és molt bona per a les basses, pel seu caràcter poc uniforme, però cal evitar la caiguda excessiva de fullaraca dins l'aigua, doncs l'excés de matèria orgànica en descomposició eutrofitza l'aigua.

Els arbres perennes que van perdent fulles al llarg de l'any, com les alzines i garrofers, no són molt recomanables al marge d'una bassa, doncs constantment hem d'anar treient les fulles i és un maldecap. A més, els arbres perennes fan una ombra excessiva a l'hivern. Penso que la millor solució seria plantar arbres caducifolis que perdin les fulles totes de cop a la tardor, i aleshores col·locar a sota alguna mena de "tendal" de xarxa per a evitar que les fulles caiguin sobre la bassa. Un cop l'arbre queda nu, es retira la xarxa i llestos.

Se m'acut que alguns arbres que podrien ser recomanables serien:
Salix elaeagnos. Sarga. Salze arbustiu de fulles argentades, propi dels boscos de ribera. Té força resistència a la secada.
Ulmus minor. Om. També propi dels boscos de ribera, necessita sòls més profunds que la sarga.
Celthis australis. Lledoner. Arbre de mida gran, creixement ràpid i molt resistent, per això em sembla idoni per als jardins. Sovinteja els cursos dels torrents i rierols.

On es poden trobar aquestes plantes?
Es poden comprar a través de vivers especialitzats com CULTIDELTA, BIORIZA, o EL VERGEL DE LAS HADAS. També es poden reproduïr a partir d'esqueixos o divisions de les plantes d'amics. Jo puc facilitar lliri groc, lledoners i algunes altres, si algú està interessat.

vista de la bassa

Teniu una bassa o esteu pensant tenir-ne una? Quina és la vostra experiència? M'interessaria molt rebre les recomanacions d'altres persones i sentir altres testimonis sobre el dinàmic i complicat món de les basses.

Vigileu els gossos

2011-07-21T04:28:00.000-07:00

Doncs poden matar animals silvestres: esquirols, conills, eriçons, pollets...
Alguns gossos ténen la mania d'anar a carregar contra alguna pobra bèstia que gosi posar-se davant d'ells. Són unes morts inútils (no és el mateix que quan una guineu mata un conill, per exemple, doncs els gossos no formen part dels ecosistemes i maten de forma innecessària).
El pitjor és quan la víctima és el pare/mare d'alguna camada, i matant-lo, de retruc mates a totes les cries que deixen de ser alimentades. També són molt vulnerables els individus joves o pollets que acaben de sortir del niu, o sigui que en primavera cal extremar les precaucions.

Per no parlar dels gats... aquests són terribles assessins de tota mena d'animalons: sargantanes, ocells, dragons, ratolins i mussaranyes... Veure un post anterior sobre els gats i sobre maneres d'evitar morts.

Si s'és responsable, cal absolutament mantenir controlades les nostres mascotes.

Eriçó jove que va matar, en un moment de distracció, la nostra gossa. No cal dir que immediatament va rebre un dur càstig, esperem que no ho torni a fer mai.

el pobre eriçó ferit de mort dins una caixa

Un bon consell és procurar que els gossos dormin dins de casa o en llocs tancats, doncs els eriçons són d'hàbits nocturns.

Lassi de maduixes+préssec... i què fer després d'una sardinada!

2011-07-16T09:10:00.000-07:00

Diumenge passat vam fer una sardinada a casa amb amics. Les sardines són barates, boníssimes, sanes, i més sostenibles que molts altres peixos. És una bona idea per fer a la brasa, a l'estiu i a l'aire lliure. Acompanyades d'amanides, albergínies a la parrilla amb menta...
La qüestió és que van sobrar força sardines i no venia de gust menjar sardinada diversos dies seguits. En aquests casos, una bona opció és fer un escabetx suau per a conservar les sardines:
es netegen les sardines (o no) i es couen en oli+vinagre+all+llorer+pebre vermell
Es conserven en un pot a la nevera, cobertes amb l'oli.

Doncs avui (sis dies després) he fet un plat amb part de les sardines en escabetx. Es tracta d'un plat sicilià de pasta, Pasta cu i sardi:

Es daura ceba en una mica d'oli d'oliva, després s'hi afegeix part dels filets de sardines i es desfan, després hi posem panses i pinyons i daurem. A part, bullim bulbs de fonoll en aigua salada, i després els piquem petits i ho afegim al peix. Ho coem 5 minuts i afegim la resta de les sardines. Tornem a dur a ebullició l'aigua dels fonolls i hi fiquem una mica de safrà. Hi bullim la pasta, i quan sigui al dente la barregem amb la salsa.

(no és un plat massa fotogènic)

Com a postre, he fet Lassi de maduixes i préssecs:

El Lassi és un batut de iogurt típic de l'Índia. En aquest cas, he aprofitat unes maduixes boníssimes de Palafolls i préssecs. Senzillament es bat la fruita amb iogurt i una mica de mel (he fet servir iogurt de cabra). Recomano deixar alguns trossets de fruita per dins el batut.

Un menu vegetarià 100% estival

2011-07-07T01:58:00.000-07:00

Amanida marroquina, Guisat d'albergínies, pebrot, tomàquets i cigrons, i Macedònia de fruits d'estiu amb maria lluïsa

Ara és el moment de cuinar amb els fruits de l'estiu: albergínies, carbassons, pebrots, tomàquets, cogombres, meló, albercocs, prunes...

Amanida marroquina

Aquesta senzilla amanida la serveixen a moltes tavernes, bars i restaurants del Marroc rural. És molt refrescant i bona.
Consisteix en tallar tomàquets (ben dolços i carnosos), cogombres i ceba tendra, a daus. Es barregen, i s'amaneixen amb una vinagreta feta amb oli d'oliva verge, suc de llimona, pebre, sal i... abundant menta fresca (és el toc diferent i necessari d'aquesta amanida). Es pot substituir la llimona per vinagre.

Guisat d'albergínies, pebrot, tomàquets i cigrons

És un plat més consistent, potser no molt adient si el dia és extremadament calorós, però és deliciós. Tret del llibre "Vegetarian Cooking for Everyone", de Deborah Madison.

Tallar albergínia en daus i daurar-los en una paella en oli d'oliva. Reservar.
Encendre el forn a temperatura mitjana. Posar-hi una safata amb una mica d'oli, ceba vermella picada, un pebrot vermell tallat a daus (jo hi vaig posar 2 verds, encara no tinc pebrot vermell) i 1-2 cullerades de cafè de pebre dolç ("pimentón"); saltejar fins que estigui lleugerament daurat (8-10 minuts), afegint un o 2 dents d'all a làmines als darrers minuts. Afegir 2 cullerades de concentrat de tomàquet (el de CalValls és boníssim, també es pot fer a casa), fregir-ho tot un minut, afegir una mica d'aigua i remenar.
Afegir uns tomàquets ben madurs i carnosos, sense pell ni llavors, a daus. Afegim l'albergínia i els cigrons cuits. Abaixar una mica la temperatura del forn i coure uns 15-20 minuts, remenant de tant en tant.
Guarnir-ho amb julivert picat i servir.

Macedònia de fruits d'estiu amb maria lluïsa

És clar que, a l'estiu, les millors postres són les dolces fruites que ens regala la natura. Com més locals i properes, millor, més bones. Albercocs, préssecs, prunes, meló, síndria...
Podem donar a les fruites un aire més elaborat si fem aquesta macedònia de gust espectacular.

Consisteix a tallar les fruites que vulguem, i les ruixem amb suc de taronja natural (o també, suc de qualsevol altra fruita, meló, per exemple, amb un toc de suc de llimona). El toc àcid és necessari per evitar l'oxidació dels fruits. Afegim fulles fresques de maria lluïsa, i ho deixem reposar una estona, a la nevera si volem.
Aquest cop la vaig fer amb préssecs de vinya, prunes grogues, prunes vermelles, i groselles del Pallars que em va regalar afectuosament la Lala quan vaig ser a Farrera uns dies.

Llacunes i basses a Öland

2011-06-30T20:51:00.000-07:00

Pel seu substrat calcari, a l'illa d' Öland són freqüents els petits "mossen" o llacunes, algunes d'elles temporals, doncs s'arriben a assecar a l'estiu.
Moltes d'aquestes basses són un petit tresor de biodiversitat, i dins les seves aigües hom pot observar un fascinant món de depredadors i depredats; d'éssers subaquàtics increïbles. És d'agrair que es preservin aquests ecosistemes.

Prop d'Äleklinta vam topar amb unes petites basses que eren una joia; ben assolellades, presentaven catifes de Chara sp. al fons, i vegetació de Carex , salzes i joncs. Dins l'aigua hi nedaven tritons (Triturus cristatus), enormes aranyes aquàtiques, fluctuants sangoneres, el ditisc més gros, i moltes libèl·lules hi sobrevolaven.

Orquídies "Adam och Eva" (Orchis sambucina)

A Grindmossen hi ha un sistema molt bonic de basses, estanys i canals amb una gran riquesa de plantes (Potamogeton, Sparganium, nenúfars...), abundància de capgrossos (creiem que Rana arvalis o Rana agilis), larves de tricòpters, ditiscs, molts cargols...

Catifa de Chara a Grindmossen

Frosslundamossen és l'estany que hi ha prop del petit poblet de Frosslunda. Les seves ribes són envoltades d'un bosc de Carex i sobre l'aigua sura el Potamogeton. També hi ha molts capgrossos i diverses espècies d'espiadimonis del gènere Coenagrion.

Aquí al Maresme, de basses només en queden les artificials, creades per acumular aigua de rec. Llàstima que estiguin enverinades amb sulfat de coure.

Tanques vegetals - biofília versus biofòbia

2011-06-13T08:26:00.000-07:00

Edward Wilson, eminent entomòleg, va popularitzar la hipòtesi de la biofília, que suggereix que hi ha un vincle instintiu entre els éssers humans i la biosfera, "the connections that human beings subconsciously seek with the rest of life.”
M'agradaria compartir amb l'admirat Wilson el seu optimisme. L'experiència, tanmateix, sovint m'ha posat en contacte amb individus absolutament biofòbics, els quals senten fàstic, por i rebuig per la resta d'éssers vius, amb l'excepció potser d'algun animal domèstic o planta de viver. Aquesta gent no poden sofrir que ni una formiga entri a casa seva, ja no parlem d'un ratolí, ésser monstruós que provoca grans mostres de pànic. Qualsevol bestiola que gosi entrar als seus palaus asèptics i inerts, rep la seva pertinent dosi de verí.
A mi em fa pena que existeixin aquestes persones, les quals considero força egoïstes.

Recentment hem passat unes setmanes a l'illa de Öland, paradís del sud de Suècia. La gent d'aquell país, potser per ser compatriotes del gran Linné, mostra un coneixement i un respecte per la natura força superior al nostre. És commovedor veure com persones de totes les edats, des de joves fins a iaies de cabells blancs, visiten reserves naturals a la recerca d'ocells, orquídies i... insectes com papallones i libèl·lules!

La veritat és que, vist el panorama tremebundo amb CIU al poder, i les seves lleis obusos anti-natura, donen ganes de demanar asil polític en aquell país. És fastigós haver de ser governada per personatges tan malèfics, taurons i incultes com l'Artur Mas i (horreur) Duran i Lleida. Fes-te fotre, el poble (que suposadament sempre té la raó) els ha triat. Sincerament, em sembla impossible que aquests personatges tinguin bon sentiments.

Un exemple de biofília versus biofòbia són les tanques dels jardins. Al nostre país, cada cop més veïns substitueixen les tanques vegetals ("fan brutícia") per murs de ciment o tanques de metall, tan lletges com mortes. En canvi, a Öland, la immensa majoria dels jardins estan delimitats per plantes, com els populars lilàs. Les fotos que he posat són d'una zona residencial de cases d'estiueig. Només cal comparar amb el que tenim aqui.

Una bassa biodiversa

2011-05-03T13:05:00.000-07:00

Iris pseudacorus

La bassa que vam fer l'any passat desperta de l'hivern. Ara mateix és plena de cries de libèl·lula i espiadimonis, voraces depredadores, que van creixent. També hi he vist cries de notonectes. En canvi, enguany no he vist aparèixer gaire puces d'aigua (Daphnia sp). Abans que la gent s'esgarrifi, cal que se sàpiga que les petites Daphnia són herbívores i s'alimenten del fitoplàncton (les algues unicel·lulars) contribuïnt a mantenir l'aigua transparent.

Amb els amfibis hem punxat - ni un sol dels tòtils de l'any passat ha arribat a reproduir-se, malgrat alguns van arribar a l'edat adulta.

Ja he dit en altres ocasions que si es vol que un estany afavoreixi la natura i la biodiversitat, cal NO afegir-hi peixos, sobretot si es tracta de carpins (peixos daurats) o gambúsies. La proliferació d'aquests animals en una bassa és incompatible amb la fauna aquàtica, doncs aquests peixos devoren totes les postes d'amfibis, libèl·lules, les Daphnia... Si creiem que ens és imprescindible el tema peixos, com a darrer recurs posar-ne molt pocs, del mateix sexe per evitar que criin, i procurar que a la bassa hi hagi molts espais i racons on no hi puguin arribar, per exemple, amb molta vegetació.

A més, els peixos normalment contribueixen a embrutar l'aigua amb els seus excrements.

Quant a la histèria amb els mosquits, alguns consells bàsics per evitar-los:

Afavorir la presència de depredadors naturals com les libèl·lules, amfibis i notonectes.
Els mosquits no crien a les aigües netes i oxigenades. Evitar l'eutrofització de l'aigua, de la següent manera:

Evitar que l'aigua s'escalfi massa i que s'acumuli massa matèria vegetal (ex. fullaraca) al fons de la bassa. Això dona força feina.
Si és necessari, buidar cada dos anys (durant l'hivern) la bassa i netejar el fons, mirant de rescatar els animalons que hi estiguin hivernant.
Procurar molta vegetació oxigenant.
Considerar l'opció d'una lleugera recirculació d'aigua (bomba) sempre i quan no sigui massa forta.
Millor no omplir la bassa amb aigua de xarxa, si és rica en nitrats. En tots els casos, deixar que el clor s'evapori abans.
MAI afegir compost o terres riques a la bassa. Si volem fer un substrat, fer-lo amb sorres o roques com més pobres en nutrients millor.

I tenir en compte que el mosquit tigre NO cria en basses naturals.

Faves i pèsols i alls tendres

2011-04-29T12:14:00.000-07:00

(amb chorizo de Biobardales)

Ara que és temporada, val la pena atipar-se de pèsols. Frescos, tendres i dolços, són una meravella. Es poden prendre amb pasta, estofats amb altres verdures, amb ou escalfat per sobre... Aquí una recepta més contundent però molt bona per als dies no massa calents. Com a cosa extraordinària, hi he afegit chorizo de Biobardales, una casa de Segovia on crien els porcs en extensiu, i que és un pur vici. Normalment no menjo porc, perquè trobo molt cruel com els criem aquí a Catalunya i no em dóna la gana participar en la tortura d'animals. Però de tant en tant (2-3 cops a l'any) em permeto algun tall de carn de porc criat com els déus manen. I que és molt més bo, per cert.

Desgranar les faves i els pèsols. Pots fer-ho escoltant la ràdio, mirant la tele o xerrant amb algú.
Sofregir ceba picada fina amb els trossos de chorizo.
Quant la ceba és daurada, afegir alls tendres tallats i enrossir una mica.
Bullir uns minuts, en una cassola apart, les faves, per a que quedin més tendres.
Afegir a la paella de la ceba els pèsols, les faves i mullar amb aigua (pot ser la de bullir les faves), però que no acabi de cobrir del tot els llegums. Tapar i coure.
Afegir unes fulles de menta i un raig d'aiguardent. Jo he posat vodka Stolichnaya de l'època de l'URSS.

Quan els llegums siguin tendres, a menjar!!

Yellow, white, lavender (and other pretty matches)

2011-04-23T13:03:00.000-07:00

Lila, blanc i groc: una combinació encantadora.


Blanc: Dorycnium hirsutum Groc: Anthyllis cytisoides Lila: Lavandula dentata

Fumaria officinalis, una "mala" herba que fa flors molt boniques, a més de ser medicinal.

Flor d'aranya, Nigella damascena

Amagatalls - i una mica de desordre, sisplau

2011-04-20T14:21:00.000-07:00

Una de les claus per afavorir la biodiversitat a casa és procurar que hi hagi racons tranquils, que no siguin remenats constantment per les nostres mans o eines. Quant als rèptils, va molt bé oferir-los racons pedregosos: pot ser un munt de pedres, algunes lloses col·locades en un racó, un muret de pedra seca, una rocalla... Aquesta esquerda entre pedres sovint acull sargantanes.

Fa molt de temps que tenim una jardinera força desendreçada, amb fulles seques, un tros de corda... La qüestió és que fa segles que és en un racó del porxo, abandonada. Doncs l'altre dia vam observar com dues abelletes de l'espècie Antopophora crassipes hi tenien un niu! Dos forats negres i perfectament rodons, amagats sota la fullaraca.

Florida al jardí - plantes per a himenòpters

2011-04-13T12:09:00.000-07:00

Algunes espècies que agraden als himenòpters (abelles, abellots, vespes) i a altres insectes pol·linitzadors com els sírfids i els Bombyliidae (dípters):

Rucola (Eruca sativa)
Borratja (Borago officinalis)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Gerani citronela (Pelargonium citrosum)
Estepa blanca (Cistus albidus)
Estepa borrera (Cistus salviifolius)
Botja peluda (Dorycnium hirsutum)
Dent de lleó (Taraxacum officinale)
Sàlvia oficinal (Salvia officinalis)

No totes les espècies vegetals tenen aquesta qualitat, i moltes de les plantes anuals comercials, de flors vistoses i exagerades, són molt pobres en nèctar. Altres, com la sàlvia de flors vermelles de la foto, tenen nèctar però són massa llargues per a ser pol·linitzades pels nostres insectes. Són espècies americanes, sovint pol·linitzades per colibris.

Estepa blanca (Cistus albidus)

Estepa borrera (Cistus salviifolius) amb fenàs (Brachypodium retusum) gramínia autòctona que resisteix climes mediterranis a la perfecció. Dec ser de les poques persones que l'ha plantat en un jardí.

Aquest any el jardí presenta una florida espectacular, mercès a la combinació de:
algunes plantes que vam plantar expressament, per les seves qualitats melíferes; plantes que ja van plantar els antics propietaris de la casa i a plantes que han crescut espontàniament. Les estepes són de les plantes més humils de les nostres contrades.

Vista de la florida de rucola


Botja peluda (Dorycnium hirsutum). Aquesta és una planta lleguminosa que vaig descobrir un dia al Montnegre, plena d'abelles que la rondaven. No sé si es reprodueix bé per esqueixos. Aquesta la vaig comprar al garden "'L'Alzinar", d'Arenys de Munt, per encàrrec (era barata). També la venen al viver Sala Graupera en la seva varietat "Freyórgues", més ornamental

Massís de lantana, una planta americana popular als jardins dels anys 70-80. Aquest especimen el van plantar els antics propietaris i ara està impressionant. Aqui amb una xuclallet (Iphiclides podalirio, papallona per tant lepidòpter

Recepta màgica per viure més anys, ser més ecològic, i estalviar.

2011-04-03T13:19:00.000-07:00

I estudiada científicament.

No és cap misteri. Consisteix en menjar una mica menys. Si menges menys:

ESTALVIES: doncs tot allò que no menges no ho compres.

ETS MÉS ECOLÒGIC: tot allò que no menges suposa menys energia i aigua gastades, menys superfície agrícola, menys pesticides, menys animals torturats, menys aqüífers contaminats... etc.

Però el curiós del cas, és que a sobre, pot millorar la teva LONGEVITAT.

Fa anys que els científics han comprovat que una dieta amb restricció calòrica ( important, sense malnutrició) millora dràsticament l'esperança de vida (de 30 a 50%) en molts animals de laboratori.
El mateix fenòmen s'està estudiant en primats no humans, amb resultats, de moment, positius, quant al retard de l'envelliment i malalties relacionades (càncer, cardiovasculars, degeneratives, etc). La restricció calòrica sembla que millora la resistència de l'organisme a l'estrés oxidatiu i augmenta l'esperança de vida. Els mecanismes que hi ha al darrera d'això encara s'estan estudiant.

"En condicions normals, l'ús d'oxígen per part dels organismes genera metabòlits potencialment reactius ("oxidants"). A les cèl·lules, hi ha una situació crònica d'estrés oxidatiu. La quantitat de dany oxidatiu augmenta a mida que l'organisme envelleix, i és el principal factor causant de la senescència.
La restricció d'ingesta calòrica redueix els nivells d'estrés i dany oxidatiu, endarrereix els canvis associats a l'envelliment i allarga l'esperança de vida en alguns mamífers." (*)

Recordem també que l'alimentació frugal és una de les coincidències vitals dels venerables vellets d'Okinawa.

És important destacar que es tractaria d'un règim alimentici frugal però suficient i complet, en cap cas d'una malnutrició.

Per si desitgeu informació més exhaustiva sobre aquest fet, copio a continuació les referències d'articles científics on s'exposen aquests estudis.

*Oxidative Stress, Caloric Restriction, and Aging Rajindar S. Sohal and Richard Weindruch Science 5 July 1996: Vol. 273 no. 5271 pp. 59-63

Extending Healthy Life Span—From Yeast to Humans Luigi Fontana, Linda Partridge, and Valter D. Longo Science 16 April 2010: 321-326.

Dietary restriction in mice beginning at 1 year of age: effect on life-span and spontaneous cancer incidence R Weindruch and RL Walford Science 12 March 1982: 1415-1418

Caloric restriction and aging: studies in mice and monkeys. Anderson RM, Shanmuganayagam D, Weindruch R. Toxicologic Pathology 37 (1): 47–51.

Resum al portal de notícies científiques Science Daily: Reduced Diet Thwarts Aging, Disease In Monkeys Science Daily, July 10, 2009

I finalment, un recull de tot això a la Wikipedia

Festival d'insectes pol·linitzadors

2011-03-30T12:19:00.000-07:00

Aquests dies de sol l'hort és un festival. He deixat que la rucola (Eruca sativa) pugi a flor, per a que fructifiquin i poder treure'n la llavor. Ara tot és un petit prat d'aquestes flors blanques, que durant el dia són visitades per un munt d'insectes pol·linitzadors. Algú em pot ajudar a identificar-los?

Aquesta grassoneta és la única que conec; crec que és una Antophora crassipes.

Recordeu els bàsics per afavorir els insectes pol·linitzadors:

No utilitzar insecticides de cap mena.
Plantar plantes melíferes, que ofereixen aliment (nèctar i pol·len).
Oferir espais refugi: forats, fustes velles, escletxes...
No retallar compulsivament la gespa. Si no suporteu el desordre, podeu provar deixant un racó sense retallar.

Coca valenciana

2011-03-26T13:12:00.000-07:00

Aprofitant que venien uns amics a dinar i que els d'Horta Pla de Munt m'han portat aquest menat preciós de bledes de diferents colors, he decidit fer la coca valenciana de bledes. És una recepta de la Glòria de Burriana, una amiga de la meva mare.

Ingredients de la massa
1 got d'oli
2 gots de cervesa
farina (he fet servir la farina blanca d'espelta de Celnat)

sal

Treballar amb les mans amb la farina que sigui necessària. Mirar de no manipular en excés la massa. Deixar reposar 1 hora.

Escaldar en poca aigua 1/2 kg. bledes i una ceba.

Preparació:

Pre-coure la base untada amb una mica de tomàquet
Tallar les bledes, salar i si es vol, passar-les per una paella amb all.

Cobrir la massa amb les bledes, ceba, i trossos de tomàquet (fora de temporada, fer servir tomàquets de penjar) i tornar al forn.
Quan quedi poca estona posar pinyons. Acabar de coure 2 - 5 minuts.

Afegir un raig d'oli per sobre i un polsim de flor de sal.

Jardins vius, jardins morts

2011-03-20T08:48:00.000-07:00

L'altre dia en Pere, jardiner professional, ens va dir que li agradava venir a casa perquè el nostre jardí és viu, a diferència d'altres jardins que són morts.

És cert. Amb l'esclat primaveral, el jardí bull de papallones, abelles, sírfids; les sargantanes fan corredisses, els ocells ja recopilen material per als seus nius...

En canvi, molts jardins són inerts, estèrils.

Formats per esteses de gespa impoluta, immaculada. D'un verd llampant poc creïble a la vora de la Mediterrània. On poca cosa viu excepte l'ocasional merla. Alguns parterres de plantes no menys artificioses: ciclamens a l'hivern, tulipes, geranis... plantes de laboratori amb formes exaggerades, barroques, i gens de nèctar. Plantes amb poques defenses que atreuen potser alguna fauna, sovint plaga (la papallona del gerani) i susciten ferotges atacs amb un arsenal de fitosanitaris, no fos cas que trobéssim alguna taca, alguna fulla mossegada, que trenqués la suposada perfecció artificial.

Al sòl, uns adobs sospitosos fets de boletes de color verdós. Alguns arbres, esporgats al màxim perquè no treguin fulles embrutadores dels nostres terres higiènics. Ni una fulla al terra, sisplau!

Poques bestioles viuen en aquests ambients "verds" esterilitzats.

I això amb sort, doncs ara s'ha imposat la terrorífica "jardineria sostenible" feta de ciment i plàstic (gespa artificial).

Mallerenga blava (Cyanistes caeruleus)

Una tanca exemplar

2011-03-15T10:28:00.000-07:00

A "L'Horta d'en Lluís", al costat de Balaguer, hi ha un esplèndid marge de magraners (Punica granatum) . El magraner és una opció molt interessant per a tanques i marges, doncs és un arbre dens i molt rústic, resistent al fred i a la sequera, d'una gran bellesa, per no parlar dels seus fruits saborosos. A Bioriza, el viver especialitzat en planta autòctona, precisament estan experimentant l'ús d'aquesta espècie per a tanques.

El de la foto és un marge força madur, com em va confirmar la mestressa, dient que era "molt vell". Vell i bell.

En ser un arbre caducifoli, durant l'hivern perd la fulla, però aviat començarà a treure brots (els del Maresme ja broten) i delicades flors.

Mentre tant, aquest era ple de pardals.

Per afavorir les abelles...

2011-03-05T09:59:00.000-08:00

és recomanable plantar diversitat de plantes, de forma que n'hi hagi de florides durant tot l'any. D'acord, segons on visquem això és difícil, però a les zones de clima benigne (amb hiverns mediterranis) hi ha força espècies que floreixen durant l'hivern. Per exemple, el romaní floreix en ple gener i febrer aquí a la Serralada Litoral. Això prou que ho tenen en compte els apicultors.

Cap d'ase (Lavandula stoechas)

A principis de març moltes plantes del nostre jardí ja estan en plena floració. Fa dies que han emergit un munt d'himenòpters del seu repòs hivernal; avui ja he vist diverses espècies d'abelles, abellots i algun sírfid també.
El cap d'ase és la lavanda (espígol) més comú a les brolles del Maresme.

flors de l'aladern (Rhamnus alaternus)

Sàlvia espanyola (Salvia lavandulifolia)

La sàlvia espanyola m'agrada molt, però no és fàcil de trobar. Jo només l'he vist al viver Filippi i al Vergel de las Hadas. Estic pensant de guardar-ne llavors.

També cal tenir en compte que no totes les flors ofereixen nèctar a les abelles, i sobretot aquelles plantes "de laboratori" amb flors molt exagerades, seran molt vistoses però poc interessants des d'aquest punt de vista. Per exemple, petúnies, ciclamens... de floristeria.


*Medicago arborea amb Bombus hortorum*

Medicago arborea és una lleguminosa arbustiva. Aquesta planta les vaig comprar a Cultidelta, un viver d'Amposta especialitzat en planta autòctona.

El dent de lleó tapissa els prats amb flors grogues, i les seves fulles són comestibles. Agrada molt als conills. Hom la situa dins la categoria de les "males herbes".

Prat amb dent de lleó (Taraxacum officinale) crescut espontàniament i Vinca minor "La Grave"

Vista de la rocalla amb florida de Lavandula dentata, la bassa al fons

Rosmarinus officinalis "Sappho"

10 consells sobre com menjar ecològic sense arruinar-se

2011-03-01T12:28:00.000-08:00

Fer una dieta més vegetariana. És un principi bàsic. En general, les dietes més vegetals surten més bé de preu que les riques en carn i peix. Dos terços del cereal que es conrea al món es destinen a l'aliment de bestiar. Per cada caloria d'animal que ingerim, calen de 3 a 15 calories de blat o soja. Si tots mengéssim menys carn podriem produir els mateixos aliments amb menor superfície agrícola. I de pas, milloraríem la justícia social.
Augmentar el consum de llegums, que ens aporten salut i són barates. Un plat de llenties ecològiques surt força més barat que un bistec. O que una orada "ració".
Ull amb els capritxos: sona a purità, però si el que volem és racionalitzar la nostra despesa no queda més remei que vigilar amb aquells snacks, xips, brioxeries, cookies, almejes, papaies... Millor un bon tros de pa amb un raig d'oli de Siurana. Els productes bàsics, encara que siguin ecològics, sempre seran més econòmics que els capricis.
Ull amb el menjar fora. Ho sento, un altre toc purità. No descobreixo la sopa d'all, els restaurants desequilibren brutalment el pressupost. Millor sortir poc, i quan se surt, que sigui una petita festa.
Productes de temporada. Ara a l'hivern, surt molt més barat menjar col i espinacs que no pas albergínies i cireres. Així, quan arriben les cireres, els tomàquets i els pebrots, fa una il·lusió!
Fora intermediaris. Si trobes un pagès que vengui cistelles directament, segurament la qualitat preu serà excel·lent. El meu pagès, per exemple, em serveix verdura ecològica a preu de verdura convencional de qualitat. I és molt més raonable consumir productes locals que no pas productes xops de petroli. Aqui tens la guia "Compra a pagès" .
Si menges peix, millor blau. I que siguin espècies que estiguin a nivells baixos de la cadena tròfica, com les sardines i els verats. Barats!
Cooperatives de consum Si pots dedicar una petita part de teu temps, són una bona opció per a consumir millor i més barat.
Productes a granel. Ja no són fàcils de trobar, però normalment són molt més econòmics i ecològics, sobretot si portem les nostres pròpies bosses. A Tremp hi ha una botiga, ruralvitàlia, que ven una gamma increïble de llegums, llavors, fruits secs i cereals a granel, i ecològics. A molt bon preu.
Menjar menys. Ras i curt. Per economia, ecologisme i per salut. Els darrers estudis científics sobre l'envelliment, demostren que hi ha una relació entre una dieta pobra en calories (i carns roges) i una major longevitat. Si voleu més dades us en puc passar. Ull, no parlen de desnutrició, sino d'una dieta racionalment frugal.
Teniu més idees?

Lassanya de bledes i espinacs i mató

2011-02-20T14:48:00.000-08:00

Un plat consistent i deliciós per recuperar forces, després d'un matí d'activitats a l'aire lliure. Feta amb verdures d'hivern: espinacs i bledes. Jo la vaig fer amb mató Cadí, formatge d'ovella del Lluçanès de Betara , i la salsa de tomàquet la vaig fer amb tomàquet sencer en conserva de Cal Valls, surt molt bona. En aquesta recepta només desentonarien de la filosofia locàvora la mozzarella, la pasta (segons d'on vingui), i el paper de plata :-( Com a casa no en tinc, vaig aprofitar un full que m'havien donat en una botiga per embolicar un formatge. Com a curiositat, la botiga La Fageda de Mataró ven paper de plata reciclat.

Ingredients:

Plaques per lassanya

Salsa de tomàquet

Mantega i oli d'oliva

All i ceba

1 menat d'espinacs frescos i bledes

Vi blanc

1 tassa de mató

1 ou

1/2 tassa de formatge d'ovella curat ratllat

mozzarella fresca

Bullir les plaques de lassanya i reservar. Escalfar la mantega i l'oli en una paella i coure la ceba i l'all durant uns 3 minuts, remenant. Afegiu les bledes i espinacs nets i sense escórrer, coure fins que s'hagin marcit, uns 5 minuts. Afegir el vi, tapar, i coure fins que les verdures siguin tendres i s'hagi evaporat el vi. Treure les verdures i tallar-les fines. En un bol, barrejar el mató, 1/ tassa d'aigua i l'ou, aleshores mesclar-hi la verdura. Tastar el punt de sal i pebre.

Posar oli en una safata de forn, Posar una capa de tomàquet en conserva, una capa de pasta, després formatge ratllat, la verdura i un tall de mozzarella. Seguir amb una nova capa de pasta i anar repetint. Finalitzar amb una capa de pasta, la salsa restant i més formatge ratllat. Tapar amb paper de plata, coure al forn, al cap d'uns 20-30 minuts treure la plata i coure 5-10 minuts més. Ull, que jo vaig ser avara amb la salsa de tomàquet i no vaig poder cobrir bé la lassanya!

Glow worm

2011-02-13T13:39:00.000-08:00

Tinc la sensació que ara es veuen moltes menys cuques de llum (Lampyris sp.) que abans. No sé quina és la causa, però sospito que pot tenir a veure amb l'ús de pesticides i la reducció dels seus hàbitats. Si algú té més informació m'agradaria saber-ne més. Als jardins suburbans, si ens entestem a mantenir gespes immaculades i parterres higiènics de ben segur que no ens rondaran aquestes bestioles.
Recordo que a La Sirena (Costa Rica) vam veure centenars de cuques fent llum a la nit, semblava màgia èlfica.
Són les femelles les que emeten llum amb un òrgan abdominal, a través d'un procés d'oxidació de la luciferina (m'encanta aquest nom).
Les larves de la cuca de llum s'alimenten de cargols, paralitzant-los amb enzims digestius.
L'altre dia vaig presenciar un d'aquests petits drames.

Cuca de llum (Lampyris noctiluca?)

Les plantes mediterrànies no són brutícia

2011-01-29T13:58:00.000-08:00

Un bon jardiner hauria de conèixer la vegetació pròpia de la regió, que diu coses sobre la climatologia, el sòl, el règim hídric... de l'entorn.

El poble on visc, Cabrils, és situat a la terra baixa mediterrània, i el substrat és fruit de la meteorització del granit, el conegut sauló. La vegetació està situada dins el domini de l'alzinar litoral amb brolles, màquies i garrigues, que són formacions arbustives denses.

Les plantes que trobem a l'àrea mediterrània presenten adaptacions a la manca d'aigua durant l'estiu, com l' esclerofil·lia: l'enduriment de les fulles per un alt contingut de fenols, lignines i ceres, que actua com una barrera contra les pèrdues d'aigua.

Algunes plantes fotografiades durant passejades pel Turó d'en Cirers:

El marfull (Viburnum tinus) sovint creix al sotabosc de les alzines. Fa unes inflorescències blanques molt boniques, i els seus fruits de color blau metàl·lic nodreixen als ocells frugívors durant l'hivern (veure post anterior).

La mata o llentiscle (Pistacia lentiscus) és un arbust preciós, que pertany a la família del festuc. El mateix nom de Mataró prové del terme “mata”. Els seus fruits rojos també són menjats pels ocells.

L’arítjol (Smilax aspera) és una liana que s’enfila en altres plantes amb els seus circells. Té les fulles en forma de cor, i també fa uns fruits vermells. És la coneguda “zarzaparrilla” dels barrufets.

L’arboç (Arbutus unedo) és un arbust-arbre que pot atènyer alçades considerables (hi ha magnífics exemplars al Turó de Cirers). Els seus fruits carnosos són les populars “cireretes d’arboç”.

Les estepes (Cistus sp.) : són plantes típiques de les nostres brolles, fan unes flors espectaculars a la primavera. Les estepes estan especialitzades a colonitzar espais cremats: les seves llavors germinen amb la calor fortíssima del foc.

I davant de tota aquesta bellesa, els ignorants continuen dient que el sotabosc és brutícia.

The rewards of fleshy fruits, 2 (mutualisme entre plantes i ocells)

2011-01-24T13:31:00.000-08:00

Infrutescència de marfull (Viburnum tinus) amb diversos fruits ja menjats, fotografiat al jardí el 10 de gener

He estat llegint alguns articles del Dr. Carlos M. Herrera, de la Estación Biológica de Doñana (CSIC) que ha investigat molt sobre la ecologia i evolució de les interaccions entre ocells i plantes a la regió mediterrània. Vaig a destacar algunes de les idees que ens podrien interessar per la seva aplicació pràctica al jardí.

Moltes plantes productores de fruits carnosos manténen una relació de mutualisme amb alguns ocells, de la que es deriva avantatges per ambdues parts. Els ocells obtenen aliment (ingereixen el fruit sencer i després expulsen la llavor intacta) i les plantes, a canvi, obtenen la dispersió de les seves llavors.

A la regió mediterrània, les plantes amb fruits carnosos abunden sobretot als hàbitats poc perturbats, en boscos i matollars. Els ocells frugívors dispersants de llavors pertanyen a les famílies dels túrdids (tords, merles, grives, pit roigs), sílvids (tallarols) i muscicàpids (papamosques). Algunes espècies tenen una dieta gairebé exclusivament frugívora durant la tardor - hivern.

Característiques nutritives dels fruits

Diversos gèneres de plantes de la vegetació mediterrània produeixen fruits rics en lípids (la qual cosa els fa molt interessants per als ocells, pel seu alt contingut energètic). Els pics de maduració d'aquestes plantes solen produir-se a la tardor - principis d'hivern, coincidint amb l'arribada massiva d'ocells migrants i hivernants, els quals tenen requeriments energètics alts per resistir les llargues migracions o les fredes nits hivernals. Els fruits del marfull (foto superior) són rics en lípids.

Llista de plantes mediterrànies amb fruits carnosos dispersades per ocells, amb el % de fruits menjats segons diversos estudis. He seleccionat plantes que poden ser utilitzades en jardineria.

Llentiscle Pistacia lentiscus 100-91%

Arítjol Smilax aspera 100-86%

Aladern de fulla estreta Phyllirea angustifolia 99-72%

Murta Myrtus communis 95-89%

Olivera Olea europaea 94-52%

Aladern Rhamnus alaternus 93-61%

Esbarzer Rubus ulmifolius 90-43%

Marfull Viburnum tinus 75-51%

Cirerer de guineu Prunus mahaleb 68-50%

Sanguinyol Cornus sanguinea 49-36%

En general, els fruits d'aquestes plantes són menjats per diverses espècies, no hi ha mutualismes específics.

Llista d'ocells amb dieta total o molt frugívora durant la tardor-hivern

Tallarol de casquet Sylvia atricapilla

Tallarol gros Sylvia borin

Tallareta vulgar Sylvia communis

Tallarol capnegre Sylvia melanocephala

Tord ala-roig Turdus iliacus

Merla Turdus merula

Tord comú Turdus philomelos

Griva cerdana Turdus pilaris

Griva Turdus viscivorus

Pit-roig Erithacus rubecula

Aquests ocells són "dispersants legítims", és a dir, expulsen les llavors intactes. Altres ocells, com les mallerengues o els fringíl·lids, poden menjar fruits però sovint mengen també la llavor, destruint-la i fent impossible la germinació. Així doncs es consideren "predadors de llavors".

heura amb els fruits menjats

Qui vulgui aprofundir en la matèria, pot descarregar els treballs d'aquest autor aquí. A la Bibliografia n'assenyalo alguns.

com posar menjar per als ocells silvestres

2011-01-10T12:16:00.000-08:00

Mallerenga petita (Parus ater)

Les menjadores són una molt bona manera d'acostar els ocells a la gent, a més de servir per donar un cop de mà als ocells en èpoques d'escassedat d'aliment. La BTO i altres institucions ornitològiques prestigioses han publicat diversos treballs analitzant els efectes de les menjadores.

Quin menjar els posem: pipa negra petita (la comprem a la graneria Serra d'Argentona), cacauets sense sal i picats al morter (sencers són un perill, especialment en època de cria), molles de pa i formatge pel terra, altres llavors, de vegades cucs deshidratats, i a l'hivern pastissos de greix. De tant en tant, la delicatessen suprema són les pipes de girasol sense closca.
Les menjadores, cacauets, els pastissos de greix i el preparat d'insectes el comprem de la casa GRANA, i el venen a Oryx i al garden center l'Alzinar d'Arenys de Munt.

Tot té un gran èxit. Sobretot vénen mallerengues (Parus ater, Parus major, Parus caeruleus, Parus cristatus), pardals comuns, pinsans, i a finals d'hivern, lluers. De vegades tallarols de casquet.

Vaig provar de fer els pastissos hivernals de forma casolana, amb mantega i llard, amb resultats desiguals. La mantega funciona força bé (es bat mantega amb pipes, llavors i cacauets amb una forquilla, després ho refredes a la nevera en un tàper quadrat) però no surt gaire a compte. El llard de porc és una cotxinada, es fon fàcilment i pot embrutar el plomatge dels ocells. El greix de boví (base de molts pastissos comercials) és complicadíssim de fondre a casa. Després de fer unes quantes proves, em quedo amb els pastissos comercials que venen a Oryx.
A les merles també els agraden trossos de poma, orellanes...

Un altre apartat important són les mesures higièniques, cal tenir molta cura i rentar molt bé les menjadores periòdicament (idealment un cop per setmana); si es troba algun ocell malalt és millor treure-les temporalment doncs poden ser un focus de contagi. I mantenir les menjadores en llocs lluny de l'abast de gats.

També es interessant mantenir un punt d'aigua per als ocells, com abeurador o també per al bany. L'altre dia hi havia uns cinc tallarols de casquet banyant-se. Fins i tot vam rebre la visita d'una tallareta vulgar (Sylvia communis) banyista.

al següent enllaç de la RSPB http://www.rspb.org.uk/advice/helpingbirds/feeding/ es parla sobre menjadores: què, com i quan, beneficis, precaucions, etc. (Òbviament es tracta del contexte anglès)

Salut i bons aliments!

regalo alzines i roures

2011-01-04T13:18:00.000-08:00

Les tardors m'entretinc collint algunes glans i les faig germinar. Els arbrets van creixent i a mida que ho fan, els trasllado a testos més grans. Ara tinc unes quantes alzines i roures d'entre 1 i 3 anys. No puc plantar-los tots, per tant si algú hi està interessat li en podria passar algun. Això sí, obligatori tenir-ne cura i que tingui un bon lloc per plantar-lo, pot ser a casa seva o pot ser en algun indret on s'escaigui. Si els planteu ara, recordeu que caldrà anar-los regant regularment, almenys el primer any, i sobretot a l'estiu.

Es tracta d'alzines Quercus ilex i de roure martinenc Quercus humilis. Cal plantar les alzines en llocs de clima mediterrani i en la franja litoral - prelitoral, doncs l'espècie que trobem a l'interior de Catalunya és la carrasca (Quercus rotundifolia). Els roures martinencs suporten temperatures més fredes però són més sensibles a l'aridesa, cal plantar-los en indrets més frescals.

És molt fàcil fer germinar les glans. A mitjans de tardor, quan són de color marró i cauen al terra, vol dir que són madures. Es cullen i es posen en un substrat humit (compost, fibra de coco, fins i tot cotó...) fins que germinen. Aleshores es passen a un test amb més terra i compost i procurar que no s'assequin massa. També cal protegir els plançons del sol fort a l'estiu. Un truc per a mantenir l'humitat dels testos quan fa calor, és posar-hi un encoixinat de fulles seques per sobre la terra, a la base del tronc dels arbrets.

El gaig (Garrulus glandarius), com el seu nom indica, s'alimenta de glans. Pel seu costum d'amagar-les, aquest ocell és el principal agent de la dispersió dels roures (arbres del gènere Quercus) a Europa (Thomas, P. Trees: Their Natural History. Cambridge University Press, Cambridge, 2000).

Per cap d'any, les merles mengen heura

2010-12-31T11:06:00.000-08:00

Bé... que ningú pensi que es preparen una mena de raïm de la sort (tot i que el raïm segur que els agrada). Les merles, com altres túrdids, aprofiten bé molts fruits silvestres. Enguany l'heura de casa ha fructificat abundosament, i sovint hi enxampem a merles i tallarols de casquet menjant-ne els fruits, els quals maduren a finals de tardor i hivern. Quan sortim al camp aquesta època de l'any, si hi ha claps d'heura és fàcil endevinar que allà hi trobarem els tallarols, aprofitant un recurs alimentici molt valuós en una època poc favorable.
Com vaig dir en un altre post, l'heura és una planta molt agraïda en jardineria ecològica, per la seva resistència, senzillesa de manteniment, i interès per a la biodiversitat. En alguns parcs urbans s'ha fet servir com a planta tapissant del sòl en indrets ombrejats, en substitució de les inefables gespes. Un bon exemple el podem veure al parc del Laberint d'Horta.
Estaria molt bé fer servir més aquesta planta per a cobrir murs i altres superfícies pavimentades.

Fruits d'heura (Hedera helix)

Merla (Turdus merula)

Bon 2011!

Compost recién hecho

2010-12-19T13:49:00.000-08:00

Després d'uns mesos descomposant-se, aquest és el fruit de les deixalles orgàniques de casa combinades amb restes i fullaraca del jardí. Fa una deliciosa olor a terra de bosc, i té una textura lleugera, cruixent.

Aquest compost el vaig fer en pila, directament al terra, sense recipient ni compostador, i cobert per un mantell de fulles seques. Un nutrient perfecte per a l'hort i el jardí.
Com vaig dir en un post anterior, el compostatge és potser l'acció individual més poderosa que hom pot fer, per afavorir la biodiversitat (i el medi ambient en general).

Plantar ruca entre rengleres

2010-12-12T12:18:00.000-08:00

No m'agrada gens deixar el sòl pelat, ni tan sols a l'hort. Ja sé que això és poc ortodox, però té un sentit per afavorir la biodiversitat i la fauna edàfica. A l'època seca, convé protegir el sòl de les pèrdues d'humitat amb un encoixinat ("mulching"), que es pot fer amb palla, compost, fulles, sacs de patates, triturat vegetal... L'encoixinat també serveix per dificultar la invasió de l'hort per herbes adventícies.
Una tècnica que es fa servir és plantar verdures de creixement ràpid entre les verdures de creixement més lent, per exemple enciams amb cols o cebes. Així, quan la col comença a ser gran i a ocupar força espai, ja és l'hora de collir els enciams.

Rucola creixent entre enciams

Aquest hivern he provat de sembrar força ruca (rucola - Eruca sativa ) entre rengleres o alternada amb altres verdures. La ruca creix molt ràpid i és molt cobrent del sòl. Com forma un tapís força dens, va molt bé contra les males herbes. A mida que creix l'anem tallant i ens mengem els deliciosos brots tendres, rics en potassi i vitamina C.

És una planta que vol climes frescos, així que és una bona opció per plantar a l'hivern si vivim en llocs de clima no massa extrem. És realment fàcil de conrear, podem sembrar-la directament a l'hort, germina bé i creix rústega. Després podem deixar que algunes plantes espiguin a flor, i en podrem recuperar les llavors.

Trampa per cargols

2010-11-22T07:24:00.000-08:00

Tope fàcil, consisteix en posar un test (o més d'un) boca avall. Durant el dia els cargols es refugien allà, només cal aixecar l'amagatall i retirar-los. Jo no m'els carrego, sino que els transporto a una altra banda del jardí on puguin fer menys estralls. és clar que després no sé si tornen...

Garden birds: the aerial attack of fieldfares

2010-11-18T14:48:00.000-08:00

Trampa de birra per llimacs

2010-11-08T12:28:00.000-08:00

Ara que he plantat verdures noves a l'hort (bledes, espinacs, enciams, i col de les set setmanes) em fa por que els mol·luscs (cargols i llimacs, abundants per aquí) acabin amb elles. He passat a l'acció amb dos remeis de l'agricultura ecològica: trampes de birra i extracte d'arbre del paradís (Melia azedarach).
Aquest extracte es dilueix 1l x 10l d'aigua i s'aplica com a repel·lent.
Les trampes de birra han estat realment efectives; s'enterren gots mig plens de cervesa per l'hort i els llimacs hi van i s'ofeguen. La majoria dels dies hi ha diversos llimacs morts dins del got.
He de dir que aquesta operació em fa sentir força culpable i assassina, i que sento pena pels pobres llimacs. A més, aquesta trampa no és selectiva, doncs també hi han caigut algunes vespes i isòpodes.
Com diu la gran escriptora i biòloga Barbara Kingsolver, "qui pensi que menjar vegetarià no implica matar animals s'equivoca".

Hem descobert un munt d'erugues de Papilio machaon a les pastanagues i xirivies.

Taller de plantes aromàtiques al Montnegre

2010-11-05T14:14:00.000-07:00

El 31 d'octubre, data molt propicia per a les bruixeries, em vaig apuntar a un taller de plantes aromàtiques a "El Vergel de las Hadas", una masia al terme de Fogars de Tordera. Va ser molt curiós. Vam aprendre a fer ungüents de ruda, sabó d'oli d'oliva, pasta de dents de sàlvia i menta... i vam destil·lar fulles d'eucaliptus per obtindre'n l'oli essencial i aigua d'eucaliptus. Vam descobrir que és possible fer-se un mateix cremes de molt bona qualitat, d'una forma senzilla, barata i ecològica. Estic pensant de fer, aquesta primavera, ungüent de gerani contra els mosquits. La gent de "El Vergel" en saben molt, de plantes medicinals, i a casa seva tenen un viver de venda d'aquest tipus de plantes.

Va ser un matí molt agradable en bona companyia, amb una pausa per prendre unes bones infusions. Potser a causa del canvi de lluna, vam obtenir una quantitat extraordinària d'oli essencial!

La Vanessa amb un cistell de plantes aromàtiques que vam collir a l'hivernacle: alfàbregues, lantana, sàlvies, mentes, orenga, lemongrass, ruda, marduix, tanacetum...

Anellar al jardí

2010-10-31T13:55:00.000-07:00

Adult de mallerenga emplomallada (Parus cristatus)

Ahir vam muntar tres xarxes per anellar els ocells del jardí, activitat que fem de tant en tant des de fa anys, i que ens ha permès saber algunes curiositats:

Una parella de tallarol capnegre (Sylvia melanocephala) va criar dos anys consecutius al jardí de casa. El mascle encara ronda per aquí.
Alguns pit roigs (Erithacus rubecula) han passat diversos hiverns consecutius a casa, sense que els haguem vist a l'època de cria.
Un pit roig que va néixer al jardí i que vam anellar de pollet, va restar tot l'hivern a casa i aquest estiu va criar 2 vegades! Malauradament, un filldeputa de gat que ronda per aquí el va matar (i als seus polls també).
La mare del pitoig anterior continua rondant pel jardí.
Algunes mallerengues i merles fa diversos anys que ronden pel jardí (com la mallerenga emplomallada de la foto, la vam anellar quan era un jove, la tardor del 2008).
Algunes mallerengues i fringíl·lids pateixen malalties com la sarna.

Cal tenir en compte que per anellar a qualsevol lloc és imprescindible tenir el carnet d'anellador. En zones urbanitzades, a les precaucions habituals cal afegir la vigilància de que gossos i gats no s'acostin a les xarxes.

Tallarol de casquet mascle (Sylvia atricapilla)

Fennel and Leek Soup with Fennel Greens

2010-10-29T10:42:00.000-07:00

Sopa de fonoll i porro amb brots de fonoll

Aquí la sopa que vaig fer amb el brou vegetal del llibre de la Deborah Madison. És una sopa molt suau, que tira a dolça, amb gust de jardí. Si teniu plantat julivert i fonoll, aprofiteu i agafeu-ne un bon grapat, per sentir el seu perfum.

2 bulbs de fonoll
6 tasses de Brou vegetal
2 porros mitjans, les parts blanques més una part de les verdes, picades
1 patata pelada i tallada a rodanxes fines
Oli d'oliva o mantega
1 ceba picada
sal i pebre
1/2 tassa de crema de llet (opcional)
Els brots del fonoll i julivert

Tallar a quarts el fonoll, en traiem les parts més dures (que podem reservar per fer brou, juntament amb les parts verdes i arrels dels porros i les pells de patata). Picar 1/2 tassa de brots verds de fonoll.

Tallem els fonolls en juliana fina. Escalfar l'oli en una cassola i hi afegim la ceba, fonoll porro, patata, sal, i una tassa del brou. Tapar i coure a foc mig durant 20 minuts, remenant de tant en tant. Afegir la resta del brou i bullir, baixar el foc i coure fins que el fonoll sigui tendre, de 15 a 20 minuts més. Afegir la crema de llet, els brots verds i el julivert.
Aquesta recepta està treta del llibre "Vegetarian Cooking for Everyone" de Deborah Madison

Darrerament estic molt cuinetes, a veure si penjo més posts de natura i jardineria.

Cabrils: Incivisme pijo i l'eruga gorda

2010-10-24T13:15:00.000-07:00

Aquí on vivim, és una urbanització força pija. Abunden les mamàs amb mercedes clase A i les gespes immaculades (i el soroll de les maquinotes tallagespes i bufafulles també). Resulta que aquesta gent tant abundosa és incapaç de manar als seus jardiners (que són els que tallen la gespa i recullen la pinassa) que duguin les restes de poda a la deixalleria municipal. L'ajuntament ens ha comunicat moltes vegades la necessitat de depositar aquestes restes a la deixalleria, on són portades a una planta de compostatge. I la deixalleria no et cobra res, el servei ja va inclòs en l'impost de residus. A més, trobo molt egoista assumir que els escombriaires ja s'encarregaran de recollir tot aquest volum, quan no és la seva obligació.

No entenc que si et pots permetre un jardiner, no puguis afegir a la seva factura els quatre euros que l'home et pugui cobrar per portar tota la poda allà. No entenc que es tingui tanta incultura, tenint els mitjans per ser més culte. Veig que la sensibilitat i el civisme no depenen dels diners.

I si la culpa és del jardiner, doncs que s'ho facin mirar i que siguin més professionals.

Per acabar el post, una nota més alegre: fa 2 setmanes vaig trobar aquesta fantàstica eruga de Papilio machaon a casa, al costat d'una planta de ruda, que és una de les plantes nutrícies d'aquesta espècie!

El brou vegetal de Deborah Madison

2010-10-19T16:07:00.000-07:00

Un bon brou és com aquell vell i càlid jersei de llana, un company amorós dels dies de fred. És tan reconfortant la presència d'una gran olla bullent a la cuina, desprenent els aromes per tota la casa, un vespre hivernal.
Els brous només de verdures no m'acabaven de sortir bé, em sortien insípids i amb un gust d'api predominant. Fa uns mesos en Santi em va regalar una joia de llibre, "Vegetarian Cooking for Everyone" , de Deborah Madison. La Deborah ens descobreix el ric món dels vegetals (sempre he pensat que cuinar les verdures bé és molt més creatiu que cuinar carns), la passió pels productes de temporada, i amb unes il·lustracions precioses a llapis.
En aquest llibre, he descobert que, com la clau del gust d'un brou és el greix, si es sofregeixen la ceba i altres verdures abans, el resultat és mooolt més bo. I també, que es pot jugar amb molts ingredients, que són un jardí de verds dins la cassola, tan macos.

El primer pas és daurar ceba i pastanaga, tallades, en oli d'oliva. També s'afegeix l'api tallat o, millor, xirivia. Jo he fet servir una xirivia arrencada del meu hort - que bonica és la planta de la xirivia (Pastinaca sativa).
Al cap d'uns minuts, s'hi tira l'aigua i s'hi van afegint aquestes possibilitats:
Bulb de fonoll (guardar les fulles per a posar a la sopa)
Porro (també les parts verdes i les arrels)
Col
Alls
les fulles de la xirivia o de l'api
julivert, llorer i farigola

I també (Always-good-to-include vegetables):
tiges i fulles de bleda, fulles de remolatxa
bolets
pell de patata
enciam
albergínia (ara ja queden les darreres)

Amb aquesta festa de verduretes, després vaig fer una deliciosíssima sopa, "Fennel and Leek Soup with Fennel Greens", que més endavant explicaré.

Tomàquets secs i confitats al forn

2010-10-11T11:52:00.000-07:00

Ara que s'acaba la temporada de tomàquets, encara som a temps de fer conserves, salses i delícies com aquesta. Al Maresme tenim la sort de poder comprar tomàquets (i altres verdures) boníssims i ecològics directament al pagès (*). I si tenim tomàquets d'hort propi, encara millor!

Aquests tomàquets assecats i confitats en oli d'oliva són un autèntic vici; aquesta recepta accentua bestialment la dolçor dels fruits. Es poden prendre amb pasta, en amanida, amb llegums, senzillament amb pa. L'únic inconvenient és que l'elaboració deu ser força costosa energèticament, doncs cal tenir-los al forn moltes hores. Si vius en un ambient sec i assolellat, pots provar de fer-ho al sol (com es fa en llocs com Granada, Sicília...). A casa nostra hi ha massa humitat, però estaria bé provar un assecador solar domèstic.

Recepta

Una bona quantitat de tomàquets de qualsevol varietat, però que siguin madurs

Oli d'oliva verge

Sajolida

Pots de vidre

Tallar els tomàquets en grills, i disposar-los a la safata del forn, tal qual (sense oli ni res). El punt més important és que el forn no estigui massa calent, la idea és que els tomàquets no es coguin, si no que es vagin deshidratant poc a poc. La temperatura hauria d'oscil·lar entre 70ºC i 100ºC, en funció del temps que tinguem. No caldrà que estiguem vigilant tota l'estona, al contrari. Podem omplir tot el forn amb tomàquets i anar a fer qualsevol altra cosa: jugar, treballar, dormir, llegir... doncs caldran unes bones hores, més de 4. Hi ha gent que els deixa tota la nit! (en aquest cas, la temperatura hauria de ser molt baixa). Si els posem a 100ºC haurem de vigilar més, que no es cremin.

El punt dels tomàquets dependrà del nostre gust, hi haurà qui els vulgui molt secs o qui els vulgui més sucosos. Totalment secs es conserven més temps, però a mi m'agrada deixar-los una mica sucosos, els trobo més bons.

Un cop confitats, cal posar-los en pots de vidre, omplir amb oli d'oliva i afegir una branqueta de sajolida o orenga. Si volem guardar-los força temps i a temperatura ambient, abans caldrà esterilitzar els pots, bullint-los. Si no els esterilitzem, serà millor desar-los a la nevera.

* On comprar verdures ecològiques locals al Maresme: Horta Pla de Munt (Palafolls), Martí Rossell (Mataró), mercat de la Plaça Gran (Mataró), ecobotiga El Pi (Mataró)

Heura per atreure abelles (i altres insectes)

2010-10-07T07:47:00.000-07:00

Una de les formes d'afavorir la biodiversitat des de casa nostra, és tenir en compte els invertebrats, base de la dieta de tants ocells, rèptils, amfibis i mamífers. Al jardí, pati o terrassa, és recomanable mantenir una bona diversitat de plantes, especialment si són plantes adaptades al nostre clima i que requereixen poca aigua.

També és bo procurar que hi hagi plantes en floració al llarg de l'any (segons on visquem això no és difícil) per que insectes tan importants com les abelles puguin trobar aliment. Algunes espècies com el romaní floreixen en ple hivern i altres, com l'heura, floreixen durant la tardor. Les abelles de la mel estan patint greus davallades en les seves poblacions a nivell mundial, per causes poc conegudes, entre les quals l'ús de determinats pesticides. Aquests insectes són vitals per a la pol·inització de moltes espècies vegetals. Tota cosa que humilment poguem fer a casa nostra - plantar plantes nectaríferes, oferir refugi i escletxes per a la cria o hivernada, no ruixar amb productes químics... - serà benvinguda per aquests animals tan agraïts.

Flors i fruits de l'heura

Abella de la mel (Apis mellifera)

Limenitis reducta

Utetheisa pulchella

L'heura (Hedera helix) és una planta enfiladissa de fulles persistents, comuna en tot l'àmbit mediterrani, on ocupa sobretot boscos, indrets ombrívols i parets rocoses. També és una espècie freqüent als jardins, pel seu atractiu ornamental i també per que és molt resistent, barata i fàcil de mantenir. Les flors són molt nectaríferes, per la qual cosa són molt interessants per a les abelles i altres insectes que s'alimenten de nèctar.

A casa, en un racó ombrejat, l'heura ha florit i fructificat abundosament. Hi ha una bogeria d'insectes que la visiten: abelles de diferents espècies, vespes, sírfids, papallones... és increïble!

A l'hivern, alguns ocells com el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) s'alimenten dels fruits de l'heura.

M´s informació sobre plantes mel·líferes al web www.abelles.cat

Planteu heura.

COM FER COMPOST III Què es pot compostar

2010-09-27T06:57:00.000-07:00

Tota matèria orgànica és compostable, però en compostatge domèstic més val seguir algunes pautes per evitar possibles problemes. Hi ha coses que es poden compostar sense limitacions, altres les haurem de mesurar o evitar afegir-les al compost.
A casa anem llençant les restes de la cuina en una galleda. Al cap de 2-3 dies, o depenent de la quantitat, ho llenço al compostador, juntament amb altres restes més seques, fullaraca, branquetes etc, sempre respectant l'aireació i equilibri N-C que deia al post anterior.
És recomanable tallar les restes a trossos més o menys petits, per afavorir el procés de descomposició, però no cal matar-s'hi gaire. Jo faig uns talls grollers, a tota la pila, amb unes tisores de podar.

COSES QUE ES PODEN COMPOSTAR SENSE LÍMITS
Restes de verdura i fruita de la cuina: peles, fulles, pinyols, verdura feta malbé...
Fullaraca, branquillons, herbes (sense llavors)
Closques d'ous - millor esmicolades
Pèls, ungles
Gespa segada
Restes de poda
Closques de fruits secs
Palla, canya, serradures
Algues de la bassa
Restes d'herbes aromàtiques, infusions, el marro del cafè
Fems de vaca, ovella, cavall, gallines...
Cartró, oueres, el rotlle de cartró del paper WC...

AMB LIMITACIONS...
Pells de cítrics: si no són ecològics, poden portar ceres i porcades diverses. Si són ecològics, afegir amb mesura (acidifiquen el compost) i millor tallats a trossets
Coses florides (pa, tomàquets...): les floridures poden afectar els bacteris descomponedors
Pinassa: la pinassa només es pot afegir en quantitats molt petites, doncs conté substàncies inhibidores del creixement de les plantes, i a més es descomposa molt lentament. Si en tenim molta, millor dur a la deixalleria (recollida de poda vegetal).
Pipi humà: una mica pot activar el procés de compostatge
Closques de mol·luscs: costen molt de descomposar, però es poden afegir com a material estructural
Paper de cuina

MILLOR EVITAR
Restes de carn i peix: en compostatge domèstic, poden provocar males olors
Caques humanes, de gat i gos
Paper de foli, paper imprès
Fusta vernissada o tractada amb productes tòxics
Herbes adventícies amb les seves llavors (després germinen en el compost, podem compostar les tiges i fulles)

la fullaraca va molt bé pel compost

Herb butter (mantega d'herbes del jardí aromàtic)

2010-09-22T11:46:00.000-07:00

Recepta per a la mantega d'herbes

julivert fresc, sajolida, alfàbrega, estragó... en abundància i picats.
pell de llimona ratllada
Sal i pebre negre
Mantega

Es combinen les herbes amb una mica de sal, i es barregen bé amb la mantega prèviament estovada. A més de l'alfàbrega Pesto de fulla gran, li he afegit a la recepta alfàbrega Thai que tinc plantada al jardí d'herbes.

Aquesta mantega és molt bona afegida a un estofat de verdures d'estiu: carbassó, pebrot, tomàquet, mongetes tendres, blat de moro...

Fer-se un jardí d'herbes és molt gratificant, perquè són molt útils a la cuina, atreuen a molts insectes, són fàcils de cultivar i molt boniques. Collir un bon grapat de fulles de menta fresca, o d'alfàbrega, i sentir l'aire ple de essències, és una experiència joiosa.
Es poden cultivar bé en balcons.

Aquest estiu he experimentat plantant una gran diversitat d'herbes: sàlvies, mentes, poniols, orenga, alfàbregues, cilantre, nepeta, orangina... tot un gust! A "El Vergel de las Hadas" (Montnegre) es pot trobar una gran varietat d'herbes culinàries i medicinals.

Alfàbrega Thai

Tanacetum

Alfàbrega Sacre

Poleo de Teruel

Com fer compost, II

2010-09-16T11:53:00.000-07:00

Quan fem compostatge, estem reproduint el procés natural que es dóna a camps i boscos, però de forma més intensiva, doncs normalment el que fem és compostar grans volums de matèria orgànica. Un compost ben fet no ha de produir cap pudor ni mosques; de la mateixa manera que quan passegem per un bosc, la fullaraca en descomposició no fa males olors, al contrari. Reciclar les nostres deixalles orgàniques, convertint-les en un adob ric i natural, és molt fàcil, dóna molt poca feina i es pot fer gairebé a tot arreu!
Ara veurem com.

1. ON FER COMPOST
Podem compostar dins un compostador comercial de plàstic (més recomanable per a entorns urbans), una caixa de fusta, una pila directa al terra... A poder ser, és millor si el nostre compost no està totalment aïllat del sòl, per facilitar el trànsit dels organismes descomponedors.
Com a anècdota, vaig encarregar ja fa força anys una caixa robusta de fusta, on faig el compost. Amb el pas del temps, la base de la caixa s'ha descomposat totalment!
Preferiblement, el situem en un lloc ombrejat. No passa res si es mulla amb la pluja, sempre i quan no sigui en excés. Podem cobrir el compost amb una tapa, palla, canyís...
Si el que tenim és un balcó, potser l'opció més recomanada seria fer vermicompostatge, amb cucs de terra que acceleren el procés.

2. L'AIREACIÓ
Volem que el procés de descomposició de la nostra matèria orgànica sigui efectuat pels microorganismes aerobis, que requereixen oxigen i fan una descomposició aeròbia, la qual fa una olor agradable a terra de bosc. En cas d'absència d'oxigen, els protagonistes serien els microorganismes anaerobis, el metabolisme dels quals produeix compostos pudents (sulfurs, amoníac...) i aleshores estariem parlant d'una putrefacció.
Per evitar-ho, senzillament cal procurar una certa aireació - oxigenació - del compost i evitar que aquest es compacti. Això s'aconsegueix amb un bon equilibri entre material estructural (branquillons, tiges i fulles seques, closques, pinyols... que formen petites càmeres d'aire) i material "fresc" (restes de verdura i fruita, gespa segada...) que tendeix més a compactar-se.
També podem remenar de tant en tant el compost per a airejar-lo.

3. L'EQUILIBRI CARBONI-NITROGEN
El carboni és el principal constituent de la cel·lulosa i lignina de les plantes, i es més abundant a les parts llenyoses, tiges seques, escorça, cartró... El nitrogen es troba sobretot a les parts vegetals tendres, a les restes i fems animals...
Els materials frescos i nitrogenats acceleren el procés de compostatge, i els carbonatats l'alenteixen. Per a un procés correcte, cal un bon equilibri entre aquests dos tipus de materials.

4. LA HUMITAT
El procés de compostatge requereix humitat, aportada pels materials frescos i sucosos. En casos de sequedat alta i materials molt secs, pot ser necessari regar el compost. Però cal evitar situacions d'excessiva humitat, doncs si el compost queda molt xop durant molts dies, podria arribar a compactar-se. En èpoques molt plujoses, cal cobrir el compost amb algun material transpirable, remenar-lo periòdicament, o anar afegint materials secs.

5. LA TEMPERATURA
Quan es composten grans volums de matèria orgànica (com es fa a pagès), la pila assoleix altes temperatures. Això accelera el procés, i l'escalfament destrueix patògens i llavors d'herbes adventícies que pugui haver al compost. En compostatge casolà sovint no s'arriba a aquestes temperatures, perque les quantitats són més petites, i de vegades del compost resultant germinen algunes herbes. Per a evitar-ho, serà millor si no afegim al nostre compost restes d'herbes molt invasores, sobretot si tenen llavors o rizomes.

6. QUINES COSES ES PODEN COMPOSTAR?
Això, al proper post!

Si teniu dubtes o preguntes, o voleu compartir experiències, podeu fer-ho...

Aquests conceptes i altres, estan recollits de forma molt exhaustiva al llibre "CÓMO HACER UN BUEN COMPOST", de Mariano Bueno (Ed. La Fertilidad de la Tierra). Es pot trobar a la botiga on-line Ecotenda, en llibreries i també en biblioteques.

Com fer compost, I. EL SÒL

2010-09-13T02:20:00.000-07:00

Al seu llibre "Life in the Soil", el biòleg James B. Nardi defineix el sòl com "un medi natural dinàmic en el qual les plantes creixen, i que és fet tant de materials orgànics com minerals, així com éssers vius."

Tots els éssers vius obtenim els elements i compostos del sòl, el qual nodreix les plantes. Quan els organismes moren, excreten, o perden parts del seu cos, retornen al sòl els elements i compostos que n'havien obtingut. Aquest procés de descomposició de la matèria orgànica el fan possible una miríada d'organismes, descrits com organismes descomponedors. Aquests són bacteris, fongs, protozous, nematodes, tardígrads, rotífers, miriàpodes, àcars, isòpodes, larves de mosca, cargols i llimacs, cucs de terra, coleòpters... També podíem incloure-hi vertebrats carronyaires com ara els voltors.

Sense ells la vida a la terra no seria possible.

Aquests organismes degraden la matèria orgànica, fent que es vagi trencant en fragments cada cop més petits, compostos cada cop més simples, que finalment afegeixen nutrients al sòl. La matèria orgànica pot ser consumida diverses vegades, doncs alguns descomponedors s'alimenten de matèria ja digerida per altres. Eventualment la matèria orgànica es transforma en l'humus, format per les partícules més difícils de digerir: olis, lignines, ceres, restes de bacteris i fongs, que han passat pels tractes digestius dels descomponedors.
Un sòl sense humus i amb pocs organismes vius és un sòl empobrit, que no pot retenir els nutrients, per molt fertilitzants que li afegim.
Un sòl no és fèrtil ni complet sense criatures vivents, que l'habiten i construeixen la porció orgànica unida al substrat mineral.

Tardígrads o "ossets d'aigua" i els seus ous. Els tardígrads poden ser abundants al sòl sota determinades condicions d'humitat, ventilació i temperatura. S'alimenten de protozous, algues, fongs, rotífers, nematodes...
Dibuix: James B. Nardi

"Life in the Soil. A guide for naturalists and gardeners" NARDI, JAMES B., The University of Chicago Press, London 2007.

Si vols fer un sol acte per afavorir la biodiversitat, aquí el tens.

2010-09-05T02:06:00.000-07:00

If you do one single action for biodiversity, let it be COMPOST.

Compostar és potser l'acció individual més poderosa a l'hora d'estalviar energia, recursos i al mateix temps afavorir la biodiversitat. Per què?

Compostar les deixalles orgàniques domèstiques i restes de jardineria és el reciclatge més eficient i barat que podeu fer. Estalviem l'energia del transport, i l'energia de la gestió de la brossa; en el pitjor dels casos, una valuosa matèria orgànica, en comptes de completar el cicle de descomposició, serà incinerada cap a l'atmosfera en forma de més CO2. Quin absurd, no?
Encara que a la nostra localitat hi hagi plantes de compostatge de la brossa domèstica, el transport i recollida de tots aquests residus no deixa de tenir un enorme cost energètic. L'any 2003, a Espanya es van consumir 66,6kgs de verdura per persona. Només cal calcular que aproximadament un quart d'aquest pes es llença en forma de peles, fulles, etc... si multipliquem pels milions d'espanyols, ens adonem de la ingent quantitat d'energia que es podria estalviar i de matèria orgànica que es podria reutilitzar i retornar al sòl, fertilitzant-lo. Això és vital, en un moment en que tantes regions pateixen processos desertització i erosió, i en que gastem tones i tones de petroli per a produir fertilitzants.

A més, les piles de compost poden ser molt importants per a la natura. Molts invertebrats s'alimenten de matèria vegetal en descomposició: petits crustacis, miriàpodes, tisoretes, col·lèmbols... Alguns rèptils s'aprofiten de la festa, amagats al compostador. El compostatge afavoreix els microorganismes beneficiosos del sòl, crea un ambient càlid propici per a l'amagatall hivernal d'eriçons i altres bestioles, per no parlar del compost gratuït que obtindreu per a millorar el vostre hort (si en teniu) o el d'un amic (si no en teniu, sempre podeu ajudar algú altre).

El projecte BUGS - que s'ha realitzat en jardins de Sheffield (Regne Unit), ha estudiat científicament els jardins com a hàbitat. Un dels resultats indica que als jardins on es fa compost hi ha una major diversitat de coleòpters, molts d'ells amenaçats a nivell britànic, precisament per la manca de matèria orgànica (fusta, etc) en descomposició al medi natural.

En propers posts miraré d'explicar com es fa compost a nivell casolà. Si vosaltres en feu, estaria molt bé compartir experiències!

Cistell amb restes de verdura i branquillons

Farrera: el jardí de la Cesca

2010-08-29T05:59:00.000-07:00

A Farrera de Pallars existeix, des de fa uns quinze anys, el Centre d'Art i Natura, un espai d'acollida d'artistes, estudiosos i científics d'arreu del món. En Lluís i la Cesca porten el centre, i amb el seu esforç han aconseguit crear un ambient extraordinàriament càlid, que incita a la concentració, ple de bones vibracions.

Al centre s'hi organitzen cursos i jornades diverses, i s'hi pot fer una estada sempre que sigui per a realitzar algun tipus de projecte, treball artístic o estudi. També ofereixen beques i intercanvis amb centres d'altres països. Per a més informació www.farreracan.cat
La Cesca, deliciosa cuinera, té un jardí al costat de casa seva, amagat entre carrerons. Un jardí secret, exquisit, per seure a pensar, entre flors.

Amanida de mongeta del cuc, tomàquet pebrot i ruca

2010-08-19T08:12:00.000-07:00

La mongeta del cuc és una varietat tradicional de mongeta que es menja tendra, de fruits allargats i de molt bon gust. Les plantes són molt productives i fàcils de conrear, i com són de mata baixa no cal entutorar-les, la qual cosa encara estalvia més feina. Ara a l'estiu maduren les mongetes, i és el millor moment per prendre-les.
Vaig comprar les llavors a Les Refardes, un col·lectiu que es dedica a preservar la biodiversitat de les varietats agrícoles locals.

Aquí una recepta per fer una amanida amb productes d'estiu, una amanida deliciosa. Es tracta de combinar les mongetes cuites "al dente", al vapor, amb bons tomàquets de temporada (vaig fer servir tomàquets pebrot que vaig comprar a "Can Juanals", durant una visita al Baix Empordà). Hi afegeixo fulles tendres de ruca del jardí, ceba i trossets de pebrot groc de Girona, i ho amaneixo amb i oli d'oliva verge i gomasio (barreja de sal marina i sèsam). Per sofisticar-ho encara més, s'hi poden afegir herbes d'estiu com fulletes de portulaca. Aquesta amanida també queda molt bé amb rodanxes de patata bullida amb pell.

Mongetes del cuc

M'agrada molt la mongetera, amb les seves delicades flors blanques

Tomàquets del pebrot (són allargats i molt dolços)

Un altre plat plenament estiuenc és la pasta amb albergínies i alfàbrega, plat super bo i fàcil de fer. Si es té hort, primer cal collir algunes albergínies i unes branques d'alfàbrega. Tallem i salem l'albergínia, deixant-la plorar una estona. L'esbandim i la passem per la planxa o la paella ben calenta. Quan la pasta és cuita al dente, la barregem amb l'albergínia, fulles d'alfàbrega i, si l'albergínia ens ha quedat seca, podem afegir una mica d'oli d'oliva.
S'hi poden afegir encenalls de formatge, pinyons torrats a la paella o pipes de gira-sol. Es pot substituir l'alfàbrega per fulles de menta fresca picades, també queda molt bo.

Evolució d'una bassa sense peixos

2010-08-14T13:14:00.000-07:00

Els darrers mesos, a la bassa han passat força coses.
A principis d'estiu, dins l'aigua van aparèixer núvols de puça d'aigua (Daphnia). Aquests crustacis de l'ordre dels cladòcers s'alimenten del fitoplàncton (algues microscòpiques), amb la qual cosa l'aigua estava molt transparent. N'hi havia milers!
Al mateix temps, em vaig preocupar per la presència inquietant de larves de mosquits. Vaig estar a punt de posar un parell de gambúsies mascle a la bassa... La gambúsia és un peix exòtic de petites dimensions, que fou introduït als nostres aiguamolls precisament per a controlar els mosquits. La introducció d'aquesta espècie, malauradament, ha tingut nefastes conseqüències per als peixos autòctons com el fartet o el samaruc.
Vaig tenir paciència, però, i la cosa es va anar equilibrant de forma natural: al cap d'un temps, van arribar els notonèctids, voraços depredadors, que aparentment han devorat totes les larves de mosquit, tot i que també les Daphnia.
Fa poc hem detectat larves de libèl·lula a l'aigua, les quals també són molt depredadores.
El costum de mantenir peixos ornamentals, com els carpins daurats, a les basses, és desastrós per a molts animals. Les carpes preden sobre les postes i capgrossos dels amfibis, i sobre els invertebrats depredadors de mosquits; una bassa plena de carpes és una bassa pobra en biodiversitat. A més, els excrements dels peixos contribueixen a eutrofitzar l'aigua.
Tenint una mica de cura, és possible mantenir una bassa equilibrada i lliure de mosquits, sense afegir-hi peixos. Entre altres coses, és important que hi hagi moltes plantes oxigenants a una bassa.
A la meva, hi he posat un munt de plantes: nenúfars, Myriophyllum, plantatge d'aigua, créixen bord (Apium nodiflorum), mentes, lliri groc (Iris pseudacorus)... i algunes plantes exòtiques com la Elodea, doncs a casa som molt lluny d'altres basses naturals.
Les següents fotos són fetes a la bassa:

Plantatge d'aigua (Alisma plantago-aquatica)

Sympetrum striolatum, libèl·lula comuna a les basses quietes

L'espiadimonis Lestes viridis

flor de l'aloc (Vitex agnus-castus), planta característica de les rieres del Maresme, i amenaçada per la canalització i encimentació de les lleres

la gossa Mel, ens ajuda a foragitar gats

flor d'Alisma plantago-aquatica

Gats lliures = ocells morts

2010-06-04T03:25:00.000-07:00

Aquesta primavera han nascut diversos pollets a casa. Una parella de pitroig va ser de les primeres a criar; durant uns dies rèiem veient els polls volanders perseguint el seu pare pidolant menjar, i fent petits vols pel jardí. El seu pare venia cap a nosaltres cada cop que sortíem al jardí, i sovint era obsequiat amb molles de pa, cucs, trossets de formatge...
Per motius mèdics he d'estar uns dies en repòs a Barcelona, a casa de la meva mare, i m'he endut la gossa. Només han calgut 2 dies d'absència de gos al jardí per que un gat assilvestrat hagi entrat a casa, i els pollets han desparegut. També hem trobat sargantanes mortes.

Quina ràbia he sentit, quina tristesa per aquesta mort inútil de 3 éssers, després de que els seus pares dediquessin setmanes a la construcció del niu, a covar els ous, a alimentar els pollets... tot aquest esforç per a que acabin menjats per un gat. Qui no ha vist l'esforç d'un ocell per pujar les seves cries potser no ho podrà entendre.

Amb tot això, vull induir a una reflexió sobre el greu problema de les colònies de gats lliures i feréstecs, animals que no pertanyen als ecosistemes, si no que han estat creats i afavorits per l'home. Les colònies de gats provoquen la mort de milers, milions, de petits animals (ocells, rèptils, petits mamífers com ratolins i mussaranyes...) cada any, sobretot a parcs, pobles i zones suburbanes. Els estudis recents estimen que, només al Regne Unit, els cats maten cada any uns 275 milions de preses, 55 milions de les quals són ocells. Els més vulnerables són els polls volanders.

Si estimem els animals (com és el meu cas) hauríem de ser coherents i estimar tots els animals sense favoritismes (almenys els vertebrats!).

Mentre hi hagi abandonaments de gats, aquests animals haurien d'estar en protectores, i no hauríem de permetre que proliferin lliurement, de la mateixa manera que fem amb els gossos. Més que alimentar els gats del carrer, caldria buscar-los refugis i pares adoptius. Les esterilitzacions són només una part de la solució, doncs sovint només serveixen per perpetuar el problema. No em serveix de res l'afirmació de que "pobret, un gat pateix en una protectora". Els gossos de les protectores també pateixen. I un ocell a qui li han mort els pollets, pateix encara més.

Qui estigui en contra d'aquestes afirmacions, haurà d'assumir que per salvar gats lliures a tota costa, indirectament estarà matant altres animals, que no tenen cap culpa. És la pura veritat.
Si nosaltres posseïm un gat i ens agrada que volti pel jardí o el carrer, hi ha una sèrie de mesures recomanades per a disminuir o evitar que caci altres animals. Més informació:

"Sylvester i Tweeter poden viure junts" recomanacions de la RSPB per a propietaris de gats.

Informació sobre l'impacte que poden tenir els gats sobre els ocells de jardí, i idees per a reduir aquest impacte (en anglès, website del RSPB)

Gats i ocells en ambients urbans (document redactat per l'Institut Català d'Ornitologia, si algú el vol li puc enviar)

Yard Cats and Birds (pàgina del Cornell Lab of Ornithology)

L'emergència dels himenòpters

2010-05-27T03:14:00.000-07:00

Per motius personals he tingut el blog (i el jardí) força abandonat - perdoneu. A més, la primavera és massa temptadora com per voler quedar-se a casa davant de l'ordinador!
A casa, la primavera es va manifestar amb un esclat de tota mena d'himenòpters de diferents espècies. Hem pogut veure com prefereixen unes espècies vegetals més que altres. Em confesso incapaç d'identificar-los, més enllà de l' Apis mellifera i el Bombus terrestris. Si algú em pot donar un cop de mà, serà benvingut!
A la foto, es veu un abellot (Bombus terrestris) a les flors de borratja (Borago officinalis), planta que ha fet un munt de flors molt nectaríferes. Per aquesta qualitat, ella va molt bé pels marges de l'hort, a més de ser comestible.

L'abella de la foto crec que és una Apis mellifera , tot i que és força vermellosa.

Aquesta abelleta és més rabassuda i de color gris, alguna idea?
En Davidacho d'Alacant em diu que pertany a la família Anthophoridae.

Florida del marge de l'hort: la camamilla, la nepeta, l'orangina, els geranis, el poniol...

Bancal de maduixots amb encoixinat de pinassa - els maduixots són de les poques plantes hortícoles que toleren la pinassa, doncs ja els agrada el susbtrat àcid.

Jardí mediterrani sota la neu

2010-03-08T08:30:00.000-08:00

Avui està caient una gran nevada a Cabrils, des de que era petita no recordo una de tan forta! Hi ha ben bé uns dits de neu al sòl. He fet algunes fotos que ho mostren.

Aladern de fulla estreta (Phillyrea angustifolia) plantat aquest hivern.

Vista general amb la bassa al fons.

Un lluer (Carduelis spinus) sobre la neu.

Buenísima mermelada de naranjas amargas English

2010-03-03T11:33:00.000-08:00

Ahora que es temporada de cítricos (de hecho ya se comienzan a terminar...) es el momento de hacer uns cuantos potes de SEVILLE ORANGE MARMALADE - la super mermelada inglesa de naranjas amargas.

La receta es de un libro de cocina inglés del amigo Matt, "la cocina de Delia Smith". Las naranjas amargas las conseguimos de una finca del Montsià, son ecológicas (no recomendaría hacerla con naranjas pulverizadas con cera o plaguicidas, pues en la mermelada usamos toda la piel).

A continuación pongo unas imágenes que han hecho Dani y Domi, de la cooperativa Papaloli, donde explican la receta mermeladera. Escribo un resumen:

Se exprime 1 kg de naranjas amargas y se guarda la fibra y pepitas en una bolsa de gasa;
Se cortan en tiras las cáscaras;
Se ponen a hervir el zumo de las naranjas con 2,25 litros de agua y la bolsa de gasa dentro, durante 1,5 - 2 horas;
Cuando las tiras de piel están blandas, se saca la bolsa de gasa y se estruja bien fuerte para que salga la pectina para gelificar la mermelada.
Se añade el azúcar (1,3 kg para 1 kg de fruta). Nosotros hemos usado azúcar no refinado de cultivo bio, Domi usó azúcar moreno.
Se sube el fuego y se pone a hervir fuerte, durante una media hora aprox;
Poner la mermelada en los tarros esterilizadas en agua hirviente.

Esta receta es exquisita, aunque puede quedar algo líquida. Es importante estrujar bien la pectina de la bolsa; también se puede añadir pepitas de otros frutos.

La bassa: errors i encerts

2010-02-27T10:17:00.000-08:00

Avui hem continuat treballant dur a la bassa. Sembla que no s'acabi mai!
Després de posar-hi els materials aillants (geotèxtil i lona de butil), vaig començar a omplir-la d'aigua de pluja, procedent del dipòsit de recollida d'aigües pluvials. IMPORTANT: no hi ha aigua manllevada del Ter en aquesta bassa.
L'aigua de pluja, és preferible que l'aigua de xarxa, doncs aquesta, a més del clor, pot contenir nitrats (no convé enriquir massa les basses de nutrients).

De seguida, però, vaig comprovar alguns errors de disseny:

No vam calcular bé el desnivell del terreny a l'hora de fer el forat, per tant algunes ribes eren més altes que les ribes de sota - vam haver d'aixecar la lona i foradar més de l'extrem alt, si volia que hi arribés una mica d'aigua!
Alguns dels marges són excessivament pendents i ara serà un problema cobrir-ho amb vegetació i/o sorra.
Vaig afegir terra massa argilosa al fons de la bassa; les partícules petites d'argila triguen molt a dipositar-se al fons i fan que l'aigua sigui molt tèrbola. Espero que amb el temps s'acabin dipositant del tot, però em fa por que amb la mínima turbulència (provocada per gossos, per exemple) s'aixequin constantment.

Ara he estat afegint sorra de la riera de Cabrils, que és força gruixuda i es diposita força ràpid.
La turbidesa de l'aigua és un problema per als macròfits (plantes submergides) oxigenants, doncs pot causar que no els arribi prou llum per a fer la fotosíntesi.

Aqui es veu la zona de "platja molla". Es tracta d'una cubeta on l'aigua empapa un gruix de sorra, però no és prou fonda com per a que s'inundi. La idea és plantar-hi joncs (Juncus inflexus) , ja veurem si funciona, no ho tinc clar.

Zona central estreta que separa les dues cubetes. La pedra del centre fa de "presa", si l'aixeco les llacunes es comuniquen.

Zona d'aigües poc profundes, recomanable per afavorir els amfibis, invertebrats, i plantes com mentes, lliris... Les zones molt profundes són difícils de manipular, com ja estic comprovant, i costa molt posar-hi les plantes.

Hem posat pedres grosses al fons per a una major heterogeneïtat i per a oferir refugi a la fauna. També per crear racons on poder col·locar alguna planta.

Com hem subjectat els extrems de les lones? Doncs enterrant-los amb la mateixa terra de l'entorn i pedres. En alguns llibres recomanen fer un solc perimetral, allà es posa l'extrem de la lona, s'hi posen pedres i es cobreix amb terra. Nosaltres ho hem fet en alguns llocs, a tot arreu no doncs dona molta feina.

És complicat cobrir totes les lones. Al principi, cal assumir que quedaran alguns llocs descoberts (l'ideal seria que amb el temps les plantes ho tapessin). Malauradament, per errors de disseny, es possible que alguns punts no es puguin arribar a tapar mai.

Bones instruccions per a fer una bassa (en anglès) http://www.wildaboutgardens.org/

Trinxat d'escarola i borratja

2010-02-22T03:28:00.000-08:00

La borratja (Borago officinalis) és una planta molt interessant a més de bonica, amb utilitats culinàries, medicinals i mel·líferes. Fa flors a l'hivern cosa que sempre va bé.

Aquesta recepta sona una mica rara, però la vaig fer i queda prou bona! És una variant del tradicional trinxat de col. En tot cas, totes dues receptes són fetes amb verdures d'hivern. Des del punt de vista ambiental, sempre és preferible cuinar amb productes d'origen el més local possible i, per tant, de temporada. La nostra salut, la pagesia local i la nostra butxaca també agrairan aquest bon costum.

Aquesta recepta la vaig treure de la revista Agro-cultura que publica l'Associació L'Era, que es dedica a promoure l'agroecologia. L'article es deia "Trinxem-ho tot!"
A L'Era organitzen tota mena d'activitats i cursos molt inspiradors.

La recepta:
Bullir l'escarola, patata i fulles de borratja
Quan són cuites, aixafar les verdures amb una forquilla (es poden trinxar molt més del que ho he fet jo, que sóc mandrosa)
Opcional: Passar el trinxat per una paella per que quedi més cruixent.

Construcció de la bassa: fase II

2010-02-15T06:26:00.000-08:00

Oops, que duia mitjons desaparellats!

Ahir vam continuar currant la bassa. Com deia a l'anterior post sobre la bassa, un cop excavada la cubeta, cal folrar el fons amb papers de diaris, i a sobre, col·locar una primera capa de tela geotèxtil (és aquesta tela negra que es veu a la foto).

Al contorn de la bassa, hem excavat un solc per a poder fixar aquests materials.

Després del geotèxtil, vam col·locar la lona de butil, que va ser força costós doncs és super pesant. Va costar un o moure-la! Encara l'hem d'ajustar bé, procurar que no hi hagi massa arrugues... És important procurar que no quedi molt tibant, doncs quan l'omplim d'aigua aquesta farà molta pressió i és important que la lona no pateixi tensions extra. Per mirar d'amotllar al màxim la lona,vaig caminar sobre la superfície de les cubetes (descalça!). Així mateix, cal anar amb compte i vigilar que no hi hagi roques punxants en contacte amb la lona (la lona de butil és molt cara, no fa gràcia que es trenqui!).

Un monstre inatacable

Després de la capa de butil, una altra capa de geotèxtil negre, per protegir-la de punxades i del frec de les roques i pedres. A més, la terra i la sorra no rellisquen tant damunt del geotèxtil (si la sorra llisca avall fa lleig que es vegi la lona).

Window Glass: Silent Bird Killer?

2010-02-13T04:19:00.001-08:00

(extret de The Conservation Blog of The Nature Conservancy )

Segur que molts de nosaltres (jo massa vegades) hem estat testimonis de la col·lisió d'un ocell contra una finestra, sovint amb conseqüències fatals. Però, us heu aturat a pensar quant estès és aquest fenomen, i quants ocells deu estar matant anualment?

El Dr. Daniel Klem Jr. del Muhlenberg College ha estudiat aquest problema i ha treballat per cridar l'atenció d'ornitòlegs arreu del món. Ha recopilat una gran quantitat d'informació, disponible al site Birds and Buildings.

S'estima que entre 100 i 1000 milions d'ocells moren anualment per xocs contra vidres, només als Estats Units.

Què es pot fer sobre aquest fenomen? Tots podem actuar a les nostres cases, oficines i escoles per reduir i eliminar aquest problema.

Diverses solucions:

Mantenir les menjadores i abeuradors a 1 metre de les finestres - veureu millor els ocells i no podran volar prou ràpid com per fer-se mal si col·lisionen.
Poseu adhesius anti-col·lisió als grans finestrals i panells de vidre (a Oryx en trobareu algunes de molt macos, i n'hi ha d'invisibles per a l'ull humà).
Utilitzeu cortines o persianes.
PER A ARQUITECTES I CONSTRUCTORS: considereu situar les finestres noves a un angle 20- 40º de la vertical, o empreu vidres anti col·lisió

S'ha proposat incloure el paràmetre “bird safety” en les certificacions del sistema U.S. Green Building Council’s Leadership in Energy and Environmental Design (LEED).

referències:windowcollisions.info, American Bird Conservancy and the Birds and Buildings Forum.

(Image credit: readerwalker/Flickr through a Creative Commons license.)

Posted using ShareThis

S'ha acabat el bròquil.

2010-02-11T11:25:00.001-08:00

Mireu quin desastre. Algú s'ha cruspit de bona gana tots els meus pobres bròquils. De primer vaig pensar que, amb aquest temps tan plujós, els autors de la malifeta podrien ser mol·luscs (llimacs o cargols). Com a intent per combatre els seus atacs, vaig envoltar les plantes amb cendres, fullaraca d'alzina, i un protector de plàstic. Nasti. El banquet continuava. No vaig provar un remei recomanat en agricultura ecològica, consistent en la col·locació d'un potet amb cervesa semienterrat, es veu que el gust de la birra atreu als llimacs i s'hi ofeguen (és que em feien pena, i com no he de viure d'això...).
Potser l'eruga de la papallona de la col? Tampoc, doncs hagués trobat les erugues remenant les fulles.

Finalment he enxampat als culpables: un parell de tudons que picotegen les meves verdures sense pietat!! Ai, que els posaré uns CD's d'aquells que belluguen.
Com si no tinguessin plantes tendres entorn de l'hort... Si els encanta la Stellaria media!

El romaní

2010-02-05T12:19:00.000-08:00

Avui, passejant pel Turó de Cirers, he gaudit de molts romanins en flor. El perfum d'aquestes plantes de la família de les Labiades, em fa pensar en les garrigues a la vora de la mar Mediterrània... recordo els enormes romanins que hi ha al Garraf, esplèndids.
Els seus olis essencials són, en realitat, una defensa contra els herbívors, que defugen aquests gustos tan intensos. Però aquests mateixos olis ens proporcionen preuades propietats medicinals, aromàtiques i culinàries.
També atreu molt a les abelles, i és coneguda la mel de romaní. Per aquesta mateixa qualitat melífera, es recomana molt plantar romaní entorn de l'hort i així atreure els insectes pol·linitzadors.

Propietats (segons la Flora Catalana de Jordi Cebrian) : Tònic, estimulant, digestiu, carminatiu, hepatoprotector, colagog, emenagog, antiespasmòdic, analgèsic, antisèptic, expectorant, antiinflamatori, cicatritzant
Parts emprades: Sumitats florides
Formes d’aplicació: Infusió, decocció, oli essencial, alcohol de romaní, extracte líquid, tintura
Combina bé amb: camamilla, cap d’ase, melisa, fumària, àrnica, cúrcuma, cua de gat, etc
Precaució: No usar l’oli essencial per via interna durant l’embaràs, la lactància i en cas de gastritis i úlcera gastroduodenal.

Recepta de pasta de dents de la revista Opcions

Argila blanca (d'herboristeria)
Romaní
Sàlvia
Menta
Àloe
Aigua

Fem una infusió amb el romaní, la menta i la sàlvia. Tallem la fulla d'àloe, l'obrim i amb una cullereta traiem la gelatina. Ara triturem amb un morter aquesta gelatina, l'afegim a la infusió i a poc a poc anem incorporant l'argila fins a obtenir aquesta pasta.

Si algú coneix altres receptes i remeis casolans fets amb romaní, sisplau expliqueu-me'ls!

Construcció de la bassa: fase I

2010-01-31T10:17:00.000-08:00

Un dels projectes que em fa més il·lusió és la construcció d'una bassa, amb l'objectiu d'afavorir la biodiversitat i crear un punt de cria per amfibis.
Després de llegir diversos llibres (veure la Biblioteca) i consultar-ho amb experts, he decidit que el millor és crear un petit sistema heterogeni de llacunes, amb diverses profunditats i ambients, i amb una zona de bassa temporal que quedi totalment eixuta a l'estiu. Aquesta dinàmica és freqüent a les basses naturals mediterrànies i hi ha molts organismes que estan adaptats a aquestes condicions.
També he decidit que la profunditat màxima no serà excessiva, com a molt arribarà als 70cm, i que hi haurà dues àrees de molt poca profunditat i una platja inundada, on hi plantaré mentes, Carex, créixens i altres plantes.
En teoria, amb una bassa ben equilibrada (amb força zooplàncton i capgrossos que s'alimenten del fitoplàncton; controlant la matèria orgànica que cau a l'aigua i amb la presència de macròfits) es poden evitar els problemes d'eutrofització i els blooms algals, i les aigües resten transparents. També la presència d'alguns depredadors (larves d'odonats o libèl·lules i coleòpters aquàtics) i els mateixos amfibis controlen els mosquits, els quals d'altra banda no són abundants en les basses ben equilibrades.
Quant al temible mosquit tigre, aquest no cria a les basses si no que està adaptat a criar a petites cavitats i recipients plens d'aigua. En el cas de que pogués colonitzar la bassa (això no sé si succeeix), la presència de depredadors voraços hauria de mantenir-lo a ratlla.
Més endavant ja publicaré un altre post més extens sobre la problemàtica de la fauna de la bassa, fent èmfasi en el tema dels peixos, i també de la flora de la bassa.
La fase I consisteix bàsicament en l'excavació del forat i la planificació de la bassa. També cal comprar els materials per a impermeabilitzar el sòl, cosa necessària si el nostre sòl no és totalment argilós.
Després de consultes diverses, la conclusió és que cal col·locar:

una capa de sorra fina
una capa de geotèxtil
una capa de lona de butil gruixuda
una capa de geotèxtil
la terra (o cistelles) on plantar-hi les plantes

Els càlculs per comprar els materials són els següents:
Longitud total: llargària màxima + 2xprofunditat màxima + 1m com a mínim= 9m
Amplada total: amplada màxima + 2xprofunditat màxima + 1m com a mínim= 6m

Vaja, que em gastaré una pasta! Un establiment on es poden adquirir aquests materials és JardíPond, a Terrassa.

Ah, i per acabar, què en fem de la terra que excavem? Si no tenim lloc on deixar-la, cal dur-la a un abocador d'àrids controlat. És aconsellable separar la terra del subsòl de la terra superficial. En el meu cas, he decidit aprofitar la terra per a crear petits turonets, recomanats per a papallones (veure els consells de Cistus associació) . També es recomana utilitzar la terra extreta del subsòl (més pobra) per a posar-la al fons de la bassa i plantar-hi els macròfits.
La terra de la capa superior ("topsoil"), més fèrtil, es pot guardar per a les ribes i platges, MAI per a posar-la dins la bassa doncs no convé fer-hi aportacions extra de nutrients.

base del turonet per a papallones (cal plantar-hi les plantes)

Anellar al jardí

2010-01-24T10:31:00.000-08:00

Al jardí hi caben tres xarxes. De tant en tant, les muntem i anellem els ocells, traint la seva confiança. D'aquesta manera, però, hem pogut anar sabent algunes coses interessants, com per exemple que una mateixa parella de tallarols capnegres (Sylvia melanocephala) va nidificar aquí dos anys consecutius, com a mínim.
El de la foto és una mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) que té força mala llet, quines picotades amb els seu bec petit i punxegut! És un ocell molt valent. Freqüenta les menjadores i és una espècie força abundant als parcs i jardins amb arbres madurs, i per descomptat als boscos (sobretot d'arbres planifolis).

En Santi amb un raspinell (Certhia brachydactyla), un ocell forestal que es desplaça trepant amunt pels troncs dels arbres. És estrictament insectívor, i busca l'aliment (sobretot coleòpters i aràcnids) per l'escorça dels troncs i branques.

nota: tots els ocells es manipulen amb gran cura, les anelles no els perjudiquen en absolut i són alliberats de seguida. És important recordar que per anellar és imprescindible comptar amb la titulació homologada d'anellador.

Fa fred: alimenteu els ocells!

2010-01-09T14:53:00.000-08:00

En aquests dies de fred intens, és molt recomanable ajudar als ocells amb menjar suplementari, sobretot si vivim en una zona afectada per nevades i glaçades, les quals poden provocar grans mortandats d'ocells per manca d'aliment. Podem posar-los-hi granes diverses (gira-sol, cacauets no salats...), pastissos de greix, restes de menjar de casa, trossets de mantega... A la botiga Oryx trobarem una bona oferta de diferents tipus de menjar i menjadores. Els pastissos de greix de boví barrejats amb llavors i insectes, molt energètics, tenen molt d'èxit!

De pas, podrem gaudir de la conducta fascinant dels ocells, afavorir les seves poblacions i el seu èxit reproductor. Alimentar-los també és una bona manera d'animar els nens a acostar-se a la natura.

*Cal anar amb compte i procurar que les menjadores estiguin netes, doncs poden provocar contagis de malalties.

L'ocell de la foto és una mallerenga emplomallada (Parus cristatus), força comú sobretot a les pinedes.

La ravenissa i la ruca

2010-01-02T12:57:00.000-08:00

ruca a l'hort

La ravenissa o ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides) és una herba silvestre de la família de les crucíferes, molt comuna a prats i marges. Les seves fulles, una mica picants, són comestibles. Es veu que les ravenisses també es coneixen com ruques. La varietat cultivada de la ruca (Eruca sativa), és la coneguda "rucola", molt preuada pels italians. Recordo les boníssimes piadine alla rucola que em feia la Sra Cecchini.

La ruca és molt fàcil de cultivar a l'hort, si les temperatures són suaus, creix molt bé, és molt "gitana". Es pot cultivar també en testos al balcó o en qualsevol petit racó del jardí. Les fulles tendres són delicioses.
Avui les hem combinades amb formatge, olives i sèsam en pols.

ravenissa blanca a Tartareu

bOn aNy 2010

El mulch filosofal

2009-12-17T06:59:00.000-08:00

Què és el mulch? La tècnica del "mulching", encoixinat, o "acolchado", consisteix en imitar les maneres de fer de la naturalesa. Quan passegem per un bosc, o un prat, habitualment el sòl no s'ens mostra nu, sino cobert per una capa de fullaraca o altres restes orgàniques que s'hi acumulen. Aquesta capa compleix infinitat de funcions: preserva la humitat, evita l'erosió, dóna refugi i menjar als insectes i altres invertebrats que col·laboren en la descomposició, procés que aporta els nutrients a les plantes... en definitiva, en darrera instància, aquesta capa de matèria orgànica en descomposició, acabarà contribuint a la formació de l'humus i del sòl fèrtil, que és un organisme viu, i que hauríem de venerar.

En horticultura i jardineria sàvies, es procura imitar aquest procés, aportant una capa de restes vegetals (o minerals) a la base de les plantes. Així mantindrem el sòl humit sense tanta necessitat de rec, posarem un fre a les plantes adventícies, i aportarem nutrients a les plantes. Es pot fer mulch amb diverses coses: palla, fullaraca, pedres, escorça de pi... (aquesta opció s'ha posat de moda en els "garden centers", però no és recomanable per als horts).

Hi ha jardiners que, d'amagat dels seus amos massa primmirats, amaguen les restes de poda i de fullaraca sota els arbustos, com un gest secret d'afecte cap a la planta.

El mulch de la foto és un triturat de restes de desbrossat en un alzinar, que en Jordi ha rescatat. (ai mare, no vull ni imaginar la salvatjada que deuen haver fet aquells bèsties a l'alzinar).

Un consell... tingueu testos, pati, hortet, jardí... rapinyeu tota la fullaraca del carrer i mulcheu, mulcheu!

Dues lectures recomanades per a conèixer el sòl, disponibles a www.nhbs.com :

Life in the Soil James B Nardi University of Chicago Press
The Biology of Soil Richard D Bardgett Oxford University Press

Horts secrets i microjardins a Gallocanta

2009-12-08T12:41:00.000-08:00

A les afores de Gallocanta (província de Saragossa) hi ha tot d' hortets, delimitats per murs de pedra, que amaguen racons màgics. La vegetació, més frondosa que a l'entorn agrari, acull tords, mosquiters, mallerengues, pinsans... Els nens, a l'estiu, hi deuen trobar un paradís.

La planta de la foto és un Sempervivum, que viu als murets.

Llúpol (Humulus lupulus), planta enfiladissa. Més aviat d'ambients humits.
El llúpol es fa servir per a la producció de la cervesa, i ha estat utilitzat tradicionalment com a planta amb propietats tranquil·litzants.

Ara, a l'hivern, a la majoria d' hortets només s'hi troben cols, alguna ceba i els fruiters, doncs a Gallocanta l'hivern és rigorós.

portes secretes...

Aquí es veu bé un d'aquests horts amagats. En aquest cas, no hi ha res plantat de cara a l'hivern. Potser podrien haver aprofitat per sembrar-hi algun adob en verd.

Per tota la conca de la llacuna de Gallocanta hi ha un sistema de sèquies i recs no canalitzats, on creixen el canyís i la boga, i que ofereixen refugi als ocells i als amfibis.

Fins i tot en aquest ambient "urbà", dins el poble, l'aigua té molta importància. Fixem-nos en aquesta conducció d'aigua cap als horts, que pot servir com a abeurador i perque els amfibis hi criin.

Al parc infantil, hi trobem aquesta bassa tan maca, i fulles al terra (cosa poc habitual als nostres pobles).

Fruits d'heura, que agraden al tallarol de casquet.

Microjardí dins el poble, amb una esponerosa mata d'heura.

The rewards of fleshy fruits

2009-11-26T12:04:00.000-08:00

Les plantes productores de fruits carnosos són un component predominant de molts dels boscos i matollars mediterranis. Els fruits són dispersats pels ocells, quan aquests els mengen i després regurgiten o defequen les llavors senceres, llestes per a la germinació. La recompensa que aquestes plantes subministren als ocells té la forma d'una gran producció de fruits, tant en nombre com en biomassa. Per exemple, la producció anual de fruits en alguns hàbitats ibèrics pot assolir 1.400.000 fruits madurs per hectàrea.
Els fruits dispersats pels ocells es caracteritzen pels colors vius, i la seva ubicació a l'extrem de les tiges. Són rics nutricionalment, amb alts nivells de greix i proteïna.
No hi ha mutualismes específics, més aviat els ocells mengen i dispersen les llavors de moltes espècies de plantes.

(tret de Biology and Wildlife of the Mediterranean Region , per Jacques Blondel & James Aronson, Oxford University Press, 2005)

Algunes espècies interessants per als ocells
Mata o llentiscle Pistacia lentiscus
Arítjol Smilax aspera
Aladern de fulla estreta Phillyrea angustifolia
Matapoll Daphne gnidium
Murta Myrtus communis
Aladern Rhamnus alaternus
Marfull Viburnum tinus
Lligabosc Lonicera implexa

(nota: totes aquestes espècies són mediterrànies i no requereixen cap mena de rec artificial)

(foto: Flora Catalana)

Un article per llegir: Herrera, C. M. (1995) Plant-vertebrate seed dispersal systems in the Mediterranean: ecological, evolutionary and historical determinants. Annual Review of Ecology and Systematics 26, 705-727.

Un llibre:

Atles de plantes llenyoses dels boscos de Catalunya

Francisco Lloret, Anna Solé, Jordi Vayreda, Helena Estevan, Jaume Terradas

Illustrated by Toni Llobet

Published by Lynx Edicions

An atlas of the 74 most common species of trees and bushes in Catalonia. Includes illustrations and distribution maps of all species as well as tables and graphics which describe their principal ecological requirements.

La dificultat de replantar un prat sec mediterrani

2009-11-15T09:57:00.000-08:00

Aquestes fotos estan fetes a Cabrils, al costat mateix de les urbanitzacions. La vegetació natural és una praderia d'albellatge i llistó, amb formacions arbustives, pins i alzines. L'albellatge és una gramínia que a l'estiu forma prats daurats que ens recorden les sabanes africanes. Aquest paisatge mediterrani, tan ric, és el que tanta gent insisteix a convertir en gespes verdes avorrides, poc imaginatives i menys sostenibles, doncs una gespa verda és molt difícil de mantenir en el nostre clima, i ens obliga a gastar molta aigua, pesticides i temps en segar-la. A més, regar tant la gespa pot perjudicar greument els arbres que hi tinguem plantats, doncs afavoreix l'aparició de fongs.
El paisatge autèntic mediterrani és el que he volgut recuperar, una mica, a casa.

Per a recuperar aquest prat sec mediterrani, de primer, en el nostre jardí vam haver d'eliminar una espessa capa monoespecífica de gram americà. Després, amb el sòl nu, hem anat trasplantant plançons de diferents espècies (costa una mica trobar llavors de gramínies autòctones), com per exemple de llistó (Brachypodium retusum), que forma praderies a les vessants de la Serralada Litoral, especialment a les zones de bosc o matollar esclarissats.

Però reproduir aquesta vegetació en un jardí no és tan fàcil. Aquestes espècies estan adaptades a sòls pobres (sorrencs, saulonosos) i ben drenats. Normalment els sòls dels jardins estan massa fertilitzats per aquestes plantes, i les herbes nitròfiles hi fan molta competència. A més, el nostre jardí, com molts dels jardins de la zona, és fet de terreny reomplert, per tant el sòl és de poca qualitat, irregular, amb capes argiloses, a voltes compactat, i fins i tot amb pedres i runa enterrades! Un desastre.
Potser el que caldria fer és deixar que les "males" herbes fessin el seu curs, i anessin treballant el sòl de forma natural, preparant-lo amb els anys per a l'aparició d'altres espècies. Però sóc massa impacient.
Només queda fer proves, a veure com evolucionen. Aquests dies hem plantat, a les zones de prat, a més del llistó, estepes (Cistus albidus, Cistus salviifolius, Cistus monspeliensis), murta (Myrtus communis) i llentiscles (Pistacia lentiscus). Les plantes provenen del viver Cultidelta.

Abellot (Bombus sp.) recollint pol·len de la flor d'un arboç (Arbutus unedo), a casa.

Lliçons de jardineria sueca

2009-11-02T11:31:00.000-08:00

Aquest setembre hem estat a Öland, una preciosa illa del Bàltic, on molts suecs hi passen les vacances i una jubilació plàcida. També continua sent una illa força rural, amb algunes explotacions dedicades a l'agricultura ecològica. Cada setembre té lloc la Skördefest, o festa de la collita, en la que molts pagesos i artesans venen els seus productes.

Aquí algunes grånsaker (verdures) que vam comprar!
Són varietats tradicionals de morötter (pastanagues) i rodbeter (remolatxa).

La granja ecològica Strånda, amb tota la parada de carabasses per vendre.

Tanques de jardins força exemplars

A casa nostra, sovint les cases estan delimitades per murs o tanques molt impermeables, de ciment, totxo, malla... Una zona urbanitzada amb cases unifamiliars, podria tenir un major grau de connectivitat biològica si les tanques de les finques fossin més permeables. A Öland ens donen unes quantes lliçons. I tinguem en compte que es tracta d'un lloc turístic!

Exemple de tanca vegetal densa.

Exemple de tanca vegetal que delimita un jardí dels camps veïns de forma permeable, i casa unifamiliar amb una tanca menys naturalitzada, però tot i així força permeable.

Graner amb sostre de palla, amb tanca de pedra seca tradicional de la illa (molt habitual).

Exemples de tanques vegetals amb plantes arbustives de diferents espècies.

Aquest jardí em va agradar molt, amb tanques vegetals denses, arbres grans, fruiters i caixes niu a dojo.

El gripau i les albergínies blanques

2009-10-07T11:05:00.000-07:00

Vaig plantar a l'hort una varietat d'albergínia que dóna uns fruits blancs i de gust molt delicat. Les plantes no m'han donat gaires problemes, no han patit cap plaga i han donat una bona producció.

Es veu una mica la capa de "mulching" de palla, que poso a l'hort per retenir la humitat del sòl i detenir el creixement d'herbes no desitjades. El que germina de la palla són espigues de blat, però!

Aquest estiu ens va visitar un gripau, quin luxe! Un veritable heroi, passejant-se per aquesta urbanització tan plena de murs i ciment. No sé pas on deu ser ara, el vàrem veure dos vespres però ara ja fa dies que no el veiem. Quina llàstima que aquesta espècie, tan abundant fins fa pocs anys, ara sigui tan rara. Els amfibis és el grup d'animals que està patint més severament les conseqüències de la pèrdua d'hàbitat, la contaminació de les aigües i el canvi climàtic.
A Cabrils mateix, queden ben poques basses on els amfibis hi puguin criar tranquil·lament (si és que en queda alguna). Llàstima que la gent no valori la importantíssima funció que fan aquests animals, uns excel·lents aliats de jardiners i horticultors, doncs devoren llimacs, mosquits... Alguns científics alerten de que el declivi de les poblacions d'amfibis arreu del món podria ser com "el canari de la mina", un avís que hauria de fer que ens poséssim les piles. Espero que la basseta que tenim en construcció serveixi d'alguna cosa.
Per més informació sobre conservació dels amfibis i els rèptils:
http://www.arc-trust.org/
Societat Catalana d'Herpetologia

ESTAT DEL JARDÍ

Aquestes setmanes en Jordi ha anat plantant plantetes de Lippia nodiflora i Frankenia laevis, dues especies tapissants resistents a la secada. De primer vaig tenir alguns dubtes en relació a la Lippia, doncs no és una espècie autòctona, però vaig veure que és una espècie molt mel·lífera, i a Bioriza em van dir que no es té constància de que s'escapi i sigui molt invasora (ja fa molts anys que s'utilitza en jardineria).

Les carbasseres han crescut bestialment, formant una capa ben densa. També han produït moltes carbasses!

flor de Lippia nodiflora

Un plat de pasta fet amb verdures i herbes de casa:
Galets (era el que tenia a mà, però segurament queda millor amb espirals) amb albergínia blanca i carbassó a la planxa, oli d'oliva, llavors de carabassa i fulles de sàlvia i menta.
I el toc especial: algunes fulletes de verdolaga (Portulaca) l'herba espontània que creix a l'hort!

Paseo del Herrerillo

2009-09-10T01:48:00.001-07:00

San Pedro de las Herrerías es un poblet a la Sierra de la Culebra (Zamora), on a l'hivern hi viuen vuit persones ( a l'estiu moltes més). Un dels seus carrers és tot un exemple de bon enjardinament, on l'emparrat proporciona deliciosa ombra i raïm. Als costats de les cases hi ha plantades plantes ornamentals, com les hortènsies (allò és molt a prop de Galícia i el clima és sub humit), aromàtiques (sàlvia, espígol, romaní) i útils, com els gerds.
En part per la solitud del poble, als seus entorns abunden els esbarzers que produeixen unes mores boníssimes. Tot un bon exemple de tanques vegetals.
El Paseo del Herrerillo ens recorda com eren els carrers abans de la dictadura de l'asfalt, abans de que els cotxes manessin.

Hora de menjar

2009-08-10T06:55:00.000-07:00

Des de fa setmanes, els volanders de mallerengues han seguit als seus pares, cap a la nostra menjadora. En Santi se n'ocupa de que sempre sigui plena de pipes i cacauet, i ben bé que ho saben els visitants. Parus cristatus, Parus major, Parus ater i Parus caeruleus fan cua, i es disputen el menjar amb pardals i el pitroig que ha criat al jardí, enguany.

Vaig posar flors de gira-sol a assecar-se damunt el mur de l'hort. La flor gran és d'un gira-sol que vam plantar a la finca d'en Martí Rossell, són d'una varietat gegant d'Osca. Eren immensos!

Els verdums han detectat ràpidament els gira-sols, tant els del mur com els que encara hi ha plantats a l'hort, i mengen les pipes.

SALSA PESTO LOCAL

Les mates d'alfàbrega han crescut de forma extraordinària, i atrauen a molts insectes. L'altre dia vaig collir-ne per preparar una recepta que no pot faltar a l'estiu: la deliciosa salsa pesto a la genovesa. La gràcia és que, aquest any només he fet servir productes locals.
He substituït el formatge Parmesà, que m'encanta, per un formatge de cabra curat, exquisit, de la Garrotxa, que compro a la botiga Bons Costums, de Mataró. Els pinyons provenen del jardí (afortunadament, a en Santi li encanta collir pinyes i treure'n els pinyons). L'alfàbrega és de casa, i l'all i l'oli provenen de Catalunya.
El resultat, boníssim!

Aqui es veu un detall de la mata d'alfàbrega, plantada al costat de les tomaqueres (varietat tomàquet de pometa) per foragitar els pugons i atreure pol·linitzadors.

Ingredients de la Salsa pesto local

60g de formatge
50g de fulles d'alfàbrega
1 dent d'all
50g de pinyons
200 ml d'oli d'oliva verge

Assortiment d'invertebrats

2009-07-24T08:06:00.000-07:00

Aquests dies calorosos l'hort bull d'insectes. Les alfàbregues (he deixat créixer les flors) tenen molt d'èxit entre tota mena d'abelles, vespes, papallones, mosquetes... En Jordi ha acabat el mur de pedra seca en una cantonada de l'hort. La idea és afavorir als animals amatents d'aquesta mena d'estructures, com les sargantanes. Potser miraré de fer-hi créixer alguna planteta adient, com Sedum o altres.

Un heteròpter situat al cap d'un gira-sol.

Seqüència de moviments d'un Armadillium, crustaci isòpode molt abundant a casa. Aquesta espècie és detritívora i és una al·liada dels bons jardiners i horticultors, doncs col·labora en la descomposició del mantell de matèria orgànica.

Aquestes marietes grogues solen aparèixer a les plantes afectades per oïdi. No sé quina relació hi tenen.

Un espectacular coleòpter cerambícid que vaig rescatar del lavabo.

Un altre heteròpter, aquests trapelles són herbívors. Aquest està païnt les fulles de mongeta que s'ha fotut.

El gamarús i el repòs de l'abellot

2009-07-04T12:26:00.000-07:00

Fa uns dies vam descobrir que un abellot negre ha triat una de les canyes de l'hort com a refugi. A primera hora del dia surt a voltar, però a partir del migdia es fica dins la llum de la canya i reposa.

És important afavorir els insectes pol·linitzadors, com les abelles, vespes... Una de les formes senzilles d'afavorir aquests animals és proveint-los de refugis per a ells i les seves larves.

Caixa niu comercial (comprada a Ecotenda), amb uns quants forats ja ocupats.

Una altra manera d'atreure bons insectes són les plantes mel·líferes. Algunes, de pas, són molt interessants pels seus usos culinaris, medicinals o aromàtics. La de la foto és un poniol (Mentha pulegium), que per les tardes és sovintejada per multitud d'abelles i mosquetes.

El fill d'en Jordi, Lluc, amb una Iphiclides podalirio que hem trobat amb una ala trencada, pobra.

Restes d'una egagròpila del gamarús, trobada al jardí: ossets del crani i d'altres parts del cos d'un rosegador, possiblement rata grisa o negra.

Flor de mongeta del cuc, varietat de Les Refardes

Visita a Bioriza

2009-06-27T09:54:00.000-07:00

Ahir vaig visitar els jardins de mostra del viver Bioriza, al Pla de l'Estany. Aquests vivers es dediquen a la producció de plantes autòctones i mediterrànies. Bioriza va ser creat per a subministrar plantes per a restauracions de diferents ambients naturals.
El jardí de mostra és preciós i exposa una gran varietat de plantes. Vaig trobar especialment interessant la part del jardí destinada a les plantes aquàtiques: Juncus, Carex, Scirpus...
Bioriza té un catàleg molt extens d'espècies que són molt interessants per a la creació d'un jardí amb plantes autòctones, amb espècies que costen molt de trobar als Garden-centers. Tanmateix, la forma de cultiu de les seves plantes, de vegades, està més pensada per a restauracions ambientals que no pas pels requeriments d'un jardí, on és necessari tenir en compte factors estètics i morfològics.
Només venen a professionals.

Allium sphaerocephalon (a Bioriza en tenen, però aquest exemplar va ser fotografiat a Tartareu, La Noguera

Bupleurum fruticosum arbust molt resistent a la sequera

prat de Lippia nodiflora ,planta molt interessant per a substituir gespes, doncs requereix poca aigua i és molt cobrent a l'estiu. També és molt melífera i atreu a les abelles

Carex pendula

Solstici d'estiu - recol·lecció de grana

2009-06-21T08:42:00.000-07:00

Cistus salviifolius

Aquest matí, aprofitant que no feia gaire calor, he sortit al camp a recollir granes d'algunes espècies, per mirar de sembrar-les i reproduir-les al jardí. No tenia clar si les d'algunes espècies ja estaven madures o no, per exemple, moltes de les espigues de llistó (crec que es tracta de Brachypodium retusum) semblaven una mica verdes encara.

De moment les tinc classificades en sobres, el més difícil és saber les condicions que afavoreixen la germinació.

Psolarea bituminosa

Anthyllis sp. (cytisoides?)

Dorycnium pentaphyllum

Cistus albidus

........

CREMA DE CALÈNDULA I KARITÉ
(variant de la recepta de Marie Bertrand)
2/3 de mantega de Karité (la Fatou m'en va portar del Senegal)
1/3 de flors i fruits de calèndula (matxacats al morter)
una mica d'oli d'ametlles
unes gotes d'oli essencial (d'espígol, farigola, gerani...)
Escalfar al bany maria la calèndula amb el karité i l'oli, quan està fos apagar el foc i deixar-ho en maceració tota la nit. A l'endemà, tornar a escalfar i colar-ho. Afegir l'oli essencial.

Calendula officinalis